Las esposallas de la morta


  Aquest text ha estat digitalitzat i processat per 
  l'Institut d'Estudis Catalans, com a part del projecte 
  Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.

Primer quadro.

(A l'esquerra, en primer terme, trevallada en la paret, una capelleta bizantina ab l'imatje de la Verge il·luminada per una llántia de plata. A pochs passos de la capella la porta de la cambra de Julieta.)

(Al fondo, la gran porta esculturada que comunica ab l'estrado, salas d'honor y demés cambras del palau. Dos ó tres grahons donan accés a la porta.)

(A la dreta, la barana y archs de pedra de la galería, que deixan véurer l'horisont y los arbres del jardí. Los archs sostinguts per columnas. Del primer arch, en lo primer bastidor de la dreta, arrenca l'ample escala de marbre que baixa al jardí, ab dos grans estátuas, de peu sobre sos pedestals, una á cada costat de l'escala. Las arcadas segueixen tot lo llarch de la escena, fins á conclóurer en la paret del fondo, hont s'obra la porta de las cambras interiors.)

(La capella bizantina de la Verge cau enfront de la escala, y enfront també de las arcadas de la cambra de Julieta.)

(Es l'hora del crepúscul matinal, pero es de nit encara en la galería, y la escena no té més llum que la que crema en la llántia, devant l'imatje de la Verge.)

(Al aixecarse'l teló, s'ou lo cant de l'alosa. La escena permaneix solitaria un rato, fins que s'obran las portas de la cambra de Julieta y apareixen esta y Romeu, amorosament entrellassats de brassos.)

Romeu: Ja la nit ha passat. ¿Sents?… Es l'alosa, es l'alosa, cor meu, nunci del dia.

Julieta: No es lo cant de l'alosa, vida mia, qu'es lo del rossinyol. Cada nit canta desd'aquell magraner.

Romeu: ¡Ay! no, es l'alosa… Bé prou que la conech. La llum apunta, y entre núvols de rosa, ja ve l'alba serena, vestida ab sas clarors d'or y de grana, á portarte, en ofrena, lo primer bes del dematí, m'aymía. Es l'hora de partir. La sort ho mana.

Romeu: ¡Oh garsa de mon cor! Més saborosa no es pas la verge mel de las abellas en son buch marletat, ni més hermosa la fresca rosa que del riu al marge s'aixeca tremolosa, ni més llampant, dins d'una cambra obscura, lo raig de sol que filtra per l'escletxa lo rajolí daurat de sa llum pura… Mes ¡ay! no't vull mirar, no vull sentirte, que may llavoras partiria…

Romeu: ¡Oh tendres, dolsos llassos! ¿Per qué fins á morir no m'heu d'estrényer? ¡Manyaga de mon cor! Quant á mos brassos lo joy d'amor me lliga, lo temps, lo sol, tot para y se retrassa.

Julieta: Prou que'l conech lo temps, y sé com passa. Ab tu ¡cóm vola! Sense tu ¡cóm triga!

Romeu: Rahó tenias. Es nit negre y fosca. No es lo cant de l'alosa'l que sentirem, sinó'l del rossinyol. Santa estimada, no es llum de dia, es llum de las estrellas, la que ara nos cenyeix ab sa llassada per més amor y més enveja d'ellas. ¡Que vingan ja! ¡Que vingan y que'm troven! ¿Qué'm fa la mort, si es en tos brassos, tendre poncella del amor, cel d'esperansa? ¡Morir aquí, en tos brassos!… ¡Verge pura! Ni més gloria té'l cel ni més ventura!

(Julieta, conmoguda al sentir parlar de mort, gira entorn sos ulls y s'adona qu'es ja de dia clar.)

Julieta: ¡Demá!… ¡Qu'es trist demá pel cor qu'anyora! ¿Quants minuts hi há d'aquí á demá?… ¿Quánts sigles?

Julieta: ¡D'aquí á demá… ¿Qué passa d'un jorn al altre?… Un sigle d'agonía!… ¡D'un jorn á un altre jorn! Per corsecarse bé prou que n'hi há d'un dia!… ¿Per qué ha de voler Deu que abismes d'odi als meus y als teus separen?

Romeu: ¡Així'ls cels no m'amparen, si l'odi jo conech, dolsa estimada! Desde que t'am, Julieta, mon ánima, d'amor tota embaumada, amors té per tothom.

Julieta: Per tu no'ls tenen; y aquí mateix, hont tos amors nian, aquí, palau y temple de tos somnis, aquí es l'alcássar hont per tu ne crian odis més fers tos enemichs més sengles. ¡Sota'l mateix teulat l'amor y l'odi! ¡Sota'l mateix teulat l'Angel Custodi y lo mal Esperit! La serp que aguayta y lo gall vigilant! L'ira que vetlla y'l cor que plora!… ¡Aquí, Verge sagrada! un ánima á ton ánima abrassada, que viu de tu, per tu y á tu s'entrega, y aquí també la rassa enorgullida que busca, en sos rencors sempre més cega, ab tant afany ta mort com jo ta vida!

Julieta: Y més te'n guardo, qu'es mon amor la mar extensa y brava. Quanta més aigua'n trauhen, més ne queda.

(Romeu comensa á baixar la escala del jardí. Julieta se recolza en lo pedestal d'una de las estátuas mirantlo partir.)

