The Project Gutenberg eBook of Gala Placidia
    
This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this ebook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.

Title: Gala Placidia
        Tragedia en tres actes

Author: Angel Guimerá

Release date: November 25, 2024 [eBook #74795]

Language: Catalan

Original publication: Barcelona: Imprenta de la Renaixensa

Credits: editor digital. Joan Queralt Gil


*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK GALA PLACIDIA ***

Gala Placidia

Trajedia en tres actes

Àngel Guimerà

1879

`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per 
l'Institut d'Estudis Catalans, com a part del projecte 
Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.`

Estrenada en lo teatre de Novetats de Barcelona la vetlla del 8 de Maig
de 1879.

**Dedicatoria**

A la meva mare

> D'aquesta producció, avans de la representació pública en lo teatre de
> Novetats, se'n doná una de privada la vetlla del 28 de Abril d'enguany
> en lo teatre Principal d'esta ciutat.
>
> Alguns de mos íntims amichs y ab ells la Sra. de Mena y la Srta. de
> Simon s' encarregaren de presentar devant d'un públich distingit y ab
> l' autor exesivament tolerant, ma primera obra dramática.
>
> Sia donchs aquesta página testimoni del agrahiment que tot temps
> servará mon ánima, per mos bons amichs, actors y apuntadors aquella
> nit; y per las dignas actrices del teatre catalá, ja avuy gloria
> esplendorosa una d'ellas de nostre art escénich.
>
> Pera la trama y desenllás d'aquesta producció hem pres la historia tal
> com l' han presa sempre tots los escritors trágichs desde Shakspeare,
> Schiller, Víctor Hugo y Ventura de la Vega fins als mes humils ó de
> vol mes rastrer. Per altra part, la divergencia en que están tots los
> autors llatins respecte á las escenas que conduhiren á la mort del Rey
> dels goths nos imposibilitava de fer la relació estrictament
> histórica; ja que sols hem pogut treure en clar que Ataulf morí
> assessinat l' any 416 víctima d'un ressentiment particular y del odi
> d'una facció. Fins es desconegut lo nom del matador puig mentres
> Jornandes suposa que 's deya Vernulf y Olympiodor li fa dir Dubius, ni
> com á dubtós escriuhen son nom Isidor, Orosi y 'ls altres
> historiadors.
>
> Congenían donchs sols ab totas las antigas historias ja que d'ellas se
> desprenen sempre claras; en nostra obra, las personificacions,
> d'Ataulf, carácter bondadós, enmollit per l' amor á sa esposa; y 'l
> d'aquesta, la orgullosa Gala Placidia, ab son fervent entussiasme per
> Roma y ab son odi implacable per la Gothia. També 'l carácter de
> Sigerich es verament histórich. No així 'ls dels altres personatges
> que son per complert creació nostra.

**Repartiment**

  ------------------------------ ----------------------
  Personatjes                    Actors
  Gala Placidia                  Da. Carlota de Mena.
  Lledia                         Dolors Ricart.
  Vernulf                        D Antoni Tutau.
  Ataulf                         Joan Bertran.
  Sigerich                       Joan Isern.
  Varogast                       Miquel Pigrau.
  Velia                          Artur Carreras.
  Celius                         Lluis Llibre.
  Marcius                        N. Cuffi.
  Cavallers, Soldats, Esclaus.   
  ------------------------------ ----------------------

Barcelona, 416.

*Lo primer y 'l tercer acte en la ciutat; lo segon en un palau-castell
vora 'l Llobregat.*

## Gala Placidia

### Acte primer

Cambra del palau d'Ataulf. Gran porta al foro; á la dreta una finestra;
á la esquerra un altre porta cuberta d'una cortina; taula á la part de
la finestra ab pergamins y tot lo convenient per escriure; en las parets
trofeus militars ab tota classe d'armas. Ja es nit.

#### Escena primera

*Ataulf, sentat avora la taula; Celius que acaba de llegir un pergamí.*

Celius: Senyor, aquest missatje es d'Arbojilda.

Ataulf: Mon capdill de més bras.

Celius: Se plany de veure tant temps en vaga á tos guerrers indómits:
diu que incitats per lo desitj de brega conspiran sens repós.

Ataulf: Celius, escriuli que 'l Rey confia en sa leal fermesa.

Celius: (Prenent altre pergamí y desenrotllantlo). Aquest altre es de
Italia.

Ataulf: (ab interés) Deu! al últim la resposta ha arribat!

Celius: (Anant á llegir y vacilant per lo que veu en la lletra).
Senyor...

Ataulf: Qu' esperas?

Celius: (llegint) "Salut al vil profanador de Roma..."

Ataulf: (ab ira). ¡Celius! ¿qué has dit?

Celius: Y es cert.

Ataulf: (prenentli). Dónam la lletra.

Celius: No es del Emperador.

Ataulf: ¿Que no es d'Honorius? Passanthi 'ls ulls. ¡De Constancius!
Llensantla sobre la taula ab amargura.

Celius: ¿Va al foch?

Ataulf: (reprenentla). Cor meu, sossegat. (Llegint). "Envá 'l teu front
sobre la pols inclinas; no 'l tindrás lo perdó jamay del César: envá has
fet de la víctima ta esposa; dins lo tálam mateix te l' haig de
pendre..." Rebregantla indignat. ¡Insensat! ¡oh Constancius; no 't
recordas que jo só 'l fort; tu 'l denerit, lo feble! ¡arna imperial que
la grandor despullas y en la rónega purpra t' arresseras! ¡Ay de tu y de
ta rassa enorgullida si avuy lo cor de dins lo pit me treya! ¡com cau lo
llamp en la corcada torre tornantla pols que 'ls temporals esventan,
aixís cauria ma trionfant espasa damunt lo trono hont han segut tants
segles!... Mes jo tinch aquí al cor més gran victoria: te; y norréal al
foch. Placidia es meva.

#### Escena II

*Marcius y 'ls anteriors*

Marcius: Senyor; un jove, un foraster que arriva de més enllá de las
hispanas terras diu que parlarte vol.

Ataulf: Dónali entrada.

Celius: Lo nom ignoras y...

Ataulf: Ataulf l' espera.

(Se'n va Marcius)

Celius: Y si fos un traidor?...

Ataulf: Al fi ets de Roma! quan alsarvos podreu si sou com fembras?

#### Escena III

*Ataulf, Sigerich, Celius*

Sigerich: Ets tu 'l rey Ataulf?

Ataulf: Acóstat, jove: jo 'l só.

Celius: No es cobardía la prudencia. (S' assenta y escriu.)

Sigerich: Rey, no t' enujis si mancat me trobas del ayre cortesá: soch
d'una terra hont los pares als fills lo joch del arma y 'l govern del
cavall sol los hi ensenyan.

Ataulf: Tu no ets gal ni ets burgond... ¿Ets fill de l' Hunia?

Sigerich: Só goth.

Ataulf: Y donchs? aquesta patria es teva: entre goths ara 't veus. Com!
en la Thracia d'Ataulf no 's recordan? Tan lleugeras han sigut mas
petjadas en la vida que avans que jo 'l meu nom desaparega?

Sigerich: Oh senyor!... Més aten: Desde la infancia mos pares he perdut;
sentint las gestas dels héroes nostres que han estés la patria del fret
Escans fins á la mar Tirrena, á una edat so vingut, en qu' he sentida la
onada de la sanch bótre en las venas, y l' arma he prés que brandejá 'l
meu pare, y al mitjorn he llensat com la tempesta l' esperitat caball.
De poble en poble seguint ton rastre he corregut la terra. En los
portals de las ciutats d'Italia demanava per tu: las gents feyneras
arronsant las espatllas me mostravan lo curs del sol. He traspassat las
serras gegantinas dels Alpes: en las rocas m' ensenyava tothom l' ample
rodera de tos carros feixuchs. Pels camps de Galia perfidiós he creuhat:
los boscos verges la llarga serp de ton estol dragaren; los tronchs dels
arbres esllomats se veyan del refrech al passar, y escuts polsosos
jayent trobava assí y allá en la terra semblant escatas de la serp
caygudas. Un dia, al lluny, en l' horisont, encesas pel sol ponent, las
torres de Narbona s' aixecaren de sopte: aquí 'm digueren, ell vencé y
fou vensut; carrers y plassas tremiren al estrépit de sas festas: sentat
al ombra de triomfant arcada, ohint l' acort de divinals orquestas, baix
tálam d'or que sos capdills li duyan, esclau s' ha fet d'una gentil
donzella: y entremitj de sarcásticas riallas la llonga vía m' han signat
d'Iberia. Y aquí ja soch: y encara á Barcelona del rey goth Ataulf vaig
en la cerca: y es que, Senyor, al peu de tas murallas, al portal de ta
casa, en ta presencia, trobant per tot la Roma corrompuda escalfantse al
calor de ta grandesa, me pregunto cent cops, si un jorn de lluyta
disputantse l' imperi de la terra va finar Ataulf cubert de gloria, y
ets tu l' usurpador de sa feresa: tu, que un mon has perdut y humil t'
amagas á raser de las timbas pirenencas, y fins la purpra dels vensuts
te posas per conta de las pells dels que venceren.

Ataulf: Oh fill soperb de ma volguda patria, y com me plau ta fréstega
noblesa! tu 'm parlas ab lo cor; no es la mesquina ambissió del servil
qui mou ta llenga. La tempestat s' ha fos: més ningú ovira entre 'l cel
y la plana, mitj perdentse al lluny, en l' horisont, un cap de núvol: y
aquest núvol so jo. De la vil terra que m fa l' olvit! á aquells que no
m' esguardan ja 'ls esguarda Ataulf baix sas empresas: encara mos
soldats son los de Roma y mas armas també; prou las coneixen. Quan vulga
mon desitj, lo cap de núvol oblidat de tothom, com tromba inmensa
rehinflat s' estendrá d'un cap al altre sobre del mon, y al buf de la
tempesta com mar d'espigas las potents nissagas las jeurá sobre 'l llot
fins que 's pudrescan. Allá hont es Ataulf allá es la Gothia: hont es
Gothia es lo centre de la terra.

Sigerich: Grat es, Senyor, perduda l' esperansa revenirhi de sopte; hi
ha en ta llenga quelcom que atrau é imposa.

Ataulf: Ets jove encara. (Ab tristesa). Aquest mon que trepitjas es
reflecte d'un altre mon en eternal batalla... lo cor de l' home: tu n'
ho saps! Espera!

Sigerich: Perdona si t' he ofes. Roma es enclusa, ¿quí si no tu es lo
mall? M' has fet reneixer.

Ataulf: Lo teu nom?

Sigerich: Sigerich.

Ataulf: ¿Vols en ma guarda un lloch d'honor?

Sigerich: Servit ma vida entera.

#### Escena IV

*Los anteriors, Varogast, Velia, Cavallers. Entran conversant alguns
versos anteriors.*

Ataulf: Aquest valent, senyors, ve de la Thracia: pregunteuli; us dirá
de nostra terra. Te seny y pit; d'avuy entra en ma guarda y 'l faig
vostre company.

Sigerich: (volentli besar la ma). Senyor...

Ataulf: (negántsehi). No aprengas á humiliát, Sigerich: aixó es de Roma.
(Celius deixa de escriure y 's reuneix als caballers). Que res li
manqui, Celius. Tots m' ensenyan á alsarme de la pols. Oh ma Placidia,
quant car es ton amor per ma conciencia!

Se'n va Ataulf.

#### Escena V

*Sigerich, Varogast, Velia, Celius, Cavallers.*

Varogast: Ho ha dit lo Rey; d'avuy ets company nostre.

Li donan la ma.

Sigerich: Y ab tot lo cor. (A Celius). Tu no; jo no haig d'estrenyer la
ma vil d'un romá.

Velia: Vens de la patria y encara ets pur.

Celius: (A Sigerich). La voluntat suprema d'Ataulf m' ha fet goth.

Sigerich: Si t' aborria per fill romá... sabent que la renegas!...
Senyors; vosaltres qu' heu seguit tants pobles: ¿quín es lo mot que
ohíreu que servesca per escupir traidors?

Celius: Oh miserable, sobre ton cap caurá tanta soperbia!

Se'n va.

#### Escena VI

*Sigerich, Varogast, Velia, Cavallers*

Varogast: Si com tu fessim tots, no s' alsaria devant del trono tanta
gent funesta.

Sigerich: L' odi aqueix será etern: ja des l' infancia mon noble pare l'
infiltrá en mas venas: ¡Ay dels iníchs si despertés del somni!... mes va
morir assessinat!...

Velia: Oh! sempre vil ha estat lo romá.

Sigerich: No: fou dels nostres l' assessí.

Velia: Y t' has venjat?

Sigerich: ¿Cóm? ¡Deu!... Conéixel, y matarlo, y morir; veyeu ma gloria.
Se sent al lluny la veu d'un corn. Cavallers, aqueix corn?...

Varogast: Es que la reyna ja s' acosta al palau: senyal dels guaytas que
han vist lo resplandor de sas teyeras. Ataulf li ha aixecat per sa
alegría, del festós Llobregat á la ribera, un castell y uns jardins:
quan ve la fosca se'n torna á la ciutat.

Velia: Vina; aprop d'ella tot es romá.

S' acostan tots á la finestra enrahonant y mirant á fora.

#### Escena VII

*Vernulf, Varogast, Velia, Sigerich y Cavallers.*

Vernulf: (desde 'l foro, fins que li parla Varogast). Ja fosch, cada
vegada que 'l corn retruny mon esperit s' altera. ¡Encara avuy esclau
d'aquesta dona!... No es viure 'l viure eternament en guerra lo cap y 'l
cor: guanyar volém als pobles y nosaltres, mesquins, no'ns podem véncer!

Varogast: Vernulf!

Vernulf: Oh Varogast, aquí vosaltres!

Se li acostan tots menos Sigerich que queda mirant al defora.

Velia: Veyent entrar Placidia en la llitera.

Varogast: Tu sempre capficat: qué!... t' agravian los teus amichs?

Vernulf: No, may; y tu ho pots creure?

Sigerich: (apartantse de la finestra, diu per lo que ha vist) Allí 'ls
vensuts son vencedors! Vergonya! (Per Velia y Varogast). No, com ells jo
no soch. Fins ira 'l véurels!

Se'n va.

#### Escena VIII

*Vernulf, Varogast, Velia y Cavallers.*

Varogast: Es amor contrariat?

Velia: Ves qui se'n fia! dona y vent...

Vernulf: (senyalant l' espasa). Mon amor es per aquesta.

Varogast: Fins lo Rey ja'n fa esment: ahí á sa esposa quan tu passavas
vaig sentir li deya...

Vernulf: (ab interés). Sí? cert?... Qué li va dir?

Varogast: Res; que 't trobava ja fa temps trasmudat.

Vernulf: Digas... y ella?

Varogast: ¿Quín interés, Senyor, tens per un guarda? digué: y 'ls ulls
de ton costat va treure.

