The Project Gutenberg eBook of Els vells This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this ebook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook. Title: Els vells Drama en tres actes Author: Ignasi Iglesias Release date: February 9, 2025 [eBook #75328] Language: Catalan Original publication: Barcelona: Llibreria Espanyola: Antoni Lopez, Editor, 1903 Credits: Editor digital: Joan Queralt Gil *** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS VELLS *** # Els vells Ignasi Iglesias 1903 PERSONATGES ------------ --------- Ursula 65 anys Susagna 55 Engracieta 23 Joan 70 Valeri 65 Agustí 25 Xalet 60 Olaguer 80 Geroni 65 Pere 70 Menut 80 Borra 75 Tit 70 Calderí 75 Rovellat 70 Vador 70 ------------ --------- L'acció, en una barriada fabril dels suburbis de Barcelona. Època, actual. Esquerra i dreta, les de l'actor. > Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en > el "Teatre Català", Romea, la nit del 6 de Febrer de 1903, baix el > següent repartiment: Ursula, D.ª Agna Monner; Susagna, D.ª Maria > Morera; Engracieta, D.ª Dolors Delhom; Joan, D. Enric Borràs; Valeri, > D. Iscle Soler; Agustí, D. Joan Domènech; Xalet, D. Jaume Capdevila; > Olaguer, D. Jaume Martí; Geroni, D. Cecili Rodriguez; Pere, D. > Francisco Bals; Menut, D. Modest Santolaria; Borra, D. Vicens Daroqui; > Tit, D. Jaume Virgili; Calderí, D. Agustí Antiga; Rovellat, don Alfons > Marxuach; Vador, D. Casimir Ros. > > Director artistic: D. Enric Borràs. ## ACTE PRIMER Interior d'una sala, am les parets emblanquinades. Al fons, un balcó am cortinetes blanques, que dóna al carrer. Davant del balcó hi ha un braser encès. Al primer terme de la dreta, una arcova am cortines mostrejades, de color d'alenquins i am serrell blanc, am borles, veient-se'ls peus d'un llit de caoba, i una estora a terra; a continuació, una porta. Al primer i segon termes de la dreta, dugués portes més: l'una comunica al menjador i l'altra a un dormitori. A la dreta del fons, una tauleta coberta amb un tapet senzill; a l'esquerra, una calaixera de caoba, damunt de la qual hi ha una escaparata i dos pitxells de porcel·lana am flors artificials. Decoren les parets dos o tres quadros am cromos i alguns agrupaments de retrats, records de treball i de familia. ben repartides per l'escena, mitja dotzena de cadires de caoba i palla fina. Es cap-al-tard, al començament de l'hivern. ### ESCENA I L'Ursula i la Susagna (_Estan assegudes davant del balcó, a la vora del braser. La primera posa un pedaç a un gec de cotó blau; la segona fa mitja._) SUSAGNA Ai! No trobes que fa molt fred avui? URSULA No pas aquí dins. SUSAGNA Jo tinc les mans glaçades. Ni sé com puc fer mitja. URSULA Escalfa-te-les, dòna, que bon caliu hi ha en el braser. SUSAGNA (_deixant la mitja damunt de la falda, pera escalfar-se les mans_) Estic balba. (_Buscant la paleta per damunt de la capsa del braser._) Ont es la paleta? URSULA (_mirant si la troba_) Ara mateix l'he feta servir. SUSAGNA Vès, Vès, que la tens sota'ls peus. UBSULA (_enretirant un xic les faldilles_) Ah! Sí: mira-te-la. SUSAGNA (_remenant el caliu_) Ai, filla, quin caliu! Això retorna! Hi hauràs d'afegir una mica de terregada: si no, se't passarà. URSULA Després, si de cas. (_Silenci. La Susagna deixa la paleta i reprèn la tasca._) SUSAGNA Quin temps, l'hivern! No voldria que vingués mai. URSULA Jo tampoc. No hi ha com l'estiu. SUSAGNA Sobre tot pels pobres. (_Curt silenci._) URSULA (_mirant el gec_) No sé com s'ho fa'l meu home, pera espatllar la roba tant depressa. SUSAGNA Vegessis el de casa! Sempre'm ve tot estripat. Sembla que'ls dimonis l'esgarrapin, allà a la fàbrica. URSULA Com que no hi paren compte... SUSAGNA L'haguessin d'apedaçar ells! URSULA Ja ho pots dir, ja! SUSAGNA Ai, Senyor! Com més vella'm faig, més mals-de-cap me surten. URSULA A mi també. SUSAGNA Qui pogués plorar amb els teus ulls! URSULA Pots comptar! SUSAGNA Si: queixa-t de la teva sort! URSULA Jo no me'n queixo. De més miseriosos n'hi ha que nosaltres. SUSAGNA Contempla-t en aquest mirall. URSULA Oh! Tu mai estàs contenta. Sembles un sac de gemecs. SUSAGNA Riu-te'n, si coneixes!... URSULA Què't falta? Per dos que total sou... SUSAGNA Sí: dos que encara no valem per un. Vés en Valeri, pobret! Es tant vell, ja!... URSULA També ho es en Joan! SUSAGNA Però vosaltres teniu la noia, que està a punt de casar-se. URSULA Refia-te'n massa dels fills! SUSAGNA Es clar que me'n refiaria, si'ls meus me visquessin ! UBSULA Pot-ser estaries pitjor que ara. SUSAGNA No; pitjor, no: me quedaria l'esperança de que ells, a la meva vellesa, m'ajudarien. URSULA O no. SUSAGNA Mira vosaltres: ventura'n tindreu de l'Engracieta... URSULA I tant! SUSAGNA Un cop casada, mai per mai que en Joan quedés sense feina, vès si ella us deixaria morir en un recó: ni ella ni'l seu home ho comportarien. URSULA Bé, sí, sí... SUSAGNA Ho veus, dòna? Vosaltres, encara que us feu vells, ja compteu am dos puntals. Jo i en Valeri, que no comptem am res, am res! Tot lo que teníem, la trista poma pera la set que havíem estalviat, l'hem gastada tota en malalties, Que'ns en tenen de moneda'ls metges i els apotecaris! URSULA Ai! No me'n parlis, Susagna. SUSAGNA Devegades, quan me veig tant vella, me vénen uns pensaments!... Penso: "Què seria de nosaltres demà, Déu nos en guard, que en Valeri quedés impossibilitat o el despatxessin? Qui'ns reculliria?" I em ve una basarda, una mena de basarda més extranya... i un fred, un fred més gelador!... URSULA Vaia unes manies, tu també! SUSAGNA (_am molt sentiment_) No tinguessis ningú pera fer-te costat... URSULA Bé, vaja: no te'n recordis d'aquestes coses tant tristes! SUSAGNA (_aixugant-se'ls ulls_) Els pobres hem de rumiar sempre, sempre! URSULA (_somrient_) Val més anar fent a ulls clucs... Qui dia passa, any empeny. SUSAGNA Me canso, me canso! No tinc ningú que m'ajudi. URSULA Jo dec tenir minyona. SUSAGNA No; però, i la noia? URSULA L'Engracieta? Altra feina té per ella. Abans sí que m'ajudava una mica; però ara no puc refiar-me'n gens. SUSAGNA (_amb extranyesa_) No? URSULA Veuràs: s'acosta'l dia del casori, i la pobra, havent d'anar a la fàbrica, al vespre, si una hora li queda, l'aprofita per ella. Com que no dóna res a fer... Res, ni una peça de roba blanca. SUSAGNA Quina sort! URSULA Filla, té unes mans de plata! Ja veuràs quin bé de Déu a la calaixera! I quin parament!... Ni una noia de casa bona! SUSAGNA Doncs digues que seran unes bodes... URSULA Per ser pobres com som, pot-ser massa lluïdes i tot. SUSAGNA Mellor, dòna! URSULA Sí, mellor! Am tot i això, me temo que siguin tristes. SUSAGNA (_amb extranyesa_) Ai, ai! Per què? Bé s'estimen prou ella i l'Agustinet. URSULA Es clar que s'estimen! SUSAGNA Bé sembla prou bo aquell xicot! URSULA Molt n'és, de bo! Massa! SUSAGNA (_molt sorpresa_) Massa? URSULA Sí. No hauria d'escoltar-se tant al seu pare. SUSAGNA Li té molt respecte. URSULA Respecte? Respecte an aquell homenot? SUSAGNA Li es pare... URSULA Hi ha pares i pares. En Xalet es un brètol, un gandulot; sí, un gandulot que vol viure am l'esquena dreta, a costa de les suors del seu fill. SUSAGNA Diu que no gasta salut... URSULA (_amb ironia_) No gasta salut? SUSAGNA Pateix d'ofec. URSULA Ja li sé un remei. SUSAGNA (_somrient_) Sí? URSULA Una vara, una bona vara de freixa! SUSAGNA Que ho faries fort! URSULA Jo fos govern! Ja l'adreçaria!... Vés què li ha fet la nostra filla, i què li hem fet nosaltres, pera dir-ne tant mal? SUSAGNA Pot-ser no es veritat. URSULA Si per tot ens bescanta! A l'Engracieta no li troba sinó tares. I ane mi i an en Joan ens deixa!... Vol desfer-lo, aquest casament, vol desfer-lo. No li convé que'l seu fill prengui estat. Es clar que no li convé! Però se li veu la trampa. Saps per què hi fa la contra? SUSAGNA Prou que m'ho penso! URSULA Veuràs: casat el noi, ell no podria fer de les seves, com ara. SUSAGNA No'l veus? Tot el dia'l passa engorronit a "La Cirera"... URSULA (_interrompent-la_) Ai! En aquella tavernota? SUSAGNA ... jugant a cartes. Sort que no es donat a la beguda. URSULA Ell sí que se'n pot riure! SUSAGNA Sí, noia, sí. URSULA Té vintiquatre hores de renda cada dia. Qualsevol vagi a la fàbrica! (_Se sent la campaneta de la porta de l'escala._) Sembla que truquen... SUSAGNA No sé... URSULA Veiam. (_Se'n va per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA II La Susagna, sola. Desseguida l'Ursula i en Xalet SUSAGNA (_després d'un llarg silenci, tot fent mitja i llençant un sospir_) Ai, Senyor! (_Curt silenci. Esbarria'l caliu del braser. Seguidament, per la primera porta de l'esquerra, compareixen, enraonant, en Xalet i l'Ursula._) ### ESCENA III La Susagna, l'Ursula i en Xalet XALET (_entrant_) Hola, Susagna! Vós per aquí? SUSAGNA Sí, home. Com anem, Xalet, com anem? XALET Ja ho podeu veure: coent i menjant. SUSAGNA I l'ofec, com va? XALET No hi ha remei! SUSAGNA No? XALET Si un pogués treure-s vint anys del damunt!... SUSAGNA De quina carta us en aneu! XALET No hi ha com la joventut! URSULA (_asseient-se a la vora del braser_) El vostre mal no vol soroll. XALET Ah! No. Ni disgustos. Tranquil·litat, noies; tranquil·litat. URSULA I bons aliments, eh? XALET Àngela! SUSAGNA I no us feu donar una mirada pel metge? XALET Què saben els metges ! (_Se treu la petaca i cargola un cigarret._) SUSAGNA Encara que no més sigui pera deturar-lo, el mal. XALET S'ha de patir! URSULA Voleu callar! XALET Ho tinguéssiu vós! (_Acabant cl cigarret i acostant-se al braser._) Deixeu-me encendre. URSULA Enceneu amb un misto. XALET S'ha d'estalviar, dòna! En aquest món no més se té lo que s'estalvia. (_Agafa la paleta, pren caliu del braser i encén._) URSULA Sí: recullidor de segó i escampador de farina. XALET (_am la paleta a la mà_) Per què ho dieu això, Ursula? URSULA Per què?... Ai! Enceneu, home, enceneu! Mireu que us cau el foc i em cremeu la capsa del braser. XALET Oh! Es que no sé per què m'ho dieu... (_Encén el cigarret._) URSULA Ai! Aneu, aneu a fer fum a l'infern! SUSAGNA (_girant la cara_) Uf! Quina pudor! XALET Que sou delicades! SUSAGNA Quin viciot, els homes! XALET (_tornant el calin al braser i deixant després la paleta damunt de la capsa_) Veieu? Ja està encès. Deixeu-me seure una estona pera escalfar-me, que estic balb. SUSAGNA (_aixecant-se_) Teniu: seieu a la meva cadira. URSULA Ja te'n vas? SUSAGNA (_am la mitja a les mans_) Sí, que comença a ser tard. XALET Doncs, seiem-hi. (_Un cop està assegut a la cadira que 11 ofereix la Susagna._) Apa, Susagna, quina virtut que gasteu! SUSAGNA (_somrient_) Es l'unica renda que tinc. XALET Que per molts anys pogueu dir-ho! SUSAGNA (_fent una rialleta_) Gràcies. Ai! Deixa-me'n anar a dalt, que si aquell venia... XALET Que encara heu de fer el sopar? SUSAGNA Si; però desseguida estarà llest. XALET Veieu? Jo estona ha que'l tinc fet. I després diuen si les dones... URSULA (_interrompent-lo_) Vós sí que aviat us ho teniu compost. Com que gairebé tot ho compreu cuit a "La Cirera" . . . XALET No més les mongetes hi compro. Ja veureu: per dos que som a casa, no val la pena de coure-n: un s'estalvia carbó. URSULA I feina. XALET Vaia! Al noi li es igual. URSULA Pobre Agustinet! Ell prou s'escarrassa; però vós no'l porteu gens bé. XALET Si no puc tractar-lo millor! URSULA El dia que's casi... XALET (_interrompent-la_) Si fa o no fa, anirà com ara. Com que me'n cuidaré jo mateix de la teca... URSULA Vós? XALET Sí, jo. URSULA No: vós, a treballar. O, si no, ja que no voleu fer res... XALET (_am dignitat_) Bé: no m'ho digueu això, Ursula. Jo no us he faltat, enteneu? URSULA (_amb ironia_) No m'heu faltat? XALET No.  SUSAGNA Deixeu-ho córrer. XALET Oh! Es que aquesta dòna s'ha pensat una cosa i el tret li sortirà per la culata. Ja us veig les manyes, mestressa. URSULA Prou feina teniu per vós. XALET (_amb ironia_) Vosaltres voldrieu que'l noi, un cop casat am l'Engracieta, vingués a viure aquí, en familia... URSULA Jo li faria de mare. XALET (_irònicament_) De mare? Ja, ja sé lo que voleu dir! URSULA Si ho sabeu, mellor pera vós. XALET El noi, casat i tot, no's mourà del meu costat: això pera que us consti. URSULA Ja'n parlarem. SUSAGNA (_tornant a fer mitja_) No us hi enfadeu. Val més que mireu d'arreglar-ho de bé a bé. XALET (_a la Susagna_) Aquesta gent no hi pensen en mi. SUSAGNA Sí, que hi pensen. XALET No ho volen veure que un hom se fa vell i no té salut pera treballar. URSULA Bé jugueu a cartes tot el dia!... XALET Pera distreure-m; no més que pera distreure-m. URSULA L'home que es bo pel jòc, també ho es pel treball. XALET Allò no es treballar: allò es un divertiment. SUSAGNA (_a l'Ursula_) En això té raó. URSULA Un divertiment que, pegant cops de puny sobre la taula i fent gestos i crits, us canseu més que un teixidor de volant en un dia. XALET Tot cansa en aquest món. URSULA Però si en vida de la vostra dòna ja fèieu lo mateix! Pobra Rosaria! XALET No es veritat. URSULA De jove jove que no aneu a la fàbrica. SUSAGNA Oi, que es cert. XALET Perquè de jove jove que no gasto salut. Però sempre m'he enginyat pera treure-m un jornalet. URSULA (_amb ironia_) Sí, venent aucells i fent gavies. XALET No hagués sigut pel noi!... URSULA Excuseu-vos amb el noi! jo'ls coixos els conec asseguts XALET Si'ls hi veieu les cames. SUSAGNA (_rient_) Ja't dic jo d'en Xalet!... XALET Si, aneu rient, aneu rient! Com que les coses van tant bé !... URSULA I per què us excuseu amb el noi? XALET Perquè, aixís que va ser una mica espigat, va començar que no li agradava veure tants aucells engaviats, a casa, i... pare, això, i pare, allò, va pregar-me tant i tant, que a l'ultim vaig desfer-me'n, d'aquelles bestioles. SUSAGNA Per què? XALET Que no us ho dic? Perquè l'Agustí no'm callava mai. I que'm deia unes expressions que semblaven sentencies! Res: s'havia fixat que'l nostre pis era una presó i jo l'escarceller. Màximes, sabeu? I pera donar-li gust... URSULA Vàreu deixar anar els aucells. XALET No: me'ls vaig vendre. SUSAGNA Pobrets ! XALET Ja veieu quin sacrifici! I a fe que ja tenia'l negoci arrencat. D'aquí 'm ve aquesta gran afició a jugar a cartes. (_Cambiant de to._) Però, tornem, tornem a lo que us deia de primer. URSULA Què'm dèieu? XALET Que vosaltres no hi penseu en mi: tant se us endona. Si poguéssiu, me deixarien plantat al mig del carrer. URSULA I ara! Què us empatolleu? XALET Estès a la vostra mà! O bé'm tancarieu a l'Hospici. URSULA (_indignada_) Nosaltres! XALET Però us-e les haureu d'espinyar, perquè'l noi m'estima. URSULA Massa, us estima! XALET I no'm deixarà abandonat a mans mercenàries. URSULA Ai, que parleu fi! XALET Més que vós! URSULA Ja ho veig, ja. D'ençà que us tracteu amb el senyoriu de "La Cirera"... SUSAGNA (_suplicant_) Vaja, Ursula... XALET La vostra filla vindrà a estar-se am mi. URSULA La noia no's mourà del meu costat. XALET Doncs se desfarà'l casament. URSULA No: el casament no's desfarà, perquè tot pot arreglar-se. XALET Jo estic sol; vosaltres sou tres; i com que l'home, en tot i per tot, té la dreta, no hi ha més: a mi, com pare del nuvi, me toca ser el preferit. URSULA VÓS també podeu venir a viure aquí. SUSAGNA Es lo mellor que podríeu fer. XALET Aquí, jo? URSULA Sí. D'aquesta manera estalviaríem un lloguer, i encara més; que allà on mengen quatre... XALET (_interrompent-la_) Els altres dejunen. URSULA Poca-solta! SUSAGNA (_rient_) Que es de la broma! XALET Ui, ui! Que n'aneu d'errada de comptes! URSULA Vós sí que n'aneu d'errat! Malgastador, més que malgastador! XALET L'estalviadora!... Veiam, ensenyeu-me la llibreta de la "Caixa d'Estalvis". URSULA Aneu, home, aneu! SüSAGNA Ai! Cada casa es un món! XALET I cada rejola un poble. URSULA Carrincló!... XALET Que us veig bé, mestressa! URSULA I vós voldreu portar el traç de la casa? XALET Vaia! Per què no? El noi i l'Engracieta, a la fàbrica; jo, a la cuina i a tenir el pis ben endreçat. URSULA Fugiu, el pulit!... XALET Aparteu-vos, la pulida!... SUSAGNA (_rient_) Ai, Senyor! Encara'm fareu riure! XALET N'hi ha pera fer una comèdia, de nosaltres. Oi, Susagna? SUSAGNA (_anant-se'n_) Teniu raó, Vaja, adéu, adéu. XALET Endavant, doncs. URSULA (_a la Susagna_) Espera, que vindré a tancar la porta. SUSAGNA (_anant-se'n tot fent mitja_) No us hi encaparreu, Xalet. XALET No tingueu por, dòna. (_L'Ursula i la Susagna desapareixen per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA IV En Xalet, sol. Aviat l'Ursula (_En Xalet se treu una carta de la butxaca del gec i la mira una estona; després se la desa i torna a encendre'l cigarret en el caliu del braser. Seguidament entra l'Ursula, tota sofocada._) ### ESCENA V En Xalet i l'Ursula URSULA Quina manera d'afrontar-me davant de la gent! XALET Jo? URSULA (_agafant el gec apedaçat_) Vós, sí, vós! XALET Ara sí que m'heu mort! URSULA. (_plegant nerviosament el gec_) Vés què pensarà la Susagna! XALET (_aixecant-se_) Bé, veureu, Ursula... URSULA Espereu-vos, que ja vinc. (_Se'n va per la porta de la dreta del costat de l'arcova, enduent-se'n el gec._) XALET (_tornant a seure_) Pot-ser sí que encara voldrà tenir raó! (_Curt silenci._) N'hi ha un tip de les dones! (_Tot fumant._) Ja he fet bé de no tornar-me a casar. (_Torna l'UrsuIa._) URSULA Vaia, esteu content? XALET Jo? Per què? URSULA No'n teniu prou am bescantar-nos del darrera, que'ns heu de mortificar a casa mateix i davant de persones extranyes? XALET Jo no us bescanto ni us mortifico per res. URSULA Encara ho negareu? XALET Es clar que sí! URSULA I, doncs, per què dieu tant mal de la noia? XALET Jo no'n dic mal de la vostra filla: això m'ho lleven. URSULA Us ho lleven? Que us penseu que no ho sé? XALET Sí, escolteu-vos a la gent... URSULA I lo que dieu a l'Agustinet? També ho desmentireu ? XALET Què li dic? URSULA Li aconselleu que no's casi, que la deixi, a l'Engracieta... Pobra! Ara que l'estima tant! XALET Tampoc es veritat! URSULA Cara-groixut, més que cara-groixut! XALET Ei! No'm trenqueu el respecte! URSULA Poca-pena ! XALET (_amb enfasi_) Jo, an el noi, no més li faig avinent que s'hi pensi bé en casar-se... que no hi vagi de boig. Avui dia'ls pobres s'hi han de mirar molt a posar boques en el món! Els queviures costen un ull de la cara; els lloguers de les cases, com més va més s'apugen: les necessitats creixen. Vet-aquí lo que jo li dic. La meva obligació es avisar-lo, fer-li obrir els ulls, donar-li bons consells. Per això li sóc pare! URSULA Vaia un pare! XALET Aviat es fet un casament. De primer tot són alegries: sembla que no s'hagi de pondre mai el sol. Després, després vénen les penes. URSULA Vós rai! No us posareu cap pedra al fetge. XALET Si no me l'hi poso jo, se l'hi pot posar el noi. Jo'l previnc. URSULA Vós penseu com aquell: primer jo, després jo i sempre jo. Sou el pare conveniències. XALET El pare pedaç, voleu dir. URSULA No ho sé lo que sou! XALET Bé, veureu: encara, enraonant, enraonant, ens entrebancaríem de paraules, i a mi, pera que us consti, no'm convenen els disgustos. URSULA (_amb ironia_) Pobret! XALET Jo he vingut... URSULA (_interrompent-lo_) Pera moure raons. XALET (_am dignitat_) No. Jo he vingut pera entregar-vos aquesta carta, que han enviat pera'l noi. Quan vingui, feu-li a mans. Que no's queda a sopar am vosaltres avui l'Agustinet? URSULA Que no ho sabeu de cada dissabte i cada diumenge? XALET Jo ho pregunto, dòna. URSULA Doneu-me, doneu-me la carta, XALET (_treient-se-la de la butxaca_) Teniu! Quin urc! URSULA Val més que... XALET No us en distregueu, que m'han dit que duia pressa. URSULA Vaja, cançoner! XALET (_entregant-li la carta_) Teniu. URSULA (_deixant la carta damunt de la calaixera_) Quin home! XALET Sent aixís... URSULA Que us en aneu ja? XALET Sí. Que us-e sap greu? URSULA Ai, molt! Tant bona companyia! XALET (_anant-se'n_) Gràcies per la finesa. URSULA Ah! XALET (_girant-se_) Digueu. URSULA Quan us vagui, feu-vos un sacsó a la llengua. XALET (_fent el desentès_) Per què, Ursula? URSULA Perquè la teniu un xic llarga i verinosa. XALET Vós voleu que m'enfadi i no ho lograreu. Tinc molta corretja! URSULA No'l desfareu, no, el casament. XALET Jo? A vós us han entavanat URSULA (_am vivesa_) I, doncs, per què dieu per tot que la noia no serà bona pera portar una casa? Per què dieu que es una lleminera i que té'l cap ple de pardalets? XALET Jo no he dit mai semblant cosa! URSULA (_acostant-s'hi_) I lo que us empatolleu de mi i d'en Joan? XALET Tampoc es cert. Bé: de vós sí que n'he dit. URSULA Què? XALET (_amb enfasi_) Re: que sou molt prudenta. URSULA Tant com la vostra dòna, al cel siga. XALET (_dignament_) No retreieu els morts! I justament la meva dòna! No us hi podeu comparar en res... Pobreta ! URSULA Teniu raó! Va ser una martira aprop vostre! La vau fer consumir! XALET (_molestat_) Què sabeu vós! (_Se sent la campaneta._) URSULA Calleu, calleu, que truquen. XALET Jo me'n vaig, doncs. URSULA (_deturant-lo_) Espereu-vos una mica. (_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA VI En Xalet, sol. Desseguida l'Ursula, en Joan i en Valeri XALET (_després d'un curt silenci_) Ai, ai! Quina sogra tindràs, fill meu! Quina sogra! (_Fa un altre cigarret. Se senten enraonaments en l'interior_). Si jo no vigilés!...