Romeu: No es á la tua, no es á la tua, estrella. A mon ánima ho dich, que vas sens ella.

Julieta: (Lligada d'un bras á la estátua, é inclinantse sobre l'escala.) ¡Deu meu! Ja es dia fet! Amor, fuig, vola!

Romeu: Aqueixa llum no es la claror del dia. Es sols la de tos ulls, ¡oh santa mia!

Julieta: (No abandona l'estátua fins haber desaparescut En Romeu de sa vista.) ¿Per qué vens tan depressa, llum traidora? Y vosaltres també, sombras volubles, ¿per qué fugir, per qué, quant de vosaltres amparo ne té sols y de mos brassos?… ¡Quant ell se'n va, Deu meu, qué sola'm quedo!… ¡Fuig, amor, fuig! La sombra ja no't vetlla, y'l dia't ven. ¡Oh sort malavirada, prompte en venir y tarda en retirarte!… (Sorpresa per un pensament que li acut de prompte, y cambiant de tó.) ¡Claretat y tenebras!… ¡Llum y fosca!… ¿Per qué's parteix lo temps en nits y en dias? ¿Per qué no una nit sola, pero eterna, ab ell, per ell, y'ls dos navegant sempre, de purs y honrats amors per una dolsa, serena mar, sens onas ni riberas?… Tant sols las sombras de la nit desitjo, y la nit no ve may… ¡Sempre es de dia! (Atravessa l'escena y s'acosta á la imatje de la Verge.) Verge santa del cel, excelsa dama del paradís, conhort de tota pena, estel de náufrechs y afligits, oh Verge, ¿quánt será, quánt?… (S'ouhen veus confosas y drinch d'espasas. Julieta, ab gran esglay, crusa rápidament l'escena y s'acosta á la galería.) ¡Deu meu! ¿Qu'es lo que sento?… Espasas!… Crits!… L'han vist… ¡Deu meu! Me'l matan!

(Romeu, en desordre y sense espasa, apareix per l'escala del jardí. Julieta se precipita en sos brassos.)

Romeu: Ja del jardí tocava jo los límits, protejit del boscam per l'ombradissa, quant al voltar la font de marbre, trovo d'un enlayrat jovent l'alegra colla. Un d'ells me mira y envers mi s'avansa. Fujo;'m segueix. Vull amagarme;'m busca; y ab mi encarantse, quant prop seu me mira, “O es un feló, –me diu,– lo qui s'amaga, ó es un Monteschi, perque á ser un home, jamay evadiria á un Capuletti.” Sento llavors cremat mon front per l'ira y las mans per ma espasa, tota nua, qu'en ellas, no sé cóm, trobí de sopte: lluytém com bons, lo ferro contra'l ferro, ferms los punys, llamps los ulls, mudas las llenguas, jo defensantme, ell embestint, y culpa, culpa meva no es pas, los cels ho saben, si del combat ne fou sa mort lo terme. S'agropan sos companys, y vint espasas me presentan á un temps traydora punta, mes llavors…

Julieta: No pas mentres jo visca. (Obrint la porta de sa cambra y senyalant l'imatje de la Verge.) Entra en ma cambra. Es un sagrat. Sa porta á la Verge y á mi nos té per guarda.

(Tots arrivan, ab la espasa nua, per la escala del jardí. Julieta s'ha quedat inmóvil al costat de la porta de sa cambra, sense ser vista de son pare, fins que la situació ho marca.)

Capuletti: Fugí. Tot es inútil. Per avuy, donchs, torna á ta veyna, espasa, que veyna jo't daré demá en los cossos dels inichs adversaris de ma casa. (Enveyna sa espasa y tots ab ell.) ¡Que ab negres paraments ja tot s'endole, balcons, estrado y portas: servents, patjes, guardians y damas, tots de dol vestescan!… Sols jo no'l vestiré, que al cor lo porto. ¡Que á sa memoria lur tribut rendescan, ó com traidors furtius hontats ne sian, quants homens de ma lley y mon paratje segueixen mon penó ó ab ell s'alian! ¡Que al mort tots vingan á prestar homatje! ¡Que s'alce'l cadafalch en la capella cremant la cera y salmejant lo clergue; al cel s'aixeque l'oració cristiana al tritllejar somort de la campana; y en la torrassa arboris ma bandera, mes no la negra com de dol, la roja, com de sanch y extermini missatjera!

Capuletti: ¡Oh miserable rassa, oh rassa malenada dels Monteschis, jo't juro que ta sanch Verona entera ha de véurer un dia devallar pels carrers en ample riera! ¡Y tu, oh riu de ma patria, tu, oh Adigi, la eterna salvació negada'm sia y la terra á mon cos si, com prodigi de secular recort, un jorn no donas al ample xoll de las corrents saladas; per tribut de tas ayguas regaladas, la sanch Montescha á rogejadas onas!

Capuletti: De ma venjansa lo sagell deixaré fins en las pedras com un padró d'eterna remembransa. Jo sol, sol ab mas mans, sol ab ma ira, ¡oh Tybul, oh mon fill! á ta memoria tinch d'alsar de cadávers una pira per recort de ton nom y de ta gloria.