Vernulf: Parlem d'altre, us ho prech, de mi m' enuja.

Velia: Pobre company! estás febrós; si cremas!

Vernulf: Donchs bé: ja prou fingir; m' abrasa l' ira. Per qué guardas lo
fel? per qué, cor? véssat. Aborreixo á esta dona, á eixa romana hont
nostres cops s' embotan. Pitjor qu' Eva ha sigut per nosaltres: un sol
home la nostra mare al paradís va perdre; y á tots Placidia, sonrisent
lo llabi, del paradís del mon, á tots nos llensa. Quan recordo que jo,
jo lo pervindre tinguí en mas mans del Rey, dels goths!... la pensa se
'm contorba sobtat, boira sangnosa me rodola pels ulls, y 'l pit me
sembla que 'm salta fet á trossos. Oh Placidia... ¡Y pensar que una nit,
la nit aquella pera Roma nefanda... ¡y per la Gothia! la vaig dur á
Ataulf sa presonera! ¡Perqué al tenirla sobre 'l pit, en conta de darli
vida, no la vaig estrenyer en mos brassos d'acer fins ofegarla com
lleona dormida en las anellas de la serpent del Atlas! Bé ho recordo:
d'aprop seguit de nostras hosts guerreras vaig entrar per la porta
Mamertina: era per tot la nit: tant sols se veyan nostras armas brillar;
y allá en las vías, ben lluny de nostres ulls, clapas lluhentas de roja
sanch á la claror duptosa que ara creix... ara minva, de las teyas dutas
pels goths: marxant sobre cadavres hont vaig anar no ho sé: claror
intensa de cop arriva á mos esguarts: la vista clavo en avant: las casas
son fogueras!... y corro á la ventura: 'l foch me volta: grahons de
pórfit devant meu s' aixecan: sento un crit anguniós d'enmitj lo núvol
com jemech d'una cítara que 's trenca... y pujo com lo llamp aquellas
gradas: voltas per tot que á mon trepitj s' esquerdan, repós y fum: tant
sols la xiuladora veu de las flamas. De repent s' esqueixa un mur
d'aprop y vetj d'entre las runas un goth sortir ab las faccions encesas,
no del foch... de luxuria! y en sos brassos estrenyent á una dona que
forseja per fujir d'aquell llas. De cambra en cambra lo vaig seguir per
tot com una fera; y al cim mateix d'aquellas altas gradas al ropatge del
vil mon bras s' aferra enfonsantli l' acer en las entranyas y agonitsant
prenentli la donzella, mentre 'l cos d'éll per los grahons rodola botent
entre las jáceras encesas. ¡Y aquesta dona á qui he salvat la vida de
carrer en carrer, com una presa sobre mon cor portantla desmayada més ab
honra á Ataulf, be saps qui era! La germana d'Honorius; la orgullosa
Gala Placidia en fi.

Varogast: Calla; la Reyna!

#### Escena IX

*Placidia, Lledia y 'ls anteriors*

Cavallers y esclaus ab antorxas encesas acompanyan á la Reyna fins á la
porta del foro: després de las dos paraulas de Placidia 's retiran sens
haver entrat en escena.

Placidia: (als que l' acompanyan). Cavallers, gracias. (A Lledia). Vina.

Vernulf: (Varogast y Velia 'l volen calmar. Vernulf apartantlos diu:)
No; ja es hora; quant per ella he sofert vuy que ho sofresca.

Placidia: Saludant tot anantsen á sa cambra. Senyors...

Vernulf: (Sortintli devant). Un sol instant.

Varogast: (volentlo contenir). Vernulf!...

Placidia: (aturantse sorpresa y preguntant). Qué?

Velia: (á Vernulf). Cálmat.

Placidia: (á Vernulf). Si es una gracia... al Rey. Lledia, segueixme.

Vernulf: (aturantla). No: tot ho sé: la llum que 'l Rey nos dona de tu
la rep, Senyora: foll te d'esser qui al sol s' escalfa reflectit en l'
aygua y no al sol qu' es al cel.

Placidia: Qué vol, ma Lledia? Ja ho he dit: á Ataulf qu' es Rey... y es
home; y jo d'astre no'n soch.

Vernulf: (ab amargura). Si ho ets; que 'l cegas.

Placidia: Acostantshi de sobte com ferida. Quí ets tu?

Vernulf: (ab ironía). So un vil, un goth.

Placidia: (á mitja veu). Ja m' ho semblava.

Velia: (á Varogast). Oh Varogast!...

Placidia: (ab imperi y despreci). Qué vols?

Vernulf: (Ab odi y deixant sa espasa assobre la taula prop d'ella). Vuy
ferte entrega d'aquest' arma hont avuy sobre sa fulla mas galtas miro
per l' afront encesas. Jo só esclau de ma patria: d'una dona, jamay.

Lledia: (voléntsela endur). Senyora!...

Placidia: Oh míser!... soch ta Reyna! ¡mes est home está ubriach!

Vernulf: Senyors, ohiula; sols l' insult li mereix lo bras que trenca
son jou embrutidor.

Placidia: (ab ira). ¿Quína ventada á eix gra de pols en mon ropatje
aixeca?... (Cambiant de cop diu ab despreci volent anarsen á sa cambra).
¡Qué respóndret! mirat fora vergonya!

Vernulf: (esclatant en odi). Oh cor fuhetejat! puja á ma llenga fet un
mar de verí!

Varogast, Velia: Vernulf! (Volentlo contenir).

Vernulf: Abócat sobre esta dona que ha venut sa terra, las cendras de sa
llar y sa familia per sentarse en un trono; qu' en la venda fins hi tira
son cos á la balansa y son ánima y tot! Sombra severa del gran
Teodossius; mírala: es ta filla; dins lo tálam del barbre; al goig
desfeta; confonent ab la sanch de sas entranyas la sanch de sos butxins!
Cayga sobre ella ta dempnació de pare!

Varogast: No l' escoltes, Senyora.

Placidia:(ab soperbia). Sí! Vull aixecar ma testa fins matar eixa vibra
ab la mirada.

Vernulf: Oh, gosa ab enuig, ánima meva!

Placidia: Tu, vil; no per amor, que 'ls vils no estiman; per l' orgull
de se' esclau de ma grandesa, devías en la pols arrossegarte, devant meu
de genolls. A la ampla terra l' heu vensuda, que hi fa vencent á Roma si
jo he somés als vencedors? jo fembra! més en lo triomf damunt de las
feridas us he posat de rosas las cadenas, y la marxa incessant de
vostras ordas he aturat, y ja 'ls pals de vostras tendas tráuen arrels y
brosta: teniu patria qu' es tenir llibertat y fortalesa. Deu sap per que
jo ho vuy; Deu y mon pare que fa moure mon cor. De ta soperbia, ¿qu' es
lo míser esclat? Viu: mor: en ira bull ó cálmat... Importa á ma altivesa
tant com importa á la pesanta roda lo cuch polsós que aixafa en la
rodera. (Trencant l' espasa y tirantli als peus). Mira: te: y pas:
recull-la aquesta espasa: digna de tu 't la torno.

Vernulf: Qui 'm la entrega com ha fet ab l' acer tot ho deshonra al
posarhi las mans: la rassa meva deshonrada ab tu 's veu; trobi sa fulla
en lo fons de ton cor sa digna veyna.

Recull un tros de la espasa de'n terra y 's precipita sobre la Reyna:
tots lo deturan y ella se 'l mira impassible.

Lledia: Ah!

Velia: Vernulf!

Varogast: Insensat!

Vernulf: Es que m' abraso! es que 'm sento morir!

Placidia: (ab serenitat). La vostra testa me respon de la testa d'aquest
home.

Vernulf: Marbre es: mes s' ha estremit: oh pler! la he ofesa! Y ara
vinga la mort.

Se l' emportan pe 'l foro.

#### Escena X

*Placidia, Lledia*

Lledia: Senyora, cálmat.

Placidia: Patria, per ton servey!

Lledia: Se l' endugueren. Oh! ploras?... Tú!

Placidia: Sí: ploro: mes de rabia per no haber humiliat tanta soperbia!
Y ha invocat la memoria de mon pare! ¡Oh gran Teodóssius! tu qu' ho
saps, aixecat y confon als malvats; que més ta filla per lo trono del
mon hont tu 't vas seure qué més pot fer? Quan ja vensuda Italia més que
vensuda, morta: baix la petja d'un mostre del infern ja rodolava cap al
sepulcre engolidor dels segles, jo ab lo voler, al cayre del abisme, de
mos brassos fent arch, la vaig sospendre; y aprés la vaig alsar; y aprés
la vida vaig infundir dintre sa carn ja freda ab mon alé, com Deu al
primer home l' univers al formar. Qu' hi há ma Lledia; dins Rávena com
jo? Qué puch donarli ja á ma patria volguda del que 'm resta? Tu be ho
saps que Ataulf jo no l' estimo: ¡per l' homeyer de Roma l' odi
sempre!... fins si 'l cor en lo pit se 'm revelava jo 'l faría callar!
Més ja es complerta ma missió en aquest sol. Vensut se troba besant mas
plantas la indomable fera. Per estrenyem á mí dintre sos brassos
d'enmitj sas urpas li ha caygut la terra. Tot ho he sofert ardida per ma
patria: odi y... amor; si... amor! que tota 'm gela, d'aquest home que
apar fins quan amoixa es sa ma la del tigre!... Oh... se 'm desperta
avuy un altre cop ma sanch dormida! Sopte. Cóm se diu eix soldat?

Lledia: Vernulf.

Placidia: Las queixas ofegadas al cor totas á l' una sobre son cap
caurán! Y aprés, oh Lledia... que mon secret no surti de tos llabis ni
que 't costi la vida!...

Lledia: May; só teva; só ta esclava y t' estimo ma senyora.

Placidia: Esclava no; l' amiga de mas penas. Escolta: més aprop: vuy
torná' á Italia.

Lledia: Oh ventura! Sí?...

Placidia: Aquí l' ayre m' ofega y aborreixo á tothom. L' obra grandiosa
consumada ja está. Lliure s' aixeca de las armas dels goths ma dolsa
patria: ¿cóm tornar á la Italia en só de guerra, ja tots ells enmollits?

Lledia: Si l' abandonas, ¿lo Rey que viu del goig de ta presencia que
será sense tu?

Placidia: Si jo finava la esposa d'Ataulf, tota la terra m' escupiria
horroritzada al rostre. Jo aqui no puch morir: cal que conegan las
rassas del pervindre que traidora no he donat per un trono 'l cos de
verge. De enganyar á Ataulf ja no tinch forsas; ¡quí es que combat la
víctima indefensa!

Lledia: Mes, cóm... senyora, cóm?...

Placidia: Sé que Constancius de part d'enllá dels Pirineus s' apresta
per caure assobre esta ciutat; si fallan las armas... oh... llavors.!

Lledia: Lo Rey.

Placidia: Ves, déixans.

Lledia se'n va.

#### Escena XI

*Placidia, Ataulf*

Ataulf: Ma volguda Placidia, t' anyorava.

Placidia: Ataulf!...

Ataulf: Tot lo dia sense véuret! Pera mon mal bastí prop de las onas
d'eix felís Llobregat ta fortalesa. Lluny de tu jo no visch: quan tu 't
separas trobo 'l buyt en lo cor: instints de fera sento en mi rebrotar y
sols las llágrimas dels que 'm voltan me plauhen: en t' ausencia poruch
s' aparta qui mercés desitja. Mes quan tu tornas!... oh Placidia
meva!...

Placidia: Ah senyor...

Pausa.

Ataulf: Muda estás; de mi 'ls apartas los ulls radiants; las mágicas
estrellas qu' en lo cel de ton front per goig del náufrach sobre onadas
de sanch li aparegueren. Mes tu has plorat! amor! No, no 'ls separis
dels meus tos ulls. Qué hi ha sobre la terra que 't donga enuig,
senyora? digas, parla!

Placidia: Donchs, bé, sí; jo he plorat: jo, jo, la Reyna; la esposa
d'Ataulf; en esta cambra devant de tos servents. Lo plor me crema encara
'l pit y ulls.

Ataulf: Parla, senyora.

Placidia: Un goth, un dels soldats de ta noblesa, ubriach d'orgull, com
dona miserable lo meu honor ha arrossegat per terra, alsant contra mon
pit l' arma homicida.

Ataulf: Oh! digas lo seu nom.

Placidia: Y haurá ma llenga de pronunciar lo nom del miserable! Es...
Vernulf!

Ataulf: Morirá.

Placidia: Mon cor sedeja de sa sanch aborrida; no só dona: só furia
avuy.

Ataulf: Veurás d'eixa finestra son cap al cim de la més alta torre del
sol ixent á la claror primera.

Placidia: Per mon desitj y quína nit més llarga! Oh llum del dia!... Si
pogués encendre lo crudel horisont ab la mirada!...

Ataulf: Senyora, per pietat, calla; que 'm sembla so jo la causa del
orgull d'eix monstre.

Placidia: Jo só aburrida de tas hosts guerreras.

Ataulf: Mon amor es inmens.

Placidia: Més lo seu odi.

Ataulf: Que hi fa que odihen ab lo cor, si en terra baixan lo front al
ras de ta petjada!

Placidia: Que hi fa que caigan de genolls si cerca son bras que ve del
pit l' arma traidora! Jo 'ls conech á tos goths: quan en sas festas m'
assech al teu costat, lo front contráuhen, y dels vasos de corn lo vi se
'ls llensa tremolant al alsarlo. Quantas voltas al creuhar los carrers
en ma llitera ajustan los vehins las portaladas y s' allunyan los nins
de ma presencia poruchs somiquejant. Recordo un dia que roja de vergonya
una doncella eixí al portal y m' entregá una toya de rosas y de llirs:
noble revenja! que al passarhi altre jorn, era la casa pilot de runas
fumejants!... Oh déixam á ma patria tornar! jo t' ho demano de jenolls,
Ataulf!

Ataulf: Mon goig, serénat. Cóm viure sense tu? los nostres cossos l'
esperit han llassat, com dos teyeras l' una aprop l' altra 'l resplandor
confonen. Quan me vulgas deixar, Placidia... vesten! Los tronchs més
braus de mos corcers de lluyta junyeixlos en mon carro de conquesta; jo
't guarniré de jorn las llargas vias ab la purpra de tálams y banderas
de tants pobles trofeus, velam de gloria; y á las nits farán llum mas
fortalesas y mas vilas per tot, gegants antorxas d'assí d'allá
escampadas en rengleras; y á ton esguart, mas tropas encisadas, mes may
vensudas, s' obrirán las venas per apagar la pols devant ta via; y
cayent anirán y tu soperba damunt ton carro esclafarás sos cossos jirats
los ulls cap á la dolsa terra; sense véurem á mi que obrinte 'ls brassos
cadavre dret, mes de tu foll com sempre, tot sol y al lluny te seguiré
entre 'ls boscos!... y al caure l' últim dels soldats, y al pérdres ton
carro d'or per las vertents d'Italia, lo ferro altívol que d'un llamp va
neixer rebrá 'l meu cor, á qui has donat las alas, y 'l cor á l' una de
la patria meva. Mes no será; no es veritat, Placidia? sospiras! ah ma
esposa, tu tens d'ésser la dona més volguda de la Gothia! Ay
d'aquells!...