(_Encén el cigarret. Tornen a sentir-se enraonaments, compareixent per a primera porta de l'esquerra en Joan i en Valeri, acompanyats de l'Ursula. Els dos primers vénen molt tristos i aclaparats. Porten tapaboques. Va vesprejant._) ### ESCENA VII En Xalet, l'Ursula, en Joan i en Valeri URSULA (_desde dins_) Entreu, entreu aquí a la sala, que hi ha'l pare de l'Agustinet. JOAN Ah! Sí? URSULA Estones ha que s'espera. Veniu, que us escalfareu. JOAN (_entrant, moll trist_) Hola, Xalet. XALET Hola, nois! Ja hem plegat? JOAN Sí: ara... XALET Vosaltres rai, que n'heu tocat de calents! URSULA (_amb ironia_) També'n tocareu vós! XALET (_comprenent l'intenció_) Vaia! (_An en Joan i an en Valeri._) Que tal? Porteu gaire fred? VALERI (_concentrat_) Jo'n sento molt! XALET (_oferint-li la seva cadira_) Doncs, apa, home: escalfeu-vos! VALERI No; gràcies. XALET Mireu que hi ha un bon braser... URSULA Sí, escalfa-t, Valeri. VALERI No, no vui acostar-m'hi al foc. XALET Si aneu tot arraulit i am les ales caigudes! JOAN Oh! Es que estem cansats. Oi, Valeri? VALERI (_maquinalment_) Sí. XALET Justament avui que es dissabte i no heu treballat tant com els altres dies? JOAN Portem el cansament de tota la setmana. XALET Ah! També es cert. URSULA Que us penseu que fan com vós? XALET Jo porto'l tràngol d'una família. Els tinguessiu, els meus tràfecs. URSULA Vós?... Prou heu trobat la posició! XALET I l'equilibrí. JOAN (_treient-se'l tapaboques_) Si, sí, Xalet. XALET No ho sé, pobra gent! Bé: ens en anirem a sopar. URSULA Aneu, aneu. XALET Recordeu-vos d'aquella carta. URSULA No passeu ansia. XALET Vaja, nois, que us hi conserveu. JOAN Am salut. VALERI Bona nit. URSULA Anem, que jo encara tinc el sopar per fer. XALET Apa, doncs, doneu-vos brasa. URSULA Passeu, passeu! (_L'Ursula ien Xalet desapareixen per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA VIII En Joan i en Valeri (_Se queden com petrificats, mirant-se l'un a l'altre. Llarc silenci._) JOAN (_anant a seure al volt del braser_) Ara sí que tinc fred! (_En Valeri no's mou del mateix lloc, brandant el cap._) Valeri. VALERI Què vols? JOAN Vine aquí, que t'escalfaràs! VALERI (_anat-se'n_) No. Deixa-m! JOAN (_am sentiment_) No te'n vagis, home! VALERI Aquella deu esperar-me. JOAN Vine, una estona. Ja te n'aniras desseguida. (_Suplicant._) Vine!... VALERI (_am gran dolor_) Com m'ho faig? Com li dic?... D'on trec les paraules dolces pera aconsolar-la? JOAN I jo? Vine!... Ajudem-nos l'un a l'altre. Pensem, rumiem! Vine aquí, al costat meu!... VALERI Quin esglai tindrà la dòna quan sàpiga... (_L'escena va enfosquint-se._) JOAN I l'Ursula? Despatxats! Tots dos despatxats! VALERI Pobres de nosaltres! JOAN Calla, calla!... (_Compareix Ursula, amb un quinqué, encès._) ### ESCENA IX Els mateixos, més l'Ursula URSULA Estaveu a les fosques... JOAN No hi fa res. (_L'Ursula deixa'l llum damunt de la calaixera i se n'entorna per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA X Els mateixos, menys l'Ursula JOAN (_en veu baixa_) Despatxats! Quin mal cor! No tenen consideració! VALERi (_plorant_) Jo, jo, que'm quedo a la miseria! Tant vell! JOAN (_am ràbia concentrada_) Això està mal fet! Uns treballadors com nosaltres! Ah! Aquest hereu! Mai m'havia agradat! Son pare no era tant dolent! VALERI No, que no ho era tant! JOAN I quina escombrada, el murri! Ni'ns ha donat una setmana de temps! VALERI No cridis! JOAN Quants som els despatxats? VALERI Tots els filadors més antics de la casa. JOAN Tots! D'un plegat!... Tants anys que hi treballava! VALERI I jo! JOAN Quin mal cor! VALERI Am tants milions d'estrelles que hi ha al cel... JOAN (_interrompent-lo_) Deixa-t d'estrelles! VALERI ... ja hi pots mirar, que no hi trobaràs la meva! JOAN Per què? VALERI (_am gravetat_) La meva es morta! JOAN Sí: vés pensant en el cel! (_Curt silenci._) VALERI Jo me'n vaig, que aquella deu estar amb ansia. JOAN (_aixecant-se_) No. Espera-t. (_Agafant-lo pel braç._) Espera-t, home! VALERI Què vols? JOAN Ajuda-m a dir-ho a l'Ursula! VALERI Vine a ajudar-me tu, també... i baixo desseguida. JOAN No: ara ja ets aquí. Després jo vindré am tu. Apa, pensa paraules dolces! VALERI No'n trobo cap! JOAN Rumiem! VALERI Pobra Susagna! JOAN Quin trastorn hi haurà avui en aquesta casa! Tant feliç que anava a ser, ara que la noia... VALERI I nosaltres, que no tenim ningú? JOAN Ont anem! On vaig a demanar feina? VALERI Això! On anem? JOAN Valdria més... VALERI Valdria més que'ns matessin! JOAN No! No parlis de morir! Jo vui viure! No'm dono, encara! (_Se sent la campaneta interior._) VALERI Sents? Hi deu haver la dòna. JOAN (_en ven molt baixa_) Apa, doncs, rumia! Cuita, rumia, tu que tens més conformació que jo! VALERI No'n trobo avui, de paraules dolces. JOAN Ajuda-m! Apa! VALERI No puc!... (_Entren l'Ursula i la Susagna._) ### ESCENA XI Els mateixos, més l'Ursula i la Susagna URSULA (_entrant_) Sí, entra, que es aquí. SUSAGNA (_al veure an en Valeri_) Vaja, home! VALERI Ja vinc. Comença a passar. SUSAGNA Com es que has trigat tant? VALERI (_amb esforç_) M'he entretingut amb aquest. SUSAGNA Jo estava amb ànsia. JOAN Vés, vés, Susagna, que ja puja desseguida en Valeri. YALERI Si, passa endavant, que ja vinc. SUSAGNA Ja tornaràs... Anem, que'l sopar es a taula. URSULA Que has enllestit depressa! JOAN Vine, Valeri, que acabarem de parlar d'allò. VALERI Deixem-ho pera després. JOAN Vine, home! SUSAGNA Però si desseguida torna! Apa, que la vianda's refreda. VALERI Vine tu am nosaltres, que'n tractarem a casa tot sopant. SUSAGNA Sembleu carn i ungla. No us deixarien mai. (_Agafant-lo pel braç._) Apa, apa, Valeri. VALERI No'm toquis!... SUSAGNA I ara! Com tremoles! VALERI (_anant-se'n_) Tinc fred! SUSAGNA Correu, que glaça! Vaja: bona nit, i bon profit. URSULA Bona nit. Si'n voleu del nostre, no haureu de pujar escales. SUSAGNA Gràcies. (_La Susagna i en Valeri desapareixen per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula's queda mirant-los com se'n van._) ### ESCENA XII L'Ursula i en Joan URSULA (_desprès d'un curt silenci_) Què té en Valeri? JOAN Res... Es molt fredolic. URSULA Sembla que n'hi passa alguna. JOAN (_anant a seure al volt del braser_) No.  URSULA I, doncs, per què li deies que no se n'anés tant aviat? JOAN (_jugant am la paleta_) Oh!... Perquè teniem una discussió... per sóbres lo de la feina... per sóbres... URSULA (_interrompent-lo_) Sí, sí: coses vostres. JOAN I ell toçut am la seva... URSULA Bé es prou tractable en Valeri. JOAN Ah, si, perxò! Però devegades un se fixa malament, saps?, i s'enlaira que no se n'adona. URSULA Quin parell n'hi ha de vosaltres dos! JOAN Ens avenim molt, no't pensis... URSULA Més que la gana i el pa. (_Camhiant de to,_) Vaja, porta, porta la setmanada. JOAN (_sentint-se cor -ferit_) La setmanada? URSULA No me l'has donada, no. JOAN Ja ho sé... (_Curt silenci._) URSULA Apa, que tinc feina. (_En Joan queda com entontit, coordinant idees, no gosant dir res. Curt silenci._) Vaja, home, enllesteix. JOAN (_maquinalment_) La setmanada? URSULA I ara! Que't sol venir? JOAN (_després d'un gran esforç, donant-li cinc duros en peça_) Té. (_L'Ursula desa els diners a la calaixera._) La darrera! URSULA (_girant-se impulsivament_) Eh ?... Què dius! La darrera? JOAN (_asseient-se, adolorit, i quedant amb el cap baix entre les mans_) Si! Sí! URSULA (_am veu glaçada i tremolosa_) Però, Joan!... Aquesta es la darrera setmanada? JOAN (_sanglotant_) La darrera! URSULA Que pot-ser t'han despatxat ? JOAN (_plorant_) Si! Sí! URSULA (_cor-presa_) Per què?... Què has fet? Que t'has disputat amb el contramestre? JOAN (_barbotejant_) No! No! URSULA Que has tingut una hora tonta en el treball? Que no hi ha feina? JOAN Tampoc! Tampoc! URSULA (_amorosint-lo_) I, doncs? Digues!... Per què t'han despatxat? Respon-me!... JOAN (_mirant-la fit a fit i posant-se a plorar convulsivament_) Que no ho veus? Que no ho veus per què? (_Senyalant-se'l cap i tol el cos._) Mira! URSULA (_aturdida_) Sí! JOAN Guaita aquests cabells, i aquest cos. URSULA (_esglaiada_) Déu meu! JOAN (_am desesperació_) Sóc vell! Sóc vell, Ursula! URSULA Pobres de nosaltres! JOAN Per què'ns hi deixen arribar a la nostra edat! (_L'Ursula, amb el cap baix i les mans a la cara, tota arraulida, se posa a plorar silenciosament. En Joan, del tot aclaparat, s'aixeca i va, pantejant, a plorar de cara a la paret del fons. Llarc silenci._) URSULA (_cambiant de to_) I en Valeri? JOAN També! URSULA No més a vosaltres dos us han despedit? JOAN (_girant-se, tot aixugant-se'ls ulls_) No... Tots els filadors més antics de la casa. URSULA Tots? JOAN (_desesperat_) No n'ha quedat ni un! Ja ha arribat pera nosaltres l'hivern! URSULA Joan!... JOAN Ja hem fet la nostra servitut! Som el rebuig de la vida! URSULA (_acostant-s'hi_) No! JOAN Trenta cinc anys fets que hi treballava en aquesta fàbrica! URSULA (_am veu melosa_) No't desesperis am tanta de manera! En una altra casa te'n donaran, de feina. Quan Déu tanca una porta, n'obre una altra. JOAN Tot està tancat i barrat pera nosaltres! URSULA No hi fa res! Se truca, se demana! JOAN No hi senten! IIRSULA Se truca més fort! JOAN No hi volen sentir! Ningú'n vol de vells! URSULA Si tu no ho ets encara! Ni jo... JOAN (_interrompent-la_) No que no'n sóc! Jo no m'he castigat la salut en calaverades. Sempre he portat una bona vida; he sigut el més bo dels homes i el mellor dels pares. He fet una joventut reposada, estimant-te a tu, solament a tu! URSULA Raó de més! JOAN Però tinc els cabells blancs i la cara plena d'arrugues! Porto les set creus al damunt! URSULA (_abraçant-lo i amorosint-lo_) Vaja, home, no t'ho prenguis aixis! JOAN Amb el cor sóc jove, més jove que ningú! URSULA I, doncs?... JOAN (_interrompent-la_) No'm valdrà: enlloc m'escoltaran quan me vegin!... Com l'anyoraré'l treball! URSULA Sí, home, sí, que t'escoltaran! JOAN Tant feliços que anàvem a ser am l'Engracieta i l'Agustinet! Pobrets! Quan sàpiguen la meva desgracia! URSULA I per què no n'hem de ser, de feliços? JOAN Quan ells s'enterin de lo que'm passa!... URSULA Que aviat t'espantes! JOAN A mi mai m'havia fet por l'hivern; però ara sí que me'n fa! URSULA No hi pensis. JOAN (_abraçant-la, tremolant_) Quin fred! Quina mena de fred! Estima-m, Ursula, estima-m! URSULA Sí, que t'estimo! JOAN (_estrenyent-la fort contra'l seu pit_) Com en la joventut! Estima-m com allavores! URSULA Més i tot que allavores! JOAN I no'ns espantem! Que l'Engracieta no'ns vegi mai apesarats ni desvalguts. URSULA I l'Agustinet tampoc. JOAN Tampoc. Però no'ls diguem res, per ara. Esperem demà. URSULA No: diguem-los-ho desseguida. JOAN Espera, espera... URSULA (_somrient_) Si també hauran de saber-bo! JOAN Ja'ls ho direm demà. Preparem-los, de primer. URSULA Sí, sí. JOAN (_am gran prec_) Guia-m, Ursula! URSULA (_am veu plorosa_) Joan! JOAN Guia-m! (_Queden abraçats una bona estona. Seguidament se sent en l'interior la veu dolça i frescal de l'Engracieta, que ve cantant._) ### ESCENA XIII Els mateixos, més l'Engracieta (_Ve abrigada amb un mocador de llana, de color de cendra. Entra joiosament per la primera porta de l'esquerra._) ENGRACIETA "No voldria altra riquesa, tot i essent pobra com sóc, que ésser jove, sempre jove, am salut i bon humor." (_Al sentir-la, l'Ursula i en Joan se deslliguen dels braços, dissimulant llur desconsol._) JOAN (_somrient_) Engracieta!... ENGRACIETA (_sorpresa_) Ai, ai! Què tenieu? Que ploràveu? JOAN (_mirant-la encisat_) No, no. Parlàvem de tu. ENGRACIETA I jo us faig plorar? JOAN (_fent una rialleta_) No, filla meva. ENGRACIETA Alegria! Visca l'alegria, pare! JOAN (_completament embadalit_) Canta, canta aquella cançó tant bonica I ENGRACIETA No la sé tota. JOAN Aquell troç d'ara mateix... Canta-l!... Que m'agrada sentir-te! ENGRACIETA Ui, que esteu de broma! I jo'm pensava que ploràveu! JOAN Era d'alegria. ENGRACIETA De debò? JOAN Sí, Engracieta maca! ENGRACIETA Doncs, visca l'alegría! JOAN Canta, canta aquella cançó! ENGRACIETA No la refilo bé, encara. JOAN Sí que la refiles... ENGRACIETA (_interrompent-lo, rient_) Ja us-e la cantaré una altra hora. JOAN Canta!... ENGRACIETA Teniu, mare. (_Entregant-li dotze pessetes._) URSULA Bona minyona. (_Desa les monedes a la calaixera._) ENGRACIETA (_tocant-la sota l'aixella mentres obre'l calaix_) Ui, la meva mareta! URSULA (_girant-se vivament_) Està, bojota, que'm fas pessigolles! JOAN (_mirant, encantat, a l'Engracieta_) Canta, canta... ENGRACIETA Ai, renoi del pare! Que està de gresca! JOAN Si... si... ENGRACIETA (_anant-se'n_) Alegria!... Alegria!... URSULA On vas? ENGRACIETA A mudar-me la roba. URSULA Vés, vés. ENGRACIETA (_desapareix, tot cantant, per la porta de la dreta del costat de l'arcova:_) "No voldria altra riquesa, tot i essent pobra com sóc, que esser jove, sempre jove, am salut i bon humor." (_En Joan queda embadalit i am la cara tràgicament enriallada._) ### ESCENA XIV L'Ursula i en Joan JOAN (_després d'un llarc silenci_) Que es alegroia! URSULA Que es feliça! JOAN Quina cançó més bonica canta! URSULA Ditxosa d'ella! (_Compareix l'Agustí per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA XV Els mateixos, més l'Agustí AGUSTÍ (_entrant_) On sou? Que no hi ha ningú? URSULA Ah! Tu, Agustinet? AGUSTÍ Bona nit. JOAN Bona nit i bona hora. AGUSTÍ Us heu deixat la porta de l'escala oberta. URSULA Ai! Té raó. AGUSTÍ Que tal, Joan? Ja hem plegat, per avui? JOAN Sí... I tu també, eh? AGUSTÍ Ara mateix. Ni tampoc he tingut temps d'anar a la barberia. Bé: ja hi aniré demà dematí. URSULA (_donant-li la carta que ha deixat en Xalet_) Té, Agustinet: ton pare ha deixat aquesta carta pera tu. AGUSTÍ (_mirant el sobre-escrit_) Ah! Deu ser d'en Pepet de Manlleu! El pare mateix l'ha portada? URSULA Sí. No fa gaire que se n'ha anat. AGUSTÍ Bé ha sigut prou diligent. Veiam. (_Desclou la carta i la llegeix a la claror del quinqué._) JOAN (_signant a l'Ursula que calli_) Eh? URSULA (_en veu baixa, indicant silenci_) Sí. JOAN (_després d'una estona_) Apa, vés pel sopar. URSULA Desseguida. AGUSTÍ (_deixant de llegir i posant-se la carta a la butxaca_) Està bé. Ah! Mireu: expressions d'en Pepet. URSULA Gràcies. Torna-les-hi. JOAN Quan li escriguis. AGUSTÍ Sereu servits. JOAN Què diu, què diu, si's pot saber, aquell noi? Estan bons ells i els de casa seva? AGUSTÍ M'escriu que segueixen bé... i que són un més a la colla. URSULA Un altre fill? AGUSTÍ Sí. Un nen. Me convida a bateig. JOAN Que hi aniràs? AGUSTÍ (_rient_) No caldria sinó! URSULA (_cambiant de to_) Bé: que tens molta gana? AGUSTÍ Sí, que'n porto avui. Com que a dinar no he menjat gaire... URSULA (_interrompent-lo_) I que tens de menjar, tu també! Jo no sé com es fet el teu pare. AGUSTÍ Que es culpa seva que jo... URSULA (_interrompent-lo_) Què sap ell de guisar! AGUSTÍ Sí que'n sap. Volgués mirar-s'hi! URSULA Com vols que s'hi miri si tot el dia'l passa jugant a cartes? Es clar: s'entreté tant en aquella tavernota, que després tot són presses. I tu ho pagues. No entenc per què no us en heu anat a dispesa. AGUSTÍ Ell no ho ha volgut mai. URSULA Am mi no manaria. AGUSTÍ Què voleu fer-hi? Ja s'acabarà aviat. URSULA (_prudentment_) No pas si te l'escoltes massa. AGUSTÍ Per què ho dieu? URSULA Oh! Perquè... Ja'n parlarem una altra hora. AGUSTÍ Expliqueu-vos. URSULA (_no gosant-ho dir_) Es que ton pare... AGUSTÍ (_interrompent-la_) Dispenseu-li tot. Es molt bo: creieu-me. JOAN (_am convicció_) Sí, que es un bon home. AGUSTÍ La gent anys ha que li té mania perquè veu que no va a la fàbrica, i es que ell no pot treballar. Deixeu que diguin els altres. JOAN Jo sempre he estat en que ton parc no es resistent. AGUSTÍ No, que no ho es. URSULA Sí, però vès qui les fa callar les males llengües!... AGUSTÍ (_amablement_) Vaja, no'n