Julieta: ¡Tybul, oh pare, digau… ¡ay!… digáume! ¿Qu'es d'En Tybul?… ¿Qu'es d'ell?…

Capuletti: Remémbrau, filla! ¡Remémbrau, donchs, per sempre! ¡En ta memoria estenallada quede aqueixa historia de sanch dels teus, y aixis, si un jorn l'oblidas, pudrirte pugas com carnussa llaga, cau de postemas y de verms nissaga!

(Fra Llorens arriva per la porta del fondo. A sas primeras paraulas Julieta procura dominarse y dissimular sa turbació. Capuletti rep á Fra Llorens ab majestat y afectant tranquilitat y calma.)

Fra Llorens: ¿Qu'es lo que passa aquí? Servents ni patjes he trobat al entrar. Los fronts s'inclinan, y en torn distretas las miradas vagan.

Capuletti: Perdonáu, Fra Llorens. Si penas íntimas embargan nos sentits, sempre á bon hora als llars amichs dels Capulétti arriva lo confés de ma filla, que Verona per sos consells y sas virtuts admira.

Fra Llorens: Pus vos trobo reunits, mes que la causa ni sé ni entench, en hora bona sia, que missatjer jo só de bonas novas, y'm plau ensemps trobarvos pera dirlas. En nom jo vinch del príncep.

Fra Llorens: Be'n fa de dias que ab llágrimas de sanch Verona plora lo dol y desconhort de sas familias. Germans contra germans, sos fills més nobles escampan ab sas lluytas fratricidas la sanch que per empresas més crescudas y més altas virtuts, guardar deurian. En nom del príncep y Verona parlo. Ja dels Monteschis han mimvat las iras, y ells, cedint los primers, ells vos extenen d'amistansa y d'unió mans agradivas. Vostres aliats serán, y será hereva de sos títols y glorias vostra filla, si'ls vots se complan d'En Romeu Monteschi que á unir sa sanch á vostra sanch aspira.

Capuletti: (Dirigintse á Fra Llorens, pero sens perdrer de vista á sa filla que permaneix inmóvil y muda á son costat.) ¿Monteschi, al fi, cedeix?

Fra Llorens: Ell á sa patria sos greujes y venjansas sacrifica, y l'amor d'En Romeu á sa Julieta, es l'arch de San Martí qu'en lo cel brilla.

Capuletti: (Afectant sempre calma y no perdent d'ull á sa filla.) ¿Per esposa la vol?

Capuletti: (Apretant nerviosament la ma de sa filla y mirantla de fit á fit:) Respon, donchs, Julieta.

Fra Llorens: Vida de pau eterna ne será la boda que amors encen y enemistats termina.

Capuletti: (Sempre ab intenció, y tenint á sa filla de la ma.) ¡Respon, filla!

(Moments de silenci. Julieta, com si volgués contestar, alsa'ls ulls, se troba ab la mirada fixa de son pare y baixa'l cap.)

Capuletti: (Contenint sempre á sa filla ab la mirada y apretantli la ma.) Ni respondre's digna. Es ma sanch la que corra per sas venas.

Capuletti: Es be ma filla. La sanch dels Capuletti y dels Monteschi, ni nats ni naixedors, may de sa vida, han de veurer unida y barrejada com en lo camp ó en lo carner no sia!

(Entra precipitadament en escena, venint del jardí y portant en la ma una espasa nua, tenyida ab sanch.)

Conrad: Capuletti, senyors, d'aquest misteri daume la clau, si la teniu vosaltres. Aquí, com de costum, me dirigia, quant, lo jardí al crusar, tot en desordre ho trobí y tot revolt. Apareixia com si de rench de justa y lluyta irada hagués sigut lo lloch aquell escena, desparada la via, forsat lo clos y obert, l'herba folada, tenyida en sanch l'arena, y en sanch també una espasa, allí oblidada.

Fra Llorens: Com si fos mia. Penyora d'amistat, ne fou un dia per mi donada. Es d'En Romeu Monteschi.

Capuletti: (Dirigintse als qu'están en escena.) Lo Monteschi'm demana ma Julieta. Jo la dono, senyors, al de vosaltres que d'En Romeu, com lo present de boda, posi á sos peus la testa ensangrentada.

Quadro segon

Fra Llorens: Tot es inútil, tot. Un Capuletti ni's conmou ni's convens de cap manera. May se'l vejé cedir, may de la vida, com may als rius tornársen endarrera.

Julieta: Mes al menys finiré d'una vegada ab lo dolor que'm mata, y abrassada á sos genolls, li podré dir: “¡Oh pare! mos ulls son brasas; ja no ploran, creman. Mon cor de tant sufrir lo tinch á trossos. Mateume sens pietat! Filla perduda, jo deshonrí la casa de mos avis… mes l'amo avuy com may! Fadada y druda m'he dat dels meus al enemich… mes l'amo avuy com may! Germana criminosa, del matador de mon germá só esposa… ¡y l'amo més que may! Matéume, oh pare! Jo l'am! jo l'am!… Dels meus en sanch tenyida la ma me dona… ¡y jo li prench! De blasmes contra'ls meus escaldada está sa boca… ¡y jo li beso!… Sos amors, sos odis, son meus. May deixaré d'amarlo en vida, ni en mort tampoch, tampoch… pero, matéume!”