Placidia: Ataulf! serán per sempre nostras rassas dos núvols de batalla:
quan s' acostin los llamps de la tempesta surgirán de son cor... y, ay,
que la pluja será sempre de sanch!

Ataulf: Placidia meva, reposa aquí ton cap.

Placidia: (retxassantlo com qui 's desperta). No, 'l miserable viurá
entretant.

Ataulf: Donchs, bé: la nit aquesta d'altras morts cridará lo seu
cadavre. Vuy que 't tingan amor, mes que á la verge de sos somnis de
nit; més que á sas mares; més que á son deu y tot.

Placidia: Soch ta serventa oh! mon rey y senyor.

Ataulf: (donantli un petó en lo front). Placidia, vina: aquest petó es
sagell de la sentencia d'eix goth abominat.

Se'n va pel foro.

Placidia: (com trayentse ab la ma 'l petó del front). Ja es fora: y ara
só filla de Teodóssius.

Se'n va á la cambra real.

#### Escena XII

*Sigerich*

Sigerich: Ja ets á Iberia, Sigerich, en lo fons de la teva ánima amaga
lo secret: pregunta, observa, no perdis un sol mot: quan siga l' hora,
quan descorras lo vel, en las tenebras clava á fons lo punyal: per las
espatllas com van fer ab ton pare, y sens clemencia. Mes quí es lo
matador? potser ma vista s' ha trobat ab sos ulls!... potser ma destra
ab la seva ha encaixat!... Botent de rabia m' ho haguera dit lo cor!...
no; espera! espera!... Sento passos... Potser... Pels que arrivan. Son
fills de Roma y jo sé qu' ell es goth.

#### Escena XIII

*Sigerich, vora la finestra. Celius, Marcius que entran enrahonant.*

Celius: Ja es nit complerta.

Sigerich: (per Celius y Marcius). Lo patri orgull hont es!

Marcius: Bentost la vila semblará un lloch desert...

Celius: Ho fos de veras!... Qué fem aqui tant temps?

Marcius: Y m' ho preguntas? calla y... viu.

Celius, saludant á Sigerich. Sigerich...

Marcius: Sí; ni 't contesta.

#### Escena XIV

*Lledia y 'ls anteriors*

Lledia: Senyors...

Celius: Bella es la esclava: vina.

En tota aquesta escena Marcius riu.

Lledia: Apártat: servent dels goths.

Sigerich: Me plau!

Celius: (á Lledia). La teva llenga vuy castigar.

Lledia: Per compassió!

Celius: No, ara.

Sigerich: La lluyta es digna de qui sou.

Celius: (á Sigerich). Observa...

Lledia: (pregant á Sigerich). Senyor!...

Sigerich: (á Celius). Segueix, segueix. ¡Contra una dona! ¡Gloriós
bregar!

#### Escena XV

*Varogast y 'ls anteriors*

Varogast: (molt agitat). Companys!

Marcius: Qué hi ha?

Varogast: Escolteume: vostre aussili reclamo.

Celius: Qu' es? qué passa?

Varogast: Vernulf que va á morir...

Celius: Qué dius!

Varogast: La Reyna aixís ho vol; y 'l Rey... lo qu' ella vulga.

Sigerich: Oh Gothia, en quin estat!

Marcius: (indiferent). Si es culpa seva, que mori.

Lledia: Cert.

Sigerich: Los vils!

Varogast: Diu que á Placidia parlarli vol.

Celius: Mes cóm?

Varogast: Es que interessa á la Gothia y á Roma.

Lledia: No es possible.

Varogast: Si tots li demanem... Tu...

A Sigerich.

Sigerich: May: no prega mon ánima als romans.

Marcius: Per un dels vostres!

Sigerich: Un cobart no es dels meus. Té por: finesca.

Se'n va.

#### Escena XVI

*Lledia, Varogast, Celius y Marcius.*

Varogast: Se tracta de la sort de vostra patria; demanauli, senyors;
sabrá compendre...

Lledia: Y jo us ajudaré.

Celius: Ja que res costa.

Marcius: Si te un secret, que 'l sápiga la Reyna.

Varogast: Oh, jo 'l tinch de salvar.

#### Escena XVII

*Placidia y 'ls anteriors*

Varogast: Noble senyora, Vernulf que va á la mort humil te prega...

Placidia: Res de perdó: jamay!

Varogast: Es que la vida no demana Vernulf.

Placidia: (á Lledia que va á pregarli). Tu també, Lledia! Y donchs, qué
vol?

Varogast: No més, ma soberana, parlar ab tu.

Celius: Senyora, s' interessa la sort de nostra patria.

Placidia: (ab despreci). Nostra?

Celius: Roma.

Placidia: Ah, sí, senyors; ja ho veig: es la manera d'arribar fins á mi.
No, he dit: que mori.

Varogast: Cóm lograr, Marcius?...

Marcius: Si fos cert, si 's pérden secrets preuhats ab ell per nostra
patria?...

Lledia: (molt humil). De ser inexorable tu estás certa: si á tos peus s'
humilía, ma senyora, major lo goig será: tens por de véurel? tens por
d'ell ó de tu? Oh, no, perdona; Ajenollantse. t' he agraviat.

Placidia: No: veig lo teu cor, aixécat.

Celius: Tots t' ho preguém.

Marcius: Sí.

Varogast: Tots.

Placidia: Y donchs, bé;... sia.

Varogast: Senyora...

Placidia: No es bondat; res d'agraheixer!

#### Escena XVIII

*Placidia, Lledia, despres Vernulf lligat entre Soldats y Varogast*

Placidia: Y he consentit!

Lledia: Oh sí!

Placidia: (abstreta y sentada prop de la taula). Si l' aborria avans,
ara molt més que l' haig de veure. ¡Oh Roma y tot per tu!

Vernulf: Bon amich, gracias.

Varogast: Humilíat, Vernulf; potser clemencia...

Vernulf: Si 'l perdó jo no 'l vuy: la mort desitjo.

Varogast: Repara...

Vernulf: Varogast, no 'm pots compendre!

Placidia, ab despreci. Es aquí aqueix soldat?

Varogast: Aquí es, senyora.

Placidia: Deixaulo sol. Oh cor! que aixó sufrescas! (Tots se'n van menos
Lledia. A Vernulf ab ira). Parla. (A Lledia). Ves á ma cambra.

Lledia: (molt humil). Ab ell tu sola? d'aquí no 'm mouré pas.

Placidia: (ab ira). Esclava, vésten!

#### Escena XIX

*Placidia, Vernulf*

Placidia: Digas!

Vernulf: (anantshi á acostar). Senyora...

Placidia: Lluny!

Vernulf: No es la confiansa d'ablanir lo teu cor la que m' enmena fins á
tu en aquest lloch: si un raig encara d'esperansa tingués des l' hora
aquesta á tos peus lo perdria.

Placidia: He sigut folla; qué 'm pot dir aquest home? per qué véurel?

Vernulf: La mort es mon desitj: Deu que 'm perdoni si un cop menteixo:
no sé res, oh Reyna, de ta patria y sos fills. Placidia alsantse per
cridar. Pietat, senyora! escóltam per pietat! Mon cor se trenca perque
'l mirin tos ulls. L' augusta sombra de dos solis t' envoltan de
grandesa: tot lo gran de la mort á mi: so digne de als peus parlarte.

Placidia: (Es jove 'l vil). (A mitja veu cridantla). Qué!... Lledia:
prou.

Vernulf: (suplicant). Per haber callat tota una vida, ¡un moment sol!...

Placidia: (Y es bell).

Vernulf: Crémam la llenga perque t' ho dich; y 'l cor, lo sant hostatje
de ton rostre: Ab tendresa y á mitja veu. T' estimo!

Placidia: (esglayada). T' atreveixes!... Oh!

Vernulf: (molt baix). Sí!

Placidia: (Ab molta agitació ben marcada que deu creixer fins al final
del acte). Quí?... Tu!

Vernulf: T' estimo.

Placidia: Miserable! (Sento foch en las galtas)

Vernulf: Ma existencia l' ha omplert aquest amor que tu ignoravas. Oh!
¡tu que saps d'entre la pols que aixecas quants de sospirs enamorats hi
moren! No deixantla parlar. No; calla, no m' ho digas; m' aborreixes. Jo
ja sé qu' es un crim, un crim qu' esglaya fer que voli mon cor á ta
altivesa, y 'l dirtho un altre crim: mátam cent voltas, mes escóltam un
cop. T' estimo! oh Reyna. Jo he fet lo teu camí; la sort pels núvols á
tu t' ha dut; á mi sobre la terra: entre 'ls dos está Deu; mes jo ta
marxa la he seguit sens descans: l' áliga fera esclarida pel sol, tu en
las alturas; jo seguint d'assí baix l' ombra que feyas! Mes un dia,
senyora, aquestos brassos, esclaus avuy, esborronats de febre sobre ton
cos dolcíssims se corbavan.

Placidia: Tu!... á mi!

Vernulf: Blanca de por, ta noble testa á la meva estrenyias, y en ma
espatlla rodolava ta flonja cabellera com la cascata que 's despren
revolta sobre fréstech penyal. ¡Hora suprema degué ser per lo mon!... l'
un sobre l' altre confonent sos glatits: ¡lo cor dels céssars damunt lo
cor dels barbres!...

Placidia: Tu tens vida per sufrir cent dolors! ay si menteixes!

Vernulf: Duptas!... oh Deu! Si es que la vols mon ánima que aquesta dona
ans de morir me crega! Treyéntse del pit una glassa brodada. Mira: es un
tros de glassa: quan te duya de Roma agonisant entre fogueras, tot
flagellantme 'l rostre m' ubriacava revolta ab tos cabells!...

Placidia: (Oh! cert! es meva!)

Vernulf: Ab un bes fou la presa de mos llabis. Oh, ves, lo meu tresor,
tórnat á n' ella; tu ja maymés endolsarás ma vida, ni sentirás lo bram
de la tempesta que bullia en mon ser hora tras hora!...

Pausa.

Placidia: Per qué t' aturas? parla!

Vernulf: Si sabesses la esglayadora, la crudel batalla á tothora
lliurada pera vencer aquest amor d'infern!

Placidia: (Estrany misteri! com es que 'm plau sentirlo!)

Vernulf: L' últim vespre vora ta cambra com á guarda noble me va tocar
per torn quedar en vetlla: ben prop; darrera eixa folgant cortina tu y
ton espós dormias: en ma orella lo teu respir estranyament parlava un
llenguatje sens mots; era la fressa d'activa flama per suau vent
moguda!... ¡y ab ton espós dormias! Plor d'enveja reventá de mos ulls;
anguilejaren com á vibras las sanchs dintre mas venas, sentintlas al
cervell com dugas alas batent contra los ferros de una reixa.

Placidia: Digas, sí, digas.

Vernulf: Ensegat de rabia vaig rebatre mon cap contra las pedras
d'aquesta estancia solitaria y muda. Al sentir ton alé, l' amor que 'm
crema foll de despit en ira va tornarse; y ab las unglas al pit, com una
fera vaig sortir d'esta cambra á la ventura vora las onas divagant sens
esma; y la nit se feu jorn, y 'l sol va alsarse y 's va pondre després:
y ab las tenebras he tornat á esta cambra hont tu, senyora, has sentit
los impulsos de ma febre. Sens saber ara jo, quan la recordo la cólera
de anit, si es que m' encega vers tu l' odi ó l' amor; si es que voldria
esclafarte com monstre baix la petja; ó estrényet en mos brassos y
aixecarte més alt que 'l sol, damunt de l' ampla terra, tenint per tos
esclaus á tots los homes y fins á Deu totpoderós. Resolt y solemne. Oh
Reyna: ja has llegit en est' ánima; la fossa reclama lo meu cos; crida:
¿qu' esperas? Jo vull morir!

Placidia: (anant á deslligarlo y retrocedint). Malhaja l' ésser dona!
Cridant. Guardas! mos guardas! (Oh cor meu, sossega!) Entran los soldats
y á sa orde 'l deslligan. Deslligueume aquest home. (Deu! qu' estranya
conmoció sento en mi! Mon ser flaqueja!... y tremolo... y tinch por... y
goig... A est home perdonar! oh!... si 'l que m' ha dit sabessen y que
aprés lo lliberto! Y qué!) Tots fora. Se'n van los soldats. (d'avuy meva
es sa vida.) Tracta de dissimular la emoció. Lliure quedas.

Vernulf: Oh senyora!...

Volent agenollarse y besarli la ma.

Placidia: (retxassantlo fera). No; ves: res me preguntis. (Felis me
sento y los glatits m' ofegan.)

Vernulf: Hont só! Es Placidia?

#### Escena última

*Los anteriors, Ataulf, Varogast, Velia, Cavallers*

Ataulf: (entra parlant á 'ls cavallers). Amichs...

Placidia: (Lo Rey!)

Ataulf: Mas ordes ja heu sentit: retirauvos; demá audiencia vuy donar
als ibérs: que ningú manqui.

Los cavallers van sortint parlant entre ells

Placidia: (al rey). Senyor...

Ataulf: (per Vernulf). Lliure! Placidia!...

Placidia: (marxant ab lo Rey á la cambra real). Ens interessa sa vida,
mon senyor. T' ho diré... Vina...

Velia: Lliure ell! Misteri estrany!

Varogast: Ni jo m' ho creya.

Velia: (á Varogast retirantse 'ls dos). Retiremnos; ja 'ls Reys van á sa
cambra.

Vernulf: (sol al mitj). Mes, per qué no la mort!

Ja la cortina ha caygut sobre dels Reys. Mes Placidia torna á sortir.
Treu un arma de la paret y li dona.

Placidia: (ab gran emoció que tracta de dissimular). Tot molt rápit. Té.
Y aquest vespre com guarda noble vetllarás mon somni.

Vernulf: Oh senyora!... Placidia!... La Reyna torna á desapareixer.
Seny, no 't perdas. Besa la espasa.

Cau lo teló rápit.

Fi del primer acte

### Acte segon

Cambra de Placidia en lo palau de vora 'l Llobregat. Porta gran al foro;
dos portas á la dreta, l' una que conduheix á la cambra de Lledia l'
altre al oratori de la Reyna; en primer terme á la esquerra una
finestra, en segon terme avansant en la escena una cortina que cubreix
lo llit real. Comensa á fosquejar.

#### Escena primera

*Lledia, després Vernulf*

Lledia: Ja 'l sol es baix y encara en la cassera tota la cort; aquesta
nit Placidia la passará ben cert en esta cambra. Cóm tornar á ciutat
fosca la via?

Vernulf: (entrant rápit). Lledia.