parlem més. I l'Engracieta? URSULA Ja ve: es a mudar-se una mica. Apa: vaig a enllestir cl sopar. (_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA XVI En Joan i l'Agustí JOAN (_anant a seure a la vora del braser_) Vine, vine, Agustinet, aquí a la vora del braser. AGUSTÍ (_s'hí acosta i s'asseu d'esquena a la dreta_) Se comença a deixar sentir, l'hivern; no trobeu? JOAN Avui rai, encara! AGUSTÍ Doncs jo he tingut fred! (_Esbarria'l caliu del braser. Curt silenci i cambi de to._) JOAN Sí que has plegat tard! AGUSTÍ Als ajustadors no'ns fixen les hores... M'han fet cambiar el _torrió_ d'una màquina. JOAN No hi ha com nosaltres els de la filatura. AGUSTÍ Pitjor air, que, quan ja plegava, vaig haver de mudar una roda de cadell! I com que pera fer aquesta operació s'ha de desmontar tota la llanterna, no us dic res de lo que us entreté! JOAN (_sospirant_) Es un matament! AGUSTÍ I diumenge passat, que ni vaig fer un quart de festa? JOAN Tens raó. No vas dir que havies tingut de nivellar els cavallets d'una altra màquina? AGUSTÍ Això mateix. Els que som setmanals, ja se sap. JOAN Heu d'estar sempre a disposició del treball. AGUSTÍ Vaia! (_Cambi de to._) I què tal: hi ha feina seguida a la vostra fàbrica? JOAN (_amb esforç_) S'aguanta, per ara. AGUSTÍ A la nostra no massa. Me sembla, segons veus, que dissabte que ve s'afluixaran de gent. JOAN (_aclaparat_) De debò? AGUSTÍ Aixís he sentit que ho deien. I es llàstima, perquè hi ha filador que, vaja, encara que les mudades avui no's paguen gaire... JOAN (_interrompent-lo_) Que es trista la vida de l'obrer! AGUSTÍ Molt! JOAN Sempre s'ha d'estar am l'ai al cor! AGUSTÍ Sempre! JOAN (_amb intenció_) Si jo tingués el teu saber... AGUSTÍ Què voleu dir? JOAN Si jo sabia de lletra i hagués llegit tants llibres com tu... AGUSTÍ Què farieu? JOAN (_amb esforç_) No ho sé... Si un pogués tornar a ser jove!... AGUSTÍ No sou pas tant vell com això!... JOAN (_am vivesa_) No, que no ho sóc! URSULA (_desde dins_) Joan! JOAN Me sembla que aquella'm crida. AGUSTÍ Sí, que us demana. JOAN (_sentenciós_) No més s'hi pot ser una vegada al món. URSULA (_desde dins_) Joan! JOAN Veiam què deu volguer. (_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA XVII L'Agustí, sol. Aviat l'Engracieta (_L'Agustí se queda tot extranyat. Se treu un llibre d'una butxaca del gec i se posa a llegir-lo. Desprès d'un llarc silenci, compareix l'Engracieta, una mica mudada. Al veure a l'Agustí, llegint, va poc a poc de puntetes, i li tapa'ls ulls am les mans._) ENGRACiETA (_estrafent la veu_) Ah! AGUSTÍ (_rient_) Quin espant! ENGRACIETA Qui sóc? AGUSTÍ Oh! Espera. ENGRACIETA (_fent la veu més fosca que de primer_) Qui sóc? Digues: qui sóc? AGUSTÍ Qui ets? Qui ets? ENGRACIETA Te dónes? AGUSTÍ No. ENGRACIETA Qui soc?. AGUSTÍ (_fent una rialleta_) Ja't dic jo de xicota!.. ENGRACIETA Te dones? AGUSTÍ Però que no saps, tonta, que'ls meus ulls ja les coneixen les teves mans? Engracieta...Vaja, prou, Engracieta. ENGRACIETA (_retirant les mans, posant-se a riure i fent la veu natural_) Que sóc beneitona, oi? AGUSTÍ Aixís m'agrades, que't coneguis. ENGRACIETA (_donant-li un cop_) Vés! Te menjaria a petons! AGUSTÍ Apa, si t'atreveixes! ENGRACIETA El ganassa! Encara ho pendria! AGUSTÍ (_am somriure trist_) Per què no? ENGRACIETA L'aviciat! (_Curt silenci i cambi de to._) Que estàs de mal humor? AGUSTÍ Una mica. ENGRACIETA Per què? AGUSTÍ No fa gaire que he presenciat un quadro molt desconsolador. ENGRACIETA (_amb ansietat_) Una desgracia? AGUSTÍ He vist la viuda d'en Ramon... Saps aquell pobre xicot que dies endarrera va morir tisic? ENGRACIETA Sí. AGUSTÍ Doncs l'he vista aprop de la fàbrica, am tres fills, vestidets de dol com ella... Justament avui li hem fet una capta. ENGRACIETA Pobra noia! Tant desgraciada, a la flor de la joventut! AGUSTÍ Gregues que m'ha enternit. M'ha fet pensar més! M'he recordat molt de tu! ENGRACIETA (_somrient agraïda_) De debò? AGUSTÍ No'm sé esvair aquest pensament! (_Curt silenci i cambi de to._) Me fa una por casar-me! ENGRACIETA (_molt sorpresa_) Què dius! AGUSTÍ (_en veu baixa i grave_) Com més m'hi vaig acostant, més m'espanto. ENGRACIETA Que no m'estimes, pot-ser? AGUSTÍ Sí, que t'estimo! ENGRACIETA I doncs? AGUSTÍ Si un cop casats jo'm moria, i et deixés, com en Ramon a la seva dòna, am tres fills ? ENGRACIETA No hi pensem en aquestes tragèdies. AGUSTÍ S'hi ha de pensar. ENGRACIETA Si tot-hom reflexionés... AGUSTÍ Sí, sí; no reflexionis... ENGRACIETA Morir tu!... No, no! Val més que de primer me toqui a mi! AGUSTÍ Pobres criatures! Me sembla que encara les veig, amb aquells ullets plens de tendresa i d'ignocencia! ENGRACIETA Que devien ser bufones! AGUSTÍ Pobretes! ENGRACIETA Que ha de ser trist no tenir pare! AGUSTÍ No sé què hi venim a fer, els pobres, en aquest món! ENGRACIETA Vaja, prou... Distreu-te'n, Agustí. Aixeca'l cap i mira-m. Agustí!... Que no'm sents? Mira-m, home! No vui que ho estiguis, de mal humor! (_Tocant-li la cara._) Vaja, alegra-t, cor meu, alegra-t! AGUSTÍ (_mirant-la embadalit_) Que ets bona! ENGRACIETA (_escarnint-lo_) Que ets bona! Am quin sentiment ho dius! (_Rient._) Sembla que ploris. AGUSTÍ (_aixecant-se_) Tu plores. ENGRACIETA Jo? No... AGUSTÍ (_agafant-li'l cap_) Quines dugués llàgrimes te cauen!... ENGRACIETA Són d'alegria. AGUSTÍ Que no. ENGRACIETA (_dolçament abaixant els ulls_) Són d'amor. AGUSTÍ (_abraçant-la_) Que ets maca avui! ENGRACIETA Avui no més? AGUSTÍ Sempre t'hi trobo; però en aquest moment te veig més hermosa que mai, amb aquest agre-dolç d'alegria i de tristesa en els teus ulls. ENGRACIETA Encara hi penses en aquelles criatures? AGUSTÍ Sí, que lli penso. ENGRACIETA (_rient, no gosant-ho dir_) Que t'agradaria ser pare? AGUSTÍ (_am convicció_) Molt! ENGRACIETA (_am tendresa_) Te'ls estimaries força'ls nostres fills? AGUSTÍ Am tota l'ànima! ENGRACIETA (_rient_) Més que a mi? AGUSTÍ (_somrient_) Quina pregunta! ENGRACIETA (_seriosa_) I si, per desgracia, no'n tinguessim? AGUSTÍ Me sabria molt greu! Me semblaria que tu ets un roser sense flors! ENGRACIETA (_am dolor_) Que m'avorriries, doncs? AGUSTÍ No! Per què? Que seria culpa teva? ENGRACIETA No... Però sí que'n tindrem, de fills. AGUSTÍ Es clar que'n tindrem! ENGRACIETA (_joiosament_) Que serem feliços, allavores, amb ells! AGUSTÍ Més que ara! Molt més que ara! ENGRACIETA (_entusiasmant-se_) Com treballarem pera que no'ls falti mai res! AGUSTÍ Primer que'ns falti tot a nosaltres! ENGRACIETA (_encisada_) Agustí! AGUSTÍ (_en veu baixa_) Que t'estimo! ENGRACIETA (_en veu baixa_) Agustí! AGUSTÍ Estimada meva! (_La besa apassionat, tot amanyagant-li'ls cabells. Ella queda com desmaiada, en els seus braços. Després d'un llarc silenci, se sent la veu d'en Joan._) JOAN (_desde dins_) Nois! ENGRACIETA (_desprenent-se dels braços de V Agustí_) Ai ! El pare! (_L'Agustí va dissimuladament a asseure-s aprop del braser._) Veus? Tota m'has despentinada. (_Compareix en Joan per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA XVÍII Els mateixos, més en Joan. Aviat l'Ursula JOAN Agustí! Engracieta! ENGRACIETA Què mana? JOAN Apa, apa, veniu a sopar. (_Compareix l'Ursula._) URSULA Vaja, a la taula. JOAN Anem, anem. (_Se sent la campaneta._) ENGRACIETA Ja venim. Sentiu? Truquen. URSULA Bo! (_Se'n va a obrir._) ### ESCENA XIX Els mateixos, menys l'Ursula JOAN (_després d'un curt silenci_) Que us en deveu haver dit de coses boniques! ENGRACIETA Podeu comptar! JOAN Vaja, no vui saber-les, no. AGUSTÍ Nosaltres sí, Joan, que... JOAN Apa, apa, anem cap al menjador. (_Per la primera porta de l'esquerra compareixen la Susagna i en Xalet acompanyats de l'Ursula. La Susagna ve plorant._) ### ESCENA XX Els mateixos, més l'Ursula, la Susagna i en Xalet URSULA (_a la Susagna, dissimuladament_) Vaja, dòna, no ploris. XALET Noi. AGUSTÍ Que hi ha de nou, pare? XALET Res: te porto la clau de l'escaleta. AGUSTÍ I això? Per què? XALET Veuràs: avui pot-ser plegaré una mica tard. AGUSTÍ (_somrient_) Ont aneu? XALET Ja pots pensar-t'ho... (_no gosant-ho dir_) a l'Academia. AGUSTÍ (_fent una rialleta sense malícia_) A jugar? XALET Que vols fer-hi!... AGUSTÍ Aneu, aneu. XALET Si no fos pel compromís, ni tampoc hi aniria; però aquesta tarda he deixat enlaire una partida de truc, i seria fer un mal paper que ara no hi comparegués. No trobes? AGUSTÍ Sí, home, sí! XALET Res: qüestió de companyerisme. URSULA Que ja heu sopat. Xalet? XALET Si: tot just me'n deixo. JOAN Bon profit. XALET Gràcies. I vosaltres, que ja ho heu fet JOAN No. Ara hi anem. XALET (_anant-se'n_) Doncs, sent aixis, que aprofiti. ENGRACIETA Igualment. XALET Ho tens entès, noi? AGUSTÍ Sí. XALET (_am sol·licitut_) Ah! Ja t'han entregat aquella carta? AGUSTÍ Ja l'he llegida i tot. XALET Entesos. Vaja, bona nit tot-hom. URSULA Bona nit i bona hora. JOAN Endavant. URSULA Vés a tancar, Engracieta. (_L'Agustí i l¡Engracieta segueixen an en Xalet._) AGUSTÍ Tu: que no li dius res al teu sogre? ENGRACIETA (_rient_) Encara no me n'es. XALET Ben dit, noia! (_Desapareixen tots tres per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA XXI L'Ursula, la Susagna i en Joan SUSAGNA (_posant-se a plorar_) Déu meu, Déu meu, i que sóc desgraciada! Infeliços de nosaltres! URSULA No ploris, dòna, no ploris! SUSAGNA Pobre Valeri! Com ens ho farem tant vells, tots sols, sense ningú que'ns ampari! JOAN Vaja, no ploris. No't desesperis, Susagna! També m'han despatxat a mi! SUSAGNA Vosaltres tindreu qui us ajudi. (_Mirant enlaire._) Senyor! Què us hem fet pera deixar-nos a la misèria! (_Se sent riure a l'Engracieta._) URSULA Calla, calla, que ve la noia! JOAN Vaja, Susagna! (_L'Engracieta treu el cap i se n'entorna._) ENGRACIETA Apa, que no veniu? JOAN Sí, filla, sí! (_Torna a sentir-se riure a l'Engracieta._) URSULA Deixa-m'hi anar! (_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA ULTIMA En Joan i la Susagna SUSAGNA (_am grau prec_) Joan: vés a dalt a aconsolar an en Valeri! JOAN Ja hi vaig desseguida. SUSAGNA Vés, que jo no'l puc treure de casa. JOAN Espera-t una mica aquí. Deixa-m sopar en quatre esgarrapades i pujo a trobar-lo. SUSAGNA Sí, vés-hi! JOAN (_duent-la cap al braser_) Apa, no't moguis. Seu, dòna, seu a la vora del braser. I anima-t força, que ja torno. Ho sents? SUSAGNA (_asseient-se_) Vosaltres rai! JOAN No't moguis, eh? ENGRACIETA (_desde dins, cridant_) Pare! (_Se sent soroll de plats i culleres._) JOAN Ja vinc. No't moguis, Susagna; no't moguis. (_Desapareix per la primera por la de l'esquerra. Se senten les riallades que fan l'Eugracieta i V Agustinet._) SUSAGNA (_després d'un llarc silenci, mirant enlaire_) Sols! Tots sols! (_Se posa a plorar, amb el cap enfonsat a la falda._) Cau el teló pausadament ## ACTE SEGON La mateixa decoració de l'acte anterior. Es l'endemà al matí. Està núvol. ### ESCENA I L'Ursula, sola. Desseguida en Xalet (_Passat un curt silenci compareix l'Ursula, per la primera porta de l'esquerra, amb el braser encès, posant-lo en el forat de la capsa. Mentres remena'l caliu compareix en Xalet per la primera porta de l'esquerra._) XALET (_desde la porta, en veu baixa_) Ursula! URSULA (_girant-se, fent-li que calli_) Pst! XALET Me'n vaig. Ja tornaré després. URSULA Pst! No alceu tant la veu, que aquell dorm. XALET (_entrant de puntetes_) Dic que me'n vaig: no puc esperar-me. URSULA Aneu, home, aneu! XALET (_aturant-se davant de l'arcova_) Pobre Joan! Qui l'hi havia de dir! URSULA Però, calleu, si us plau! No veieu que... XALET (_en to haix_) Vès per què l'han hagut de despatxar! No hi ha com els que no fan res pera no estar exposats a quedar-se sense feina. URSULA (_acostant-s'hi_) Apa, sortiu, gansoner!... XALET Sí, sí. Ja torno desseguida. URSULA Aont aneu ara? XALET M'arribo fins a la plaça, a proveir pera dinar. URSULA On teniu el cistell? XALET No'n gasto: ho poso tot en un mocador gran que duc a la butxaca. URSULA Apa, doncs, que es tard. XALET (_anant-se'n_) Salut, Ursula. URSULA (_en veu molt baixa_) Adeussiau. Deixeu la porta ajustada. XALET Està bé. Endavant. (_Desapareix per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula va a acabar d'obrir els porticons del balcó._) ### ESCENA II L'Ursula, sola. Desseguida en Joan URSULA (_davant de l'arcova_) Joan! Joan! JOAN (_desde dins de l'arcova, am veu ensonyada_) Què vols? URSULA (_ben amorosa_) Apa, lleva-t. JOAN Ja'm llevo. URSULA (_alçant la ven_) Vaig a fer-te l'esmorzar. JOAN Ja'm llevo, dòna! URSULA Dic que vaig a fer-te l'esmorzar. JOAN (_malhumorat_) Vés! (_L'Ursula desapareix per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA III En Joan sol, a l'arcova. Desseguida l'Ursula (_Se sent en Joan com tus, mentres se lleva i es vesteix. Després d'un llarc silenci torna l'Ursula per la primera porta de l'esquerra._) URSULA Ja te'l fa l'Engracieta JOAN (_desde dins_) El què? URSULA L'esmorzar, home! Que no't lleves? JOAN (_tot vestint-se i tossint de tant en tant_) Sí! Que ets amoïnosa! URSULA Ai! Quina tos! (_Curt silenci. L'Ursula va a apomellar les flors dels pitxells de sobre la calaixera._) JOAN (_desde dins de l'arcova_) Ursula! URSULA (_acostant-s'hi_) Què vols ? JOAN Que li has dit res a la noia? URSULA No. I hauriem de dir-l'hi: val més que ho sàpiga per nosaltres que pels de fora casa. JOAN Vès, tu mateixa, doncs. URSULA Jo, pobreta de mi? JOAN Qui mellor que tu? URSULA Ni sabria com posar-m'hi. JOAN (_també desde dins de l'arcova._) Què dius? URSULA (_alçant la veu_) Que ni sabria com posar-m'hi. (_Curt silenci. En Joan torna a tossir._) JOAN I l'Agustinet? URSULA Prou que deu saber-ho. Pots comptar que son pare ja l'hi ha explicat. JOAN (_sortint en mànegues de camisa, tot posant-se la faixa_) Pot-ser sí. URSULA (_prudentment_) Jo, si fos de tu, els ho diria avui mateix. JOAN (_tot posant-se la faixa_) Es clar... (_Curt silenci i cambi de to._) Que fa gaire fred? URSULA No ho sé pas. Està núvol. On tens el gec? JOAN Allà dins. (_Va a buscar-lo a l'arcova. Curt silenci._) URSULA (_acostant-s'hi_) Però jo, si fos de tu, davant d'ells, no faria l'espantadiç. JOAN (_sortint posant-se'l gec_) Pots anar a fer el valent! URSULA (_amb intenció_) Es que tinc una basarda!... JOAN De què? URSüLA(_pausadament_) Me fa una por aquell home! JOAN Qui? URSULA El pare de l'Agustinet! Me fa una por que no'm tombi'l noi! JOAN Cah! URSULA No veus que no més procura per la seva conveniència? JOAN Vols dir que hi farà la contra, al casament? URSULA Si ara ja no sossega! Si per tot ens bescanta! Figura-t si's posa al cap que tu't trobes sense feina... JOAN Bé; però'l xicot no es com ell. URSüLA No s'hi assembla de res. Però pot tant un pare! JOAN Què vols que hi faci jo? URSULA Me sembla que n'hi hauriem de parlar, a l'Agustinet. JOAN De què li hauriem de parlar? URSULA (_no gosant-ho dir_) Del casament, saps? Això sí, am molt compte, que no malpensés... JOAN Ara no es prudent que se li digui res. URSULA Mira que aquest prometatge ja fa massa temps que dura. JOAN Que no ho comprens, dòna, que no ho comprens que ara no es hora de parlar d'aquesta qüestió? Desprès, ¿no té pensat casar-se aviat, el noi? Jo veig que va preparant-se. URSULA (_am molt recel_) Pensa que son pare... JOAN (_posant-se nerviós_) No callaràs més am son pare! URSULA I si sortia am la seva, aquell dropo? JOAN Vaja, prou: no m'amoïnis, Ursula, no m'amoïnis! URSULA Reflexiona que l'Engracieta està cegament enamorada; i si, per mor de lo que avui ens passa, aquest casament s'esbullés... JOAN (_molt nerviós_) Però, què vols? Que vagi a l'Agustinet i l'obligui, tant si li ve bé com no, a que's casi desseguida? Que no veus que això no fa pera mi? URSULA Es que air vespre va dir unes coses més tristes a la noia! JOAN Què va dir-li ? URSULA (_pausadament_) Que li feia por el casar-se. JOAN (_sorprès_) Por? URSULA Sí. JOAN Doncs per què's prometia? URSULA(_no sabent què respondre_) Oh!... JOAN Quines raons dòna? URSULA Veuras, que t'ho expliqui ella. JOAN Bé estava prou alegre tot sopant! URSULA No pas quan va arribar... JOAN Pot-ser van ser renyines d'enamorats. URSULA No ho sé. Jo, vaja, am franquesa, si fos de tu, avui li parlaria clar. JOAN Que aviat ho has dit!... URSüLA Voldria saber de quin mal haig de morir. JOAN (_recelós_) Sí que la fariem bona que ara aquest xicot!... URSULA Creu-me, Joan, parla-n'hi! JOAN Me sembla que s'ho pot pendre malament. Ell es formal: no'ns ha donat mai un que sentir; la noia, tu mateixa ho has dit, l'estima cegament: senyal que se li porta bé. (_Pausadament_) Per un altre costat, hi ha son pare, que fa de contrapès... Sí, sí, estem en perill! Però jo, ben mirat, no puc obrir boca; no puc parlar-ne, del casament: semblaria que tant tu com jo'ns hi agarrem pera salvar-nos; se podria pensar que volem que ells dos, am les seves suades, ens mantinguin! (_Excitant-se._) Es clar que podria pensar-s'ho! I am raó! No, no, no li vui dir res! Que faci la seva voluntat. URSULA (_sospirant_) Ai, Senyor! (_Compareix l'Engracieta per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA IV Els mateixos, més l'Engracieta ENGRACIETA Pare: veniu, si us plau, a rentar-vos, que després us donaré l'esmorzar. JOAN Ja vinc, filla, ja vinc. URSULA Noia: escolta. (_L'Engracieta s'acosta._) Vès, explica allò que air vespre va dir-te l'Agustinet. ENGRACIETA (_somrient_) Ja està passat. URSULA Diga-ho, dona! JOAN Conta-m'ho tot, filla meva. ENGRACIETA No va ser res. Que aviat us alarmeu! JOAN Bé; però diga-m'ho. ENGRACIETA (_pausadament_) No més va dir que li feia por el casar-se. JOAN Per què? No va donar-te cap raó? ENGRACIETA Si: va explicar-me que air a la tarda havia vist la viuda d'en Ramon aprop de la fàbrica en que ell treballa... JOAN Fins aquí... ENGRACIETA Diu que anava am tres criatures, filles seves, com ella vestides de dol. I l'Agustinet va començar a entristir-se, pensant en que si ell, quan siguessim casats, se moria... JOAN Té un cor gran, aquest noi! ENGRACIETA Es clar que sí! URSULA (_a l'Engracieta_) No acabes de dir-me que se n'havia anat molt trist? ENGRACIETA A mi va semblar-m'ho. JOAN Fet i fet no serà res. Ja veuràs avui, quan vingui, com tot allò d'air vespre se li haurà esvait del pensament, i... UBSULA (_interrompent-lo_) Jo'm temo que compareixerà de més mal humor encara. JOAN (_molt nerviós_) Vaja, prou! Acabem d'un cop! No vui aquest neguit damunt meu! Escolta, Engracieta, escolta i no't desconsolis. ENGRACIETA(_sorpresa_) Digueu... JOAN (_després d'un grau esforç, llagrimejant_) Mira: jo m'he quedat sense feina. ENGRACIETA (_amb esglai_) De debò? JOAN M'han despatxat! Però no per mal treballador, ni per haver faltat en res... ENGRACIETA (_posant-se u plorar_) Pobres de nosaltres! JOAN No ploris, filla meva! Ton pare no hi estarà en vaga. Treballaré com fins ara, com sempre! Què vol dir que m'hagin despatxat? Un bon filador com jo no ha d'espantar-se mai! Se'n busca en una altra casa, de feina. URSULA I tu'n trobaràs desseguida. JOAN A mans besades. Encara tinc la vista bona i els dits lleugers pera nuar els caps. ENGRACIETA Pobre pare! JOAN No'm planyis! No vui que'm planyis!