The Project Gutenberg eBook of La taverna intel·lectual
    
This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this ebook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.

Title: La taverna intel·lectual
        (De les meves memòries)

Author: Pompeyo Gener

Release date: December 26, 2024 [eBook #74977]

Language: Catalan

Original publication: Barcelona: Imp. Rafols

Credits: editor digital: Joan Queralt Gil


*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA TAVERNA INTEL·LECTUAL ***
# La taverna intel·lectual

(De les meves memories)

Pompeu Gener

1917


`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per 
l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte 
Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.`

## I.

Quan jo vivía a París, al cap ja d'alguns anys, vaig tenir necessitat de
tornar de tart en tart, a Barcelona a passar alguns díes. Per aixó em
vaig veure obligat a llogar un tercer pis en el carrer de la Diputació,
casi cantonada a n'el carrer del Bruc, aon vaig depositar els objectes i
documents que em quedaven de la meva familia.

A la mateixa casa, a la botiga, es va establir un taverner molt
intel·ligent i molt bò que es deia Joan Ventura, obrint al públic una
bodega-restaurant. Dita botiga tenía dues portes i al fons un jardí
bastant espaiós.

Quan es va establir, va obtenir la representació d'una de les millors
marques de l'anomenada malvasía de Sitjes, i per aquest motiu va
anomenar la seva botiga "La Malvasía".

Feia poc que era casat i la seva dona guisava els plats cassolans per a
uns quans parroquians veíns que anaven a menjar allà, a la saleta de
vora el jardí.

Gracies a haver-se establert en el barri algunes impremtes i casas
editorials, la parroquia va aumentar i el bon Joan va fer decorar
l'establiment, i la direcció de la cuina a carrec de la Madrona, la seva
dona, va passar a carrec d'en Peret, un cuiner jove que havía estat de
segón en el Restaurant de La Alhambra, prenent com ajudant d'aquests un
moreno, petit, molt xamós i entremaliat conegut pel renom de El berruga
chico per lo molt aficionat que era al toreig; tant que cada festa de
toros se n'anava al toril i portava l'espasa i la muleta a qualsevulga
torero malgrat fòs un maleta.

Prenguè també com a pinche un xicot que estudiava el cant i aspirava a
tenor de çarçuela i ja poden suposar les juergas que s'armaven quan en
Peret, que se les dava de gran tocador de guitarra, n'agafava una que
havía sigut del célebre guitarrista Tàrrega i que per lo complicada i
extranya tots en deiam La guitárrega.

Aviat va veure en Joan Ventura augmentar la seva parroquia, tant que es
va veure obligat a fer reformes a n'el local. Si hagués sigut un
verdader comerciant, d'aquests que tenen per unic objectiu fer diners
sacrificant-ho tot a la ganancia, prompte s'hauria fet un capitalet.
Però... tenía massa bon cor. Fiava a tots els obrers quan quedaven sense
feina; a n'els artistes, periodistes i escriptors quan no tenían de que
fer mànigues --que s'hi trovaven tot sovint-- desgraciadament.
S'interesava tant per la literatura que, de vegades, fins arrivava a fer
versos, que després em consultava. S'ocupava de tots els escrits que
publicaven els seus parroquians. Semblava el Reguenaud del _Cyrano de
Bergerac_.

## II.

Lo més interessant de la casa era el salonet que donava al jardí en el
que jo baixava a menjar de negligé, tal com me trobava en el meu estudi.
A n'allà ens trobavam a l'hora de dinar, entre altres individuus del
grupo intel·lectual, tipus tan diferents com en Sempau, l'autor de
l'atentat de la plassa de Catalunya, que va disparar el seu revòlver
contra el tinent de la guardia civil i quefe de la policía judicial
Narcís Portas, de execrable memoria; Josep Brissa, avui director de la
casa Maucci; D. Ramón del Valle Inclán, que venía poc perque patía de
dispepsia; els coneguts escriptors Zamacois i Alexandre Sawa, l'autor
cómic Limendoux, autor de _"El gorro frigio"_; el desgraciat Francisco
de la Escalera que, després d'haver emigrat a Filipines i a l'Argentina,
va morir sense haver pogut deixar ni tant sols un llibre que fos
testimoni del seu talent; en Nuñez de Prado, poeta andaluç, l'August
Riera, redactor de _La Vanguardia_ i escriptor de tot lo que es
presentava; en Ruíz Lopez, antic director de la casa Maucci en el seu
primer període i mes tart representant de la casa Bailly-Baíllière a
l'Argentina; en Sañudo Autran, ex-secretari de D. José Paz, el
proprietari de _La Prensa_, de Buenos Aires, autor de _"Humorismos"_ a
lo Campoamor; els germans Orts-Ramos; el gran actor Thuiller; alguns
corresponsals de diaris estrangers com el perpinyanés Eugène Portes
conegut per el poeta cerdá, gran amic i admirador del general Joffre que
ara acaba de publicar el Sonet que copiem:

Molts dels redactors de _"Joventut"_; artistes com el dibuixant Méndez
Alvarez, Mariano Miguel, avui triomfant després d'haver-se acreditat de
gran pintor a la Havana; Santana Bonilla, Vicente Tur, dibuixant i
guerrillero quan la guerra de Filipines; Medina Vera, que avui té
conquerit un nom de gran pintor a Buenos Aires; l'escultor Homdedeu, que
va morir essent director de Belles Arts a Mégic i altres que no recordo.

Lo que no se m'ha esborrat de la memoria es que un día va apareixer a
n'el portal de la taverna el poeta mistic-amatori-catalanista Xavier de
Viura, pero no va volgué pas entrar perque havía fet la prometença de no
beure mai més que aigua... i com va veure que a n'allí es trincava de
debó...

Les discusions que s'armaven en dit salonet, reservat a n'els
intel·lectuals, eren de lo més interessant i divertit. A n'allí es
discutía de tot, desde l'exactitut de les matemátiques --que en Fola
negava, fins l'art musical que hi havía qui sostenía que era ínferior a
la culinaria i fins a la perfumería.

Un tinent de caçadors, home de gran talent, que escribía drames que
alguna eminencia després casi ha copiat, que pintava cartells artistics
i feia invents, explicava una nova tàctica amb l'us d'uns projectils que
venían a atravessar l'aire sense resistencia.

Un metge infinitessimal, mig átic, mig menestral, com ell es firmava en
las xistoses poesíes que escribía, que es dedicava al sport de la
bicicleta i al joc de la vara, ens contava lo útil d'aquest exercici com
a medi de defensa personal.

Un francés que es dedicava a fer invents inútils, ens esplicava una
mecánica nova, més complicada, però menys práctica que l'antiga.

Un professor d'esgrima molt valent, segons ell, que havía recorregut
tota l'América central amb companyía d'un altre professor italiá, gran
explotador dels amics i coneguts i que havía caigut a Barcelona com un
bólit, i que a l'Argentina havía visitat molt la _jaula de los curdas_
essent moltes vegades condemnat a escombrar els carrers, contava que
vivía sabrejant a tots els coneguts que passaven per les Rambles. ¡Si en
veníen de tipos estranys i fins d'estrafalaris!

Un jove, que es feia passar per advocat, i no advocava sino per ell, que
savía molt de teología i de matemàtiques, amb cara de bon noi i mes
granuja que en Caco, que, amb els seus qüentos anava sempre ben mudat i
mai havía trevallat, i que no n'hi havía un altre per a preparar timos;
ens en contava que feien feredat.

Un col·leccionista de fototipies que després es va tornar boig buscant
la fototipia de la Tórtola Valencia, ens parlava de les diverses
plantacions dels cacauets.

I encara d'altres que no recordo.

També venía un pintor molt plaga que ja preveía el cubisme, el qual va
fer el retrat d'un amic seu, enganxant-li un bigoti de crepé, postiç,
cosint-li botons de debó a l'ermilla i posant-li una pipa de guix a la
boca, la qual treia fum posant-hi tabac i fumant un per darrera de la
tela. I el va presentar a una exposició humorística, titolant-lo: _El
colmo del realismo_.

Un artiller fantasista, aspirant a fusellat i que es va sortir amb la
seva, que predicava l'abolició de tot lo existent, fins de les
temperatures.

Un jove metge, esbogerrat que després va fer una fortuna amb específics
al Nort d'América, sostenía que es podría trovar medicaments per a
curar-ho tot, fins l'inepcia i l'orfandat.

I tants d'altres.

Alguns magatzemistes del veïnat veníen un moment per a distreure-s de
les tasques del negoci i se'n tornaven a llurs cases sense haver comprés
ni una sola paraula de lo que a n'allí es tractava. ¡I que havíen de
compendre! Eren massa diferents llurs cervells. Amb ells no hi cabíen
mes que els afers i la ganancia.

En Joan escoltava atent i si sentía una teoría o alguna idea que li
cridès l'atenció, quan els altres eren fora, em venía i em preguntava
que volía dir alló. Aleshores jo li explicava de la manera mes clara
posible, i desprès ell la disparava al primer burgés que entrava a
pendre un piscolabis, armant-li a n'el seu cervell tal tripijoc que me'l
deixava patidifús.