Lledia: Qué! no ets al bosch?

Vernulf: Seguint la fera nos han dut los cavalls per las ombrías... Tots
vindrán al castell á la escampada. Mes te tinch de parlar.

Lledia: A mi?

Vernulf: Sí.

Lledia: Digas.

Vernulf: (agitat tota l' escena). Jo, aquí, en lo cor, m' abraso; jo á
la Reyna la estimo com un foll.

Lledia: Per ta desditxa.

Vernulf: May ho es l' estimar! Si ans que mos llabis lo secret li
diguessen de ma vida, la febre del amor me corsecava, ara que ho sap la
sento que s' aviva, sento agulló dins l' ánima.

Lledia: Qu' esperas, insensat!

Vernulf: d'ella res; de mi tot. Mira: me perdoná; ja ho saps: desde
aquell' hora la cerco y fujo al véurela: de dias be prou que n' han
passat! Si es que recorda la viltés del soldat será estremida. Jo sé 'l
que soch; qui es: ni en mitj dels somnis que 'm volgués he cregut: se
tombaria primer lo disch del mon. Mes jo vuy d'ella ésser l' arma y l'
escut: tu que la estimas m' obrirás lo seu pit: hont posi l' odi jo hi
clavaré 'l punyal.

Lledia: Vernulf, olvida...

Vernulf: Oh, calla! tu no ho saps: fonda tempesta s' ha format contra 'l
Rey; la gent sospira per lluytas y saqueigs. Jamay com ara puch servir á
la Reyna.

Lledia: Em fas por!...

Vernulf: (ab molt interés). Dígam:... sent... amor per lo Rey? Oh
Lledia! 'l dupte constant me persegueix; parla: l' estima?

Lledia: Es son espós!

Vernulf: Los he seguit en l' ombra, y espurna d'odi 'm va semblar un dia
als ulls d'ella espuntar...

Lledia: No ho sé...

Vernulf: La Gothia no es ma patria, es son cor.

Lledia: (Si ell ho sabia!)

Vernulf: Dech lluytar per lo Rey ó dech combátre 'l?

Lledia: Tu, á favor dels romans?

Vernulf: No, de Placidia... y contra 'l mon y 'l cel!

Lledia: (Qué faig?... no!) Déixam; la esposa es del espós; es lley
divina.

Vernulf: Oh que ingrata ets ab mi! Tu ho saps y callas! Per qué 't
turbas sino? May aborrida ha sigut una dona com la Reyna dels meus ho
es. Si la revolta un dia guanyés... y jo fos mort; oh Lledia! Lledia! tu
darás conta al cel; calla, res digas, mes contempla lo cos de ta senyora
llensat desde las altas galerías del palau de ciutat, damunt las turbas
de lúbrichs famolenchs que la desitjan.

Lledia: Somni espantós! No, no; júram que...

Vernulf: Dona!... Tu may has estimat... que 'm compendrias!

Lledia: Donchs bé; y si falto que 'l bon Deu me jutji. Que no'ns senti
ni 'l vent: la Reyna 's migra per tornar á sa patria.

Vernulf: (tot ab ansietat). Y no m' ho deyas! Oh!... mes... y 'l Rey?

Lledia: Sens ell.

Vernulf: Sí?

Lledia: No l' estima.

Vernulf: No? qué!...

Lledia: Si l' aborreix: no avuy; de sempre.

Vernulf: Y m' ho callavas! oh!

Lledia: Rompre algun dia la cadena del crim que l' engrillona al llit
del Rey: vétela aquí sa ditxa.

Vernulf: Oh, gracias! ja so ferm; mon pit s' aixampla. Mes jo dintre del
cor ja la sentia una veu que m' ho deya: ets bona, Lledia! Que 'm fa que
m' aborreixi si no estima á Ataulf ni á ningú... Potsé eixa dona te
encara verge 'l cor! Me martiritza lo goig de imaginarho! Enrera somnis:
lluytem per ella y perda jo la vida després aquí d'anyorament...

Lledia: Oh, calla.

Vernulf: Lledia; té y té. Besantli las mans arrebatat.

Lledia: Vernulf!

Vernulf: Perque 'ts sa amiga.

Se'n va.

Lledia: Jo devia contarli. Deu, apiádat: salva á la Reyna y siga jo la
víctima.

Se'n va Lledia á sa cambra.

#### Escena II

*Sigerich, Varogast, Velia*

Varogast: Noble senyor: d'aquest palau d'esbarjo son aquestas las
cambras de Placidia: sobre aquell llit pompós sos ulls se tancan; allí
prega á son Deu fill de María: llepant los murs devall d'eixa finestra
del planer Llobregat l' ayga sospira.

Sigerich: Me plau lo lloch per afalach de donas. Y... nostres Reys?

Velia: Encara en las ombrías fondaladas del bosch. De la cassera també
us veig allunyats.

Sigerich: Qui no s' oblida dels singlars ans la patria corrompuda!...

Velia: No es la Gothia, es son Rey.

Varogast: Si 'l cap delira qué fará 'l cos? cóm empunyar lo glavi y l'
escut bracejar?

Sigerich: La revellida soca del roure 'l destraler la escapsa y l' ufana
revé.

Varogast: Senyors, follía! lo corch romá tota l' arrel corseca.

Sigerich: Y aixó tu ho dius! Y tu?

Varogast: Mon cor palpita lliure y soperb pels meus.

Velia: Y tots: pregunta:... Per lo seu cor. aquest es de la patria.

Sigerich: Y donchs?

Velia: Placidia á Vernulf va sentir.

Sigerich: Per qué eixa dona lo perdoná, senyors? Qué val sa vida? Com
guarda noble quín servey nos presta? Son cadavre potser aixecaria los
estols indignats.

Velia: Cert.

Varogast: No; y cent voltas que no; jo bé 'ls conech; massa endurida hi
ha la neu en sos cors perque la fonga lo calor d'eixa sanch.

Sigerich: Oh!

Varogast: Quan un dia funest per nostre honor no s' aixecaren, jamay s'
aixecarán.

Sigerich: Jamay! Sens vida que fos, y sendra... encara hauré esperansa!
Mes... cóm va ser?

Velia: Contarho llarch seria.

Sigerich: Qué hi fa, senyors? Só foraster encara...

Varogast: Eram enllá dels Pirineus. La ira del poble goth contra del Rey
bramava mes que avuy y en secret. Sobta alegría va escamparse una nit, y
tots nos deyam: la patria será salva, demá arriva aquell que sols nos
pot tornar la gloria que 'l Rey á la romana sacrifica. Mes com llamp,
Ataulf juntá las feras xusmas de sos leals; prengué la via dels Alpes
enasprats y baix las ombras de las fréstegas selvas gegantinas en aguáyt
las posá. Bentost d'Italia ramors se despertaren: gents tranquilas com á
ramat d'ovellas s' avansavan pel fons d'un coll: espurnejá en la vista
d'Ataulf un llampech: com á riuada s' abocaren los seus en la enemiga
sobtada gent; y va semblar que 'ls boscos, al retró de la brega may
sentida, separavan del coll com dugas onas las brancas y 'l fullam: á
dolls corria la sanch per l' ayguaves; y 'ls cops semblavan de las
massas y escuts, en bosch d'alsinas tasca de llenyaters. Creuhat de
brassos s' ho mirava Ataulf desde la cima d'un penyal alterós: los cops
minvaren fins á pérdres del tot: de la ennardida turba de viatjadors
tant sols se veya dret encara 'l capdill; entorn morian revolcantse 'ls
soldats; mes ell enlayre regirava sa massa: dar la vida era dar un sol
pas. Enrera, enrera ja nostra gent com encisats fugian, quan lo Rey s'
avansá: ni escut ni ferro defensava 'l seu cos: rabent com tigre va
botre pels penyals; duya en sa destra embull estrany de llí: bramant de
ira va estendre 'l bras, y rodolá per terra envolcallat en xarxa
atapahida lo soperb enemich.

Sigerich: (conmogut). E inexorable va ser ab ell lo Rey?

Velia: ¡Los que 'l seguian tots en son cos van enfonsar lo ferro!

Sigerich: (molt baix). Y... 'l seu nom? (Oh! tinch por de que me 'l
digan!)

Varogast: Al tornar Ataulf mostrá á sos nobles agensada la cambra de
Placidia d'una xarxa sangnant que 'l llit voltava y á sos ulls la claror
enterbolia.

Sigerich, resolt. Lo nom d'aquell capdill!

Velia: Sárus.

Sigerich s' aparta cubrintse per un moment lo rostre ab las mans.

Varogast: La Gothia fora reyna del mon si estés ab vida.

Velia: (Corrent cap á Sigerich y apartantli las mans). Sigerich, estás
blanch com un cadavre!

Sigerich: (Somnío ó só despert.)

Varogast: Per qué 't retiras!

Sigerich: Veyeume, donchs: eix Sárus fou mon pare.

Velia: Lo teu pare, senyor!

Varogast: Senyor!

Sigerich: Sí, míram; y tu també; y 'l mon. Si ja 'l meu rostre no
conserva 'l tirat que l' ennoblia, qu' ho reveli 'l meu cor que al pit
me salta ofegantse entre llágrimas de ira! Oh, pare! al últim s' ha
desfet la boyra! Per mon arma que bot, y que voldria clavarse al pit del
matador, y eterna fer en ell trossejada, la dormida; venjat serás!

Velia: Oh! viu lo fill de Sárus! Varogast, esperem com aquell dia.

Sigerich: Ell, lo rey Ataulf! Oh jo 'l cercava, mes no assentat en la
real cadira! Fins al trono aniré!

Varogast: Teva es ma espasa.

Velia: Y la meva.

#### Escena III

*Los anteriors, Vernulf que va á entrar y s' atura al mitj de la porta
fins que acava de parlar Sigerich.*

Sigerich: No! enrera: 'l mataria á qui en lo Rey posés las mans: es meva
sa sanch; aneu. La sombra benehida del gran Sárus, la veig com una mare
resguardantlo amorosa nit y dia de punyals homeyers, pera la espasa del
fill que ja ha arribat. Pare, sa vida ja no es de Deu, qu' es meva. En
sas entranyas mirall de sanch veuré ma fesomía, y 'm semblará la teva
somrisenta! Lo Rey á mi, senyors; contra Placidia y 'ls romans vostres
cers: del Rey son trossos.

Vernulf: (interposantse). Ah!

Varogast: (á Vernulf). El fill de Sárus.

Vernulf: (Tot ho veig!) S' inclina devant teu lo meu front.

Sigerich: Vernulf, aparta! lo meu ferro 's daleix.

Vernulf: (solemne). Companys, ohiume. Aquest home si 'm creu durá en sa
testa la corona de Gothia avans del dia.

Sigerich: Jo!... rey! Que has dit!

Vernulf: Mes, ay de nostra rassa si demá veu tothom l' arma enrojida en
ta ma, Sigerich!

Velia: Parla.

Sigerich: (volent sortir). No!

Varogast: (aturantlo). Espera...

Sigerich: Mon pare!...

Vernulf: Mátal; mes en l' ombra sia.

Sigerich: No; á la llum, devant tots.

Vernulf: No; dalt del trono lo matador no s' asseurá: 'ls que odían á
Ataulf rey, devant de son cadavre lo plorarán venjantlo; y divididas las
hosts en cent capdills, tots disputantse lo ceptre august d'aquesta
rassa antiga, n'irá á ponent la Gothia dessangnada y may més s' alsará.
Si tu vols, mira: que 'l fret cadavre abandonat se trobi: quan la nova
s' escampi; quan la ira bulli en los cors; quan l' ambició 's desperti,
tu 't presentas sobtat; tu, lo més digne per Rey de Gothia.

Varogast: Cert.

Velia: Senyor, escóltal.

Sigerich: (Jo, Deu!... jo 'l Rey!)

Vernulf: (T' haig de salvar, Placidia.) Ningú 't coneix per fill de
Sárus; calla fins l' hora.

Sigerich: Y quán?

Vernulf: Aquesta nit.

Sigerich: Oh! digas!

Vernulf: Lo Rey n'irá á ciutat: cubert en l' ombra en un revolt l'
esperas de la via...

Velia: Serém ab tu.

Varogast: Senyor, es per la patria.

Sigerich: No hi n'irá, que ja es nit.

Vernulf: Sí, per ma vida: jo t' ho juro, senyor: duptas encara? hi anirá
ab pochs dels seus. Qué! desconfias? Si jo encench una antorxa dalt la
torre sobre ell y 'ls seus llenseuvos.

Sigerich: Donchs bé, sia.

Varogast: Salut al Rey.

Sigerich: (Oh vanitat, no 'm ceguis!)

#### Escena IV

*Los mateixos, Lledia ab un llum que deixa sobre la taula aclarint la
escena.*

Lledia: Senyors, la Reyna.

Vernulf:(Te he salvat, Placidia; oh! que no 'm veja encara.)

Sigerich: (anantsent parlant ab Varogast). Aprés, ab ella! Ni rastre
dels iníchs!

Vernulf: (á Sigerich anantsen). Coratje, vina.

Lledia: Ah si sabés la Reyna la confiansa que he tingut ab est home, 'm
puniria!

#### Escena V

*Placidia, Lledia*

Placidia: Duptant si acaba de veure á Vernulf y com contrariada. (Ah!...
per tot! No. Donchs m' ha semblat que 'l veya!... Qu' estranya que jo
soch; si estich tranquila.) Lledia, aquí.

Volent que s' estiga prop hont ella seu.

Lledia: (molt baix). Deu etern!

Placidia: Qué hi ha?

Lledia: (molt baix). Senyora, oh! ta grogor!...

Placidia: Ah Lledia, no m' ho digas.

Lledia: (Donchs no comprench!) Senyora...

Placidia: (treyentse alguna joya). Té, m' ofego.

Lledia: Molt has trigat.

Placidia: Tot ara 'm martiritza. Del brugit allunyantme á la ventura he
deixat lo cavall solta la brida: m' he perdut en lo bosch y ja no 'm
creya retrovar á la alegre comitiva... Dígam?...

Lledia: Qué?

Placidia: Res... no res. Y com me cansa la cassera que un jorn fou m'
alegría! Y... fa molt temps que m' esperavas? Conta!

Lledia: Oh sí, senyora; creuho: y estava trista per tant trigar.

Placidia: Donchs Ataulf encara ben lluny deu ser: vétela aquí sa ditxa,
¡en la fera aprenent de vence als homes! Ab disgust. Oh! aquesta nit
será en ma companyía! Com anant á preguntar. Lledia?...

Lledia: Senyora?

Placidia: Asseute aquí; no 'm deixes: Se assenta en un coixí á sos peus.
dech estar ben malalta. Res m' esplicas!...

Lledia: Jo vuy ton goig!...

Placidia: Qui hi ha en aquesta casa?

Lledia: Sigerich, Varogast... aquí 'ls tenias y Velia...

Placidia: Contrariada perque no li parla de Vernulf. Sí, ja sé: d'ells
no 't pregunto! y... ningú més?