(_l'Engracieta segueix plorant._) Bé: per què plores, Engracieta? URSULA Noia! No siguis així! JOAN Però, per què tens de plorar? Que no'n trobaré enlloc més, de feina? ENGRACIETA No, que no'n trobareu! JOAN Jo't dic que sí! Oi, Ursula? URSULA Si, Joan! ENGRACIETA El cor us enganya. JOAN No m'enganya, no! Jo serveixo de sobres pera treballar! No he malgastat la salut, com altres fan, en vicis i en disbauixes. Ho sents? Pensa en tu, no més en tu. ENGRACIETA Jo us estimo, i vui afanyar-me pera vos i pera la mare. JOAN No! Ja m'afanyaré jo. Primer hi vaig venir jo que tu, al món... i ja sé'l camí. ENGRACIETA Vós hauríeu de reposar, que ja heu treballat prou. JOAN No podria estar-m'hi, sense fer res! Me moriria de vergonya! No ho sóc, de vell, no! Es la fàbrica lo que m'ha envellit tant depressa! La fàbrica, sents? I a tu també, filla meva, t'ha robat ja la flor de la joventut. ENGRACIETA No, no! JOAN I què n'he tret d'esquerraçar-me tant! Què te'n veus dels teus esforços i els meus? ENGRACIETA Resignem-nos. JOAN Nosaltres no tenim un recó, ni una poma pera la set! No hem fet com aquells pobres treballadors que, a costa de la salut i de molts sacrificis, arriben a la vellesa havent estalviat una misèria! No! Nosaltres hem volgut viure treballant. Hi tenim dret! ENGRACIETA (_am gran prec_) Resignem-nos, pare! JOAN (_am molla emoció_) Perdona! Perdona! ENGRACIETA No!... JOAN Jo tenia de sacrificar-me pera tu. ENGRACIETA Massa que us heu sacrificat. JOAN De petita que vas al treball, fent-te llevar cada dia primer que'ls aucells. ENGRACIETA Si m'agrada molt! JOAN Tu ets massa bona. ENGRACIETA Jo voldria ser-ho més, doncs. JOAN Hauries de queixar-te! ENGRACIETA A qui? JOAN A nosaltres! A mi i a ta mare! (_L'Ursula's tapa la cara am les mans._) ENGRACIETA Però, per què? Quin dret hi tinc? Per què parleu d'aquesta manera? JOAN Perquè'm sobren motius. No'ns-e la mereixem una filla com tu. (_L'Ursula's posa a plorar._) ENGRACIETA M'estimeu massa, pare! L'amor que sentiu per mi us encega i us fa perdre la serenitat. Calmeu-vos; preneu-vos-ho tot am resignació, i visqueu ben tranquil i am repòs, que jo no us abandonaré mai, mai de la vida. (_L'abraça, fent-li petons._) JOAN (_plorant_) Jo no t'he estimat prou! ENGRACIETA Que sí. I la mare també. Si jo puc ser molt feliça! JOAN No ho seràs gens, per culpa nostra! (_Amb ira concentrada._) Per què tenia de posar-te al món? URSULA (_am gran prec_) Joan! No diguis això! JOAN La conciencia fa dir-m'ho! (_Agafant l'Engracieta pel cap._) Ursula! Mira-ho bé! ENGRACIETA No hi penseu tant en mi! JOAN Al bo dels jocs i de les il·lusions primeres, jo vaig agafar-te i vaig dur-te am mi al treball! ENGRACIETA Si hagués nascut en breçol d'or... JOAN (_interrompent-la am molta emoció_) I de bon matí, tant a l'istiu com a l'hivern, per més fred que fes, si no't llevaves amatenta, jo, el teu pare, pot-ser quan més bonics i més purs eren els teus somnis, venia al llit a despertar-te... ENGRACIETA (_interrompent-lo, riallera_) I, així que'm vèieu desperta, m'omplieu de petons. JOAN Però, després, quan anàvem cap a la fàbrica, te feia passar davant meu, i, si pel carrer t'adormies, te donava cops pera desvetllar-te. I, "Alça, camina, gandula!", te deia, sense veure que t'emmetzinava la vida, total pera res, pera una misèria cada setmana! ENGRACIETA Si sempre hem sigut pobres!... JOAN (_interrompent-la energicament_) Ningú, ni un pare, té dret a explotar a un fill! ENGRACIETA Jo us estimo am tota l'ànima! JOAN (_amb un esclat de joia_) Sí, alegria meva? ENGRACIETA I doncs? JOAN I ens perdones? ENGRACIETA (_extranyada_) De què haig de perdonar-vos? JOAN (_molt content_) No la sents, Ursula, no la sents? ENGRACIETA (_abraçant-lo_) Vaja, home!... JOAN (_acariciant-la_) Quina pena pera mi, tant bonica i tant intel·ligenta que ets! ENGRACiETA (_candorosament_) Jo no'n tinc res de lo que dieu! JOAN Tant maca, tant maca! ENGRACIETA (_somrient amb humilitat_) Jo?... JOAN I tant bona! ENGRACIETA Vaja, anem! Anem, pare, que us donaré l'esmorzar. JOAN Estàs contenta? ENGRACIETA Si, que ho estic! Força! JOAN De debò, formigueta meva? ENGRACIETA Si! JOAN Doncs, apa, canta aquella cançó d'air. ENGRACIETA No la sé tota. JOAN Cuita, filla meva! ENGRACIETA No me'n recordo. JOAN Aquella cançó tant alegradora, de la joventut. (_Acariciant-la am tendresa._) Canta-la, Engracieta! ENGRACIETA (_agafant-lo pel braç_) Veniu... JOAN (_deixant-se portar com una criatura_) Canta-la, aquella cançó de la joventut! ENGRACIETA Us dic que no me'n recordo. JOAN Sí, que te'n recordes. Tant alegradora que es! Tant alegradora! ENGRACIETA (_posant-se a cantar_) "No voldria altra riquesa, tot i essent pobra com sóc. que ésser jove, sempre jove, am salut i bon humor." (_En Joan, tot taratlejant la cançó i am la cara enriallada, desapareix poc a poc, acompanyat de l'Engracieta, per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula plora, mirant-los. Llarc silenci._) ### ESCENA V L'Ursula, sola. Aviat l'Engracieta i la Susagna (_L'Ursula se'n va, plorant, a asseure-s a la vora del braser. Llarc silenci, fins que per la primera porta de l'esquerra compareix l'Engracieta acompanyant la Susagna._) SUSAGNA (_en veu baixa_) No li diguis res. (_L'Ursula segueix plorant, amb el cap enfonsat a la falda. Després d'ún curt silenci, l'Engracieta s'hi acosta poc a poc._) ENGRACIETA (_dolçament_) Mare: mireu, hi ha la Susagna. URSULA (_aixecant el cap_) Ah! Tu? SUSAGNA (_am molt sentiment_) Jo, Ursula, jo! Que ploraves? URSULA No.  SUSAGNA (_extranyada_) No? (_Curt silenci._) ENGRACIETA Vaig amb el pare. URSULA Vés, filla, vés! (_L'Engracieta desapareix per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA VI Les mateixes, menys l'Engracieta SUSAGNA (_després d'un curt silenci, posant-se a plorar_) Ursula! URSULA No t'espantis! SUSAGNA Tant vells! Tots sols! URSULA Resignació, Susagna! SUSAGNA Si veies en Valeri! Quina llàstima fa! Tant bo que sempre ha sigut, i veure-s ara, a les seves velleses, sense cap esperança! URSULA No't desesperis! SUSAGNA Tinguéssim un fill, com vosaltres, pera fer-nos costat i aconsolar-nos! Tinguéssim un fill! Perquè, aont anirem, ara? Haurem d'anar a raure a l'Hospici! URSULA No diguis aquestes coses! SUSAGNA Quina engunia en Valeri! D'ençà d'air a l'hora de dinar que no ha tastat res. No vol pendre res! URSULA Encoratja-l força! SUSAGNA Si tinguéssim un trist passament pels pocs anys que'ns queden de vida! Però no hem pogut estalviar gens. Lo que hem guanyat treballant, ni'ns ha arribat pera remeis. Jo, que sempre he fet de formiga, pensant en l'hivern! URSULA I aont es ara en Valeri? SUSAGNA A casa, somicant, arraulit en un recó! URSULA Fes-lo venir am nosaltres. Pot-ser que s'animi. SUSAGNA No voldria creure-m. Tot i estant despert, jo'm penso que encara li dura'l somni que ha tingut anit. URSULA Quin somni ha tingut? SUSAGNA Ai, Ursula! Deu ser la nostra planeta! URSULA (_am sobressalt_) Diga-m'ho! SUSAGNA (_am misteri_) Tota la nit l'ha passada somniant que demanava caritat. URSULA (_am veu glaçada_) Què dius! SUSAGNA Sí, sí! Tota la nit, com si desvariegés, que no calla... URSULA (_interrompent-la_) No cridis tant! SUSAGNA (_en ven baixa_) ... que no calla demanant "Una gracia de caritat per l'amor de Déu!" URSULA (_horroritzada_) De debò! SUSAGNA Semblava que s'hi trobés! Am quina veu més enternidora que pidolava! URSULA Me fas venir fred! SUSAGNA Que es trist ser vell i pobre! Ningú se'n recorda de nosaltres! URSULA N'estas ben certa de lo que'm dius d'en Valeri? SUSAGNA I tant si n'estic! Si encara'l sento, amb aquella veu trista i apagada, que tot just s'entenia; amb aquella veu tremolosa, com si se'n dongués pena, tot estirant el braç... URSULA (_interrompent-la_) I tu no li has dit res ? SUSAGNA L'he despertat i tot! I ell, amb el cor adormit, creient que jo era una altra, m'ha tornat a dir, fent la veu més trista que de primer: "Una gràcia de caritat pera aquest pobre vellet!" (_En Joan, que sent les darreres paraules, compareix, tot indignat, per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA VII Les mateixes, més en Joan JOAN Qui es, qui es que parla de demanar caritat? SUSAGNA Jo, Joan. JOAN Tu! Per què? SUSAGNA (_en veu baixa_) Dic... que no gosaria demanar-ne. JOAN I, doncs, no'n parlis, dòna! SUSAGNA (_no gosant-ho dir_) Es que en Valeri... JOAN (_interrompent-la, ansiós_) Digues... SUSAGNA En Valeri... tota aquesta nit ha estat somniant que'n demanava. JOAN (_amb estupefacció_) Què! URSULA Pobret! JOAN Això ha somniat? SUSAGNA Sí. JOAN Aquest home ja's dóna! Se rendeix! SUSAGNA (_molt admirada_) Què vols dir? JOAN (_imperiosament_) Vés, diga-li que vingui desseguida, que'l tinc de veure. SUSAGNA No m'escoltarà. Vés-hi tu, Joan, que l'animaras! JOAN (_molt nerviós_) Ja ha acabat les agalles! URSULA Planya-l! JOAN Aquest somni, que'n vol dir de coses! Això es resignació! Es morir callant, conformant-se am tot! URSULA (_am gran prec_) Però, Joan!... JOAN No'm diguis res, que m'acovardeixes! I jo no vui fer com en Valeri! Ell té'l cor apagat! (_Per la primera porta de l'esquerra compareix en Valeri, acompanyat de l'Engracieta_). SUSAGNA (_al veure-l_) Mira-te'l! ### ESCENA VIII Els mateixos, més l'Engracieta i en Valeri JOAN (_agafant-lo pel braç_) Tu, Valeri! VALERI (_molt sorprès i apesarat_) Què vols? JOAN (_duent-lo al mig de l'escena_) Vine! Respon-me! VALERI (_molt extranyat_) Què passa? JOAN Vès què diu la Susagna. VALERT Què diu? JOAN Que aquesta nit, tot somniant, demanaves caritat. VALERI (_molt més extranyat_) Jo? SUSAGNA Si, tu! VALERI Jo? No es cert. SUSAGNA Que sí. VALERI Que no, dòna! T'ho deu haver semblat. ENGRACIETA Pot-ser si, Susagna, que us ho ha semblat. SUSAGNA Que no te'n recordes? VALERI No, que no me'n recordo. Com que no es cert. SUSAGNA Sí, Valeri, sí! ENGRACIETA (_an en Valeri_) Bé, això es molt fàcil, oi? VALERI Què sé jo! URSULA Devegades se tenen uns somnis tant extranys... VALERI Us ve molt de nou que un pobre somniï misèries! JOAN Oh! Es que'l teu somni... VALERI Deixa-la dir an aquesta! SUSAGNA No m'ho desmenteixis. Jo estava ben desperta i t'he sentit com te sento ara. Que no tens present lo que m'has respost, allavores que t'he dit: "Valeri, Valeri! Què fas?" VALERI Què t'he respost? SUSAGNA Això: "Deixa-m provar si'n sé!" I estiraves el braç i paraves la mà!...(_En Joan fa una expressió de sorpresa._) I després has dit: "No puc! Me'n dono vergonya!" I t'has posat a plorar. VALERI No es veritat! Te dic que no es veritat! SUSAGNA Sí, home, sí. Es que ara tu no te'n recordes. URSULA Si un hagués de recordar-se de tot lo que somnia... VALERI Què es cap mal tenir somnis? JOAN (_irat_) Segons com, si! VALERI Què s'hi pot fer? JOAN Això, devegades, ve del caràcter... ho sents?... del caràcter... de la manera com un se pren les coses que li passen; de...(_Excitant-se._) I no sé com dir-ho!... M'entens? Eh? M'entens? VALERI (_aturdit_) No! JOAN Si tu no't resignessis a la teva desgracia, el somni d'aquesta nit no l'hauries tingut. VALERI Que es culpa meva? JOAN Sí, covard, més que covard! URSULA Joan! No t'enfadis, home! JOAN Es clar que m'enfado! (_An eu Valeri._) No veus que no es just lo que han fet am nosaltres? VALERI No, que no es just! JOAN I, doncs, per què't rendeixes? VALERI Jo no'm rendeixo! Però, què vols que faci? JOAN Redreça-t! No't donguis! VALERI Jo no'm dono ! JOAN Que sí! Encara us en fan poc, massa poc! Mai us queixeu del davant! Si us en sentiu de les vostres penes, us amagueu en un recó i us poseu a plorar que ningú us vegi! Jo no ploro, no! No'm resigno! Vui defensar-me! Vui treballar pera guanyar-me la vida! VALERI Jo també ! URSULA En Valeri es com tu. JOAN Demanar caritat! Demanar caritat! VALERI Que'ns donguin feina, doncs. JOAN Ja'ns en donaran! Que som vells inútils, nosaltres? Que hi fem nosa en el món? VALERI No! JOAN Demanar caritat! Demanar caritat! Que no veus que això'ns rebaixa? VALERI Per un pobre no es cap rebaix... JOAN Sí, que ho es! Demanem feina! URSULA Bé, vaja, ja està passat! JOAN Oh!... Està passat!... Està passat!... ENGRACIETA No us enfadeu, pare, i feu les paus amb en Valeri. JOAN No hem renyit pas, perxò. Jo i ell no podem renyir. VALERI Ben nèt que no! SUSAGNA Apa, apa, Valeri, anem a dalt. VALERI Ja vinc. SUSAGNA Anem, home, que d'air ençà no has tastat res. VALERI No tinc gana. JOAN Vaja, creu a la teva dòna. No t'entristeixis! Fes el cor fort! VALERI Ja ho dius tu! ENGRACIETA (_am molta tendresa_) Sí, Valeri, sí, creieu-la, a la Susagna, que ella us vol bé. VALERI Ja ho sé que sí. ENGRACIETA I, doncs, per què no aneu a pendre aliment? VALERI Ja hi vaig... URSULA Sí, home... SUSAGNA Apa, anem. VALERI (_an en Joan_) Bé, digues: quins són els teus plans? JOAN Vés a esmorzar, i torna desseguida, que t'ho explicaré. VALERI Entesos, doncs. SUSAGNA Vaja, anem. VALERI (_anant-se'n_) Anem. URSULA Cuida-1 força, Susagna. SUSAGNA No caldria sinó! ENGRACIETA (_amb veu festosa_) I no us entristiu, Valeri; no us entristiu. VALERI (_somrient, agrait_) No tinguis por, maca. (_Per la primera porta de l'esquerra desapareixen la Susagna i en Valeri, acompanyats de l'Engracieta._) ### ESCENA IX L'Ursula i en Joan URSULA (_desprès d'un curt silenci_) Què't proposes, Joan ? JOAN Què'm proposo?... Mira: així que en Valeri hagi esmorzat, me'n vaig a buscar-lo, i, desseguida, sense perdre temps, tots dos ens en anirem a trobar el director de la fàbrica. URSULA I què'n treureu ? JOAN Molt, ne treurem! Li demostrarem que lo que s'ha fet am nosaltres no es just! Ens queixarem! L'esvalotarem, si convé ! Si no'n fa cas, de les nostres queixes, cap a casa de l'amo s'ha dit! I an aquest, si tampoc ens atén, les hi cantarem clares! No'ns callarem res! URSULA Vés am compte, Joan! No't propassis de paraules. Val més, si vols fer cap reclamació, que ho facis de bé a bé. Creu-me! JOAN De primer sí, que sóc prou enraonat; però si ni ell ni'l director ens escolten, allavors sabran qui sóc jo! URSULA Sobre tot no'ls trenquis el respecte! Mira que aquesta gent tenen molt poder... i si'ls insultes te faran perdre! JOAN La veritat sempre sura! URSULA Creu-me, no'ls vagis amb orgull ni amb exigències. Com més humil els parlis... JOAN (_interrompent-la irat_) S'ha de parlar clar i amb el cap ben alt! L'home que demana lo que es just, no ha d'abaixar mai la cara per ningú, ni ha de presentar-se arraulit i tremolós com aquell que pidola caritat! URSULA Ja ho sé. Però pensa que ells poden més que nosaltres. Ells no't necessiten: ets tu qui vas a suplicar-los. JOAN Vaig a exigir-los! URSULA Doncs no hi vagis, si'ls has de parlar amb aquest urc! Tampoc ne treuries res! JOAN No? Que m'agradaria que fessin el sord! Que m'agradaria que se'ns treguessin del davant! URSULA Per què? JOAN Que ho provin! URSULA Què faries? JOAN No ho sé... Però seria capaç de tot, de tot, ja ho he dit! Això no pot soportar-se! (_Desesperant-se._) Sembla impossible que un home, pera volguer treballar, no més que pera volguer treballar, hagi de desesperar-se d'aquesta manera! URSULA Sossega-t, Joan, sossega-t! JOAN No pot ser, aquest suplici! Ara que ja n'han tret el suc de nosaltres! Això'ls ho tiraré en cara! URSULA No, no'ls ho diguis! JOAN Doncs que'm tornin a la meva màquina! Un filador com jo! Diferent abans, quan feia _trama_, que havia de mirar tant prim ! Però ara, d'ençà que faig _urdit_, que rutllo més lleuger, sí, més lleuger, que les _fusades_... URSULA Fes-los-ho veure... JOAN Que'm tornin a la meva màquina! I, si no, si tant volen, que m'ocupin a triar el _recó_, o a _ensacar_ borra i _encaixar_. Que'm deixin viure treballant! URSULA Demana-ls-ho bonament. JOAN (_am sarcasme_) Sí, per favor! URSULA Mira que't faran agafar i ens morirem tots dos de pena. JOAN (_fóra de si_) Que m'agafin! Per haver d'estar aixís, tant se m'endona la vida com res! URSULA No, Joan, no! JOAN Que hi vagin ells, a l'Hospici, a fer número! Que hi vagin ells, a demanar caritat! URSULA Ens queda l'Engracieta, que es la nostra esperança! JOAN (_anant-se'n_) Jo no vui refiar-me'n, de la noia! No tinc cor pera viure a costa d'ella! Vui treballar! Jo no més demano feina! URSULA (_am gran prec, deturant-lo_) Joan! Joan! JOAN Deixa-m, que m'acovardeixes! URSULA Aon vas? JOAN Deixa-m estar! URSULA Però, aon vas? Digues! JOAN Vaig a donar pressa an en Valeri, pera que vingui am mi. URSULA No, no't moguis, que tu avui estàs molt nerviós. No't moguis de casa! Ja hi aniràs una altra hora! JOAN Te dic que'm deixis estar! URSULA No, Joan, no! JOAN Aparta-t! (_Li dóna una estrebada._) Vés! Vui treballar! Vui feina! (_Se'n va, desesperat, per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula queda plorant, fins que, al cap d'uns segons, compareix l'Engracieta, tota esverada._) ### ESCENA X L'Ursula i l'Engracieta ENGRACIETA Mare! Mare! URSULA (_girant-se amb esglai_) Engracieta! ENGRACIETA Aon va'l pare tant atribulat? URSULA A trobar en Valeri. ENGRACIETA Per què? URSULA (_no gosant-ho dir_) Oh!... ENGRACIETA Què heu tingut? URSULA Res. ENGRACIETA I doncs?... Mare, expliqueu-m'ho tot! (_Se sent la campaneta inferior._) URSULA Truquen. Vés a obrir. ENGRACIETA Però, digueu-me!... Cuiteu! URSULA Vés a obrir, corre! ENGRACIETA Per què ploreu? Què ha passat! No'm feu estar enguniosa! URSULA No ha passat res. Creu-me. ENGRACIETA Per què m'enganyeu? URSULA Vés! ENGRACIETA Però, mare!... URSULA (_suplicant_) Vés! (_L'Engracieta obeeix, anant-se'n per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA XI L'Ursula, sola. Aviat l'Engracieta i l'Agustí URSULA Qui hi deu haver? (_Queda pensativa. Després d'un llarc silenci compareixen l'Engracieta i l'Agustí per la primera porta de l'esquerra. L'Agustí va amb el vestit de les festes: bolet negre; camisa blanca, planxada; corbata de seda, blava; americana, ermilla