Quan lo de la _Solidaritat Catalana_ se'ns va fer catalanista, i com que
era molt lliberal, va anar a inscriure-s a n'el C. N. R. F.. I vinga
discutir d'autonomía amb els caixistes de _El Noticiero Universal_ i els
treballadors d'un baser que hi havía allà a la vora. I com que els
primers eren valencians i els segóns andalussos, quan sentíen que deia
que les regions que no reclamaven llur autonomía era perque no valien
res, varen tractar de fer una vaga general de begudes.

## III.

Entre els que mes concorrían a n'el menjador intel·lectual, he citat un
jove artiller. Tenía vintitrés anys i era d'una hermosa figura, molt
intel·ligent, ínstruit, fí, ben educat. Havía nascut a Buenos Aires,
fill de pares espanyols, que l'havien inscrit a n'el consulat d'Espanya.
Parlava el francès, l'anglès, l'italià i havía estudiat el batxíllerat.
Mès que un senzill soldat semblava un oficial de raça noble.

Doncs aquest soldat extrany era el propagandista més exaltat de les
teoríes ácratas i anti-militaristes. Amb una gran força de dialéctica i
amb el calor d'un apóstol, sempre estava defensant l'anarquía. Un día va
esser trasladat a Lleida. Segons digueren es va insubordinar amb un
quefe. El detingueren i el portaren a les presons del Castell, i mentres
se li instruía la sumaria, una nit un centinella el va matar d'un tret,
dient que tractava d'escapar-se.

¡Pobre xicot!

## IV.

I ara vaig a contar-vos una anécdota bufa que a n'ell li va succeir a La
Malvasía.

Un día que perorava davant d'en Sempau, del professor d'esgrima que
abans he referit i d'altres que amb ell estaven sopant, va entrar amb
aire marcial a la botiga, fent molt soroll amb les espueles i el sabre
que portava arrastrant, un arrogant sargento de cavallería de la guardia
civil.

Al veure que entrava decidit, un pànic immens va apoderar-se dels que
estaven a l'habitació del fons, creient que anava a detindre-ls. L'un va
tancar la porta de comunicació, i casi tots varen fugir saltant per una
finestra al jardí, algú es va amagar darrera de les botes; el professor
d'esgrima, entrant esverat al dormitori del moço que els servía, va
saltar per la finestra i caiguè dins d'un safreig --casualment l'aigua
era bruta i hi havía molta savonera-- per sort no es va fer mal, pero va
sortir-ne després tot ensavonat i regalant aigüa.

Al veure l'estat llastimós d'aquell mestre tant valent tots rigueren i
en Peret va exclamar imitant l'estil americà:

--_¡Amigasso, su merced, parece un poncho que rezuma!_

Maleit guardia civil, diguè ell per tota resposta mentres amb un tovalló
s'aixugava la savonera i l'aigüa bruta de la cara i barba.

Cal fer constar que ni l'artiller ni en Sempau es mogueren del puesto
continuant la conversa com si tal cosa; essent els únics que podíen
temer quelcom, no es van pas moure.

¡Eren dos homes!

El sargent va adressar un afectuós saludo a n'en Joan, prengué un got de
malvasía i amb aire marcial i refilant-se el bigoti va sortir de la
taverna. Era un dels millors clients de la casa, vivía allà al costat.
Els altres díes hi anava de paisà pero com que hi havía hagut gran
parada, aquell día volgué lluir l'uniforme.

També vull contar-vos un altre fet portat a terme per un individuu de
qui abans us he parlat. Es tractava senzillament d'aquell jove que es
feia passar per advocat.

Inutil dir que condemno el fet com se mereix i que mai vaig volguer
tenír conversa amb aital subjecte ni amb l'advocat que sempre
l'acompanyava. Aquest era, com he dit abans, un minyó que tenía cara de
sagristà, de bon noi, i de fets, mes dolent que la pesta. A més era un
barra.

Figureu-vos que un día ens contava que al palau del bisbe havía sentit
dir que un alt dignatari tenía una xicoteta molt caia a n'el carrer de
Tallers.

Ell, com es natural, va procurar-se tots els antecedents i el domicili
del mentat dignatari.

Una tarda va apostar-se enfront de la casa, i quan va sortir, el va
seguir i a l'arrivar a n'el portal de la casa aon vivía la nimfa el va
deturar dient-li amb misteri:

--Ara mateix acabo de deixar a n'en Manel, el familiar de sa Il·lma. que
el seguía i m'ha comunicat que vosté tenía una xicota a n'aquesta
escala. M'ha dit, també, que el seguía per ordre superior puig tothom es
fingeix escandalitzat d'aquests amoríos. Com vostè compendrà jo no podía
consentir que a vostè el trobessin faltant a n'el sisè manament i perque
desistís de seguir-lo i digués de que degudament informat podía
assegurar que no hi havía res de lo que sospitaven, li he tingut de
donar tot lo que jo portava... vintivuit duros.