Lledia: Sí.

Placidia: Quí?

Lledia: Vernulf.

Placidia: (ofesa de ella mateixa per son interés). Quín dia oh patria de
mon cor, te tinch de veure! Bé creixen los desitjs d'aquesta vida
deixarla per may més. Ni 'm sé coneixer! un temps l' adversitat m'
enrobustia: avuy... ¡tinch por!...

Lledia: Reposa.

Placidia: No: l' insomni quan tanco 'ls ulls en mon cervell s' aniuha.
La nit darrera la he passat en vetlla. Cambiant de cop. Y... Vernulf
aquí ha estat?

Lledia: Sí.

Placidia: No ho sabia. Li has parlat?

Lledia: Bella estona.

Placidia: Y donchs... qué 't deya?

Lledia: M' ha parlat de la infancia de sa vida... (Quín interés!) y...

Placidia: Parla; qué 't detura?

Lledia: Y com sempre de tu.

Placidia: (contenta). Sí?... Ab orgull y ofesa de sa mateixa alegría. M'
agravia parlar d'aqueix soldat! Ets tu, ma Lledia, qui 'l recorda ó só
jo?

Lledia: Jo no, Placidia; si ets tu.

Placidia: Ab ira y acabant la relació ab amorós accent. M' ofens; jo no.
Vaig perdonarlo y tot es acabat. Devant ma vista ja no té d'ésser més;
qué té que veurer un soldat d'eixas turbas ab la filla de Gala y de
Teodossius? quína culpa tinch jo del seu amor?... de sa follía! No 'l
nomenis tan sols. Entre nosaltres, ni morts, lo cel igual té d'ésser.
Mira: si jo pogués eixa passió que 'l crema sens mirarlo en lo rostre
apagaria. Tinch compassió per ell: es galant, jove, y generós... oh
creuho, en sos ulls brilla la flama del valor.

Lledia: Donchs ell á Roma te va salvar?

Placidia: Y jo que no ho sabia! Que no haja nat á Italia es ben de
doldre! Oh si sigués dels meus! Tota la vida fora aquí dintre 'l seu
recort! Té, mana: pren lo meu ser! ja es teu!

Lledia: Qué!... tu!

Placidia: (avergonyida). Follía! qué dich, Lledia!

Lledia: Senyora, estás malalta!

Placidia: (ab rabia). No estich malalta, no; que sols m' aníma la febre
de tornármen á l' Italia. Oh, sálvam, Lledia, sálvam d'esta vida: la por
m' esglaya d'estimar á est home y si jo l' estimés... me mataria!

Lledia: Deu poderós!... oh ma senyora, calla: si escoltessin... Aném.

Placidia: Tota enrojida me sento de vergonya!... que! de rabia contra
aquest cor que avuy lo primer dia revelat me glateix! Ves, deixam sola
ab Deu que tot ho pot.

Lledia: (Bondat divina! es que la Reyna dorm ó está desperta.)

Lledia se'n va pel foro.

#### Escena VI

*Placidia*

Placidia: Y ara sola ja estás. Dona, regira lo fons de ta conciencia
atormentada: qué hi ha dins tu? qué tems ó que desitjas? Per qué est
afany, aquesta por?... Desperta, y en ton ahir ja lluny clava la
vista... Per amar jo vaig naixer: ja 'ls meus llabis sedejavan pel bes;
de nit s' obrian mos ulls cercant hont estimar en somnis; y com arbre en
las venas ja sentia lo foch mogut pe 'l sol de primavera. Ay Deu! que
Roma 'm va cridar ¡desllíuram! y mon cos vaig llensar devant la fera
morint jo ab goig perque restés cativa! Mes ara, en aquest lloch, bres y
sepulcre del cor sacrificat, tota estremida m' ha semblat escoltar ramor
incerta y he plorat sens voler; com mare 'l dia que sent per primer cop
en las entranyas remóures á son fill. ¡Si es que á la vida jo tornés á
esclatar!... No, no: vergonya! Aqueixos ulls qu' en la foscor me miran;
eixos brassos que s' obran per estrényem no son en lloch: la febre es
qui ho congria. Enrera! jo estimar?... y... á n' ell!... Oh rabia! ¡mes
per qu' eixa ilusió brolla aquí dintre? Sols pensarho es ofendre en mi á
las donas que totas ab mon fet ara 's subliman! Eix somni enllá, que
avergonyeix!... Jo aleno per ma patria no més que al lluny me crida é hi
tornaré passant sobre 'l cadavre d'aqueix poble que jau en l' agonía. Ab
desesperació que creix fins l' últim vers. Y tu afógat aquí, cor
miserable, que sino... oh cel!... del fons d'aquest abisme t' arrancaré
ab las mans y fente á trossos las serps esbrinaré qu' en tu 's regiran.

Entra al oratori.

#### Escena VII

*Ataulf, Celius*

Ataulf: Jo aquí passo la nit: á Barcelona hi aniré en fentse jorn,
Celius. A mitja veu com cridantla. Placidia? de retorn ja la creya. Té:
Dantli arreus de cassa. y est' arma. Assentantse. (Que murmurin que 'm
fa: donchs qué! voldrian lluytar fins á la mort.) Celius, y deyas que 's
queixavan del Rey?

Celius: Senyor, desitjan sanch humana vessar, y tu 'ls hi donas sanch de
las feras: tenen set y 's migran.

Ataulf: Y quí son?

Celius: Tots: en las ciutats y 'ls pobles; en ton palau, per tot. Qui
'ls contaria!

Ataulf: Deixam.

Celius: Senyor! Se'n va. Y ab tot ells son los qu' eran y jo só 'l cos
gastat: qu' estrany sa ira?

#### Escena VIII

*Ataulf, Lledia, que entra sens veure al Rey.*

Lledia: Est rotllo per la Reyna y que no ho sápiga lo Rey: aixís m' han
dit: siga 'l que siga li duré al punt. Ah! 'l Rey!

Amaga 'l pergamí.

Ataulf: La Reyna, Lledia?

Lledia: (Si m' haurá vist!) No sé... mes jo diria...

Ataulf: T' he sorprés?

Lledia: Mon senyor!...

Ataulf: M' ha semblat veurer un pergamí en tas mans... que l' encubrias.

Lledia: No tal.

Ataulf: Y t' enrojeixes?

Lledia: Oh!

Ataulf: Misteri que no comprench. La lletra has abscondida.

Lledia: Ajenollantse. Senyor, es per la Reyna.

Ataulf: Aixécat, dómla; jo li duré.

Lledia: Perdó!

Ataulf: Qué significa? Lo pergamí t' he dit!

Lledia: Deu meu!

Ataulf: La lletra!

Lledia: Mátam: no puch.

Ataulf: De ton senyor la ira provocas, miserable?

#### Escena IX

*Placidia, Ataulf, Lledia*

Placidia: Aquesta dona es meva. Qué li vols?

Lledia: (á Placidia). Pietat!

Ataulf: Placidia, vuy la lletra.

Lledia: (á Placidia). A tu sola.

Placidia: Enrera! Lledia, dona al Rey eix escrit.

Lledia: (dubtant). Oh!

Placidia: (á Lledia). Sí.

Lledia li entrega.

Ataulf: (La vida haguera dat per ell.)

Placidia: (á Lledia). Ves.

Lledia: (Tinch la culpa de tot jo sola.)

#### Escena X

*Placidia, Ataulf*

Placidia: (Al cor quina agonía! De quí será?)

Ataulf: Ab la lletra á la ma sens gosar llegirla. (La sento que m'
abrasa.)

Placidia: (dissimulant). Senyor, quant has tardat!

Ataulf: id.. Ben cert, Placidia: mes la fera ha caigut: fonda sageta l'
he clavat en lo pit: morir deuria...

Placidia: Y... estarás fadigat? no es cert?

Ataulf: (irat). Senyora; enllá lo finjiment: baixa la vista: esta lletra
t' acusa!

Placidia: Y quí 'm condempna?

Ataulf: Lo meu honor.

Placidia: La teva gelosía.

Ataulf: Ve d'Italia est escrit: aquí m' ho sento. Ve dels meus enemichs:
y tu 'l rebias ab secret de ton Rey! tu... que 'ts la Reyna.

Placidia: La esclava.

Ataulf: No.

Placidia: La vil prostituhida del senyor victoriós que l' ha furtada
confosa ab lo botí. Ja pots; castiga sas espatllas: qué fas? Després ab
llágrimas te fará un bes y la veurás somriure.

Ataulf: No hi te d'haber jamay secrets ni sombras en lo cor dels esposos
que s' estiman.

Placidia: La esclava no té cor; ¿cor ab cadenas?

Ataulf: Cóm ha arribat?

Placidia: Ets carceller, vigila.

Ataulf: (amenassant). Senyora!...

Placidia: (ab desespereció creixent). Oh Deu! mos llabis á aquest home
ferli creure han pogut!...

Ataulf: Calla, n' ho digas: te 'l donchs, es per tu sola.

Placidia: Lluny, aparta: que 'm fa? llejeix y abrásal ab ta vista.

Ataulf: Res vull saber. Té.

Placidia, prenentli l' escrit. Miserable, dòna y confonte á mos peus:
qué vols que tinga d'amagarte á tu... jo!

Ataulf: (L' amor m' encega!)

Placidia: (llegint). "Filla dels Céssars: imperial Placidia, vinch
d'Italia per tu: jo soch Constancius!..." Volent amagarlo. Oh! qué diu!

Ataulf: Cóm! llegeix. Per qué vacilas?

Placidia: Ah no! Senyor!

Ataulf: (lluytant per péndreli). Jo llegiré.

Placidia: No, aparta.

Ataulf: Qué!...

Placidia: No!

Ataulf: Sí! baldament!...

Placidia: (á sos peus). Pietat, oh! míram.

Ataulf: (llegint. La Reyna s' alsa y ab desesperació l' escolta). "Soch
al peu d'estos murs: avans del dia dónam entrada." Ho sents! "Pel bé de
Roma qu' es la mort de la Gothia á tu m' envian los fills d'Italia." L'
aborrit Constancius! Deu poderós, oh! gracias! A mas iras tu l' has
llensat!

Placidia: Perdó per ell!

Ataulf: Ves, prega per son ánima al cel, no per sa vida. ¡Jo, perdonar
al enemich de sempre! al home odiós qu' eternament atía contra Ataulf á
Honorius! Qu' en la fosca vil recatantse, á mon palau arriba volent
alsar contra l' espós la esposa! contra 'l poble sa Reyna! Avuy 'l tigre
té carn per esqueixar, y avuy desperta bramant de feredat contra la
víctima!

Llensa 'l pergamí esqueixantlo.

Placidia: (posanthi 'l peu assobre). Aixís pogués á tu véuret á trossos
y baix mos peus!

Ataulf: Aixís, aixís podia veure jo 'l gran imperi de tants segles y 'l
peu he tret y l' he deixat ab vida. Oh senyora, y per conta aquesta
rassa en la pols humiliarse de ma via, de lluny m' insulta ó recatantse
en l' ombra amenassa mon pit. Soch tota l' ira de mon poble que avuy
jutje s' aixeca demanantme las contas de ma vida!

Placidia: Y donchs? mata; ja pots: mata, qu' esperas? esbrávat en son
cos: á la enemiga turba de tos sayons tírali á trossos: nudreix los cans
que famolenchs se migran! Com á goda he pregat; puig só ta... esposa;
qu' es de goths lo pregar: com á Placidia só fit á fit de tu: ja prou
baixesa; tot l' odi agombolat de ma familia tempesteja en mon cor y 'm
puja als llabis per llensártel al rostre. Ja es finida la pau entre tu y
jo: ja aquí es l' Italia, ab tu es la Gothia. Miserable, mira! Llensant
corona y demes insignias reals. Guerra á la Gothia! guerra en nom de
Roma.

Ataulf: Guerra als romans si vols!... mes, oh Placidia, jo la faré en
tos brassos á la Italia!

Placidia: Te 'ls obro; mes... per ofegarte: vina.

Ataulf: (cridant). Marcius.

Placidia: Per mi es sa mort ¡oh Deu, coronal!

#### Escena XI

*Placidia, Ataulf, Marcius*

Marcius: Senyor.

Ataulf: Marcius, aten: vas á servirme ara, al instant. Un estranger
espera baix lo mur per entrar: convé li digas qu' en nom vas de la
Reyna; pren qui vullas per ta companya; al estranger lo lligas sobre un
cavall segur y sens tardansa á la ratlla l' endus de la enemiga soperba
Italia. Li dirás llavoras que Ataulf lo perdona; y déixal lliure.

Marcius: T' obeheixo, senyor.

#### Escena XII

*Ataulf, Placidia*

Placidia: Oh gracias, gracias.

Ataulf: Al miserable vuy furtar la ditxa de que mori per tu. Que més
revenja! la que dugui tot temps per ignominia lo perdó d'Ataulf en sa
conciencia; lo perdó d'Ataulf que 'l desprecia.

Placidia: (Confosa estich.)

Ataulf: Y encara 'ls ulls apartas? Aborreixme si vols, mes no m' ho
digas. T' estimo aixís y tot y si 'm matessis l' últim sospir ab un petó
't daria.

Placidia: Hi ha un buyt aquí, senyor, que ni ab la terra ni ab tot lo
cel se pot omplir.

Ataulf: Ma vida?

Placidia: Es ma patria que anyoro.

Ataulf: Sempre! sempre eix rival enutjós que 'l cel me priva! Si ara
tingués á Roma entre mos brassos aquest ferro en lo cor li clavaria.

Placidia: Oh sempre sanch! La fera s' enrecorda de sos instints
selvatjes.

Ataulf: No, Placidia: la fera has amansit!

Placidia: (Per qué á aquest home l' hauré enganyat!) Veu entrar á
Vernulf y se'n va. (Ell! qué voldrá?)

#### Escena XIII

*Vernulf, Ataulf*

Vernulf: (¡Fins gira lo rostre per no véurem!)

Ataulf: (per Placidia que se'n va). Qué?

Vernulf: Perdona.

Ataulf: Tu en aquest lloch?

Vernulf: Es per la patria.

Ataulf: Digas.

Vernulf: Ha vingut un soldat de Barcelona reventant lo cavall de la
fatiga: diu que 'l poble s' ha alsat.

Ataulf: Ibérs?

Vernulf: No: 'ls nostres.

Ataulf: Goths? no pot ser.

Vernulf: Que no potser? Confian veure entrar esta nit de la montanya un
estol d'aixecats.

Ataulf: (Rassa envilida!) Bé está: gracias, Vernulf. De gent poruga son
alarmas no més. Eixa noticia no la contes en lloch.

Vernulf: Senyor, es certa.

Ataulf: Los estols son leals: mon cor se'n fia; aquí passo la nit;
déixam.

Vernulf: Perdona: mes si demá fos tart...

Ataulf: Vernulf, retírat.

Vernulf: (Oh! si no 'm creu tot es perdut!)