i pantalons, de llana, negra; i savates rosses. Du rellotge am cadena de plata. Ve molt amoïnat._) ### ESCENA XII L'Ursula, l'Engracieta i l'Agustí AGUSTÍ Bon dia, Ursula. URSULA (_fingint alegria_) Bon dia, Agustinet. Que tal, ja has esmorzat? AGUSTÍ No pas avui. URSULA Vols que t'arregli... AGUSTÍ (_interrompent-la_) No. Gràcies. Ja he pres un petit desdejuni. URSULA (_somrient_) Vaja, espera una mica... AGUSTÍ (_agraint-ho_) Us dic que no'm feu res. URSULA No faltaria més! S'ha de menjar pera viure; s'ha de menjar, Agustinet. (_Rient._) Espera-t, que desseguida estic. AGUSTÍ Però, Ursula!... URSULA (_am gran prec_) Dóna-m aquest gust!... (_Desapareix, tol rient, per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA XIII L'Engracieta i l'Agustí AGUSTÍ (_anant a asseure-s a la vora del braser_) No sé ta mare per què... ENGRACIETA Deixa-la fer, home. AGUSTÍ Que faci (_agafant maquinalment la paleta_), que faci lo que vulgui. ENGRACIETA (_amb extranyesa_) Com parles avui!... AGUSTÍ (_després d'un curt silenci, cambiant de to_) Que diu que han despatxat a ton pare? ENGRACIETA (_am dolor_) Si! AGUSTÍ Que es extrany que air vespre ell no m'ho digués! ENGRACIETA Jo, no fa gaire que ho sé. Costa tant de donar una mala noticia! (_Cambiant de to._) Pobres treballadors vells! AGUSTÍ I pobres dels joves! ENGRACIETA Els joves rai! (_Curt silenci._) AGUSTÍ Que es trist i espinós el nostre camí! ENGRACIETA No t'entenc. AGUSTÍ Pobra Engracieta! Que mal t'he fet! ENGRACIETA (_molt sorpresa_) Tu? AGUSTÍ Jo, honradament, això sí, t'he encomanat les meves il·lusions i les meves alegries de jove; t'he despertat el cor am promeses de ventura. ENGRACIETA (_molt admirada_) Què vols dir? AGUSTÍ (_en veu baixa_) Escolta... ENGRACIETA(_interrompent-lo, ansiosa_) Parla desseguida. AGUSTÍ No has pensat gens en tu, ni en nosaltres dos, veient la situació de ton pare? ENGRACIETA (_ingenuament_) Per què? AGUSTÍ No has pres exemple de com pot ésser la nostra vida de vells? ENGRACIETA No... AGUSTÍ I la de joves, un cop units? ENGRACIETA (_am molta extranyesa_) Tampoc!... Jo no més sé que t'estimo! AGUSTÍ No has pensat res? ENGRACIETA Jo no més sé que t'estimo! Jo no més sé que tu has promès estimar-me! AGUSTÍ I t'estimaré sempre! ENGRACIETA Sent aixis, per què'm fas aquestes preguntes? AGUSTÍ Perquè voldria veure la teva conciencia il·luminada. ENGRACIETA Que dubtes de mi? AGUSTÍ (_dignament_) No! ENGRACIETA I doncs? Explica-t! No'm facis malpensar! AGUSTÍ No alcis tant la veu, que si'ns sentien... ENGRACIETA (_en veu baixa_) Que't fa parlar la desgracia del pare? Que no't veus en cor de mantenir-lo? Que ho fas, pot-ser, pera no deixar el teu? El meu, encara que sigui vell, ens ajudarà en lo que pugui. AGUSTÍ Tot lo que vulguis, però... ENGRACIETA (_amb ansietat_) Però, què? AGUSTÍ (_íntimament i am delicadesa_) Es veritat que t'agradaria ser mare? ENGRACIETA (_abaixant el cap, no sabent què respondre_) Oh!... AGUSTÍ (_somrient_) Digues: t'agradaria molt, oi? ENGRACIETA (_en veu baixa_) Sí. AGUSTÍ 1 no has pensat, per mai que'n fossis, en la sort dels nostres fills? ENGRACIETA (_amb el cap baix_) No.  AGUSTÍ I en la seva felicitat? ENGRACIETA (_sospirant_) Oh!... AGUSTÍ Parla, dòna, parla. ENGRACIETA Què sé jo! AGUSTÍ Mira lo que han de fer amb els seus les dones que treballen a la fàbrica... ENGRACIETA (_interrompent-lo_) Es ben cert! AGUSTÍ Pera guanyar-se'l pa per elles se veuen obligades, durant el dia, a abandonar-los. ENGRACIETA Els estimessin força!... AGUSTÍ Sí, que'ls estimen. ENGRACIETA Que se sacrifiquin per ells. AGUSTÍ Com? ENGRACIETA No deixant-los fins que siguin grandets. AGUSTÍ Sembla extrany que diguis això! Allavors ells i elles se moririen de fam. ENGRACIETA (_inconscientment_) Els pobres pot-ser en tenen masses, de fills! AGUSTÍ (_molt sorprès_) Masses! Ja saps lo que dius? ENGRACIETA (_sobtada_) Què? AGUSTÍ Com s'encomana l'immoralitat! ENGRACIETA Que he dit res de mal? AGUSTÍ (_am gran convicció_) Si!... Desde'l moment que's casen... ENGRACIETA (_interrompent-lo_) No me n'he adonat pas que digués res de mal. AGUSTÍ Ditxosa de tu... no, desgraciada de tu, que no veus encara'l costat pervers de la vida! ENGRACIETA Com te tornes! Abans no me les deies aquestes coses. AGUSTÍ Perquè abans no més pensava en mi. ENGRACIETA Que ja no m'estimes? AGUSTÍ Am tota la pietat de la meva ànima! ENGRACIETA I doncs? No hi pensis tant en demà; no t'amoïnis per lo que encara ha de venir. Treballem, afanyem-nos... Els pobres també'n poden ser de feliços! AGUSTÍ Tenen dret a ser-ho ! ENGRACIETA Si s'estimen, sí. No siguis tant ambiciós. Tu desitges una gran felicitat... I ho fas per mi i pels meus pares. Que no saps que jo am ben poca cosa m'acontento? AGUSTÍ (_am somriure trist_) Que'l veus bonic el món! Que'l veus rialler! ENGRACIETA Es clar que sí! No li vui veure de negre. Ja ho sé que per tot hi han espines; però, mira, no hi comptem amb elles: pensem no més en les flors. AGUSTÍ I si se't claven al cor, les seves espines? ENGRACIETA L'amor les arrencarà. AGUSTÍ (_amb ironia_) L'amor! ENGRACIETA Posa-t alegre, home! Fes fugir, com jo les tristeses a riallades. Què se'n treu de plorar? AGUSTÍ Res, no se'n treu! ENGRACIETA Ja m'agrada que atinis en tot. Es clar que m'agrada! Però tu t'hi amoïnes massa. (_Rient._) D'un dia'n ve un altre. AGUSTÍ (_amb ironia_) I anar fent, deixant-se portar de la fantasia... ENGRACIETA (_interrompent-lo_) I viure, viure... AGUSTÍ Com? ENGRACIETA Ai, ai! Com se puga. AGUSTÍ Sense comptar, sense preveure res, a cegues. I si a mig camí hem d'aturar-nos o caiem vençuts? ENGRACIETA No'm matis l'esperança! AGUSTÍ Escolta, escolta. No t'enlairis, Engracieta. Pensa en la realitat que'ns rodeja... medita'l pas que anem a donar... ENGRACIETA Ja'l tinc meditat de sobres. AGUSTÍ (_mirant-la fixament_) Tu encara ets la mateixa del primer dia que vaig parlar-te... ENGRACIETA (_interrompent-lo_) Com sóc? AGUSTÍ No més penses en el teu amor: no hi veus més endavant. ENGRACIETA Aixís me tractes? AGUSTÍ Tu pot-ser no't fas càrrec de lo que passa avui entre nosaltres!... ENGRACIETA Jo no me'n faig càrrec? (_Am dignitat._) Si no fos per això, creus tu que te'n parlaria del nostre casament? AGUSTÍ Ah! Es adir que es no més per lo que passa entre nosaltres que me'n parles? ENGRACIETA Què t'has figurat de mi? AGUSTÍ Oh! Res de mal. ENGRACIETA (_nerviosament_) Prou! Deixem-ho córrer tot! AGUSTÍ Però, dòna!... ENGRACIETA Vés! AGUSTÍ Aon vas ? ENGRACIETA Espera: vui tornar-te'ls presents que m'has fet, tot, tot.., AGUSTÍ I ara! Per què? ENGRACIETA No'n vui cap, de record teu. AGUSTÍ Però, escolta... ENGRACIETA Deixa-m estar! AGUSTÍ (_deturant-la_) Engracieta! Escolta, dòna! ENGRACIETA Vés! No'm toquis! T'avorreixo! (_Posant-se a plorar._) T'avorreixo! T'avorreixo! (_Compareix l'Ursula, precipitadament, per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA XIV Els mateixos, més l'Ursula URSULA (_veient plorar a l'Engracieta_) Engracieta! ENGRACIETA (_abraçant-la, plorant_) Ai, mare, mare! URSULA Per què plores? Digues! ENGRACIETA Ai, mare meva! URSULA (_a l'Agustí_) Què heu tingut? AGUSTÍ (_no gosant-ho dir_) Res... URSULA I, doncs, per què plora l'Engracieta? AGUSTÍ No se li pot dir la veritat. ENGRACIETA Si sabieu lo que m'ha dit! URSULA (_amb ansietat_) Explica-m'ho! AGUSTÍ Ja us ho explicaré jo mateix. ENGRACIETA No! Calla-t'ho, i vés-te'n, vés-te'n! URSULA Què passa? ENGRACIETA Tot m'ho temia! No m'he enganyat de res! AGUSTÍ Tu no'm comprens, Engracieta. Veus desamor allà on no hi ha més que una estimació gran, filla de la conciencia. Reflexiona lo que t'he dit... recull-ho i medita-ho serenament. URSULA Però, expliqueu-vos! Què passa? (_Curt silenci._) ENGRACIETA (_amb ironia_) Ni gosa dir-ho! AGUSTÍ Per què no? Tot ho confons, avui. Prens per covardia'l preveure'l demà, el que jo reflexioni. Si no m'espanto, no! Tu, m'espantes ! Jo no més desitjo que't facis càrrec de qui som, del camí que hem de fer. M'hi vui mirar molt a posar fills en el món. No ho consentiré que se'ls exploti com a mi... URSULA (_interrompent-lo_) Però, Agustinet, per caritat!... ENGRACIETA Deixeu-lo estar, mare. Tot això són excuses. AGUSTÍ No'm comprens! No'm comprens! ENGRACIETA (_amb ironia_) Vés, escolta a ton pare. AGUSTÍ Quina mania li teniu! ENGRACIETA Ja ha sortit am la seva. URSULA (_amb esglai_) Què dius? ENGRACIETA Si, mare! L'Agustinet ja no es pera mi! URSULA Què! Però, es veritat això? AGUSTÍ No us desespereu... URSULA (_interrompent-lo_) Què'n tens que dir de la noia? Encara no t'ha estimat prou? Que vols que's corsequi per tu? AGUSTÍ No, al contrari: si n'estic agraidissim d'ella. Però ara, més que mai, es el moment de prova! ENGRACIETA Com t'ho haig de provar que t'estimo? AGUSTÍ Posant fe en lo que't dic. ENGRACIETA (_amb ironia_) Matant les il·lusions de la meva joventut? AGUSTÍ Qui t'ha parlat de tal cosa? URSULA Justament ara'ns deixes ? AGUSTÍ No, dòna, no. Si jo vui ajudar-vos. Seré am vosaltres, participaré dels vostres dolors... URSULA (_interrompent-lo_) Reflexiona que en Joan s'ha quedat sense feina, i ja comença a ser vell! ENGRACIETA Per això'm deixa! AGUSTÍ No'm facis tant miserable! URSULA (_plorant_) Nosaltres no't serem una creu! Ja'ns morirem aviat ! AGUSTÍ No'm parleu així, que'm feu mal! URSULA Si tens por de no poguer mantenir-nos, no hi pensis: nosaltres dos, en Joan i jo, ja treballarem pera guanyar-nos el troç de pa de cada dia. AGUSTÍ (_am gran prec_) No'm digueu això ! URSULA No l'abandonis a l'Engracieta, que's moriria de pena! I nosaltres també! Ho sents? Creu-me a mi, que sempre t'he mirat com un fill nostre. ENGRACIETA (_amb engunia_) No crideu! URSULA (_en veu baixa_) Fes-te càrrec de la nostra situació. AGUSTÍ Si la veig i en protesto! ENGRACIETA No'l pregueu, mare. Que no veieu que es en va? AGUSTÍ No'm tractis aixís! ENGRACIETA Si no't mereixes altre tractament! No sé com he pogut estimar-te! (_Se sent la campaneta interior._) URSULA (_a l'Engracieta_) Corre: vés a obrir. ENGRACIETA Per què tenies de parlar-me d'amor, home fals, més que fals? AGUSTÍ(_am gran prec_) Però, Engracieta!... ENGRACIETA Vés! No vui escoltar-te!... (_Se'n va corrent a obrir la porta._) AGUSTÍ Que es trist no ser comprès! ### ESCENA XV L'Ursula i l'Agustí URSULA Agustinet: tingues compassió de nosaltres! T'ho demano per la memòria de la teva mare. Fes-ho pel pobre Joan! Tu ets jove i bon treballador. AGUSTÍ Però, a què ve tot això? URSULA Tu, si arribes a vell, no seràs tant desgraciat com nosaltres. AGUSTÍ Per què heu de dir aquestes coses? (_Per la primera porta de l'esquerra compareixen l'Engracieta i en Xalet. Aquest porta un mocador ple de verdura i altres viandes i dugués paperines plenes._) ### ESCENA XVI Els mateixos, més l'Engracieta i en Xalet XALET (_entrant_) Vès, Engracieta: ton pare ha dit que no tanquessis la porta. ENGRACIETA Ja l'he deixada oberta. URSULA Ont es en Joan? ENGRACIETA Al replà de l'escala, que enraona amb en Valeri. URSULA Per què no entren? ENGRACIETA (_excusant-se_) Oh!... XALET (_deixant el mocador i les paperines damunt d'una cadira_) Ho veieu, Ursula? Ja hem proveït, per avui. URSULA L'esca del pecat! XALET (_girant-se, sorprès_) Bé: de què us-e les haveu? URSULA Ja heu sortit am la vostra ! XALET Jo? URSULA Ja han fet efecte'ls vostres mals consells. XALET Què voleu dir? URSULA Pregunteu-ho an el vostre fill. XALET (_acostant-s'hi_) Noi: què passa de nou? AGUSTÍ Deixeu-ho estar, pare! XALET Com es que se'm reb tant malament? URSULA Massa bé que us rebem! XALET Voleu fer-me'l favor?... Agustinet: que ja ho saps lo d'en Joan? AGUSTÍ Si. XALET Ja ho saps que ha quedat sense feina? AGUSTÍ Sí, home, sí! XALET Que es trist, oi? URSULA Oh! A vós se veu que us ha afectat molt! XALET Més de lo que us penseu. Aquesta dòna's figura que jo no tinc sentits! URSULA Vós? XALET Doncs, pera que ho sapigueu, les penes d'altri m'afecten tant o més que les meves mateixes. No m'agrada veure desgraciats! URSULA Sí; per això'ns ajudeu tant! XALET Què voleu que faci? URSULA Ara, res. Ja no hi ha remei. XALET En què, no hi ha remei? URSULA Encara goseu preguntar-ho? XALET Bé, expliqueu-vos, si us plau. URSULA (_veient plorar a l'Engracieta_) Mireu si us diuen res aquests plors de la meva filla. XALET I ara! (_acostant-s'hi._) Engracieta! ENGRACIETA Aneu, aneu, mal home! XALET (_admirat_) Què? ENGRACIETA Aneu! No us vui veure més! XALET Però... que heu renyit am l'Agustí? AGUSTÍ No hem renyit, pare. ENGRACIETA Pitjor!... URSULA Tot s'ha desfet, per culpa vostra! XALET Noi: que no sents lo que'm diuen? Respon. Fes-me quedar bé, home! AGUSTÍ No'n parlem més! XALET Però, què heu tingut tu i l'Engracieta? Explica-m'ho... Per què heu renyit? AGUSTÍ Per res... XALET Mira que m'ho faran pagar a mi! ENGRACIETA Com que sí que vós ne teniu la culpa de tot! XALET Jo? ENGRACIETA Si, vós! URSULA I ningú més que vós! XALET Us dic que no! Oi, Agustinet? AGUSTÍ Però, home, no'n parlem més. XALET Ja ho has dit tu! ENGRACIETA Vós no li heu callat mai al vostre fill, fent-li veure lo que no era, pera que'm deixés! XALET No, Engracieta, no! ENGRACIETA I, avui, perquè heu vist la tribulació del pare, pobret!... XALET (_interrompent-la_) Te juro que t'enganyes! ENGRACIETA Sense respectar res, sense tenir en compte'l desconsol que hi ha en aquesta casa... XALET No'm facis tant poc favor!... (_Se sent enraonar en l'interior an en Joan i en Valeri._) URSULA Calleu, que ve en Joan! AGUSTÍ Pobre! XALET Però... AGUSTÍ (_am gran prec_) Calleu, pare! (_Per la primera porta de l'esquerra compareixen, enraonant, en Joan i en Valeri._) ### ESCENA ULTIMA Els mateixos, més en Joan i en Valeri JOAN (_an en Valeri_) Entra, home, entra. M'he deixat el rellotge a la reconera de l'arcova. VALERI Apa, doncs. JOAN (_veient plorar a l'Engracieta_) Engracieta: encara plores? ENGRACIETA (_am més desconsol que de primer_) Ai, pare del meu cor! JOAN No tinguis por, filla meva, que tot s'arreglarà. ENGRACIETA Que som desgraciats! JOAN Vaja, anima-t. I no hi pensis en mi ni en la meva sort! No t'he dit que tot s'arreglarà? ENGRACIETA Es impossible! JOAN Tant alegra que sempre has sigut! ENGRACIETA Ja no n'hi queda gens, d'alegria, en el meu cor! JOAN Que no't recordes de lo que vas dir-me air a la tarda? ENGRACIETA Sí. Fins allavores encara'm tenia per ditxosa ! JOAN I ho ets! I ho seràs més d'avui endavant. ENGRACIETA No, pare, no! JOAN Sí. Apa, digues, com air, joiosament: "Visca l'alegria! Visca l'alegria!" ENGRACIETA No puc! JOAN Per què? ENGRACIETA No puc, pare, no puc! L'Agustinet no ho vol que estiga alegra! JOAN No? ENGRACIETA Ja no es pera mi! JOAN (_molt sorprès_) Què! (_A l'Agustí._) Tu també!... Tu també'm deixes en el fort de les meves tribulacions? Tant poc els estimes aquests cabells blancs ? AGUSTI Sí, Joan, sí, que'ls estimo! JOAN Tu també en contra meu? Ara que estic ofegant-me! AGUSTÍ Disposeu de mi i de la meva vida! JOAN Pot més ton pare que la teva conciencia? XALET Jo no... JOAN Què t'hem fet? AGUSTÍ Res. JOAN Que t'espanten els vells? AGUSTÍ Els vells, no: la vellesa, sí! JOAN I per ton pare'ns sacrifiques a tots? Per aquest inútil... AGUSTÍ Mal dit, home. XALET Que'l voleu no més pera vosaltres l'Agustí? JOAN Treballeu! XALET (_amb emoció_) Que no hi tinc dret a menjar el bocí de pa que ell me dóna? Es el meu fill, ho sentiu? Es el meu fill, i no m'hi durà, no, a l'Hospici! JOAN Que no'ns abandoni a nosaltres, AGUSTÍ Si no us abandono! Compteu am mi. JOAN Am tu? (_Repensant-se._) No't necessito pera res! AGUSTÍ La vostra causa es la meva! JOAN (_amb sarcasme_) No! Tu ets jove! AGUSTÍ Sóc un oprimit com vós! Faig el vostre camí! JOAN Te dic que no't necessito! Jo sol sabré defensar-me la vida!(_Enèrgicament resolt._) Valeri! VALERl Què? JOAN No hi anem, a casa l'amo! VALERl No? JOAN Ja tinc un altre plan. VALERl Digues. JOAN Veuràs: aviat estarà resolt. VALERl Apa, doncs: què hem de fer? JOAN Anem, desseguida, a avisar a tots els filadors despatxats, pera tenir aquesta tarda una reunió... VALERl Aon? JOAN Aquí mateix. URSULA No, no ho facis! JOAN Te dic que sí! ENGRACIETA (_am gran prec_) Pare!... JOAN Tinc una gran idea! Apa: anem de casa en casa a trobar els companys! VALERI Anem! JOAN (_an en Valeri_) Mira: tu agafes carrer amunt i jo carrer avall. Ja'ns trobarem. VALERI A quina hora'ls diré que compareguin? JOAN Tant bon punt hagin dinat. Que no s'entretinguin. Diga-ls que hem de tractar seriament de lo de la fàbrica... que hem de pendre acords molt importants. Encomana-ls que no faltin, perquè es qüestió de vida o mort. VALERI (_anant-se'n atribulat_) Som-hi, doncs! JOAN Ara veuran qui són els del nostre temps! Els vells, els pobres vells, ensenyaran an els joves de fer-se valguer la raó! (_Se'n va, desesperat, per la primera porta de l'esquerra._) URSULA (_seguint-lo, cridant_) Joan, per l'amor de Déu!... AGUSTÍ (_cridant-lo_) Joan! Joan! URSULA Pobres de nosaltres! Teló ràpid ## ACTE TERCER Menjador decorat modestament. Al fons, una finestra que dóna al carrer; a l'esquerra, la porta de l'escala, amb una campaneta i cordó pera trucar; a la dreta, dugués portes: la primera comunica al passadiç de la sala i arcova; la segona, a una altra dependència. A l'angol de l'esquerra, un armari reconer ple d'objectes de pisa. Del sostre penja un quinqué, apagat, i sota hi ha una taula amb ales. Per les parets, un calendari i dos o tres cromos en quadros. En tota la peça, mitja dotzena de cadires de boga i fusta de pi, pintades de negre, am viuets grocs. Es l'hora de dinar. ### ESCENA I L'Ursula, l'Engracieta i en Joan (_A l'aixecar-se'l teló, l'Ursula i en Joan estan asseguts cada un a un extrem de la taula, amb el cap baix, molt apesarats. l'Engracieta, al mig de tots dos, plegant les estovalles. Han acabat de dinar._) JOAN (_després d'un llarc silenci_) I bé: no ha dit res més? No ha dit res més l'Agustinet? URSULA No.  