¡I lo que m'ha costat convencer-lo!

El pobre home seguidament l'abraçà. El va fer pujá a dalt a casa la
concubina, li va presentar, el va convidar a sopar i finalment el va
despedir remerciant-li extraordinariament el servei que li havía prestat
i li regalà cinquanta duros.

Imagineu-vos ara, digué finalment, quina mina tinc per a explotar.

Amb l'influencia d'ell he fet ja trasladar a dos eclesiàstics quin
negoci m'ha produit dues mil cinc centes pessetes.

Inútil afegir que el visito sovint i que li ataco l'ermilla sempre amb
éxit.

¡Estic de sort!

Després s'alabava d'un sistema que había trobat per a sopar quan no hi
havía de que fer mànigues i aixó ho explicava amb la mateixa barra que
ho feia tot.

--Quan no tinc un cèntim --deia-- és quan tinc més gana. Crec que aixó
deu passar a tothom. Abans quan aixó em passava me n'anava a n'els
petits establiments, mig taverna, mig casa de menjar que teníen dues
portes.

Dinava o sopava tranquilament, opíparament com un senyor de debó.

Arrivavem a l'hora dels postres i el garçon em cantava: hi ha flam,
prèssecs, peres, formatge d'Holanda, de Gruyère, panses i atmetlles...

Aleshores jo l'interrompía i li deia:

--No teniu Chester o Roquefort?

--N'anirè a cercar a cal adroguer.

I mentres el noi tot dil·ligent s'en anava a cal adroguer a que li
donguessin onsa i mitja de Roquefort per a contentar a un parroquià, jo,
que ja per endevant m'assentava sempre vora de la porta, me n'anava
darrera d'ell i em ficava a la primera escala que trobava aon i
permaneixía el temps necessari, devegades fins mitja hora, sortint
després tranquilament com si rés hagués passat.

Com que tot cansa a n'aquest món, i la práctica acompanyada de la teoría
es una gran cosa, vareig compendre que lo millor era canviar de rumbo.

I en lloc d'anar-me'n a menjar a cases de sisos vareig anar a n'els bons
restaurants.

A l'estiu, sobre tot, s'hi está la mar de bè a n'el carrer sopant.

Escollía els bars per a els quals hi passés el tramvía per davant.

Venía el cambrer.

--Digui?

--Sopar.

Seguidament venía ja amb el plat, tovalló i coverts.

--Porti una mica d'entremesos. Després em portarà uns macarrons al
gratin, llagosta a la maionesa i pollastre rostit.

--Per beure?

--Mitja botella de Burdeus i aigua Perry.

--Molt bè.

El cambrer entrava i sortía a cada instant atenent a les demés taules.
Jo anava poc a poc o depressa, segons convenía a n'el meu plan, i un cop
llest pujava a n'el primer tranvía que passava, deixant a n'el cambrer
desconsolat.

## V.

Per fer honor a la veritat, dirém que si en Joan Ventura sentía una gran
passiò pels intel·lectuals, fins pels guillats si voleu que molts n'hi
havíen, en camvi, escombrà desseguida a tots aquets tauls que venien a
destorbar-nos i que li feien fàstic.

Transcorrien els díes, progressava l'establiment i, per qué no dir-ho?
també progressava la cultura d'en Joan, tant que fins va permetre que
algún dissabte en el menjador que donava al jardí, tretes les taules i
ben desembrassat, s'hi donés alguna conferencia, encara que aquesta fos
de broma i fins ben esbojarrada.

I aquí vos en referiré una de satírica i irònica que va donar un gat
dels frares, que díriem, o sigui un redactor de la revista _"Joventut"_
que tenía la mar de gracia.

En Pere Romeu havía fundat a la Barcelona vella la taverna dels _"4
gats"_. Venint de París va volguer fer quelcom per l'estil de "Le chat
noir" de Montmartre; un cabaret artístic decorat per en Ramón Casas.

Doncs a cân Joan Ventura sense haver-hi quadros de tant preu i sols
algún cartell artístic humorístic que jo havía pintat per una corrida de
toros que es va fer a un pati buit del costat, en honor del Berruga
chíco, o uns cartells del drama _"El señor Ministro"_ que havía fet
l'oficial modernista amb el qui havíem escrit junts aquesta obra
dramàtica; aquella taverna resultava una gatada contínua, que ní les
d'en Pitarra.