Ataulf: A Celius busca per lo castell; son Rey lo crida.

Vernulf: Mes, senyor...

Ataulf: S' ha acabat!

#### Escena XIV

*Ataulf.*

Jo so 'l culpable: s' han cansat del repos: be m' ho temia. Qu' es poble
lliure ab rey esclau! Arbori mon bras lo ferro d'Alarich!

#### Escena XV

*Ataulf, Celius, després Lledia.*

Celius: Me cridas?

Ataulf: Si, Celius; prompte: aném á Barcelona: ves, y encella 'ls
cavalls; mes desseguida: que ningú se'n enteri en esta casa: sols tu
serás avuy ma companyia. Se'n va Celius. En est instant que sé dels que
'm rodejan? Marxem: avans avisaré á Placidia. Dubtant. Per que
avisarla?... No... que si la veya!... y que hi fá? Lledia vé: lo cel la
envia.

Lledia: Senyor...

Ataulf: T' he perdonat: acóstat Lledia. Sobte quefer á la ciutat m'
obliga sens tardansa á marxar. Sols á la Reyna darás la nova.

Surt lo Rey.

Lledia: A nit! Que ho sápiga Placidia. ¿En est hora sobtat á Barcelona
marxar lo Rey?... Sa cara esgroguehida... Perqué?... ¿Senyor, altres
dissorts encara? ¿Quan treurás á la Reyna d'est abisme?

La esclava entra al oratori.

#### Escena XVI

*Vernulf.*

Vernulf: (Entrant ab misteri). Si; marxará; ja ho sé; cor meu alegrat:
al fons de son cervell mos ulls llegiren: en l' estrem del jardí 'ls
cavalls esperan! Lo jorn mes bell de m' anguniosa vida transcorre avuy
que va á cremar ma honra en sas aras, oh Deu. Ombra terrible de mon
pare, ja es tart: deixam; qu' importa la dempnació á ton fill!... Oh!
desseguida li dech parlar. Ve ab Lledia! y 'l temps vola!... m' amagará
á sos ulls eixa cortina.

Desapareix darrera la cortina.

#### Escena XVII

*Placidia, Lledia.*

Placidia: (que venen enrahonant). Serena estich: será lo que Deu vulla:
ves á ta cambra y fins que torni 'l dia.

Lledia: Que ta son siga dolsa.

Placidia: (Aixís fos ella dolsa com ta conciencia, bona filla.)

Mentres la Reyna diu aquestos dos versos Lledia ha entrat en sa cambra
tancant la porta per dintre.

#### Escena XVIII

*Placidia, Vernulf, que surt á la escena sens esser vist d'ella.*

Vernulf: (Allí está! sola!... oh Deu!... per que s' aturan los meus
passos?... Tinch por!...)

Placidia: (per lo seu cor). Sempre aquí dintre sonrisent amorós veig
aquest home! No pot ser!... no pot ser!

Vernulf: (molt baix y amorós agenollantse á sos peus). Oh amor! oh vida!

Placidia: (jirantse sobtada). Ah!... Vernulf!... Tú!

Vernulf: (sempre molt humil y apassionat). Soch ton esclau, senyora!

Placidia: Oh! no 't vuy veure!

Vernulf: Es per ton goig, Placidia.

Placidia: (ab indignació). Fuig de mí; ves. Has profanat la cambra de ta
Reyna, insensat!... Com si una vibra rebullís á mos peus tota
tremolo!... Miserable!... qu' has fet! Lo teu pervindre es la pols
d'hont has nat, pols d'esclavatge! Te he perdonat! que mes? Ni sols ta
vista pot pujar fins á mí: per que 'n ta cara vas sentí un raig de sol,
vil, t' imaginas l' astre atansar en allargant la destra? Tu ets la nit:
jo só 'l jorn: quin Deu los lliga?

Vernulf: (sempre á sos peus). Oh calla per pietat.

Placidia: Vernulf li pren la vora del mantell, besantla. Y 't veig
encara ab la ma en lo mantell?... Y l' aborrida emprempta de tos
llabis!... Fuig per sempre; ofega 'l cor ó mátat!

Vernulf: (alsantse y treyentse 'l punyal). M' agonía va á termenar: tu
ho has volgut; donchs ara!

Placidia: (lluytant ab ell per péndreli 'l ferro). No! no... que vas á
fer?

Vernulf: Deix!

Placidia: Vuy que viscas!

Vernulf: Senyora!...

Placidia: Dónam l' arma!... dónam l' arma!... Llensantla. Lluny de mi!

Se sent trot lluny de cavalls.

Vernulf: Los cavalls! no ho sents? oh ditxa! ja Ataulf ha partit.

Placidia: A Barcelona; ja ho sé... mes...

Vernulf: Si no 'm matas perque 'm miras ab eixos ulls crudels!... quan
vinch á durte la llibertat... la patria!... Escoltas?

Per la remor.

Placidia: (ab interés). Digas.

Vernulf: Jo tot ho sé: ton odi per la Gothia; per ton espos y rey; sé
que sospiras per fugir á ta patria!

Placidia: (Oh Lledia!)

Vernulf: Aixampla las alas de ton cor; la llum del dia d'aquí no la
veurás; camí d'Italia jo 't duré com lo llamp.

Placidia: Deu meu, delira aquest home.

Vernulf: No ho saps! Fonda tempesta contra 'l Rey s' ha aixecat: morir
devía jo en ella defensantlo: mes senyora tu l' aborreixes.

Placidia: Oh Vernulf!

Vernulf: Sa vida bentost acabará.

Placidia: Deu meu!

Vernulf: La nova quan arrivi al castell, tu serás lliure; lliure y ab mi
ben lluny!

Placidia: Aixó es un somni!

Vernulf: Jo sa mort he allunyat: lo Rey tenia partidaris aqui. Per que
t' esglayas? son lluny los assessins.

Placidia: Oh may!

Vernulf: Vigilan esperant á Ataulf en una volta que fa 'l camí: senyal
de sa partida de mi la esperan.

Placidia: L' has de fer encara?

Vernulf: He d'encendre una antorxa que 'ls ho diga de dalt del mur.

Placidia: Tens cor ardit: oh gracias. Mes á aquest preu la llibertat m'
inspira tan sols esglay. Mon avenir no 's compra á barata de sanch.

Vernulf: Que dius!

Placidia: Que horrible m' ánima fora si en aquesta vetlla en la mort
d'Ataulf hi consentía. Jo la he vensut en tot á vostra rassa; ab mi 'l
Rey noble ha estat: soch agrahida: ell aqui ha perdonat un de mon poble:
Ataulf en noblesa 'n venceria? Jo perdono á Ataulf; testa per testa.

Vernulf: Donchs jo no! ¡Cor per cor! Fins tu, Placidia demá t'
alegrarás.

Placidia: Jamay!

Vernulf: (volent sortir). La antorxa en la torre encendré.

Placidia: (interposantse y cridant). Mos guardas!

Vernulf: Crida; y 'm perts.

Placidia: (suplicant). Vernulf!

Vernulf: Ja es tart: tinch empenyada ma paraula, senyora.

Placidia: (posantse devant de la porta). Y donchs trepitja lo meu cos.

Vernulf: Passaré.

Placidia: Jo soch ta Reyna, miserable!

Vernulf: Oh, ma Reyna! no m' ho digas.

Placidia: (tancant la porta del foro y prenent la clau). Fés la senyal
si vols.

Vernulf: Oh! rabia! Guardas!... Vernulf va á precipitarse vers la porta
tancada, mes la Reyna 'l conté ab un moviment. Tu no vols res de mí! ni
sols ta ditxa! Jo 'm mataré á tos peus, mes salvat! salvat!

Placidia: Oh cor malaguanyat!

Vernulf: Que hi ha qu' encisa y envenena al plegat en tas miradas! Mes
tu ploras Senyora! Tu!...

Placidia: (desmentint ab l' accent sas paraulas). No; mira, serena
estich: si jo plorés no foran mas llágrimas per tú. Jo soch Placidia:
quan ha plorat un Céssar per un barbre?

Vernulf: Dona crudel!... Dónam la clau!... Inspiram Senyor que vola 'l
temps y al lluny s' esperan!...

Placidia: Jamay!

Vernulf: Te la pendré. Torbas ma vista y mon seny se confon...

Placidia: Contra una dona!

Vernulf: Que 'm fa? La vuy!

Placidia: No!

Vernulf: La tindré!

Placidia: Donchs mira: La tira al riu. ja la té 'l riu: feslo tornar
enrera.

Vernulf: (fora de sí). Oh! y ma paraula! Infern ajúdam; vina! Guardas!

Placidia: (suplicant). Vernulf!

Vernulf: No! Guardas! Eixa porta!...

Se sent ramor afora.

Placidia: (abrassantlo perque no surti). Pietat, Vernulf!

Vernulf: Oh deixam!... per qué 'm lligas ab tos brassos com serps?

Placidia: (sentint obrir la porta apaga 'l llum): la escena fosca. Ah!
'l llum!

Vernulf: Me sénten!

#### Escena última

*Lledia y 'ls anteriors*

Lledia obra mitja porta de la seva cambra; avansa un pas y no veyent
ningú s' entorna. Entant Placidia lligada á Vernulf lo conté ab sa
passió que esclata en aquell moment; y cada cop que ell vol fugir y
cridar ab un bes l' enpriva.

Placidia: (molt baix y ab passió). Calla. Jo t' am!

Vernulf: (id. fins que cau lo teló). Senyora!

Lledia: (á mitja veu). Cert, me crida. No: reposa.

Placidia: (també molt baix). Jo t' am!

Vernulf: (ja vensut). Hont so!... Es un somni!

Lledia: (á mitja veu). Tot calla.

Tanca, anántsen.

Placidia: (besantlo ab esplossió d'amor). Té: vensuda soch. Olvidat cor
de sanch y d'orgull: en foch desbórdat...

Vernulf: Enfónsat mon. Placidia!... ma Placidia!...

Cauhen de jenolls abrassats. Teló rápit.

Fi del segon acte

### Acte tercer

Sala ab galeria practicable al foro. Portas en un costat y al altre; una
finestra en primer terme. Trono; trofeus militars per tot. Es de dia.

#### Escena primera

*Ataulf sentat en lo trono. Varogast, Sigerich, Velia, Marcius.
Cavallers.*

Velia: Per tot lo dit, Senyor, volem la guerra; mes la guerra als
romans: be prou la espasa que ha dormit en lo llom avergonyida. Escolta
'l Barentí: no es veu del ayga la veu de sa corrent: la queixa es sola
d'Alarich qu' en lo fons guerra 't demana. Recórdal tu, Senyor: vora
Consencia baix lo drap de la tenda 'l veig encara estés al llit de mort:
darrera volta obrí aquells ulls de foch que s' apagavan y 't digué ab
fonda veu: "May en la vida tingas pau ab romans: lo meu cadavre du 'l
en un lloch que profanál no pugan las vils hienas del Laci" y clogué
'ls párpres. Aquella nit, Senyor, per orde teva tots los esclaus de Roma
trevallaren; y al tornar la claror, del riu las onas per nous vessants
fugian desviadas, y al fons del llit aixut en negra fossa geya 'l cos
d'Alarich. Lo sol muntava: ressoná un corn: torná la xusma fera
d'esclaus vora del mort. Altre vegada lo corn va ressonar; ni un sol ab
vida del munt d'esclaus ab nostres darts deixárem. Y al retrunyir lo
corn tercera volta, la terra tremolá: las rojas aygas del riu, desferen
lo marjal de runa, y al propi riu escumejant tornaren, cubrint per
sempre las reals despullas y ab giravolts duyentsen los cadavres dels
herts esclaus; entant qu' en las riveras á exemple teu l' estol s'
agenollava; y ¡muyra Roma! á exemple teu rugía; y á exemple teu del
ayga'ns persignavam. ¿Damunt del Rey, en lloch dels fills de Roma,
perque á sas mans no vam morir nosaltres?

Varogast: Guerra als romans!

Ataulf: (Y ab tot, me plau sentirlo.)

Velia: Escolta 'l Barentí: no es veu del ayga la veu de sa corrent. Avuy
es hora...

Sigerich ab un moviment lo priva de seguir.

Varogast: Ni may perdre las boyras de la patria per viure com vensuts.

Ataulf: Capdills; ma llengua per mon cor ha parlat: aquesta calma es la
calma del cel quan s' avehina la tempesta d'agost. En la batalla que
lliurem ab lo mon, brilleja altivol lo ferro d'Alarich en ma mirada.
Vensuts no som: si allá en la nit reposan al cim del mont las
prepotentas áligas, quan ix la llum en l' horisont, s' aixecan mes alt
que 'ls núvols sols obrint las alas. Ja espunta 'l sol y encara 'l mon
es nostre puig no ha mort en lo pit l' ardenta flama: á cavall mos
guerrers! També 'l meu ferro com lo vostre 's daleix.

Sigerich: Guerra á la Italia!

Ataulf: A cavall, us he dit; res mes: ¿qui gosa devant del Rey á dirigir
las armas?

Varogast: Lo romá 'ns fuheteja!

Sigerich: Tu 'l perdonas.

Varogast: Guerra!

Cavallers, Traició!

Velia: Senyor, mort y venjansa!

Ataulf: Enrera tots: so 'l Rey! Entant que bulli una gota de sanch en
mas entranyas governará ma destra tot l' Imperi com per lo fre al
cavall. Tu ets vent y manas: Per son cor. tu ets ona, y obeheixes.

Per los cavallers, senyalantlos.

Sigerich: (Cor, repósat!)

Varogast: Senyor!...

Ataulf: Ja prou!

Velia: S' ha corromput la patria.

Ataulf: Ja prou he dit: perque no surt del rotllo aquell que 'l dia
avans de la batalla com dona vil no sab tenir la llengua? Jo ja sé que
molts llavis que s' abaixan per besarme las mans, ja ho sé, degotan lo
verí de la serp. Per que á mas plantas, quan aqui tinch lo cor? Per que
'n la fosca quan tot temps so á la llum?

Sigerich: A son cor. (Oh, esperat, calla!)

Ataulf: Jo combato, senyors, com allá un dia tot just de nen me va
ensenyá 'l meu pare, lo front ben alt, y descubert lo rostre, y cos á
cos. ¿Com es qu' entre vosaltres qui mes odía las virtuts de Roma mes s'
educa en sos crims?

Varogast: Eixas paraulas nos ofénen á tots.

Sigerich: (ab resel). Si tu 'ls coneixes, tots los bons t' ho preguem,
oh Rey; senyálals y á tos peus morirán.

Ataulf: Jo! contra 'ls Judas lo menyspreu y res mes. Al que s' amaga bon
torment es la por.

Sigerich: (Res sap.)

Ataulf: S' acosta pels cors leals ja l' hora de la marxa. Jo so aquí 'l
cap: vosaltres sou ma forsa, que no'n manqui un tant sols. Avans de
gayre mas ordres vos daré. Senyors, l' audiencia ja ha termenat. Oh
Marcius, acompanyam.