JOAN Sents, Engracieta? ENGRACIETA Ja ho sabeu tot. JOAN Doncs no he quedat convençut. URSULA No't sembla que...? JOAN Prou! Deixem-ho córrer! Lo que hagi estat, hagi estat! ENGRACIETA (_acabant de plegar les estovalles_) Voleu fer el favor, pare, d'apartar-vos una mica, que desaré les estovalles? JOAN (_aixecant-se_) Sí, filla. ENGRACIETA Oh! No us heu d'aixecar, per això. JOAN Fes, dòna. ENGRACIETA (_posant les estovalles en un calaix_) Seieu, pare, seieu. JOAN Estic cansat de tant seure. (_Està molt nerviós._) Qui sap si ja deu haver dinat en Valeri! URSULA Pots comptar que sí. JOAN Me n'hi vaig, doncs. URSULA Espera. JOAN Què vols? URSULA Tant mateix tindreu la reunió? JOAN Sí. URSULA Aquí a casa? JOAN Sí, dòna. Ara desseguida. Per què m'ho preguntes? URSULA Per res, home. JOAN Es que, si no... (_Nerviosament._) Quina hora tenim? (_Mira'l seu rellotge._) Que es aviat! Aquells encara trigaran! ENGRACIETA (_anant-se'n cap a la dreta_) No us despacienteu. URSULA Aon vas, Engracieta? ENGRACIETA A rentar els plats. URSULA Ja'ls rentaràs després. ENGRACIETA No... URSULA Deixa, deixa... ENGRACIETA Com us sembli! JOAN Si, per casualitat, mentres sóc a parlar amb en Valeri, vingués algú a demanar-me,fes-me un crit o atraça-1 a dalt. URSULA Està bé. JOAN (_anant-se'n_) Vès, que deixo la porta oberta. URSULA Vés, vés. (_En Joan desapareix per la porta de l'escala, deixant-la oberta._) ### ESCENA II L'Ursula i l'Engracieta URSULA (_després d'un curt silenci_) Ja't dic jo que entre una cosa i altra!... ENGRACIETA No us hi afecteu, mare. URSULA No m'ho sé acabar lo que ha fet l'Agustí! ENGRACIETA No'ns en recordem més. URSULA Jo, per això, encara estic am la mateixa de que ell no es dolent. ENGRACIETA No ho es gens... URSULA Però li falta caràcter. ENGRACIETA No ho cregueu. URSULA Si tingués caràcter no s'hauria deixat convèncer tant fàcilment per son pare. ENGRACIETA No té pas tota la culpa, son pare. URSULA No? Qui, doncs? ENGRACIETA L'Agustinet pensa molt en lo que ha de venir... S'ha espantat! URSULA Per què té d'espantar-se? Si ell t'estimés força... ENGRACIETA No ho sé. No ho veig prou clarament. Tant aviat me sembla que m'estima massa... com que ja n'està cansat, de mi. URSULA Tot allò que ha dit són excuses. Aquelles extranyeses no hi ha cap jove que, a la seva edat, les pensi. (_Compareix la Susagna per Ja porta de l'escala._) ### ESCENA III Les mateixes, més la Susagna SUSAGNA (_traient el cap per la porta_) Que esteu soles? URSULA Entra, Susagna. SUSAGNA (_entrant_) Déu vos guard, i bon profit. URSULA Gràcies. Igualment. SUSAGNA Ara he deixat en Joan a dalt. URSULA Ja ho sé que hi es. Seu. ENGRACIETA (_oferint-li una cadira_) Teniu, Susagna. SUSAGNA (_asseient-se_) Gràcies, noia.(_Curt silenci._) I, doncs, què hi ha de nou? Que saps quina'n porten de cap els homes de casa? URSULA No més sé que, d'aquí una estona, ells i els seus companys despatxats han de tenir una reunió. SUSAGNA Què's proposen? No'n tens fums? URSULA Jo crec que, d'entre tots, volen nomenar una comissió pera avistar-se am l'amo de la fàbrica. SUSAGNA Ben pensat. Veus? Això sí que es ben pensat. (_L'Engracieta se'n va per la primera porta de la dreta._) ### ESCENA IV Les mateixes, menys l'Engracieta URSULA Però, vols dir que'n treuran res? SUSAGNA Què sap una! Si ells s'expliquen i fan veure clarament la situació en que tots plegats ens trobem; si saben tocar el cor... URSULA (_interrompent-la_) Sí; però en Joan me fa por. SUSAGNA Per què? URSULA No veus que té aquest genit que desseguida s'enlaira? Jo crec que seria mellor que ell no's fiqués en res. Perquè si'l seu principal o el director de la fàbrica li fan una mala contesta... ai, Déu nos en guard!... es capaç de trencar-los el respecte, i no sé, no sé lo que'n pot venir d'això. SUSAGNA Oh! Si tant malament el tracten... URSULA Quan li pugen les sangs al cap, creu que fa feresa, en Joan! SUSAGNA Qui perd lo seu, perd el seny! URSULA Ja ho pots dir, ja! (_Mirant a l'entorn._) SUSAGNA Ai, ai! Ont es l'Engracieta? URSULA Deu ser per allà dins. SUSAGNA No hi ha com ella. Ara ja deu estar frisant pera veure l'Agustinet. URSULA Tant es que l'esperi com no. SUSAGNA Que han renyit? URSULA No; però es lo mateix o pitjor. SUSAGNA (_sorpresa_) Com s'entén! Me fas quedar parada! URSULA Que no te n'ha dit res en Valeri ? SUSAGNA Ni una paraula. URSULA A fe que ell ho ha presenciat tot. Una desgracia mai va sola! SUSAGNA Però, què ha passat? URSULA Ni ho sé lo que aquell xicot s'empatolla! SUSAGNA Mira, mira, l'Agustinet! Jo que'l tenia per un minyó formal! URSULA Tant que deia que l'estimava, a l'Engracieta! SUSAGNA I vosaltres, que l'haurieu dut am palmes! (_Compareix en Xalet per la porta de l'escala._) ### ESCENA V Les mateixes i en Xalet XALET (_treient el cap per la porta, no gosant entrar_) Ursula... URSULA (_indignada_) Vós? XALET Sí, jo. URSULA Què voleu? XALET (_entrant a poc a poc_) Que no hi es en Joan? URSULA No. Per què? XALET El voldria veure. URSULA Encara goseu acostar-vos an aquesta casa? XALET No'm tracteu així! Vinc en sò de pau. En bona fe! URSULA (_amb ironia_) Després que heu fet el mal! XALET I l'Engracieta, que tampoc hi es? URSULA No n'heu de fer res de la noia. Què te'n sembla, Susagna? Se pot ja arribar a més? SUSAGNA Què t'hi diré jo, Ursula? URSULA Després que ell ha sigut el cap i causa de tot, encara s'atreveix a dir que ve en sò de pau! XALET Sí, dòna, sí que hi vinc. Vès qui s'ho tenia de pensar que'l noi s'ho prengués tant a la valenta! URSULA Aquí teniu els resultats dels vostres sermons i els vostres consells! XALET Ja ho veig, ja. Però, entre poc i massa, també! Si algun dia me n'he anat de la llengua en contra vostra, ho podeu creure, no ho he fet pas am l'intent de perjudicar-vos. Amb aquest béc (_tocant-se'ls llavis_), devegades, sense pensar-nos-ho, fem més mal que una pedregada. URSULA I pot-ser el doble! XALET Creieu que'm penedeixo de tot! URSULA El diable, quan es vell, se fa ermità! XALET Jo, la veritat, no ho maliciava que arribés a fer tant mal. No sé per qué'l noi, tenint tant saber, s'ha deixat guiar per mi! Bé, digueu: que no's pot veure l'Engracieta? URSULA No! No pas vós! XALET Pobra noia! Air va enternir-me! URSULA Farsant, més que farsant! XALET Jo mai havia vist plorar a ningú amb aquell desconsol! Deuen patir molt els que s'estimen! URSULA Aneu, aneu! XALET (_sincerament_) No sigueu aixís, dòna! No sé lo que pagaria pera que les coses tornessin al seu lloc! SUSAGNA Ho dieu de debò. Xalet? XALET Sí, Susagna. Ja ho veig que ara no voldreu creure-m. Vet-aquí lo que es tenir mala nomenada! SUSAGNA Us coneguessin com jo, encara... XALET (_interrompent-la_) Si: l'un me té per gandul, l'altre per trapacer... URSULA Com que no sou res més!... XALET No sóc ni una cosa ni l'altra! Jo estic malalt, encara que no ho sembli. Jo no puc treballar. Si he arribat a vell, com veieu, ha sigut gràcies a la dòna, en pau descansi, i al noi, que m'han estimat sempre i han fet pera mi més de lo que podien. Que'm diguin o no gandul, tant se me'n dóna: ja hi estic avesat. En lo que no passo es que se'm tingui per un home de mals sentiments... Vaja, jo vui que l'Engracieta's casi am l'Agustinet, i com més aviat mellor. En tindria un càrrec de conciencia que no's casessin! URSULA Ja trobareu el castic, ja! XALET Justament ara que en Joan s'ha quedat sense feina! Vès què pensaria de nosaltres la gent! URSULA Què voleu que pensin? XALET Pobre Joan! Me fa una llàstima! (_Torna l'Engracieta. A l'adonar-se'n._) Escolta, Engracieta. ### ESCENA VI Els mateixos, més l'Engracieta ENGRACIETA Digueu. XALET (_falaguer_) Escolta, maca; escolta una cosa. ENGRACIETA Expliqueu-vos. XALET Vaia, no estiguis trista. Que te l'has cregut, a l'Agustinet? ENGRACIETA Per què m'ho pregunteu? XALET Bé: que te l'has cregut? ENGRACIETA Per què no? XALET Que no saps que es d'aquella manera? Encara no li coneixes el caràcter? Es un xicot molt nerviós, tot cor, com jo, si fa o no fa. Que't penses que no li sap greu allò que t'ha dit aquest matí? Sí, noia, sí, que n'hi sap. ENGRACIETA L'Agustinet es molt resolut. XALET No, dòna, no! Mira: ara no fa gaire, tot dinant, li he fet prometre que tornaria a veure-t. Vés, amoixa-l, quan el vegis. No li facis mala cara, i ja veuràs com, ben garbellat, no haurà passat res. Es un bon noi, l'Agustí! ENGRACIETA Ningú us diu lo contrari. XALET Hi estàs, eh, en que es un bon noi? ENGRACIETA Sí. XALET Ara mateix deia a ta mare, sinó que ella no vol creure-m: juro que'm penedeixo de lo que he fet am vosaltres, sobre tot am tu! Perquè, vaja, no t'ho mereixes! No sé en què m'havia fixat! Com que en aquest món tot-hom diu mal l'un de l'altre i això s'encomana... Me dol més lo que he dit!... ENGRACIETA Ja us ho perdono tot! XALET Gràcies. Però, costi lo que costi, aquesta qüestió ha d'arreglar-se. Jo faré mans i mànegues pera que't casis am l'Agustí. URSULA Sí, ara... XALET Encara s'hi es a temps. SUSAGNA Mentres hi ha vida hi ha esperança. XALET Jo'l convenceré de que va errat; me donaré tota la culpa de lo que passa... i el noi me farà quedar bé. ENGRACIETA Que poc el coneixeu! XALET Sí, dòna, sí, que'l conec! L'Agustinet no ve de mala sang. Es tallat de bona lluna. ENGRACIETA Tot es en va! XALET Tu deixa-m fer! SUSAGNA Sí, Xalet: mireu si podeu arribar-ho a cap. XALET (_am resignació_) Vaia! I un cop sigueu casats, jo'm conformaré de tot. Pels anys que'm queden de vida... SUSAGNA (_somrient_) Aixís m'agradeu! XALET Us prometo no anar més a la taverna. D'avui endavant seré tot un altre: ja està dit. ENGRACIETA Es inútil! XALET Deixa, dòna! (_Se sent la campaneta._) Truquen. URSULA (_alçant la veu_) Entreu, entreu, que la porta es oberta. (_Per la porta de l'escala compareixen l'Olaguer i en Geroni. El primer es molt curt de vista i té dolor a les cames. Tant l'un com l'altre vesteixen de la manera tipica dels obrers filadors._) ### ESCENA VII Els mateixos, més l'Olaguer i en Geroni OLAGUER (_desde la porta_) Que no hi es en Joan? URSULA No. Es a dalt amb en Valeri. Entreu, que ja ve desseguida. OLAGUER (_entrant_) Déu vos guard. SUSAGNA Hola, Olaguer! GERONI Bones tardes. XALET Què hi ha, nois, què hi ha? OLAGUER Ah! Sou vós, Xalet? XALET El mateix. OLAGUER Dispenseu: no m'hi havia fixat. XALET Es fàcil! URSULA Seieu, si us plau. ENGRACIETA (_oferint-los cadires_) Teniu, Olaguer. Teniu, Geroni. OLAGUER (_asseient-se_) Gràcies. GERONI (_també asseient-se_) M'he cansat, pujant l'escala. OLAGUER Jo també. Les cames ja gairebé no poden portar-me. XALET No us espanteu, home! OLAGUER No! Jo no m'espanto mai. Qui ha fet avui, farà demà. GERONI A mi no més m'espanta'1 fred! SUSAGNA No'n fa pas, ara. OLAGUER No! I a fe que en tot el dia no s'ha vist el sol. GERONI Me sembla que avui plourà. XALET Voleu dir? GERONI Vaia! OLAGUER Prou que ho conec am les cames. XALET Que senyalen el temps? OLAGUER Són el meu pronòstic. Aquest dolor, que no'm deixa viure en repòs!... XALET Feu-vos-hi unes fregues amb aiguarràs. OLAGUER Ja ho he provat tot. Sabeu què es el meu mal? XALET Masses anys! OLAGUER Endavinat. GERONI No's pot-ser vell! (_Curt silenci i cambi de to._) XALET I bé: que heu rebut un avís? OLAGUER Sí: me l'ha donat en Valeri. GERONI A mi, en Joan. OLAGUER Que sabeu què volen? XALET(_vacil·lant_) Del cert, no. OLAGUER I vós, Ursula? URSULA Tampoc. Espereu que tornin. SUSAGNA Ja us ho podeu pensar: coses de la fàbrica. OLAGUER Ah! Ja m'ho mig temia. No hauria vingut pas; sinó que he pensat: "Vés, arriba-t'hi; allò, per no quedar malament". Compreneu? XALET Penseu com jo. OLAGUER Deuen volguer fer una reclamació a l'amo. XALET De segur. OLAGUER Me sembla que no se'n treurà res. GERONI Es feina en va. OLAGUER Es clar, home! Quan ens han despedit, ells sabran per què. I, després, jo entenc que qui paga governa, a casa seva. URSULA Que no es mal fet, pera vós? OLAGUER Lo què? Que'ns hagin despatxat? URSULA Sí! OLAGUER Oh! Veureu, veureu... Si al nostre lloc hi poden posar filadors joves, que al cap de la setmana facin més mudades que nosaltres, trobo que obren santament traient-nos de les màquines. Jo, en el seu cas, pot-ser faria lo mateix. Els joves tenen més llestesa. GERQNI No hi passo! OLAGUER No? GERONI En lo únic en que pot guanyar-me un jove es en untar el rodatge. OLAGUER En tot, home, en tot. GERONI Oh! Cah! En untar el rodatge, sí; però, si no'm rodés el cap, pera pujar a les bancades, encara'n parlaríem. Comprens el sentit? OLAGUER (_amb enfasi_) Oh! Si jo tingués la vista bona i no patis de dolor i em fessin trenta anys de descompte... GERONI (_interrompent-lo_) Bé: tu ja ho agafes per alt. OLAGUER Veuràs: jo no estic pera moure raons: ja he fet a tots. URSULA I, doncs, de què us refieu? OLAGUER Ai, ai! Dels meus fills. URSULA Dels vostres fills? OLAGUER Sí! En tinc dos, i tots dos casats, que defensen una bona setmanada. Molt serà que un o altre no'm reculli! URSULA Ai! Quina sort! GERONI A mi l'encarregat m'ha promès que m'ocuparia a ensacar borra. XALET Doncs, sent aixís, vosaltres ja esteu salvats... OLAGUER Es clar que sí! Vés quina reclamació hem de fer ni jo ni aquest! SUSAGNA I en Joan? I en Valeri? OLAGUER En Joan ja té l'Engracieta. SUSAGNA I nosaltres? OLAGUER Vosaltres?... Ai! Que aviat us desespereu! SUSAGNA Vós us hi trobéssiu en el nostre cas! OLAGUER S'ha de pendre paciència, Susagna! XALET Si; però l'un té d'ajudar a l'altre. OLAGUER No dic que no. GERONI Jo tampoc. OLAGUER Bé... però no vui treure la cara pera res. Per sota mà, tot lo que vulguin. (_Cambiant de to i aixecant-se._) Apa, anem, anem a veure aquells, que tinc una mica tard. ENGRACIETA Espereu, que vaig a avisar-los. GERONI (_també aixecant -se_) Ja hi pujarem. ENGRACIETA Es que l'Olaguer està cansat. OLAGUER No hi fa res. Anem, anem, Geroni, que a casa m'esperen. GERONI Som-hi, doncs. XALET Apa: jo també vinc am vosaltres. URSULA Aneu, aneu. OLAGUER Passeu vós al davant, Xalet. XALET Va ja. (_A les dones._) Adeussiau. URSULA Bon vent! SUSAGNA Adéu, adéu! XALET Ja tornaré. (_En Xalet, l'Olaguer i en Geroni desapareixen per la porta de l'escala._) ### ESCENA VIII L'Ursula, la Susagna i l'Engracieta URSULA Quina indignació fa la gent! SUSAGNA Ai, sí! Tot-hom no més procura pera ell! URSULA Tota m'irrito, quan sento parlar així! SUSAGNA Però, mira en Xalet! Vès qui ho hauria dit que tingués tanta bondat de cor? URSULA (_amb ironia_) Que te'l creus? SUSAGNA (_am convicció_) Sí. URSULA Jo no. Es més fals que la sorra del mar! ENGRACIETA Jo també me'l crec. URSULA Si no pot enraonar que no menteixi! SUSAGNA Bé, vaja... URSULA Per què no ho feia abans, quan era hora, lo que ara fa? SUSAGNA Ja's penedeix de tot. URSULA Oh! Si'ls penedits poguessin tornar a Roma!... SUSAGNA Que ets mal pensada! URSULA Pensa mal i no erraràs. (_Compareix l'Agustí per la porta de l'escala._) ### ESCENA IX Les mateixes, més l'Agustí AGUSTÍ Bones tardes. SUSAGNA Déu te guard, Agustí. URSULA Ah! Tant mateix has tornat? AGUSTÍ Per què no haig de tornar? Que us-e sap greu? URSULA No. Se veu que has cregut el teu pare. AGUSTÍ No'l culpeu de res, an ell. URSULA Oh! No'l culpem pas. Ha dit que tornaries, i veig que no'ns ha enganyat. Si abans l'escoltaves pel mal, l'escoltes ara pel bé. AGUSTÍ De tot lo que'm diu el pare me'n prenc lo que mellor me sembla. Si l'escolto i no'l contradic, es perquè no parla mai am malicia. El pobre no pot veure'l món sinó a la seva manera. SUSAGNA Li tens molt respecte. AGUSTÍ Sempre n'hi he tingut. URSULA L'haguessis sentit no fa gaire: tot volia adobar-ho. Oi, Engracieta? ENGRACIETA Sí. URSULA Ha promès fer tota mena de sacrificis, fins el de no acostar-se més a la taverna. AGUSTÍ Us dic i us repeteixo que ell no té la culpa de res. Torno an aquesta casa perquè no puc despendre-m, aixís com aixis, de vosaltres. L'afecte arrelat no's mata tant fàcilment, ni jo'm proposo matar-lo. Engracieta: sempre t'he dit que t'estimava. ENGRACIETA I encara m'ho dius. AGUSTÍ Perquè es veritat. Si no t'estimés, també ho diria. URSULA Però, quina estimació més extranya la teva! AGUSTÍ No la compreneu, oi? URSULA No. Si l'estimessis, a l'Engracieta, no la deixaries patir. AGUSTÍ Vós no més podeu creure en el meu amor veient-me casat. SUSAGNA Deixeu-ho córrer. Us tornareu a enfadar. URSULA No tingueu por, Susagna. SUSAGNA Pot-ser me fico allà on no'm demanen; però, jo, saps?... URSULA Tu ja ets com de familia. SUSAGNA Ja ho sé. Sinó que en això dels casaments... URSULA Ai! Ara que tot ja estava a punt! SUSAGNA Oi tal! Quina llàstima! AGUSTÍ Però, què té més que'm casi avui que demà? Per què hem de parlar-ne ara, en aquesta ocasió? Que no podem esperar-nos? URSULA Si; anem esperant! AGUSTÍ Vós no teniu confiança en mi. URSULA No ha de ser, tard o d'hora? AGUSTÍ (_convençut_) Sí. I serà. URSULA Doncs, si ha de ser, que sigui com més aviat mellor. SUSAGNA Sí, sí, Agustinet. AGUSTÍ Però, espereu-vos, dòna. Pot-ser jo trobaré un medi... URSULA Malaltia llarga, parenta de la mort. AGUSTÍ Que voleu que faci un cop de boig, sense cap mirament? URSULA No ho deies pas aixís, abans. AGUSTÍ No'm feu enraonar, Ursula, perquè diria lo que no tinc ganes de dir! URSULA Explica-t, home! AGUSTÍ Però, que no sabeu de comptar? URSULA Més que tu. AGUSTÍ Que no us feu càrrec de lo que jo guanyo cada setmana? URSULA No guanyava tant en Joan el dia que vam casar-nos. SUSAGNA En Valeri tampoc. AGUSTÍ Aquells eren uns altres temps. URSULA Amb el teu jornal i amb el de la noia, ben repartits, encara podeu estalviar alguna cosa. AGUSTÍ Oh! Es que jo, un cop casat, no vui que l'Engracieta vagi a la fàbrica. URSULA Ah! No? AGUSTÍ No. La dòna que sap els seus devers té prou feina a casa. URSULA Jo hi vaig anar, quan era jove, a la fàbrica. I la Susagna també. SUSAGNA Qui pogués tornar-hi an aquella edat! AGUSTÍ No'n parlem d'allavores: parlem de lo d'ara. URSULA Ai! Quins joves més espantadiços corren avui! AGUSTÍ Digueu-me lo que volgueu; digueu-me covard: tant se m'endona. Jo no hi dec anar, aixís a l'esbogerrada, contra les circumstancies. Si jo tenia l'esperança de mellorar la meva situació... enteneu?... si jo vegés... què us diré!... que, treballant amb amor com treballo... URSULA (_interrompent-lo_) Que no ets com els altres? AGUSTÍ Quins altres? URSULA Que no't veus capaç, portant-te bé, d'arribar a ser encarregat? AGUSTÍ (_interrompent-la_) No; no hi he pensat mai. Ni ho acceptaria. URSULA Doncs, no't queixis! AGUSTÍ Si no sóc jo qui's queixa: sou vosaltres. URSULA Que no'l sents, Susagna? SUSAGNA (_excusant-se_) Oh!... URSULA Que te'n sembla, noia? ENGRACIETA No'n parlem més, creieu-me. URSULA (_amb ironia trista_) Som nosaltres, nosaltres, els que'ns queixem! AGUSTÍ No m'heu entès, Ursula! URSULA (_plorant_) Ai, Senyor! Qui'ns ho tenia de dir de tu! SUSAGNA (_sentint passos_) No ploris, Ursula, no ploris! (_Torna en Xalet per la porta de l'esquerra._) ### ESCENA X Els mateixos, més en Xalet SUSAGNA (_al veure en Xalet_) Que ja baixen? XALET Cah!... (_A