I ara tornem a la conferencia. El títol d'aquesta va esser: _"El modo de
fer díners"_, essent anunciada amb un cartell fet a l'aiguada per en
Llacuna, que era un federal litograf que tenía molta sombra. En el dit
cartell i havía una nota amb una botella de gasseosa pintada que deia:
"per la concurrencia hi hauràn gasseoses refrescades al pou".

No cal dir que casi tots els dependents de comerç del veinàt, i els
caixistes de les cases editorials i fins algún comerciant català van
venir-hi el dissabte a les deu, hora en que el conferenciant estava
anunciat que comensaría.

Aquest es presentà i extenent sobre una taula coberta amb un tapet de
damasc antic que jo havía baixat de dalt de casa, una pila de papers com
si fossin documents de gran importancia, es feu portar un bok de cervesa
fresca, va respirar fort va escupir i va començàr dient:

¡Senyors!

¡Câl fer diners i no val a badar!

Però vostés diràn: ¿I com se fan els diners? No em fassin riure, si es
la cosa mes senzilla del món. De diners en té tot aquell que en vol. Lo
que no es pas senzill i fàcil es tenir idees, idees grans, originals,
d'aquelles que modifiquen el modo de esser de las nacions i dels pobles,
preparant el pervindre, de les que vencen el temps i l'espai i es
propaguen a travers dels mars i dels sigles. Això es lo difícil.

Pero, diners; mirin ara mateix els en donarè la recepta d'això:

No hi ha mes que tenir la vista fixa sempre al mateix objectiu, "La
ganancia". Al fer una coneixensa, al mirar-vos una minyona, al íntentar
quelcom, cal pensar sempre com diuen els castellans _¿cuanto voy
ganando?_. I no s'ha pas de tenir cor ni conciencia, que aixó son coses
que destorben. Si en teniu, els que en tingueu, abans d'anar al taller,
a l'escriptori, al despaig, a la botiga, o a l'impremta, deixeu-vos això
a casa que vos faría nosa. Si, molta nosa, per treballar i sobre tot per
no treballar, --que aixó de que el diner surt del treball no es pas
veritat-- en tot cas surt de que treballin els altres.

Antigament, i com mes ens remontem a l'antiguetat, millór trobarem que
en aquell temps els diners els feien robant-los i matant, per
anyadidura. Pero ja vos he dit que aixó era en temps dels guerrerus, que
estaven molt atrassats. Allavors, com que no hi havía cultura de cap
mena, ni hi havía altre medi que sortir amb l'espasa, el sabre o
qualsevol altre eina de fer mal, i cop de llampant _que te crió_ al
pobre i al ric que robaven sense que s'hi pogués tornar. I aixis
s'apoderaven de tot lo que agafaven i allò va esser l'origen de la
propietat; per aixó el sigle passat, Proud'hon va escriure allò que tant
va esfereir als burgesos que _la propiedad era un robo_.

Mes ara que ja som ben civilitzats es fán amb medis molt mes suàus, els
diners.

No cal pas robar d'una manera tan grollera, ni matar tot d'un cop. Tot
aixó es pot fer, i obtenir diners, sense exposar-se a anar a presiri, ja
vos diré com: _"Hi ha que estudiar la moral llegint el còdic penal"_,
com deia en Bartrina. Els que siguéu joves i ben plantats, podeu
valer-vos del físic i del metafisic, vull dir de la palica. Feu-vos
presentar o presenteu-vos directament a una minyona que siga rica. Mireu
que siga pubilla, o encara que siga viuda, no hi fa rés pel cas; la
questió es que siga ben rica. Tampoc obsta el que sigui lletja, nana o
magra, o vella. Els perruquers fan postissos i tenen tintures; els
perfumistes pomades esmalts i polvos per la pell; els sabaters fan
bonics calçats amb els talons alts, i les modistes... aquestes ho acaben
d'arreglar tot. Tenen un art tan exquisit, sobre tot les que venen de
París, en fer vestits, triar robes i guarniments, que la dona mes mal
feta i mes lletja la fan semblár maca i elegant.

Si busqueu diners, fins vos podeu casar amb una dona ben guapa de debó,
d'aquelles que fan un goig que enamoren... sols que... que... que... no
se si m'enteneu! Es pot fer la vista grossa... i ¡mare de Deu! si
miressiu tan prim a mitja edat no hi veuriau! ¿que té alguna tara? no hi
fa rés! que essent soltera va fer un xic el boíg. ¿I bé, i qué? que sou
donzells vosaltres? que es diu hi ha senyó que la protegeix! millor! El
proteccionisme es una gran cosa pels comerciants i els fabricants. Fins
se pot dar el cas de que vos fabriquin els fills sense que vosaltres
tingueu que ocupar-vos-en ¿voleu res millor? I de tant en tant, fins vos
pagaràn algún viatge al estranger i allí podreu gastar i menjar de lo
millor i veure cocottes mes maques que la propria, amb els diners de
l'altre qui vos acontenta la vostra i, alabat siga Deu! Ja veieu si en
te de ventatges aquest modo de fer diners, que fins arriben a
portar-nos-els tots ja fets a casa.