Fra Llorens: ¡Oh criatura del cel! Un foll desvari torba avuy ta rahó, y eixas paraulas á un Capuletti ditas, y á ton pare, per tú la mort, per ell un crim serian. Un medi queda sols… mes ans, descóbram, descóbram de ton pit lo secret íntim, y á ton confés respon. Julieta, filla, l'amor que avuy te migra y te devora, l'amor que sents per En Romeu Monteschi, ¿pots arrencar del cor?

Julieta: Arrencarian primé lo mon de sas arrels. Cent voltas que jo tornés á náixer, l'amaria. Es ma vida es ma sort. Es jo. Ne tarda, y'm mata la tristor. Ve, y l'alegría també'm mata llavors. Me té á remensa, y remensa no vull mentres jo visca, qu'es ell ma voluntat y es ell ma pensa. Quant ve, palau, cambra y jardins se tornan un paradís, y quant se'n va y me quedo… me quedo ab ell també, que tot me parla, tot me parla aquí d'ell. Aqui respiro dels amors las ardentas alenadas; amor es tot quant toco, tot quant miro; l'amor ne viu aquí, per tot se'l trova; está en la terra, está en lo cel, en l'aire; canta ab l'aucell, brilla en lo sol, rodola per l'espay lluminós al raig del dia; se'l veu, se'l ou, se'l sent, en lo que vola manyach colom que vers los cels fa via, en lo bruelar del vent, en la domdada brisa que oreja la fullosa selva, del cel encés en l'ignea soleyada, de fresca font en l'aygua que destil·la, cada matí en la gota de rosada, cada nit en la estrella que titil·la, y sempre aquí, en lo cor, gormant, indómit, prompte á saltar d'un bot, en acomesa, com famolenca fera agullonada que ab sas garras y dents desfá la presa.

Fra Llorens: Julieta, filla, calmat! A tas penas jo trovaré conhort. De pau y ditxa encara trobarás horas serenas, Deu ajudant, si mos consells segueixes. Jo tot ho probaré pera salvarte de tant greu punyiment y desventura. Deu, qu'en mon cor llegeix, sab be qu'es guia de mos intents la rectitut mes pura. M'han dit, Julieta, qu'es avuy lo dia, avuy, dins pochs moments, quant vol ton pare donarte per esposa á En Conrad d'Arles.

Julieta: Sa voluntat m'ha fet saber, y ab ella ma sentencia de mort. Ja ne té esposa, pare meu, lo sepulcre.

Fra Llorens: (Mirant ab rezel á totas parts, com per assegurarse de que ningú'l sent, y baixant la veu.) Lo sepulcre vida nova't pot dar. Felis, ditxosa, podrias ser encar', si Deu volia permétrer que tu fosses un cadáver per unas horas sols, sols per un dia.

Julieta: No, per un dia no, pare. Per sempre. ¡Morir, Senyor, morir! Benehit sia lo Deu dels cels si aquest plaher me dona! ¡Que felís he de ser quant al sepulcre me baixen las donzellas de Verona!

Fra Llorens: No parles pas així. Deu es qui guarda lo secret de la mort y de la vida, y en sas mans está tot. Jo, si ell m'ajuda, ta sort traidora puch girar; salvarte jo puch encara, y, morta, alsar ta llosa, per d'En Romeu als brassos entregarte, si aymant sempre fidel, fidel esposa. Escoltam bé. Posada l'esperansa ne tinch en una trama misteriosa. Quant ja del himeneu los sagrats cántichs la ceremonia anuncien, quant ta pena ne sentes créixer caminant al ara, beu sens titubejar, sens por, serena, lo que conté aquest pom.

Fra Llorens: Deu no ho vulla, ma filla. Es un narcótich que aparensas de mort tant sols ne dona.

Fra Llorens: Mort aparenta del himeneu lo llas ne vindrá á rómprer. Pálida quedarás, sens sentit, muda, sens alé ni calor, y, entrenyoradas, baixarán ton cadáver las donzellas á la maysó de las eternas sombras. Allí aniré á buscarte.

Fra Llorens: Jo't portaré á sos brassos. Fes lo que't dich, y de tos ulls, ma filla, esborra'l plor que avuy los ennuvola. Confia en Deu, Julieta.

Fra Llorens: Deu tot ho pot. Ell obrirá'l sepulcre hont te creurán per sempre soterrada, y de ta falsa mort al rompre'ls llassos, més amada que may y enamorada, de ton espós te trovarás en brassos.

Fra Llorens: ¿Será felís? Que Deu ho vulla, y vulla perdonarme també!… No hi ha altre medi. Si erro, Deu meu, preneu mon erro en compte, que véurerla felís tant sols desitjo. Segur es lo narcótich. Aparensas li donará de mort, y quant, vestida tota de blanch, de rosas coronada, á sepelirla baixen á la fossa, poch han de créurer qu'es sa mort sa vida y que á bodas la portan. Deu me done, com fe ne tinch, forsas bastants. Deu vulla que tot sia per bé y que tot reixia!

Fra Llorens: Ja m'ho digueren; ja'm digueren, senyor, que de ta filla la má d'esposa á un estranger ne donas, no á un noble varonés, com las lleys manan.