l'Agustí._) Hola, noi! URSULA Què diuen? XALET No arribaran pas a entendre-s. URSULA Qui sap ! XALET Jo m'he ofert en tot i per tot an en Joan, i ni tampoc m'ha escoltat. (_Compareixen el Menut, en Borra i el Tit per la primera porta de l'esquerra. Vesteixen per l'estil de l'Olaguer i en Geroni._) ### ESCENA XI Els mateixos, més el Menut, en Borra i el Tit MENUT Se pot passar? URSULA Sense trucar. Entreu, entreu. (_Entren tots i saluden. Els altres els corresponen._) TIT Apa! URSULA (_a tots_) Seieu, si us plau. (_L'Engracieta'ls ofereix cadires._) ENGRACIETA Teniu, Borra. BORRA (_asseient-se_) Vinga. ENGRACIETA Teniu, Menut. Teniu, vós. MENUT Gràcies. (_El Menut i el Tit s'asseuen._) TIT Seiem-hi. MENUT (_després d'un curt silenci_) I, doncs, en Joan? URSULA Ja vé: es amb en Valeri. BORRA Que han anat molt lluny? URSULA No: són aquí mateix. SUSAGNA Són a casa. XALET Jo, ara acabo de deixar-los. BORRA Anàvem a posar-nos a dinar, quan veig que compareix en Valeri pera donar-me l'avís de que aquesta tarda'm deixés caure aquí. TIT A mi m'ha avisat en Joan. MENUT A mi també. Però no ha volgut donar-me cap explicació. Això sí, m'ha encomanat en gran manera que no fes falta. Justament avui que volia anar a trobar el metge! SUSAGNA Que no esteu bo? MENUT No gaire: tinc la caixa espatllada, SUSAGNA Ah! Sent aixi... MENUT Que pot-ser vol fer una reclamació, en Joan? XALET Crec que sí. TIT Què hi dius, Borra? BORRA Jo? MENUT No estàs per reclamacions tu. BORRA Noi, tenim mala peça al teler. SUSAGNA Devegades... URSULA Que aviat perdeu l'esperança! BORRA L'esperança era una noia molt bonica que va morir asseguda. Què't sembla: hi toco, Agustinet? AGUSTÍ Què us diré jo?... BORRA De què'm servirien els anys i l'experiencia? TIT Jo tampoc hi crec massa en les reclamacions. MENUT I, doncs, en què creus? TIT Què vols que't digui? No hi ha com en Xalet. XALET Jo? TIT Sí. Vès qui t'empeta la base, a tu! XALET Les teves agalles voldria! TIT Jo fos jove! BORRA Tant se m'endona. MENUT (_an el Tit_) Que t'agradaria tornar a començar la vida? TIT Sí. Ara rai, que ja sé les tasqueres! BORRA Jo, ja voldria haver arribat a la darrera fita. Perquè, pera ser jove i haver de rependre aquest calvari... TIT Cah, home! No't donguis mai! Fes com uns girassols que aquest estiu tenia a l'eixida de casa. BORRA Vaia uns girassols, nosaltres, més pansits i coll-torçats! TIT Ves sempre de cara a la llum. MENUT Això ho has sentit a dir. SUSAGNA Bé: me'n vaig a avisar aquells. BORRA Ah! No'ls dongueu pressa. MENUT Ja baixaran, si volen. TIT Que estan sols? SUSAGNA No: també hi ha l'Olaguer i en Geroni. TIT Aquell camandules de l'Olaguer ha comparegut? Que es extrany! MENUT Si... I en Geroni? TIT Vaia un altre! MENUT Quin parell d'emplastres! BORRA Cada hu es com Déu l'ha fet. TIT Que va que si acordem nomenar una comissió pera anar a avistar-se am l'amo, que ni l'un ni l'altre volen ser-ho? BORRA Com que no tenen paraules... TIT Ni fets! I encara que'n tinguessin, de paraules. BORRA Veuràs: l'Olaguer compta amb els dos nois que té casats. TIT I en Geroni? BORRA Aquest, rai! Deixa-l anar. SUSAGNA (_aixecant-se_) Me'n vaig a dir an aquells que vinguin. URSULA Vés, vés, Susagna. SUSAGNA Adeussiau tots. (_Tols li tornen la salutació._) AGUSTÍ Salut! ENGRACIETA Estigueu bona, Susagna. (_La Susagna desapareix per la porta de l'escala._) ### ESCENA XII Els mateixos, menys la Susagna BORRA I, doncs, Menut, qui hi posaran ara al nostre lloc? MENUT Ja pots comptar: els nuadors més avispats. BORRA Per això'ns han despedit a nosaltres! XALET Tinguessin vinticinc anys! MENUT Ja veurem els joves! BORRA Jo, si hagués fet anar una màquina de cinccentes pues, hauria aconseguit més la feina. TIT No, home, no: hauries tingut de córrer el doble: les màquines petites van més depressa. BORRA Es clar que sí; però... TIT Però, re. Vès què'ls expliques als amos! Ells no més veuen que portem un feix d'anys al damunt. MENUT I les _cordes_ de l'_espiral_ ja estan gastades. TIT Aquests són! La qüestió es el negoci; que'l capital creixi! ENGRACIETA Ditxós negoci! AGUSTÍ Sempre'ls diners! BORRA I doncs? MENUT També haurien de mirar una altra cosa. TIT Que'ns deixen a la misèria? MENUT Sí. TIT Vès que'ls contes! No hi estàs en això, Agustinet? AGUSTÍ Conforme del tot. TIT (_an el Menut_) Ho veus? URSULA Ai! Que triguen! (_Se senten enraonaments a l'escala._) ENGRACIETA Me sembla que ja baixen. URSULA Sí. Ja ls-e sento. XALET (_a l'Agustí_) Noi: nosaltres pot-ser que'ns en anessim. AGUSTÍ Tinc de veure en Joan. XALET Ah! Fes, doncs. URSULA Ja són aquí. (_Per la primera porta de l'esquerra compareixen, enraonant, en Joan, en Valeri, l'Olaguer i en Geroni._) ### ESCENA XIII Els mateixos, més en Joan, l'Olaguer, en Valeri i en Geroni JOAN (_molt satisfet i animat_) Hola, nois! (_Mira, extranyat, a l'Agustí._) TIT Hola, Joan! (_Tots se saluden. Molta animació._) JOAN I els altres companys? BORRA Quins? JOAN Que no us heu trobat, tot venint? OLAGUER Ja faran cap. GERONI Encara es d'hora. JOAN Apa, seieu. Agafeu cadires. (_Se van asseient en desordre._) MENUT De què's tracta, Joan? JOAN Espera que hi siguem tots. MENUT Que has citat algú més? JOAN Sí: tots els companys despatxats. L'un ha avisat l'altre. Ursula! Engracieta! URSULA Què vols? JOAN Més cadires, que no n'hi ha prous! Porteu les de la sala. URSULA Ja va. (_L'Ursula i l'Engracieta desapareixen per Ja primera porta de la dreta._) ### ESCENA XIV Els mateixos, menys l'Ursula i l'Engracieta JOAN Apa, enllestiu. XALET Jo, tant-se-val que me'n vagi. AGUSTÍ Joan: us hauria de veure. JOAN (_després de mirar-se'l una estona_) Queda-t. AGUSTÍ Si us haig de ser útil... JOAN Sí, queda-t; tu tens lletra: pot-ser que convingui assentar alguna cosa. AGUSTÍ Com volgueu. XALET Doncs, me'n vaig. MENUT Us en aneu, Xalet? XALET Sí. Vaja, salut tot-hom, i bona sort. (_Tots el corresponen. En Xalet desapareix per la porta de l'esquerra._) ### ESCENA XV Els mateixos, menys en Xalet JOAN Valeri. VALERI Mana. JOAN Apa, vine a ajudar-me: agafa la taula per aquell cap. AGUSTÍ No: deixeu... (_Agafant-la ell._) On voleu posar-la? JOAN Allà, de cara a la paret. (_Col·loquen la taula de cara a la paret de la dreta. Compareix en Calderí per la porta de l'escala._) ### ESCENA XVI Els mateixos, més en Calderí CALDERI Salut! (_Tots el saluden._) JOAN Hola, Calderí! TIT (_volguent agafar la taula_) Deixa, Agustinet... AGUSTÍ No us amoïneu. JOAN(_an en Calderí_) Seu, noi, seu. CALDERÍ (_buscant cadira_) Oh!... JOAN Noies! (_Acabant de col·locar la taula._) Aixís. Ara no més hi falta paper i ploma. VALERI I tinta. JOAN (_nerviós i satisfet_) Se suposa. TIT (_posant una cadira davant de la taula_) I aquí una cadira, eh? JOAN (_content_) Sí, noi! (_Tornen l'Ursula i l'Engracieta, cada una am dugués cadires de palla fina, que han tret de la sala._) ### ESCENA XVII Els mateixos, més l'Ursula i l'Engracieta JOAN Què fèieu tanta estona am les cadires? URSULA Vès, Joan. JOAN (_prenent-li les dugues cadires_) Apa, vinga! VALERI (_a l'Engracieta, prenent-li també les seves_) Dô-m, noia. ENGRACIETA Teniu. JOAN (_oferint una cadira_) Té, tu, Calderí: séu. Té, tu. Borra. Apa, seieu. Porta, Valeri.(_Prenent-li una cadira._) Aquí. (_La col·loca. A les dones._) Porteu-ne un parell més. (_L'Ursula i l'Engracieta desapareixen per la primera porta de la dreta._) URSULA Desseguida. JOAN Noia! ENGRACIETA (_deturant-se_) Què mana? JOAN Vès, porta les endròmines d'escriure. ENGRACIETA (_anant-se'n_) Ja les porto. ### ESCENA XVIII Els mateixos, menys l'Ursula I l'Engracieta JOAN Ja veureu: posem les cadires de rengle, davant de la taula. OLAGUER Se prepara una gran reunió. JOAN Am tots els ets i uts. OLAGUER Sembla que anem a conspirar. JOAN Qui sap! Apa, enllestiu! (_Tots se col·loquen paralelament a la taula._) BORRA (_acostant la seva cadira_) Ah, ah!, JOAN I seieu: no feu compliments. (_Tornen l'Ursula i l'Engracieta, la primera am dugues cadires més, de palla fina; la segona, amb un tinter de vidre, senzill, una ploma i uns quants fulls de paper ratllat. Simultàniament, per la porta de l'escala, compareixen en Pere i en Vador. Van am la roba de treballar, lo mateix que tots els altres._) ### ESCENA XIX Els mateixos, més l'Ursula l'Engracieta, en Pere i en Vador URSULA (_donant-li les cadires_) Té, Joan. JOAN Porta. PERE Salut i fraternitat! VADOR Bones tardes. (_Tots tornen la salutació. Força animació._) JOAN (_molt content_) Hola, Pere! PERE Hola, valent! JOAN (_oferint-li una cadira_) Té, seu. PERE Vinga! (_Pren la cadira i s'asseu._) JOAN (_també oferint-li una cadira_) Té, tu, Vador. VADOR Dô-m. (_Pren la cadira i s'asseu._) JOAN (_molt engrescat_) Nois! L'unió fa la força! ENGRACIETA Teniu, pare, (_Li dóna'l tinter, paper i ploma._) JOAN Té, Agustinet. AGUSTÍ Veiam... JOAN Seu aquí, al cap de la taula. AGUSTÍ (_seient a un extrem de la taula, de cara al públic_) Molt bé. JOAN (_mirant, tot satisfet, la reunió_) No sabeu si n'hi ha cap més, de despatxat? BORRA Per ara, no. JOAN Doncs, ja podem començar... PERE (_interrompent-lo_) La conspiració. JOAN Tu, Ursula, si tens feina... URSULA Ja me'n vaig, ja. JOAN I tu també, Engracieta: no són coses de dones. URSULA Prudència, Joan! JOAN Vés! (_L'Ursula i l'Engracieta desapareixen per la primera porta de la dreta._) ### ESCENA XX Els mateixos, menys l'Ursula i l'Engracieta JOAN (_dret darrera la taula, molt emocionat_) Doncs, comencem. PERE (_mirant la reunió_) N'hi falta un que m'ha promès que vindria. JOAN Qui PERE El Rovellat. TIT Ara es aquí. (_Compareix el Rovellat per la porta de l'esquerra._) ### ESCENA XXI Els mateixos, més el Rovellat ROVELLAT Bones tardes. (_Tot-hom li torna la salutació._) PERE Ara són hores...? JOAN Sempre perds un quart de jornal, tu! ROVELLAT Que ja heu engegat? JOAN No encara. ROVELLAT Ah! Això es venir a punt de carmel·lo. JOAN Seu i calla. ROVELLAT (_asseient-se_) Seiem-hi, doncs. JOAN (_aixecant-se, molt emocionat_) Companys: el motiu de convocar-vos... el motiu de convocar-vos an aquesta reunió... (_Barboteja, tambalejant, com si li anés a venir un cobriment de cor. Deixa d'enraonar, apoiant-se a la taula. Al veure-l en semblant estat, tots els reunits s'aixequen i s'hi acosten, fent una exclamació de sorpresa._) AGUSTÍ (_am sol·licitud_) Joan: què teniu? JOAN (_am veu ofegada_) Res... res. VALERI (_acostant-s'hi_) Què't passa? JOAN (_pantejant_) Seieu... seieu... (_Tots tornen a asseure-s._) VALERI (_am gran prec_) Calma, Joan! JOAN Ja m'ha passat... No ha estat res... Es que'l cor se'm nua, de tant alegre que estic veient-vos... OLAGUER (_pietosament_) Apa, digues, digues, Joan. JOAN (_fent un esforç, redreçant-se_) Doncs, sí, companys: el motiu de convocar-vos es senzillament pera tractar de la nostre baixa en el treball. PERE Ben dit! OLAGUER No t'exaltis! PERE Sí, ben dit! Que consti! (_L'un fa callar l'altre. Moment de confusió._) TIT (_cridant_) Demano la paraula prèvia! JOAN (_sense fer-ne cas_) Jo entenc, estimats companys... jo entenc que som mal despatxats. PERE Jo també. MENUT I jo. (_Crits d'aprovació per part de tots._) TIT (_cridant més fort que de primer_) Demano la paraula pera fer una proposició prèvia! JOAN Qui es? TIT Jo. JOAN Té la paraula'l company Tit. TIT (_aixecant-se_) Jo sóc del parer que's nomeni una comissió pera que vagi a avistar-se am l'amo. PERE Ben pensat! (_Aprovació general._) TIT Doncs, apa, anem al gra! OLAGUER Calla, si vols! TIT Calla tu! OLAGUER No'm dóna la gana! PERE Cada hu que hi digui la seva! ROVELLAT Que parli'l que'n sàpiga més! PERE Aquí tots som iguals! Idees, idees falten! VADOR I fets! (_Crits i confusió._) JOAN Ordre! Ordre! GERONI Vés dient. JOAN Calleu! CALDERÍ Que parli en Joan! ROVELLAT (_brandant el cap_) No farem res! No farem res! BORRA Ni'ns arribarem a entendre! OLAGUER Digues, Joan, digues! PERE Sentem bases! JOAN No'm trenqueu les oracions! CALDERÍ Calma! Calma! BORRA (_així que's fa silenci_) Apa, digues. JOAN Si'ns han despatxat, no es perquè no fessim bona feina, sinó perquè'n volien més. PERE Com que ells treballen tant! TIT No tenen raó! (_Crits d'aprovada._) PERE I que han de tenir! BORRA Com que les _metxeres_ van tant ganses... OLAGUER (_interrompent-lo_) Ben nèt que hi van! GERONI (_interrompent-los a tots dos_) No'ns donen l'abast pera cambiar la _fileta_. ROVELLAT I, es clar, no podem fer la feina que vol l'amo. VALERI I d'ençà que gastem metxa _del número dèu_... MENUT (_recalcant-t'ho_) Que no val re! VALERI ... tot són _gates_ i _aixemics_. ROVELLAT I mals-de-cap. PERE Vès qui treballa amb aquest cotó! TIT Després s'ha de descomptar el temps que's perd, quan el contramestre arregla l'_estiratge_ perquè fa _cargolí_. MENUT Am tants entrebancs, les _mudades_ se retrassen. JOAN Per això mateix. La qüestió es anar a trobar l'amo i fer-li veure. OLAGUER Si ja som vells! JOAN Ja't dones? GERONI Tenim masses anys! VADOR Al nostre lloc més s'estimaran posar-hi joves. Som gent sobrera, nosaltres! JOAN Que n'hi posin un, de jove, a la meva _màquina_! PERE I a hi meva! JOAN Si treu els _setantes_ que jo treia... TIT I jo! JOAN Allò era una seda! MENUT (_aixecant-se, cridant_) Demano la paraula! JOAN Digues. MENUT Jo sóc del parer, com ha exposat molt bé'l company Tit, que's nomeni una comissió, donant-li amplies facultats pera resoldre lo que cregui més convenient. JOAN Apa, doncs. Qui la compondrà aquesta comissió? PERE (_an en Joan_) Tu, un. MENUT I en Valeri. ROVELLAT I l'Olaguer. JOAN Apunta, Agustinet. (_Crits d'aprovació._) GERONI Que's passi a votació! JOAN Tira, home, tira! No cal! OLAGUER No, jo no puc ser-ho. JOAN No? OLAGUER Jo... no m'embolico. Tampoc sóc bo pera treballar... JOAN I tu, Geroni? GERONI Jo?... Veuràs... JOAN (_a l'Olaguer, amb ironia_) Sí: tu comptes amb els teus fills. (_An en Geroni._) I tu encara tens esperances de que't donguin una plaça, a triar el reco. GERONI No ho nego. JOAN Oh! Ja, ja! I tu, Menut? MENUT Jo, sempre vaig am la majoria. JOAN I en Calderí què hi diu? CALDERÍ (_no gosant-ho dir_) Veuràs, Joan: una persona que'm vol bé me deixa diners pera posar-me a vendre bitllets i apuntacions de la loteria pels carrers. PERE (_amb sarcasme_) No més te faltava això! JOAN I en Vador? VADOR Jo, com que, estalviant, he arribat a arreconar cosa de trescents durets... JOAN (_amb impaciència_) Digues. VADOR Te seré franc: penso posar una mica de tenda, que pera mi i la dòna molt serà que no'ns dongui pera les tristes caixalades. JOAN (_indignat_) Vés, formiga vella! PERE (_an en Vador_) Garça! VADOR Envejós! JOAN I en Borra, què hi diu? BORRA Feu lo que volgueu. Jo, de tot dic amén. JOAN Bé, però... BORRA Jo aniré vivint com puga, i allà on caigui... m'hi deixaré anar. JOAN Això no es dir re. BORRA I es dir molt. ROVELLAT (_abstret i en to tragic_) Jo, ja tinc pres el meu determini. JOAN (_amb ansietat_) Què? ROVELLAT (_més accentuat i grave que de primer_) Sé ont es la via del carril i... JOAN (_esgarrifat_) Calla! (_Tots, menys en Borra, protesten de les paraules d'en Rovellat._) PERE (_aixecant-se, am desesperació_) Jo crec que lo més ben pensat es anar a escometre'ls joves! JOAN Com s'entén? PERE Nosaltres som l'idea: ells, la força! JOAN (_entusiasmat_) Explica-t, que m'agrada això! PERE Sí! Hauriem d'engrescar-los pera que's declaressin en vaga! JOAN A favor nostre? OLAGUER (_movent el cap_) No pot-ser. GERONI (_am somriure amarc_) I cah! BORRA (_am sentiment_) No'ns escoltaran. TIT Ells fan el mateix camí que nosaltres, i si arriben a vells... OLAGUER (_interromptent-lo_) Vès què'ls contes! No hi pensen en demà. MENUT No, que no hi pensen! BORRA Som arbres caiguts! ROVELLAT (_mirant a terra i en to concentrat_) El carril ho arreglarà tot! JOAN (_a l'Olaguer, fòra de sí_). Es a dir que no'ns escoltaran, els joves? OLAGUER No!... JOAN Què't sembla, Agustinet? AGUSTÍ L'Olaguer té raó! JOAN (_fòra de si_) Però, es just això? AGUSTÍ Just, no; natural, sí. JOAN Pera defensar-nos a nosaltres no's declararan en vaga? AGUSTÍ No.  