I ara deixant el ram de les dones, que aquest no s'acabaría mai, passem
a explicar nostra mena de manera de fer diners. Aquesta es la de seguir
els concells d'aquell frare castellà que deia: _"Cobra y no pagues, que
somos mortales"_, _"Tuyo o ajeno, no te acuestes nunca sin dinero"_, "_A
donde fueres, seas tu siempre el que debieres"_. ¿Que vos sembla de la
filosofía d'aquest reverent? Doncs seguint-la al peu de la lletra i
anant-hi en compte, es dir amb astucia que es la intel·ligencia falsa
dels que no en tenen de la verdadera, es qüestió segura, es fan diners i
de debó.

Es clar que d'aixó en diuen fer gitanades --peró procura tenir dinés,
sigan teus o dels demés, i aixó ho corrobora aquesta sentencia d'un
altre frare català, Fra Feliu Piu de Sant Guiu de _"Els Cent Concells
del Concell de Cent"_.

Altre manera de fer quartos, i veieu si n'hi han!

Poseu-vos a prestamistes, i cobreu el tres per sis, amb els interessos i
la comissió per endavant, amb escriptura de dipósit, o be de primera
hipoteca sobre una casa o una finca rural, o bé presteu sobre joies als
jugadors que aquets no miren prim, o sobre la paga als empleats, o sobre
els mobles, i... si la dona o els fills es moren de fam, ¿qué hi fà?
Perque es casaven. I els fills ¿que els heu fet vosaltres? Ells els
varen tenir pel seu gust. Abans els guerrerus els mataven pero ara
vosaltres no els matareu pas amb les eines, si de cas es moriràn de fam,
d'alguna cosa o altra s'havían de morir. Nada! nada! que cal no tenir
cor. Sinó que en fariau pocs de calers!

Altre manera. Poseu-vos a comerciant. No vull pas dir dependents del
comerç sinó en comprar i vendre. Compreu per dos lo que veneu per tres o
per quatre, i ben depressa i vinga girar força. No hi ha pas que mirar
si el que compra es roba o no, la qüestió es comprar i vendre, vendre
ben car i comprar ben barato. Mireu als fabricantets faltats de diners i
els compreu o els feu fer pesses a mitat de preu; si son amb mostra les
que tenen i el blau i el negre està de moda els les feu tenyir a n'ells
mateixos i les veneu als sastres com si fossin pesses noves. I si els
sastres son també pobres, els feu crèdit i després els carregueu els
interessos.

O bé monteu una societat de crédit o vos feu banquers, amb diners dels
altres, aixó ja se suposa. Ja ho va dir aquell autor parisién tan sabi:
_"Les affaires c'est l'argent des autres"_. "El negoci es el diner dels
altres". I es clar, els altres hi posen els diners i vosaltres la
experiencia --seguint aquell principi económic tan sabi de la divisió
del treball. I aixó son les societats de crédit.

I ara us vaig a dar un consell. Si monteu una Societat de Crédit, el nom
es lo de menos, pero procureu sempre esser de la tiva, es dir de la
Directiva, de la Consultiva o de la Executiva, la qüestió es esser d'una
d'aquestes juntes, i desprès, tiva Quim que tots son nostres. Ja veureu
com fareu sempre diners --i deixeu que diguin els accionistes i el
públic.

Altre manera de fer diners, i ¡veieu si n'hi ha de maneres! I aquesta és
pel terme serio, científic. Hi ha que estudiar i guanyar cursos. Tireu
per metge o per apotecari.