Capuleti: Conrad no es estranger. Si de Provensa devall lo cel es nat, també Verona desde nin lo coneix, que aquí vingueren, proscrits los seus, á demanar un dia nou cel y novas llars y nova terra. Son nom, sos fets, son cor lo recomanan, qu'es tot en ell enter, tot en ell noble. Es ardit y valent, d'or sa paraula, y la que aquí'm doná, no fa tres dias, será cumplida avans que las tenebras hajen la terra enmantellat vint voltas. Mon fill será venjat, espós ma filla ne tindrá y protector, y quant jo muyra, cap tots los meus y gloria mon llinatge.

Fra Llorens: (Com si parlés sol.) ¡Quánt millor, quánt millor, oh Deu, no fora de la patria en las aras benehidas tots los rencors sacrificar y greujes, y, sa gloria guaytant, finir sos bandos! May ocasió que á vots més alts responga.

Capuleti. ¿Y mon fill? ¿Y sa sanch? Y las dels nostres encara errants y no venjadas sombras? No potser, pare. En tant Varona visca, viurán sos bandos y viurán sos odis. Avans lo cel se tocará ab la terra.

(Fra Llorens, Capuletti, Conrad d'Arles. Poch després Julieta. Damas pertanyents a la casa de Capuletti. Algunas nobles donzellas de Verona, vestidas de blanch. Servidors y patjes portant la bandera y l'escut de Capuletti.)

(Venen tots del interior y s'extenen per la galería. Las donzellas entran en la cambra de Julieta y als pochs instants tornan á surtir ab ella. Capuletti se separa de Fra Llorens y's dirigeix á rebre als hostes.)

Capuletti: Senyors, que Deu vos guarde y ab mí sia! Ja de mon fill, de mon Tybul, las restas en pau descansan dins lo lloch hont jauhen, cayguts com ell en camp obert, sos avis. Ne venjarém sa mort, mes ans, es forsa deixar segurs mon nom y mon llinatge. Espòs dono á ma filla. En Conrad d'Arles la plassa de mon fill avuy ocupa, (Apareix Julieta ab sas donzellas.) y ell ne será, si caich, de ma venjansa y de ma casa hereu. L'ara'ns espera. Las antorxas mateixas del mortuori ne serán las antorxas de las noces. Conrad, la má dona á ta nuvia. (A Conrad d'Arles. A Fra Llorens y als demés.) Pare, vosaltres tots també, seguiume al temple.

(Moviment general. Tots obran pas á Capuletti, que avansa'l primer, seguit de sa filla, conduhida, més morta que viva, per En Conrad. Fra Llorens y tots los demés segueixen. Aixís que arrivan á la porta del fondo trovan de peu, cruzat de brassos, á n'En Romeu. Julieta llansa un crit, se despren de la má d'En Conrad y retrocedeix espavordida, fins á cáurer mitj desmayada en brassos de las donzellas. Fra Llorens s'aproxima á ella, com per ampararla. Capuletti y Conrad posan má á la espasa.)

Romeu: ¡Endarrera tothom, los qui al martiri la víctima portau! Tots endarrera, manifassers d'un himeneu sacrílech! Sol jo aquí, de ma casa y ma bandera, sol jo, de ma maynada, vos repto á tots, oh rassa enfolleida, sols en bausía y desserveys mestrada! Sa vida'm porti lo qui vol ma vida, quant vinga per ma testa ensangrentada! Veniu á mí! Jo só En Romeu Monteschi!

Capuletti: Sí, Deu te porta, lo vampir de ma sanch! Benehit sia qui á mon furor t'entrega. Dexáunos lluytar, donchs! Deu me l'envia! Matador de mon fill, ja fores! ¡Prega!

Romeu: Sou vell. No lluyto ab vos. Deixáu que lluyten los qui sanch més ardent y forsa tenen. No sou vos, ne son ells los qui jo repte.

(Capuletti, extenent sa espasa, conté als que volen precipitarse sobre En Romeu.)

Capuletti: Y jo, son cap, jo, que só tots, accepto. Posa un mos á ta boca que blasfema… Y tots vosaltres, quiets! Obriunos plassa! (Dirigintse á En Romeu y senyalant als seus ab la punta de la espasa.) No es més ardent sa sanch. ¡Si ma sanch crema! Ni son més forts tampoch. ¡Jo só ma rassa!

Romeu: Ma lluyta ab vos sacrílega seria, que aquí vinguí á buscar la esposa mia.

(Sorpresa general. Julieta se despren dels brassos de las donzellas y avansa, pero casi ja sens forsas.)

Capuletti: ¡Tú!… ¡Tú, traidora! ¡Malehit lo jorn en que engendrada fores!

(Julieta a qui mancan de cop las forsas, cau en brassos de las donzellas. Capuletti tracta de precipitarse sobre ella, espasa en má, pero Fra Llorens s'interposa.)

Capuletti: ¡Un jorn de massa haurá tingut ma vida! (Se deté devant de Fra Llorens y baixa la espasa, pero al moment, buscant objecte sobre que descarregar sas iras, se gira y's dirigeix contra En Romeu, brandant la espasa.) Terminen mos rencors d'una vegada. ¡Vina á mí, donchs, oh rassa condemnada, de ma casa y dels meus sempre enemiga!

(Romeu desenveyna sa espasa per defensarse, pero en lo mateix instant en que van á cruzar lo ferro, s'avansa Fra Llorens, s'interposa entre'ls dos y diu ab solemnitat, senyalant á Julieta que apareix com morta en brassos de las donzellas.)