JOAN Quantes vegades s'hi han declarat per un mal treballador? AGUSTÍ Lo que haurien de fer, si de cas, els joves, es no consentir que s'hagi de treballar a la vostra edat! MENUT Això en el nostre temps no passava. PERE Els joves d'avui en dia no són ningú. CALDERÍ (_depreciatiu_) No van enlloc. PERE Deixa-ls presumir i divertir-se força! OLAGUER Això! GERONI No'ls amoïna res més. JOAN Perquè són uns ignorants. TIT I uns fatxendes! VADOR Que no estimen. ROVELLAT Ni als seus pares. AGUSTÍ (_aixecant-se serenament_) Per què'n dieu mal dels joves? PERE Perquè s'ho mereixen! AGUSTÍ (_amb amor_) Però, no veieu que feu mal fet? JOAN Que'ns defensin! Que prenguin exemple de nosaltres! AGUSTÍ Ja ho fan. JOAN Que no! AGUSTÍ Com vàreu portar-vos amb els vostres pares? JOAN AUavors tot anava d'una altra manera. AGUSTÍ I amb els vostres fills? Què'ls heu ensenyat? JOAN Tot lo que hem pogut. AGUSTÍ De petits que'ls feu anar a la fàbrica am vosaltres. PERE La necessitat no té llei. AGUSTÍ Per què no'n protestàveu? JOAN Ja vàrem protestar-ne, en el nostre temps! PERE Convé que'ls joves sàpiguen lo que hem fet. JOAN Que consti ben alt! AGUSTÍ Per què? PERE Perquè si pensessin veurien que, sense'ls nostres esforços, avui ells no serien res. AGUSTÍ Què són ara? JOAN Més de lo que's mereixen ! Nosaltres, a costa de la nostra sang, els hem conquistat els drets de que disfruten. AGUSTÍ I encara són esclaus! PERE Per què no obren nous camins? AGUSTÍ Ja estan oberts! Seguiu-los! JOAN Jo'ls segueixo! Avant! AGUSTÍ Els vostres dolors m'havien aclaparat; la vostra desgracia m'ha encès el cor. Sóc jove! Vui ser jove! (_Passant-se la mà pel front, amb accionat tràgic._) Ah! Lluny del meu pensament aquestes negrors del passat! Vingueu raigs de sol retornadors pera tots vosaltres! JOAN (_am deliri_) A viure tots! AGUSTÍ Caminem, tots units, els desgraciats, vells i joves; caminem combatent l'egoisme, encara que sigui regant la terra am la nostra propria sang! JOAN Que s'arboli tot! AGUSTÍ Vosaltres ja heu complert la vostra missió en la vida. Se us té de mirar am respecte. JOAN (_joiosament, baten t-li'l cor_) Ens ho mereixem! AGUSTÍ (_am gran pietat_) Jo hi veig poesia damunt vostre, I se us té per una desferra inútil! JOAN Això no es just! AGUSTÍ La societat actual es egoista: no té cor. JOAN No, que no'n té! AGUSTÍ Lo que s'ha fet am vosaltres ho fa tot-hom: els amos amb els seus treballadors; els fills amb els seus pares. L'un empeny a l'altre pera pendre-s el lloc. El mal ve de lluny! JOAN Doncs, de qui'ns hem de valguer? PERE Que'ns assegurin la vida! JOAN No! Jo vui treballar! Vui guanyar-me-la! PERE Encara no hem treballat prou? TIT (_aixecant-se, esverat_) Deixeu-vos de raons! Pera mi no'ns queda més que un recurs! JOAN Quin? TIT Lo més positiu es armar-ne una de grossa. JOAN (_decidit_) Que s'ha de fer? Digues! TIT També estem condemnats a mort!... MENUT Som massa pocs nosaltres sols. OLAGUER Es com tirar aigua al mar. TIT Ja'n seguiran de nous! Nosaltres serem l'espurna! JOAN Ben dit! PERE Que reventi tot, d'una vegada! OLAGUER Qui'ns-e seguirà? TIT Molts homes que esperen l'ocasió de capgirar el món. JOAN Apa, doncs! Qui fa un? TIT Jo! PERE Jo faig dos! JOAN (_als demés_) I vosaltres? OLAGUER (_excusant-se, esporuguit_) Jo ja he dit el què. JOAN No vols ser-hi? OLAGUER (_tremolant, esgarrifat_) No puc... JOAN I tu, Geroni? GERONI (_am recança i horroritzat_) Tampoc. JOAN I tu, Vador? I tu, Borra? YADOR Què't diré?... BORRA (_am resignació_) Jo no sóc bo pera res. CALDERÍ (_desconfiat_) Es picar en ferro fred. ROVELLAT El carril!... El carril! JOAN (_escometent-los_) Bé, doncs: quants som que estem disposats a tot? TIT Si hem de ser tant pocs, jo no m'embolico. PERE Ni jo. JOAN De què us-e serveix fer el valent? PERE Ja veuràs: nosaltres sols... JOAN Covard! Ja arronses? PERE Que't penses que vui anar a presiri? JOAN (_amb ira concentrada_) Que no hi ets ara, a presiri? PERE Tot lo que tu vulguis. JOAN (_mirant l'un i l'altre_) Sent aixís, no més puc comptar amb en Valeri... VALERI Deixem-ho córrer, Joan. JOAN (_desesperat_) Que no teniu sentits? Que sou masells? (_Tots protesten._) PERE Això ho seràs tu! JOAN Tu ho ets! OLAGUER (_aixecant-se_) Bah, bah, bah!... JOAN (_am sarcasme_) Sí, ja pots anar-te'n! OLAGUER Ningú me'n priva! GERONI Anem, anem. (_Tols van aixecant-se._) JOAN (_molt desesperat_) Us en aneu? Sense resoldre res? VADOR Pensem-ho mellor. CALDERÍ Dormim-hi. TIT Pot-ser que emprenguéssim una altra ruta... PERE Nomenem una comissió... GERONI Això mateix. CALDERI Apedacem-ho. OLAGUER Tot ho veig negre! (_Poc a poc, ronsejant i fent comentaris, desapareixen a agrupaments._) JOAN Es a dir que'm deixeu? VADOR Veuras... JOAN I tu també, Pere? PERE Ja'n parlarem una altra hora. JOAN (_als darrers que quedin_) I vosaltres?... Responeu! Que no us en heu sentit de la vostra desgracia? MENUT Cada hu que faci lo que mellor li sembli. TIT Que tot-hom obri pel seu compte. JOAN Que no heu vist lo que han fet am nosaltres? Ni'ns han donat vuit dies de temps! Ens han despedit a tots alhora, sense por, sense cap recel!... OLAGUER Ells fan lo que volen. JOAN (_am gran indignació_) Vells! Inútils! Covards! Mereixeu que us explotin! VALERI (_acostant-s'hi_) Deixa-ls, Joan! JOAN Fòra tots! (_Crits i confusió._) PERE Ja'ns en anem! JOAN Fóra de casa! No us vui veure més! Sou pitjors que'ls amos! Fòra! Fòra! (_Crits, insults i gran confusió._) VALERI No t'acaloris! JOAN Sembla mentida que siguin tant bèsties! VALERI Ja podies pensar-t'ho! JOAN Fòra! Fòra! (_Criïs i esvalots. Desapareixen tols els vells per la primera porta de l'esquerra.L'Agustí queda mirant-se pietosament en Joan i en Valeri._) ### ESCENA XXII En Joan, en Valeri i l'Agustí JOAN No's pot fer res amb aquesta gent tant covarda! VALERI Ens deixen!... I són els del nostre temps! JOAN Mellor! VALERI Tot se n'ha anat per terra! JOAN No! Encara hi ha esperança! VALERI Ens hem quedat sols, Joan! JOAN Val més així! Ara s'ha vist ben bé que no'ns hem de refiar de ningú, sinó de nosaltres mateixos. VALERI Què farem, tant tu com jo, si som pitjors que dos esguerrats? JOAN Molt, farem! Segueix-me a mi! VALERI I a ulls clucs, que't seguiré; però estem vençuts! Som morts! JOAN No t'espantis, Valeri! VALERI Ara sí que veig que som vells! JOAN Que no! VALERI I no'n sabem, de demanar caritat! JOAN Calla!... Jo'm defensaré sol, tot sol! (_Cridant fòra de sí._) Engracieta! Engracieta! (_Surten precipitadament l'Ursula i l'Engracieta._) ### ESCENA XXIII Els mateixos, més l'Ursula I l'Engracieta URSULA (_amb ansietat_) Què vols? JOAN La noia! Ont es la noia? ENGRACIETA Aquí. JOAN Vine! ENGRACIETA(_acostant-s'hi_) Maneu. JOAN (_pregant amb els ulls plens de llàgrimes_) Agustí: casa-t am la meva filla!... No esperis que jo i l'Ursula siguem morts! AGUSTÍ (_am dignitat_) Oh! No!... JOAN No't serà gens feixuga la nostra carga! AGUSTÍ La soportaré! JOAN No! No ho consento! Uniu-vos i aneu-vos-en lluny de nosaltres, que no'ns pogueu veure ni hagueu d'ajudar-nos! ENGRACIETA No, pare, no! JOAN No vui que sigui dit que jo he mort les il·lusions de la vostra joventut! VALERI (_acostant-s'hi_) Joan! AGUSTÍ No podem acceptar-lo'1 vostre sacrifici! JOAN Vosaltres no us estimeu ni us heu estimat mai! AGUSTÍ Sí, que'ns estimem! JOAN No pas com jo i l'Ursula! Avui dia no n'hi ha d'amor! AGUSTÍ (_amb un esclat de vida_) En nosaltres, sí, doncs! JOAN I el deixeu morir! AGUSTÍ No! Ara neix! JOAN No'n sabeu, d'estimar! En sabem més nosaltres, els vells, els que'ns en anem del món! AGUSTÍ (_am molt sentiment_) Engracieta! ENGRACIETA (_an en Joan, referint-se a l'Agustí_) Que no ho veieu que'ls ulls li vessen pietat? JOAN (_a l'Agustí_) Sostens lo que acabes de dir ara mateix an els meus companys? AGUSTÍ (_enèrgicament_) Sí, que ho sostinc! JOAN A costa de tot? AGUSTÍ De tot! Fins de la meva existència! El meu amor no pot morir! JOAN (_triomfant_) Estima, doncs... AGUSTÍ (_interrompent-lo_) Ja estimo! JOAN ... a l'Engracieta! AGUSTÍ An ella i a vosaltres; a tots els germans de desgracia i als fills dels meus somnis que han de venir. (_En Joan riu joiosament, Il·luminant-se-li la cara d'alegria._) Engracieta! Engracieta! (_Abraçant-la._) T'estimo! (_An en Joan._) Mireu! La vui! Es meva! Vós sou el seu pare: jo'l seu amor! JOAN (_am crit ferestec_) Així, estimeu-vos! Enlaire, cor! AGUSTÍ Primer es la vida que tot! JOAN (_tambalejant_) A viure! AGUSTÍ Lluitant sempre! JOAN Alegria! Visca l'alegria! (_Am crit agonic._) Torneu-me la joventut! Vui tornar a ser jove! (_Cau mort, quedant de cara enlaire._) ENGRACIETA (_amb esglai_) Pare!... URSULA (_també amb esglai_) Joan! VALERI (_aterrat_) Què! AGUSTÍ No ha pogut més! ENGRACIETA (_agenollant-se pera palpar el cos del seu pare i fent-li petons an els llavis_) Pare! Pare de la meva vida! URSULA (_també agenollant-se_) Joan! Joan meu! AGUSTÍ (_en ven baixa_) Es mort! (_Llarc silenci. En Valeri, un cop s'ha convençut de que en Joan es mort, se'n va, aterroritzat, a un recó de l'esquerra. L'Ursula s'aixeca impulsivament, i am veu ofegada, dirigint-se a l'Agustí, diu:_) URSULA Agustí! AGUSTÍ Ursula! (_L'Engracieta segueix besant a son pare, tot cridant-lo am deliri. En. Valeri, fent sanglots, se contempla'l cadavre d'en Joan desde'l mateix lloc. Compareix la Susagna per la porta de l'escala._) ### ESCENA ULTIMA Els mateixos, més la Susagna (_Aixis que va pera entrar la Susagna i s'adona del cadavre d'en Joan, s'atura horroritzada; després, i mentres l'Engracieta segueix plorant i fent petons a son pare, avança poc a poc, aturant-se una bona estona a mirar an en Joan, i tot- d'una, sentint-se esperonada per l'instint de conservació, s'acosta an en Valeri, dient-li en veu llagrimosa i grave._) SUSAGNA No t'espantis! No t'espantis! (_S'abraça an en Valeri, posant-se a plorar tots dos, amb un plor ofegat, sortit del fons de l'ànima. L'Agustí segueix aconsolant a l'Ursula. l'Engracieta, deliranta, fa petons i crida a son pare._) Cau el teló pausadament ## CANÇÓ DE L'ENGRACIETA *** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS VELLS *** Updated editions will replace the previous one—the old editions will be renamed. Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright law means that no one owns a United States copyright in these works, so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United States without permission and without paying copyright royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to copying and distributing Project Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™ concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you charge for an eBook, except by following the terms of the trademark license, including paying royalties for use of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for copies of this eBook, complying with the trademark license is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports, performances and research. Project Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark license, especially commercial redistribution. START: FULL LICENSE THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free distribution of electronic works, by using or distributing this work (or any other work associated in any way with the phrase “Project Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full Project Gutenberg™ License available with this file or online at www.gutenberg.org/license. Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™ electronic works 1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™ electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to and accept all the terms of this license and intellectual property (trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8. 1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be used on or associated in any way with an electronic work by people who agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works even without complying with the full terms of this agreement. See paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™ electronic works. See paragraph 1.E below. 1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual works in the collection are in the public domain in the United States. If an individual work is unprotected by copyright law in the United States and you are located in the United States, we do not claim a right to prevent you from copying, distributing, performing, displaying or creating derivative works based on the work as long as all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™ works in compliance with the terms of this agreement for keeping the Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily comply with the terms of this agreement by keeping this work in the same format with its attached full Project Gutenberg™ License when you share it without charge with others. 1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in a constant state of change. If you are outside the United States, check the laws of your country in addition to the terms of this agreement before downloading, copying, displaying, performing, distributing or creating derivative works based on this work or any other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no representations concerning the copyright status of any work in any country other than the United States. 1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: 1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, copied or distributed: This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook. 1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not contain a notice indicating that it is posted with permission of the copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in the United States without paying any fees or charges. If you are redistributing or providing access to a work with the phrase “Project Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™ trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9. 1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted with the permission of the copyright holder, your use and distribution must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works posted with the permission of the copyright holder found at the beginning of this work. 1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™ License terms from this work, or any files containing a part of this work or any other work associated with Project Gutenberg™. 1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this electronic work, or any part of this electronic work, without prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with active links or immediate access to the full terms of the Project Gutenberg™ License. 1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any word processing or hypertext form. However, if you provide access to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official version posted on the official Project Gutenberg™ website (www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1. 1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. 1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works provided that: • You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has agreed to donate royalties under this paragraph to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid within 60 days following each date on which you prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty payments should be clearly marked as such and sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation.” • You provide a full refund of any money paid by a user who notifies you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™ License. You must require such a user to return or destroy all copies of the works possessed in a physical medium and discontinue all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™ works. • You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the electronic work is discovered and reported to you within 90 days of receipt of the work. • You comply with all other terms of this agreement for free distribution of Project Gutenberg™ works. 1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below. 1.F. 1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread works not protected by U.S. copyright law in creating the Project Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™ electronic works, and the medium on which they may be stored, may contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by your equipment. 1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all liability to you for damages, costs and expenses, including legal fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE. 1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a written explanation to the person you received the work from. If you received the work on a physical medium, you must return the medium with your written explanation. The person or entity that provided you with the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a refund. If you received the work electronically, the person or entity providing it to you may choose to give you a second opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy is also defective, you may demand a refund in writing without further opportunities to fix the problem. 1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. 1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any provision of this agreement shall not void the remaining provisions. 1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in accordance with this agreement, and any volunteers associated with the production, promotion and distribution of Project Gutenberg™ electronic works, harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, that arise directly or indirectly from any of the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any Defect you cause. Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™ Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of electronic works in formats readable by the widest variety of computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from people in all walks of life. Volunteers and financial support to provide volunteers with the assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will remain freely available for generations to come. In 2001, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure and permanent future for Project Gutenberg™ and future generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org. Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit 501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by U.S. federal laws and your state’s laws. The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to date contact information can be found at the Foundation’s website and official page at www.gutenberg.org/contact Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread public support and donations to carry out its mission of increasing the number of public domain and licensed works that can be freely distributed in machine-readable form accessible by the widest array of equipment including outdated equipment. Many small donations ($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt status with the IRS. The Foundation is committed to complying with the laws regulating charities and charitable donations in all 50 states of the United States. Compliance requirements are not uniform and it takes a considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up with these requirements. We do not solicit donations in locations where we have not received written confirmation of compliance. To SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state visit www.gutenberg.org/donate. While we cannot and do not solicit contributions from states where we have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition against accepting unsolicited donations from donors in such states who approach us with offers to donate. International donations are gratefully accepted, but we cannot make any statements concerning tax treatment of donations received from outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. Please check the Project Gutenberg web pages for current donation methods and addresses. Donations are accepted in a number of other ways including checks, online payments and credit card donations. To donate, please visit: www.gutenberg.org/donate. Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be freely shared with anyone. For forty years, he produced and distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of volunteer support. Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper edition. Most people start at our website which has the main PG search facility: www.gutenberg.org. This website includes information about Project Gutenberg™, including how to make donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.