En el primer cas, el vestit ajuda molt. Vestiuse molt serios amb levita
negra o jaqué fosc, ulleres d'or, encara que tingueu la vista bona.
Porteu ulleres encara que siguin de vidre de balcó. El pantalón fosc, no
hi fa res que sigui un xic mal fet: com la pessa llarga ja el tapa. Res
de botines de color, negres enllustrades o de xarol, poc a la moda.
També vos ajudarà molt a que la gent vos tingui gran confiança l'esser
casat. Caseu-vos. Ja vos he dat la recepta pel casament. Un metge casat
inspira més confiança, encara que sigui jove. Poseu un pis serio, amb
una antesala per fer-hi esperar la gent i un criat per dar números i
anar cridant-los. I ompliu-la antes de visites d'amics o de gent llogada
que fassin parlar als demés, i tingueu un corredor que vagi darrera
perquè pogueu sentir lo que diuen els verdaders malalts i els que es
pensen que ho están. Aixís sense que ells ho sapiguen vos aneu enterant
dels seus mals i quan entren tot seguit els dieu: "ja veig que te vosté,
el seu defecte es de que pateix de tal cosa" i després li preneu el
pols, li escolteu el cor, li piqueu el pit, i mireu, ¡just! lo que
m'havía semblat al veure-l, i li recepteu qualsevol cosa que no pugui
fer cap mal, o li deu tintura de pega dolça i anissos de sucre, i la
naturalesa ja obra sola.

Per la nit teniu sempre el llum encés al despaig detras del transparent
abaixat fins a les 3 o les 4 de la matinada, i la gent que passa dirà:
el "Dr. tal si n'es de sabi que passa la nit estudiant". I vos, ronqueu
fins a les 10 del dematí.

I vos venen a buscar per una visita, el criat dirà: "es fora pero ja
vindrà quant arribi", i "li vaig a telefonar, que es a una consulta", i
vos hi aneu després.

En el vostre despaig, molts llibres, aparatos, instruments estranys
encara que no els feu servir mai per res.

I diagnostiqueu sempre grave, dient "se pot curar, però..." Si es mort,
tothom dirà ja ho va dir a la primera visita, i si es cura, "ens l'ha
tret de les portes de la mort". I allavors apreteu fort en el compte que
amb l'agraïment no se'n senten. M'havía descuidat de dar-vos un altre
consell i es no us poseu a metge de pobrissalla si no és per adquirir
crédit i exercir-se in ànima vili com se diu en llatí. Aleshores hi han
medicaments que fan l'efecte immediat i tots aquells pobrets vos fan de
prospecte i després vinga gent rica que a n'aquests se'ls pot apretar de
valent.

Altre medi es posar una farmacia en un lloc ben cèntric i anuncíar molt,
i fer específics i vendre els de l'estranger. Si pot ser, els que envien
d'Alemanya, millor, que fa mes efecte de ser sabi. Teniu uns quants
metges avinguts i que si convé tinguin a la rebotiga un consultori --i
que receptin força els vostres específics, o els que vulgueu que es
venguin per ser dels que deixen comissió. I fins se pot arribar a fer
célebre, inventant unes pastilles, o un elíxir, o aixarop que de moment
calmi o suprimeixi el dolor. No hi fa res que a la llarga paralisi el
cervell, fassi tornar boig o mati, com que aixó pot ser al cap de molt
temps o lluny, ni se sab, ni els morts podrán contar-ho quan ja vos
sereu ric.

També hi ha un altre medi de fer-se els seus, sobre tot si sou advocats.
Comenseu per fer-vos notable en un Ateneu, revista o periódic, fent el
revolucionari tremendo, terrible i furiós. Procureu que un centre de
amics vos presenti com a diputat, després us gireu la casaca, vos feu
home d'ordre, els conservadors vos estimarán i el govern mateix vos
pagarà el servei, nombrant-vos governador civil d'una provincia aon se
jugui, i ja está. ¡Veieu si es fàcil el fer diners!

Una rialla general va acullir las últimes paraules del conferenciant.

I es varen fer molts comentaris per l'ironía d'aquelles veritats que
havía sapigut exposar tot fent broma. I no va faltar qui al veures
aludit s'escapà tot serio per la porta de darrera de la sala per no
esser vist.

## VI.

Cal dedicar ara unes poques ratlles a n'el gat i a n'el gos de cal Joan.

El gat si no era intel·lectual, com molts dels parroquians, era
intel·ligent lo qual a voltes val molt més.

Veieu si n'era que sabía distingir, cosa que molts intel·lectuals no
saben pas fer. Amb mí, semblava que el Joan li hagués encomanat l'afecte
que em tenía perque en quant m'assentava a la taula ja el tenía al
costat meu.

De vegades per no pujar al tercer pis em quedava després de dinar i
haver pres café a escriure sobre una petita taula a la que en Joan m'hi
posava una gran carpeta, tinter i ploma.

En quan al gat, que era blanc i li deien Mixu, veia que jo treia el
paper de la carpeta i destapava el tinter per posar-me a escriure, ja el
tenía a sobre de la taula mirant-me, com volent dir: "Veiam que
escriuràs avui?".