Se'n vá 'l Rey y Marcius per una porta, y alguns cavallers per un arch
del foro.

#### Escena II.

*Sigerich, Varogast, Velia y Cavallers.*

Sigerich: Si, ves, oh Rey; si, ves; á Barcelona no hi tornarás. Gran Deu
de las venjansas fes que arrivi bentost l' hora solemne per l' esperit
que pena, de mon pare.

Varogast: Ell mateix ens ho diu, l' hora s' acosta.

Sigerich: Sento por, oh companys, que fins mon ánima se corromp vora 'l
Rey! Tenir jo 'l ferro: sentirlo al meu devant!... y viu encara!

Varogast: Ay de tu si est moment al Rey ferias quan esperan s' aixequi
contra Italia! Ben tost dirán sos llabis á las tropas quins son los
enemichs: veurás la rabia com pot mes que 'l respecte, y tots á l' una
contra 'l Rey se mourán. Llavors la espasa bon fill de Sarus en son pit
enfonsa y 'l demés... deixa fer; qu' es nostra tasca.

Velia: Y si 'l Rey?...

Sigerich: Que!

Velia: Si 'l Rey contra de Roma enmenés nostra gent?

Sigerich: No pot ser!... Calla!

Varogast: Contra sa esposa 'l Rey! aixó es follía!

Velia: Digaume: qui la entent la desconfiansa del Rey?

Sigerich: Si 'ns han trahit!...

Varogast: No, no es posible; no tindriam lo cap en las espatllas.

Velia: De Vernulf que s' es fet? la nit aquella va faltá al jurament.

Varogast: May á la patria será traidor Vernulf.

Sigerich: Senyors, enrera no es de goths lo tornar: caiga 'l que caiga.

Varogast: Avant donchs!

Velia: T' obehim...

Varogast: Teva es ma vida.

Sigerich: Obehim á Ataulf avuy encara.

Velia: Puig que ho vols siga aixís.

Sigerich: Quan vinga l' hora jo us cridaré y no es lluny. Llavors ni
marca deixarém sobre 'l mon d'aquesta iníca ciutat del mal que ab sa
fator nos mata: una fossa obrirem digna de Roma y ab nostre peu hi
esborrarem lo rastre. Y ara companys... Visca Ataulf! Que, Velia, no
governas lo cor?

Velia: Senyor, m' esglayas.

Se'n van tots per una de las arcadas del foro. Vernulf entra per altre.

#### Escena III

*Vernulf, Lledia, que ve de las habitacions interiors.*

Vernulf: Quin retró de clarins! estols de guerra...

Lledia: Vernulf!

Vernulf: Oh goig! tú Lledia!

Lledia: T' esperavam: quánt has tardat!

Vernulf: Us porto la ventura! no ho sents, Lledia? n' ho sents? Jo li
hauré dada.

Lledia: Bondat de Deu! Vernulf! oh ma senyora quan te vegi!... La vía de
la Galia desde aquest lloch, si l' ha mirat de voltas esperante venir!

Vernulf: En mi esperava tant sols al missatjer de sa familia!... Oh, tu
no ho saps: de jorn la seva imatge la he dut sobre del cor: de nit, en
somnis sempre la he vist al meu devant: semblávam corre jo perseguintla,
y que fugia vinclant son cos ab moviment de flama, entant que arrera meu
la mort feresta la sentia avansar, damunt ma espatlla sos dits ossosos
ja tocant á voltas!... Mes hont es ta senyora?

Lledia: Tu 'l que passa no saps?

Vernulf: Que 'l Rey per últim se desperta y als esbarts los enmena á la
batalla.

Lledia: La Reyna no ha pogut...

Vernulf: Si ell nos ajuda! No. Que no aturi al Rey! ni una paraula...

Lledia: (ab ansietat). Vernulf; digas.

Vernulf: Sens forsa en la agonía, l' imperi de Occident he vist á
Rávena. Si feble es Ataulf, mes feble Honorius! Mos prechs ni 'ls va
escoltar; festins y dansas sols l' omplenan de goig; al nom de guerra
contrau lo front tot apartant la cara.

Lledia: (ab desesperació). Ningú la vol salvar!...

Vernulf: Empresa folla seria atravessar estos paratges ab ta senyora
fins trovar las terras que no petjan los meus: á las montanyas dels
lliberts Pirineus no arribariau: ¡ay de sa vida y ay de son cadavre!

Lledia: Dissort crudel! Quan ho sabrá la Reyna!...

Vernulf: Mes jo li dech parlar!

Lledia: Ni una esperansa!

Vernulf: Lledia aixampla ton cor. Lo fill de Gothia: feréstech com las
selvas de sa pátria que ella orgullosa de sa sanch menysprea li porta
avuy la llibertat ansiada.

Lledia: Vernulf, qu' has dit!

Vernulf: (¡Per ella son de vida, y per mi son de mort eixas paraulas!)
Ves al instant...

Lledia: Si, digas...

Vernulf: Que 'l temps vola!... En la costa, á rampeu d'eixa montanya que
te arrels en lo mar hi ha una galera: jo la he comprada dins d'un port
d'Italia per tot mon or, per mos trofeus de lluyta... Sols romans la
governan. Quan la marxa del Rey y son esbart á tots distrega... vos en
hi aneu las dos!

Lledia: Oh gracias, gracias.

Vernulf: (A ella la llibertat...! á mi?... que importa!)

Lledia: Tu 'ns dirás lo moment, y ara que ho sápiga...

Vernulf: (aturantla, y ab molta passió). Mes jo avans la vuy veure.

Lledia: En mi confía.

#### Escena IV

*Vernulf*

Vernulf: ¡Hont trobar esperit pera deixarla! ¡Y se'n irá... Que sol! que
sol sens ella! Com escalfar mon cor sens la mirada de sos ulls?; oh
Placidia, oh ma Placidia aborreixme si vols mes no t' en vajas. Si es un
crim mon amor jo ja 'm condemno, mes hont tu sigas deixa anar mon ánima,
que 'l teu cel, oh mon Deu, jo no 'l desitjo; vuy lo cel de sos ulls
sobre ma cara! Tot es envá: damunt d'aquellas onas lo baixell silenciós
cap á sa patria se la endurá ben tost: la nit tranquila vindrá després:
ab la claror del auba tornarán los plahers sobre la terra, mes en mon
cor jamay. Fulla del arbre seca y polsosa del mastral joguina seré sobre
del mon. Cor meu, coratge... Mes no, no 'l vuy: avaro de la ditxa que he
gosat una nit que m' estimava, vuy ab ella tancarme allá hont no puga
arrancármela 'l temps. ¡Si aquesta flama minvés un jorn!... No, no:
dintre 'l sepulcre me la enduré en mon pit; y avuy: las alas veja enllá
de la nau que se la emporta y 's clogan los meus ulls sobre l' imatge.

#### Escena V

*Ataulf*

Ataulf: Tot está ja: ni dech tornar enrera ni vuy tornarhi. Lluny de mi:
be massa qu' he dormit en sos brassos. Nova vida sento fondres al cor.
Veja á mas plantas l' odiós imperi corsecat pe 'ls segles y m' assenti
ab ma esposa entre dos rassas. Satisfet mon amor será aquell dia y la
Gothia felís y revenjada.

#### Escena VI

*Ataulf; Placidia y Lledia venen enrahonant.*

Placidia: (ab alegria). ¡Com ofegar lo goig, Lledia!

Lledia: (indicantli silenci). Senyora, per pietat!

Placidia: (per Vernulf). Mes, y ell?

Lledia: Lo Rey!

Placidia: Ves, calla.

#### Escena VII

*Placidia, Ataulf.*

Ataulf: Ma senyora... es precis.

Placidia: Donchs á mon poble vas á móureli guerra?

Ataulf: Si: m' ho mana lo seny y 'l cor.

Placidia: Y tu ets el que volias á Honorius ablanir: no per las armas;
per serveys d'amistat?

Ataulf: Mes hont se trova lo cor del teu germá? No he fet encara per
humiliarme prou? Pilots de runas eran las vilas de la feble Italia:
devant mon poltro, esporuguits, lo rostre tots los romans fins á la pols
baixavan. De cop, per sobre la maror de testas, sublim d'orgull, de
feredat, de rabia vaig veure erguida ta celest figura... y 's baixaren
mos ulls, y fou mon ánima de la teva al servey. Per t' alegría... per
ton orgull... ¡per mon amor!... oh! quanta feblesa dins mon pit desde
aquell' hora!

Placidia: (Ay Roma tot per tu! y ets tan ingrata!)

Ataulf: L' imperi august devall mos peus moria y 'l peu vaig treure y
revisqué 'l cadavre: y no era prou: fins un replech d'Iberia duya ma
gent: y no era prou: captava com vil, com fembra lo voler d'Honorius al
peu del trono assedegat de pláuret!... Ahont has vist al vencedor que
pregui de genolls al vensut?... y tot debadas!

Placidia: (Ay d'ell si avuy com altre temps fos Roma l' únich amor per
mi!)

Se sent toch de guerra.

Ataulf: Ja 'ls sents!

Placidia: Oh Patria!

Ataulf: Adeu.

Placidia: (No puch!... No marxará: jo resto aquí altre cop: ja ofegaré
dins l' ánima la passió criminal.) Ab pit me creya per véuret allunyar;
mes lo coratge ara no 'l tinch. Jamay! Obrintse de brassos. Aquí
dormires: ves; y romps pera sempre la llassada.

Ataulf: Per qu' est enuig, si fins avuy desperto per ta gloria no mes!;
la soberana tu has de ser de ton poble. Del vell trono, mes nou y
espléndit alsarém nosaltres: tu hi seurás, y á tos peus veurás á Roma y
á la Gothia també: las dos esclavas; mes tevas; no de mí.

Placidia: Sempre ton ferro sería 'l victoriós de ma nissaga. Tria entre
'l mon y jo.

Ataulf: Tu, ma Placidia; es que 'l mon sols lo vuy pera á tas plantas
com escambell posártel.

Placidia: (resolta). May; allunyat: ves si es que gosas: lo llindar
traspassa: al caure rera teu eixa cortina caurá la eternitat entre
nosaltres.

Ataulf: Oh Placidia! Senyora!... si t' escolto, tu n' ho saps, mon
exércit ha d'alsarse contra mi sens pietat. No ho soch, no ho cregas, jo
qui 'ls duch en avant: á la batalla son ells qui m' arrossegan.

Placidia: Ta feblesa.

Ataulf: Sa sanch que bull!

Placidia: La teva que s' apaga.

Ataulf: (molt baix). Oh Deu, qué fer!

Placidia: Y dius que fer? Escóltam.

Ataulf: Ets encís de serpent.

Placidia: Perque en ton ánima, per que la enveja eternament á Roma?
Deixa alsar lo vell tronch: la terra es ampla y est sol es verge y tu
ets llevor de vida. Creixerán los dos pobles, com dos arbres lo teu y 'l
meu; y 's trobarán un dia las arrels assí baix y al cel las brancas.

Ataulf: Sempre ets Eva per mí!

Placidia: No torna enrera lo sol á mitjant curs: éll vé d'Italia: tu hi
vents també; segueixlo; 'l nom de Gothia la extensa Iberia no 'l coneix
encara.

Ataulf: Mos estols son torrents!...

Placidia: (ab molta precipitació interrompentlo). No torna enrera may lo
torrent.

Ataulf: Son esperit es lava!...

Placidia: id., id.. La lava en la pendent jamay recula.

Ataulf: Oh Placidia!

Placidia: (ab convicció). T' ho juro per mon ánima: per la salut dels
meus: un altre dona seré d'avuy per tú. Si ja no marxas teva soch y per
sempre. Oh si sabesses!... Anantse á descubrir. Si t' envás cap á
orient... mira la platja!

S' atura al veure entrar á Marcius aterrada per lo que anava á dir.

#### Escena VIII

*Los anteriors. Marcius y després Vernulf*

Ataulf: (á Placidia esperant lo que ella va á dir). Que?

Marcius: Senyor...

Placidia: (volent dir que parlava per las tropas). Res... l' estol...

Marcius: (en un costat ab Ataulf). Irats se queixan del teu trigar, y...

Placidia: (Folla, 'm delatava! Per la marxa del Rey, ab energía. Mes jo
no ho puch voler!)

Vernulf: (entrant precipitat. Ab molta ansietat, al altre costat de la
escena, baix li diu). Oume, senyora: tot está descubert si 'l Rey mes
tarda: la nau espera!...

Placidia: (ab dolor á Vernulf). Ves. Ell se'n vá. (Veure aquest home y
enardirme altre cop! amor, malhajas! Marcius se'n va. No, no; jo dech
fugir, que 'm sento feble per lluytar ab Vernulf!...)

Ataulf: Be t' ho contava: está á punt d'esclatar si es que 'm deturo lo
volcá de sos cors.

Placidia: Es forsa; marxa. L' infern ho haurá volgut. Res fa; donchs
sia.

Ataulf: Oh Deu! Be saps qu' en est moment mon ánima sent lo deixart.

Placidia: Vina á mon cor.

Ataulf: Placidia!...

Placidia: Si may mes nos vejessem!...

Ataulf: Que?...

Placidia: Si aciaga nos separés... la mort!...

Ataulf, signant lo cel. Allá...

Placidia: Em perdonas... si t' he ofes algun cop?

Ataulf: Ma soberana!... y tu 'm perdonas... l' esser goth!

Placidia: Si! Vésten.

Ataulf: Jo tornaré á ton pit, senyora!

Al acte d'anarsen entran alguns guerrers y devant Marcius.

Placidia, aixugantse 'ls ulls, rápida. (Y ara fins al cel.)

Surt la Reyna.

#### Escena IX

*Ataulf, Sigerich, Varogast, Velia, Marcius, Cavallers*

Ataulf: Marcius?

Marcius: Impacients arrivan...

Ataulf: Cavallers, mos companys, es arribada l' hora beneita que de nit,
en somnis tant de cops hem gosat. L' orgull de rassa satisfet va á
aixecarse un altre volta, com los jorns de ventura en que deixáren sens
coneixer mes mon que 'l sol del illa nostres avis las selvas de la
Escancia. Veniu ab mi fins al carner dels céssars: se mou tot just
endins de la fossana de Roma iníca la gegant ossera y Ataulf ja es en
peu altre vegada. A Italia tots.

Cavallers: A Italia!

Tota la escena molt moviment.

Ataulf: Si en la via jo m' aturés, passeu per mon cadavre.

Sigerich: (Oh demnació!...)

Un cavaller: Senyor, la nostra vida es teva.

Sigerich: (ab desesperació). Varogast!...

Varogast: (á Sigerich). Lo Rey se salva!

Cavallers: Visca Ataulf!

Ataulf: Companys, visca la Gothia. Seguiume tots.

Cavallers: (á fora de la escena). Que visca 'l Rey.

Van sortint tots: los últims Velia y Sigerich.