Fra Llorens: Respectau son cadáver. Deu, oh bandos, Deu avuy ab sa mort, Deu vos castiga!

Quadro tercer

(Sepultura dels Capuletti. Lo mausoleu de Julieta, al cual se puja per unas gradas de marbre. Sepulcres.)

(La escena fosca fins qu'entra En Romeu portant una antorxa encesa que clava en un garfí de la paret.)

(La escena sola uns instants. Romeu entra dirigint vagas y errants miradas entorn, sense véurer lo sepulcre de Julieta fins que'ls versos ho indican.)

Romeu: ¡Oh mort, jo vinch á tú! Si tots te fugen, jo vinch tranquil, seré, lo cor en festa, com un espos als brassos de la esposa. Prepara tos altars, tas alimarias, y tos donzells d'honor. May en tas gestas cas semblant ne tingueres d'aytal hoste. Deseixit de la vida, que rebujo, jo vinch á ton palau, mort encisera, jo vinch á celebrar mas esposallas.

¡La mort!… ¿Y qu'es la mort?… ¿Deixar de víurer? No pot ser. Lo cos mor, mes no pas l'ánima… Se diu que'ls morts se migran y s'anyoran… Es que los morts no parlan, pero senten. Jo donchs sinó: jo be so mort, y sento.

Quant he passat pel mitj d'aqueixos réngles de fredas tombas, los qu'en ellas jauhen, tot mirantme passar, pensant ne deyan: “¿Que busca aquí un Monteschi?… Via fora! Via fora'l matador! Lluny de nosaltres! La rassa d'aquets morts no es pas la sua!”

¡Perdó, sagradas ombras! ¡Perdó, oh ánimas, que sota d'eixas voltas tenebrosas vagau entorn de sendras qu'encarnareu! Dormiu tranquils en vostres llits de pedra, oh nobles Capulettis! No es sacrílech aquell que avuy á vostras tombas baixa per restar ab vosaltres. Só dels vostres, pus ja som tots d'una mateixa mena, y amors, no malvestats, aqui me portan.

Per ella vinch tant sols. Ne vinch á dirli, com avans cada nit: “Jo t'am, Julieta!” Des que som morts jo no li he dit encara. A dirli vinch lo que li he dit en vida. Vinch á esposarla mort, y per ofrena, vida y amor, y cos y cor li porto.

Ja que aquells de la terra no volgueren, ja que'ls vius á mas bodas se negaren, ton ara dressa, oh mort, prentne una tomba per pedra del altar, encen per ciris tas llantias sepulcrals, comensa'l reso, y vingan tots á mas mortuorias nupcias, tots cuants d'aquest palau, vagadius hostes, los espays umplan y'ls sepulcres poblan.

¡Eh! deixondaus, vosaltres!… Capulettis, despertau! Enguanyats ab vos mortallas, veniu tots en aplech, que jo'us convido á mas bodas de mort ab vostra hereva! (Pausa. Romeu registra la escena.) Mes, ¿hont pot ser? ¿Hont es ma desposada? Julieta, ¿hont ets?… ¿Hont ets, oh morta meva? (Repara en lo mausoleu.) ¡Ah! Ja la veig… allí… allí que, inmoble, sols ab mi pensa y ab sa pensa'm busca, com jo, que ja só mort, sols penso ab ella. (Avansa fins al peu de las gradas.) Julieta, ¡pobre mártir! de ta vida la casta flor y l'ignoscencia santa, pels aires jo esbaltí, tot fet á trossos, lo jorn aquell de febre y de follía en que llas de ton cos foren mos brassos. No debia un mortal, ni en son desvari, alsarse fins á tú, coloma santa, esbarriada pel mon, del cel caiguda.

Aquí'm tens ja, Julieta. (Puja al mausoleu, retira la mortalla y apareix Julieta.) ¡Deu! Qu'hermosa!… ¿Com estás tan hermosa, morta mia?… Me semblas viva… ¿Ne será que'l Geni d'aquest palau de nit, que n'es la casa pairal dels morts, te vol per dama sua? Prou que m'ho deya ja ma gelosia. Per ço só aquí. Per ço he vingut. Ni Genis ni mortals ja t'arrancan de mos brassos! Una vegada teu, só teu per sempre: una vegada meva, ets sempre meva en vida com en mort; que com partirem un jorn lo tálam, partirem la tomba. (Beu lo verí contingut dins un pom, que tira.) Donada está la sort… Y ara, si'l Geni d'aquest palau de nit te vol per sua, á tos costats eternament, per guarda, tas virtuts me tindrán y ta bellesa. (Pren una ma de Julieta, que besa y guarda entre las suas.) Angel de mon amor, si Deu volia que jo sentís ta veu, ans que despresa ne sortis de mon cos l'ánima mia; si á ta veu amorosa repetir, falaguera y carinyosa, aquell Jo t'am! de nostres nits sentia, l'ánima d'En Romeu, ennuvolada ab ton encens d'amor, se'n pujaria del cel fins á la volta platejada. (Moments de silenci. De prompte, sólta la ma de Julieta, qu'ha fet un moviment, y se deixa cáurer, esbalahit, per las gradas del sepulcre, retrocedint fins á mitja escena.) ¡Eternitat de Deu!… ¿Es que'l veneno ja torba mos sentits, ó es que deliro?… ¿Es que no es lo que toco y lo que miro?… Aquella ma he sentit, estremehida, dins la mia agitarse y conmoguda, com si fos que la mort ne tingués vida! Visions jo veig per tot, fantasmas mudas ab sangrentas mortallas rebossadas, y de foch sento ardentas alenadas y veus estranyas pels espays perdudas.