Jo li passava la mà per l'esquena i ell tot content feia atenció. En
quan escribía em seguía la mà amb la vista com si llegis lo que jo anava
escribint i quan acabava amb la poteta tancava la tapa del tinter i es
quedava tot satisfet.

I si algú quan jo escribía venía a destorbar-me, en voleu de rebufos i
de mirar-se'l amb mala cara fins que se n'havía anat?

En el tracte es deixava fer caricies per tots els intel·lectuals que
n'eren de debó, els tocava amb la poteta no treient les ungles i fent
pota de vellut. Pel contrari quan entrava algún brétol com l'advocat
taruguista, ja el teniu enfadat, com quan veia al mestre d'esgrima que
ja preparava les ongles. Quan aquest va caure al safreig se li va tirar
a sobre com una fera volent esgarrapar-lo. Gracies a l'intervenció del
Peret que sinó ho hauría passat malament!

Jo no l'he vist mai més, com tampoc a n'el quisu que li deiam Tatarííí!
i que també era blanc com el Mixu.

Si n'era de bó el Tatarííí!. Cada cop que anava a Novetats m'esperava a
la porta del teatre fins que sortía i aleshores arrencava a correr fins
a la porta de casa i quan obría l'escala s'acostava perque li fés una
caricia i es quedava al carrer fins que jo sortía al balcó a cridar-lo.
Allavors rascava amb la pota la portella de câl Joan cridant fins que
sortía a obrir-lo i entrava corrents fins a la cuina aon hi havia el
Peret que li donava el menjar.

¡Quin parell de bestioletes, qué bones i qué intel·ligentes! ¿Que
pagaríen moltes persones d'esser-ho tant com elles?

## VII.

L'establiment anava progresant cada día més i en Joan anava introduint
millores. Va trasladar el restaurant a l'entressol, convertint-lo en un
verdader restaurant a la moderna, amb entrada a part, per l'escala de la
casa.

Aquella antiga concurrencia, tan heterogénia i divertida, havía
desaparegut. Uns se n'havíen anat a Amèrica, altres a Madrid, jo me
n'havía tornat a París, altres havíen mort.

Un día, al cap d'alguns anys, al tornar a Barcelona, vaig posar a n'el
Hotel Peninsular, peró a la nit me'n vaig anar a sopar a casa del meu
bon amic Joan.

A l'entrar a la taverna em vaig trovar a la seva dona molt contristada i
em digué:

--Tinc a n'el Joan molt malalt!

I en Peret, el cuiner em diguè a l'orella:

--El metge diu que no te cura. Estava molt malalt del cor i no ho
sabiam. Are diu que ha agafat una influenza que es tem que l'ofegui.

I després d'un moment de silenci, em digué l'esposa:

--Que pujarà a veure-l?

--Si, --vaig respondre-li,-- ja ho crec.

Pujarem a l'habitació aon ell estava. El vaig polsar, i el seu pols era
irregular, amb una bradicàrdia que feia temer una assistólia. Aquella
nit el vetllava un amic seu; jo em vaig oferir per a vetllar-lo
l'endemà, i quan vaig anar-hi ja era mort.

Pobre Joan! Va morir del cor perque en tenía, cosa de que careixen molts
poderosos de la terra. En aquest mon, hi ha qui neix amb cor i qui neix
ja sense entranyes, essent aquestos els que triomfen i pugen, perque en
el gran mar de la vida, no porten el lastre del cor, que per a surar,
destorba.

Fi


*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA TAVERNA INTEL·LECTUAL ***


    

Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.

Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.


START: FULL LICENSE

THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE

PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg™ License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.

Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™
electronic works

1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™
electronic works. See paragraph 1.E below.

1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg™ License when
you share it without charge with others.

1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.

1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:

    This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
    other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
    whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
    of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
    at www.gutenberg.org. If you
    are not located in the United States, you will have to check the laws
    of the country where you are located before using this eBook.
  
1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.

1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg™.

1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg™ License.

1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg™ website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works
provided that:

    • You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
        the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method
        you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
        to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has
        agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
        Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
        within 60 days following each date on which you prepare (or are
        legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
        payments should be clearly marked as such and sent to the Project
        Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
        Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
        Literary Archive Foundation.”
    
    • You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
        you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
        does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
        License. You must require such a user to return or destroy all
        copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
        all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
        works.
    
    • You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
        any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
        electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
        receipt of the work.
    
    • You comply with all other terms of this agreement for free
        distribution of Project Gutenberg™ works.
    

1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.

1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.

1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.

1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.

1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any
Defect you cause.

Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™

Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg™ and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.

Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.

The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West,
Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact

Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation

Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.

While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.

Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works

Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of
volunteer support.

Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.

Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.

This website includes information about Project Gutenberg™,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.