Sigerich: Oh rabia! L' entussiasme s' estén!

Velia: Si fins tu cridas.

Sigerich: Crido ab las unglas sobre 'l pit clavadas.

Los remors se van perdent en la escena próxima.

#### Escena X

*Placidia*

Placidia: Se'n van!... se'n van!... Per no sentir la fressa fesme sorda,
Senyor! Y com me salta lo cor cobart!... Fins sembla que s' emportan
part de ma vida ab ells!... la llum!... y l' ayre!... l' ayre per
respirar qu' en lloch lo trobo. Oh Rey; eixas legions son mas esclavas!
Ataulf, vina! y assí baix!... Ofégal brassos meus altre cop!... ab las
besadas envenénali 'l cor, oh llabis!... Vina! Transició. Oh cor! no
semblas meu! oh cor! fins ara no has estat cor de dona!... Tu ets la
pedra sobre mon cos de víctima lligada que m' enfonsa als abims. Si jo
podia del pit arrebassármel, lo llensava contra del cel!... Follía...
Deu, perdona!

Queda asseguda sens veurer á Vernulf fins que 'l diálech ho indiqui.

#### Escena XI

*Placidia, Vernulf*

Vernulf: (avansant poch á poch y aturantse). Valor, esperit meu!

Placidia: Tu ets just, tu manas.

Vernulf: Sol que te'n vas, jo ja no 't tinch de veure. Qu' hermosa qu'
es!... Mon esperit s' ubriaga de mirarla tan sols: ¡qu' estrany efluvi
perque 's negui mon cos del seu se llansa!... No sols mon cor á n' el
seu cor copdicia: totas las fibras de mon ser s' exaltan cercant las
sevas; mos cabells s' aixecan com volent un per un entrellassarse ab los
seus. Oh desitj! los nostres cossos jo 'ls voldria fets un, com en las
flamas dos metalls apariats que dintre un beyre tot temps units onejan
barrejantse!

Placidia: (aixecantse resoluda). Rébim la nau: si no só fre d'est poble
seré qui empenyi contra d'ell ma rassa.

Vernulf: (acostantshi y aturantse de cop). Avaro soch d'eixos moments de
ditxa qu' haig de perdre...

Placidia: (ab goig inmens que conté al instant). Vernulf!

Vernulf: Senyora!

Placidia: Gracias; puig que has tornat. Li vol besar la ma qu' ella no
consent. Oh no!

Vernulf: (suplicant amorós). Placidia!

Placidia: (consentint). Vina.

Vernulf: (ab por). Mes... tu... Senyora...

Placidia: (fingint serenitat y orgull). Si: tot la meva ánima á la teva
perdona. Mes oblida que somniares un jorn en las besadas de mos llabis
per tu. Ni un mot. Ja es l' hora?

Vernulf: (volent aparentar seré). Sí!

Placidia: (id.). Y donchs?... si es lo moment...

Vernulf: Cor meu, coratje!

Placidia: (Ab un bes li daria mas creencias; ma vida y tot!... No, no!)
Vernulf...

Vernulf: (fingint sempre). Sí, marxa: d'un vel atapahit cubreixte 'l
rostre, y ab Lledia sola vésten á la platja: vora 'l castell major,
damunt l' arena, cantant una cansó dolsa d'Italia veuras dos mariners;
dígalshi "Roma" y res més; t' has salvat!

Placidia: (ab agrahiment). Vernulf!... y ara... adeu.

Vernulf: Sí, vesten!

Sens móurers del lloch ni ell ni ella.

Placidia: Esclatant la passió de tots dos que creix tota la escena. No!
Jo 'm moriria! no 'm puch anar aixís. Míram!

Vernulf: Aparta!

Placidia: Vernulf, si tu sabesses com se gela tot lo meu ser en l' hora
que 'ns separa!

Vernulf: Oh senyora! y te'n vas! Per qué 'm condempnas? Pietat!

Vernulf: Ploras, oh!...

Vernulf: Sí! per qué amagarlas?...

Placidia: Amor!...

Vernulf: Son las primeras de ma vida: fins dalt del cel t' envejarán mos
pares! Molt humil. Llarga via has de fer; perills se troban be prou
sobre del mar... Vols... ma companya?

Placidia: Sols la de Deu!

Vernulf: id.. No mes fins á la costa!... Quan la terra veurém, dintre
las aygas se fondrá lo meu cos: t' ho jur, Placidia! y al fons tranquil
se badarán mos parpres cercant un lloch en las revoltas onas que haurá
en la via reflectit ta imatje!

Placidia: No, Vernulf; no ho vol Deu. Avuy tinch forsas per rompre 'l
nus d'aquest amor encara: mes per viure aprop teu no'n tinch, oh feble!

Vernulf: Y quín Deu! y quín Deu l' ha condempnada aquesta amor!

Placidia: O Deu ó jo, qué importa? siga 'l cel ó l' infern ho vol ma
rassa.

Vernulf: Oh dona incomprensible! tu no ets dona, que 'ts tu divinitat.
No, vésten, marxa: tu has nascut pera séuret en un trono: jo... Deu, tu
ho saps!... ni per besar sas plantas.

Placidia: Jo he nascut pel dolor: he vist ma terra als peus del
enemich!... y jo sa esclava!... Ab desesperació. Mes fins ahir ma
voluntat soperba era sols de ma gent: sort malhaurada! cada volta que 'l
Rey febrós obria per estrényem los brassos, li furtava jo un tros de mon
que inadvertit li queya: y avuy soch impotent, perque m' abrasa aquest
amor per tu!

Vernulf: Placidia!...

Placidia: Ab fréstega energia, agafant entre sas mans lo cap de Vernulf,
y mirantlo fixament. Míram! míram de fit á fit! Qué hi ha en ta cara y
en lo fons de tos ulls que aixís contorban? Potser tot l' esperit de ta
nissaga lo sepulcre ha deixat y en tu 's concentra pera véncem á mi. Si;
guaytam! guaytam!...

Vernulf: Placidia!...

Placidia, retxasantlo ab feresa. Enrera: no 't tinch por! Sols odi!
Precipitantse en sos brassos plorant. No, Vernulf! sols amor!

Vernulf: Oh! ma estimada!

Placidia: Y ara... valor! Adeu!

Vernulf: Ja!

Placidia: Adeu! Repensantse, retrocedint y prenentli las mans ab
vehemencia. Oh... dígam!... Tu... estimarás sobre del mon á un altre?

Vernulf: Sí, Placidia... á la Mort!

Placidia: Vernulf, te queda tot teu mon esperit.

Vernulf: Te'n dus mon ánima.

#### Escena XII

*Vernulf*

Vernulf: No te la endus que dins del cos batega com au en terra á un
virató clavada. Ja es lluny; ja no la veig: un pany de roca l' ha
cobert: es lo mur d'una fossana enllá, enfora la vida: Per ell. la mort
dintre!... Cada esbatech del cor es una passa qu' ella dona!... May més
sobre la terra!... ni tampoch més enllá!... Deu meu, ampáram! Mes res de
tu!... Tu ets Deu dels venturosos; de mi no ho ets. Tot es finit! Y ara
qu' engoleixi mon cos la eterna sombra d'aquella nit d'esglayadora
calma. Treyentse del pit un pom y mirántsel ab amor. Pom enciser! Y cóm
m' atrau ta boca! Sols tu no m' has deixat: ets la constancia perque 'ts
la mort! Avora del Danubi de las mans tremolosas de ma mare te vaig
rebre en l' instant de la partida. "Fill meu, va dir, si deshonrés la
patria lo teu pit algun jorn, ma sanch recorda, y 'l jurament que 't
faig: qui te l' ha dada la vida, te la pren y es just que moris. Jo l'
he omplert aquest pom en las montanyas filant en mitj del ramadet
d'ovellas llavors que 't feya com de niu ma falda, tot cantante recorts
de nostras gestas que tu seguias mormorant." Oh bálsam! Jo he mancat á
ma lley, y jo cent voltas tornaria á mancar per agradarla. Infiltrat en
mon ser y destrueixlo: vina, ab un bes me donarás la calma: tu ets ma
mare que 'm besa: l' últim sia: sobre 'l bes d'ella Senyalant per hont
ha sortit la Reyna. sols lo de la mare. Beu. Ja está! Mon, déixam. Ab
desesperació. Mes per tot hi ha vida y vuy viure! Ab molta pausa y
agitació. No... no... Reposa... Cálmat cor meu... y feste pols... ¡Es l'
últim, l' últim crit de la carn que vil se 'm revelava! Molt baix. Mes
sento... aquí en lo pit!... no, no... ¡Tant... sobte? Si era al cor! Y
'ls estols camí d'Italia contents y ardits!... Mes d'ells qui se'n
recorda! jo vuy veure la nau! Cóm triga! Encara! Mes los ulls se m'
entelan, y no ploro: es de tant de mirar... Suhor estranya!... Així
estaré mellor: jenolls en terra per véurela passar. No ho es. Si tarda
¡no la veurán mos ulls: la nit s' acosta; no es la nit, es la mort! Oh
ma estimada!... Per son pit. Aquest foch!... Deu! Si haurá passat?...
Crits afora. La febre engendra en mon cervell ramors estranyas! Senyora,
si 'm vegesses! me tindrias de cert pietat! Tu ho has volgut, oh mare!
Molt baix, estranyat. Lo moment?... ja?

#### Escena XIII

*Ataulf, Vernulf*

Ataulf: (desde dintre). Placidia!

Vernulf: Deu! me sembla que nomnarla he sentit!

Ataulf: Compareixent despres de tornarla á cridar. Placidia! Oh rabia!
aturarme volian eixas turbas!...

Vernulf: (Un cavaller!... Lo Rey!... Dissort! Y ara no puch morir! Vuy
viure! jo vuy viure!)

Ataulf: Ella fugir per sempre!

Vernulf: (Ab mon cadavre jo 'l lligaré fins mort.)

Ataulf: Vernulf!... Ma esposa?... La nova m' han portat de que 'm
deixava y dels meus he fugit... Hont es la Reyna!

Vernulf: (¡Si no ha partit la nau!... Alsant un bras al cel. Sálvala,
sálvala!)

Ataulf: Enrera, donchs!

Vernulf: Jo tot ho sé; no 'm deixes!...

Ataulf: Digas!...

Vernulf: (Vaig á morir!) Mon Rey!...

Ataulf: ¡Ta cara sembla d'un mort!... Tota ma sort se juga: l' host m'
ha seguit en lluyta revelada!...

Vernulf: Acóstat!... Vina!...

Ataulf: Será cert?... Placidia?...

Vernulf: Mes!... mes aprop!... A cau d'orella!...

Ataulf: Parla!

Vernulf: (Mare, cubreixte 'l rostre!) Mor!

Ataulf: Ah!... contra... ton... Rey!

Mor.

Vernulf: Voli la nau! Aixís se salva! Ja puch morir!

Mor.

#### Escena XIV

*Sigerich, Varogast, Velia, Cavallers y Soldats que invadeixen la
escena. Apareix ab la espasa á la ma primer Sigerich, inmediatament las
turbas que li cubreixen los cadavres avans qu' ell los veja.*

Sigerich: Lo Rey?

Buscantlo.

Varogast: Guerra!

Sigerich: Seguiume.

Varogast: (á Sigerich). Per tu Ataulf.

Cavallérs soldats: (veyent los cadavres). Ah!

Velia: Es ell!

Sigerich: Lluny tots, deixaume: sa vida es per mon bras. Jo soch la ira:
Pare, va per ton goig.

Al acte de anar á separar lo grupo per precipitarse contra 'l rey, lo
grupo 's separa y'n surt Varogast dihent ab solemnitat:

Varogast: Es acabada la vida d'Ataulf! Míral.

Sigerich: No; enrera! Retrocedint y llensant la espasa. Oh dempnació
d'infern!

Varogast: Teva es la patria Que visca 'l fill de Sárus per la Gothia.

Velia: Visca 'l Rey Sigerich!

Sigerich: (mirant per tot, sortint del ensopiment). Hont la venjansa? La
Reyna!

Varogast: Vora 'l mar los teus l' han presa.

#### Escena última

*Los anteriors, Placidia, entre soldats.*

Velia: Pas á Placidia; mori la romana!

Placidia: Hont soch! Lo Rey?

Sigerich: Lo Rey só jo.

Placidia: Tu!

Sigerich: Mira!

Ensenyantli 'l cadavre del Rey.

Placidia: Ah! (Al apartarse del Rey veu lo cos de Vernulf). Vernulf!
(Desfentse dels soldats). No!... Deixeume! (Cayent de jenolls vora
Vernulf). Vernulf, parla: (Sostenintli 'l cap ab sas mans). com no 'm
miran tos ulls? (Convensentse de sa mort). Mort! y jo... sola!...
(Incorporantlo ab sos brassos va dihent lo següent). Vina!... valor!...
aixís... aixís... lligada... y eternament ab tu. (Girantse als soldats y
sostenint á Vernulf). Soldats, feriume! mon cor es lo de Roma! Tots las
armas aquí; cobarts, me teniu por?

Moviment dels soldats per precipitarse sobre d'ella.

Sigerich: (contenintlos). Enrera!

Tots: Muyra!

Placidia: Ab ma sanch ennobliréu la espasa!

Altre moviment dels soldats que conté Sigerich.

Sigerich: Enrera!

Placidia: (á Sigerich). Mátam.

Sigerich: (ab odi). No!

Placidia: (passejant la mirada pels soldats). Vils!... tots?...

Sigerich: (ab rabia concentrada). Lligueula dins la presó mes fonda; vuy
portarla á peu devant de mon cavall de guerra, demá en lo triomf per los
carrers y plassas.

Teló rápit.

Fi de la trajedia





*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK GALA PLACIDIA ***


    

Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.

Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.


START: FULL LICENSE

THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE

PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg™ License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.

Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™
electronic works

1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™
electronic works. See paragraph 1.E below.

1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg™ License when
you share it without charge with others.

1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.

1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:

    This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
    other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
    whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
    of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
    at www.gutenberg.org. If you
    are not located in the United States, you will have to check the laws
    of the country where you are located before using this eBook.
  
1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.

1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg™.

1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg™ License.

1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg™ website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works
provided that:

    • You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
        the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method
        you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
        to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has
        agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
        Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
        within 60 days following each date on which you prepare (or are
        legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
        payments should be clearly marked as such and sent to the Project
        Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
        Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
        Literary Archive Foundation.”
    
    • You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
        you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
        does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
        License. You must require such a user to return or destroy all
        copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
        all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
        works.
    
    • You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
        any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
        electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
        receipt of the work.
    
    • You comply with all other terms of this agreement for free
        distribution of Project Gutenberg™ works.
    

1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.

1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.

1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.

1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.

1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any
Defect you cause.

Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™

Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg™ and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.

Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.

The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West,
Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact

Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation

Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.

While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.

Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works

Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of
volunteer support.

Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.

Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.

This website includes information about Project Gutenberg™,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.