Romeu: (Estremintse, pero sense girarse, com si cregués que la veu ve del alt.) ¡Sa veu! La veu de ma Julieta!

(S'agenolla en éxtasis, com esperant tornar á sentir la veu. Julieta, sentada ja en son sepulcre, comensa á baixar y passeja per la escena sa mirada, com per donarse compte del lloch hont se trova.)

Julieta: (Parlant ab ella mateixa.) ¡Hont só!… Hont me trovo?… ¡Deu del cel! ¡Quin somni, quin somni mes estrany!… Deu meu! ¿Qué miro? Procura recordar ma pensa inquieta… Sepulcres!… Una antorxa!… ¡Verge pia! Viva m'han enterrat! (Alsant la veu.) ¡Romeu!

Romeu: (Sempre ab creensa de que la veu baixa de l'alt.) Julieta, ja vaig!… ja vaig!… No só ben mort encara.

(Julieta acaba per distingir á son amant á la llum de l'antorxa, baixa precipitadament las gradas, y's dirigeix vers ell, que s'alsa retrocedint com al aspecte d'una visió.)

Julieta: ¡Romeu, Romeu, llum de la vida mia! Fra Llorens m'ho digué. Ara ho recordo. “Deu tot ho pot. Ell obrirá la tomba hont tots demá te creguen sepultada, y de ta mort ficticia al rompre'ls llassos, mes amada que may y enamorada, de ton espós te trovarás en brassos.”

Julieta: Ell te diria: “Baixa al sepulcre en busca de ta esposa. Morta la creuhen tots. Baixa. No tardes. Jo li doní un narcótich.”

(Romeu, desde las darreras paraulas de Julieta, s'ha anat acostant, casi d'espatllas, al sepulcre, sens pérdrer de vista á sa aymía, que va seguint sos moviments. Al arrivar al mausoleu, puja las gradas, tira de la mortalla y la palpa y arruga com per assegurarse, y al convéncers de que'l sepulcre está desert y que no existeix lo cos, baixa apresuradament per llansarse als brassos de Julieta.)

Romeu: (Baixant del mausoleu, ab transport, fora de sí.) ¡Julieta! ¡Julieta, tresor meu! Oh! parla! parla! Qu'escolti jo ta veu! Per Deu que'm parles!

Julieta: ¡Oh mon Romeu, Romeu! Lo cel encara tresors nos guarda de delicia pura. Ne tornaran, Romeu, fonts d'alegría, aquells instants de pler y de ventura ab sas horas de joy y de follía, aquellas nits de febres xardorosas, nits encesas d'amor, nits embaumadas dels jardins per las brisas odorosas, y per l'alosa, al apuntar lo dia, ab goigs d'amor y gratitut cantadas. ¡Qué dolsas han de ser ara y qué téndres las castas horas dels amors! Unidas las mans per l'ara, com per Deu las vidas, crusarém lo camí de l'existencia banyats en llum d'amor, com l'au que vola se banya en llum de sol, y de l'essencia nudrintnos del amor y sa dolsura, mes felís nostra vida quant mes pura, llavors cada matí, com obra pía, com vot d'excelsitut y de ventura, al Deu del cel, confós dins l'armonía que s'alsa en tot lo mon al naixe'l dia, elevarán en oració amorosa, nos cors sos himnes y son cant l'alosa.

Romeu: No'm parles pas aixís. Ta veu, Julieta, n'es per mon cor la mes cruzel punyida. No, no'm parles aixís!

Julieta: Pena secreta jo llegesch en tos ulls… ¿Qué tens, ma vida?… perque, no'n dubtes, tu ets ma vida!…

Romeu: Tota jo te l'he consagrat, entera y pura. Mes tu no pots compéndrer… Jo't contava exánim, freda, dins la tomba… En ella mos ulls, mos ulls t'han vist… Sentí llavoras d'un greu dolor la esquerpa esgarrapada; creguí acabadas ja per mi las horas de vida, sensa tu no desitjada; y desvanit, perdut, foll y frenétich, he volgut…

Romeu: (Sentintse defallir, cayent sobre las gradas del mausoleu, y apartantla.) ¡Vésten!… ¡Vésten! T'aborresch.

Romeu: No, no… ¡Perdona! Jo t'am!… mes… vésten, vésten! (Cau com mort.)

Julieta: Desvarieja! (Veyentlo inmóvil, com si fos mort, cridant y trontollantlo.) ¡Romeu! Romeu! Qué tens?… Oh! parla! parlam!

Romeu: (Incorporantse.) ¡Oh! tu no saps… no saps lo que sufria! ¿Qué haurias fet, qué haurias fet, oh dona, si mort m'haguesses vist?

Romeu: (Revolcantse ab las ansias de la mort.) Vaig á morir quant mes lo cor t'adora.

Julieta: (Acudint á Romeu, agenollantse á son costat, alsantli'l cap y donant crits de socós de quant en quant.) ¡Oh jo no vull!… no vull… no vull que mores! ¡Socós! Socós!

Romeu: Ja es tart. Tot es inútil. Só mort… Adeu… adeu… Julieta mia! (Cau mort.)

Julieta: Ingrat! ¿Y'm deixas?… No será. La via jo seguiré que m'ha ensenyat ta estrella. (Buscant una arma ab que ferirse, veu lo punyal qu'En Romeu porta á son cinto y lo desenveyna.) ¡Un arma!… ¡Oh, punyal sant!… Aquí, arma mia, ta veyna tens. ¡Robellat, donchs, en ella!

*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LAS ESPOSALLAS DE LA MORTA ***

Updated editions will replace the previous one—the old editions will be renamed.

Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright law means that no one owns a United States copyright in these works, so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United States without permission and without paying copyright royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to copying and distributing Project Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™ concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you charge for an eBook, except by following the terms of the trademark license, including paying royalties for use of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for copies of this eBook, complying with the trademark license is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports, performances and research. Project Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark license, especially commercial redistribution.

START: FULL LICENSE

PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free distribution of electronic works, by using or distributing this work (or any other work associated in any way with the phrase “Project Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full Project Gutenberg™ License available with this file or online at www.gutenberg.org/license.

Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™ electronic works

1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™ electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to and accept all the terms of this license and intellectual property (trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be used on or associated in any way with an electronic work by people who agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works even without complying with the full terms of this agreement. See paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™ electronic works. See paragraph 1.E below.

1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual works in the collection are in the public domain in the United States. If an individual work is unprotected by copyright law in the United States and you are located in the United States, we do not claim a right to prevent you from copying, distributing, performing, displaying or creating derivative works based on the work as long as all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™ works in compliance with the terms of this agreement for keeping the Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily comply with the terms of this agreement by keeping this work in the same format with its attached full Project Gutenberg™ License when you share it without charge with others.

1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in a constant state of change. If you are outside the United States, check the laws of your country in addition to the terms of this agreement before downloading, copying, displaying, performing, distributing or creating derivative works based on this work or any other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no representations concerning the copyright status of any work in any country other than the United States.

1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, copied or distributed:

This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook.

1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not contain a notice indicating that it is posted with permission of the copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in the United States without paying any fees or charges. If you are redistributing or providing access to a work with the phrase “Project Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™ trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted with the permission of the copyright holder, your use and distribution must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works posted with the permission of the copyright holder found at the beginning of this work.

1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™ License terms from this work, or any files containing a part of this work or any other work associated with Project Gutenberg™.

1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this electronic work, or any part of this electronic work, without prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with active links or immediate access to the full terms of the Project Gutenberg™ License.

1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any word processing or hypertext form. However, if you provide access to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official version posted on the official Project Gutenberg™ website (www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works provided that:

• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has agreed to donate royalties under this paragraph to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid within 60 days following each date on which you prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty payments should be clearly marked as such and sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™ License. You must require such a user to return or destroy all copies of the works possessed in a physical medium and discontinue all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™ works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the electronic work is discovered and reported to you within 90 days of receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free distribution of Project Gutenberg™ works.

1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread works not protected by U.S. copyright law in creating the Project Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™ electronic works, and the medium on which they may be stored, may contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by your equipment.

1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all liability to you for damages, costs and expenses, including legal fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE.

1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a written explanation to the person you received the work from. If you received the work on a physical medium, you must return the medium with your written explanation. The person or entity that provided you with the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a refund. If you received the work electronically, the person or entity providing it to you may choose to give you a second opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy is also defective, you may demand a refund in writing without further opportunities to fix the problem.

1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any provision of this agreement shall not void the remaining provisions.

1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in accordance with this agreement, and any volunteers associated with the production, promotion and distribution of Project Gutenberg™ electronic works, harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, that arise directly or indirectly from any of the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any Defect you cause.

Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™

Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of electronic works in formats readable by the widest variety of computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will remain freely available for generations to come. In 2001, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure and permanent future for Project Gutenberg™ and future generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.

Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit 501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by U.S. federal laws and your state’s laws.

The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to date contact information can be found at the Foundation’s website and official page at www.gutenberg.org/contact

Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread public support and donations to carry out its mission of increasing the number of public domain and licensed works that can be freely distributed in machine-readable form accessible by the widest array of equipment including outdated equipment. Many small donations ($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating charities and charitable donations in all 50 states of the United States. Compliance requirements are not uniform and it takes a considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up with these requirements. We do not solicit donations in locations where we have not received written confirmation of compliance. To SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state visit www.gutenberg.org/donate.

While we cannot and do not solicit contributions from states where we have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition against accepting unsolicited donations from donors in such states who approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make any statements concerning tax treatment of donations received from outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg web pages for current donation methods and addresses. Donations are accepted in a number of other ways including checks, online payments and credit card donations. To donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.

Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works

Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be freely shared with anyone. For forty years, he produced and distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of volunteer support.

Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper edition.

Most people start at our website which has the main PG search facility: www.gutenberg.org.

This website includes information about Project Gutenberg™, including how to make donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.

The Project Gutenberg eBook of Las esposallas de la morta

Las esposallas de la morta

Primer quadro.

Quadro segon

Quadro tercer

THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE