La resclosa


Nuria	20 anys
Quima	55
David	25
Adriá	28
Blai	60
Arcadi	24
Mingo	23

Aquesta obra va esser representada per primera vegada, a Barcelona, en el «Teatre Romea» (Català), la nit del 17 de Novembre de 1899, baix el següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Delhom; Quima, Da. Agna Monner; David, D. Enric Borràs; Adriá, D. Enric Guitart; Blai, D. Jaume Virgili; Arcadi, D. Ernest Fernandez; Mingo, D. Joan Domènech.

Anteriorment, com a prova d’estudi, La Resclosa va representar-se a Sitjes, en el teatre del “Prado Suburense”, la nit del 25 de Juliol de 1899, amb el següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Goula; Quima, Da. Antonia Mas; David, D. Joan Quintana; Adriá, D. Joaquim Vinyas; Blai, D. Miquel Sirvent; Arcadi, D. Josep Sulé; Mingo, D. Víctor Baldirà.

A Sitjes, abans de la representació del drama, va esser llegida una conferencia del jove escriptor D. Rafel Font sobre El teatre modern català.

ACTE PRIMER

L’escena representa un base de roures i alzines, ombrívol i luxuriant. De part a part de la mateixa, dividint la gleva en parterres naturals i d’una manera laberíntica, s’encreuen diferents corriols. Al mig, no més fins a segon terme, no hi ha cap arbre, quedant un espai ombrejat pel fullatge dels arbres dels costats. Per entre l trepat del brancam del darrer terme, a travers d’un ambent molt net i desentelat, s’ovira la silueta d’unes montanyes pirenaiques de tons blaus-verdosos, reflexades pels resplendors del sol. A l’aixecar-se l teló, en David i l’Arcadi pinten, asseguts en cadires de campanya, l’un a primer terme i l’altre quasi al mig de l’escena.

ESCENA I

(S’aixeca, i desde certa distancia, lot calant foc a la pipa, contempla, a mitja vista, el quadro que està pintant.)

Has d’apretar una mica ls tons calents. Tot plegat resulta fred, i en el natural… veus?… Després, te surt tot ximicat. Comprens?

(En David, no trobant-se bé assegut, torna a ageure-s a l’herba, boi fumant un cigarret.)

Ah, ah! (Va pastant el color a la paleta.) Quin to més just! (Mirant al natural.)

No estàs de vena? (Deixa ls pinzells i la paleta i s’acosta an en David.) Com vols estar-hi? Sembla mentida que siguis tant criatura!

Tu no ets prou artista. La vida no t diu res. Pintes, pintes de rutina, com podries fer qualsevol altra cosa… Què t diré jo?…

Tens raó: val més que calli, perquè potser seria massa depressiu per tu lo que ara jo t diria.

Tens unes coses!… No puc contradir-te en res!… Romàntic, més que romàntic!

Calla, calla, perquè encara m’enfadaria! Tu no ets prou artista, ja t’ho he dit. Et poses davant d’un panorama, i en ell no hi veus res: no hi veus un estat d’ànima. Et poses davant d’una figura humana, i en ella sols hi veus la línia, el color: quasi res. Per tu tot és en ella exterior, com si de dins fos buida, com si no sentís, com si no pensés… El pintor també ha d’esser psicolec, perquè, si no, no és artista.

Per què t’ho dic? Ja veuràs: me vols creure a mi? Tornem cap a Barcelona… Ara quasi ja estas restablert i no hi ha perill de res.

A Barcelona m’hi moriria. Necessito aire,sol… Aqui estic molt bé. Anar-men seria la meva perdició.

Aquí he trobat el complement de la meva ànima. Tot jo era una idealitat: me faltava estimar la vida, que, gràcies an aquesta Naturalesa, avui sento vessar del meu cor.

(Apareix l’Adriá pel segon terme de l’esquerra. Vesteix trajo de llana grisenca de bon escaient. Du barretina morada i corbata de dol, amb el nus a l’estil dels carreters. Porta una vareta de freixa.)

ESCENA II

Es que en aquest món hi ha gent que no sap estar-se de fer mal, i, de rebot, sen fan a sí mateixos.

Tant-de-bo! No és pas que jo ho disitgi… Però si massa a un hom l’empenyen… a l’ultim rodola, perd la paciència i fa un disbarat. I allavors reb qui reb.

Jo? No, cah! No m’apuro mai. Però que no m busquin el còs… que no mel busquin, perquè, si no, em trobaran l’ànima.

(L’Adriá sen va poc a paquet, mirant an en David am recel, pel primer terme de la dreta. L Arcadi s queda moll estranyat.)

ESCENA III

Però, tu també ets així? Sembla mentida que un home que vol ser artista tingui prejudicis que li facin veure les coses com la gent vulgar!

Vaia: no m’hi vinguis am les teves teories. A mi ningú m desfà que tu vas a fer infeliços a dos cors que, am tot i d’una manera primitiva, poden viure ben satisfets. No sé pas què li trobes a la Nuria. De maca ho és, no ho nego; però la seva hermosura és simple, no té matisos prou expressius.

Tu no tens ulls pera apreciar la seva hermosura. Tu no més sents que l’art histeric. Tu no veus l’art de la vida, l’art verge que s manifesta lliurement, sense artificis; l’art etern que ofereix la Naturalesa.

Perquè t’estimo. Jo t voldria veure un altre. Em fa pena que t’enorgulleixis del teu caràcter bohemi. L’artista no ha de descendir mai al nivell del clown.

Sí, que ho ets, sí. Has pres el món per una immensa pista, i no més procures divertir als filisteus, que mai ens podran compendre; an aquests que s creuen superiors a nosaltres amb el seu ideal de col·leccionar diners.

Sí. És una ànima adormida; té la pugor de l’imbecilitat a sobre, però en el seu fons hi han recloses les energies d’una heroïna. És una xicota d’una intuició extraordinària i té un cor apassionadissim, fogós, com un petit sol emboirat. Que sen perden d’ànimes humils amb el llevat de l’heroe!

(Per la dreta ve la Nuria, un xic melanconica. Porta mantellina blanca i du un devocionari i uns rosaris a la mà.)

ESCENA IV

Es que vostès s’ho pensen. Ves per què… Deuen voler que salti i balli com una beneitona.

No men burlo. Quina delicadesa de línies!… Quina tonalitat més fina en tota la teva figura!

ESCENA V

(Per l’esquerra, tercer terme, apareix en Mingo boi taral·lejant una cançó popular verament catalana i fumant una punta de cigarro. Va en manegues de camisa, barretina vermella, calces de vellut de color d’oli, faixa blava i espardenyes am betes negres, sense mitjons.)

ESCENA VI

És clar que n tindrà, amb una dóna tant vistosa! Fort, massa poc, per xò! Aixís no l deixessin estar mai am tranquil·litat, per lo orgullós que és! Ui! Què s pensa! Sembla que tingui un rei al còs! I… total perquè son pare l deixarà una mica arregladet.

Jo encara no ls he vist comptar els seus pistrincs. Diu que de diners i de bondat, la meitat de la meitat, i am prou feines.

Romansos: veli-aquí. Lo que és ahir vespre m pensava que ja hi erem. Jo ja havia dit un pare-nostre al casament. Tant-de-bo, animetes santes, que la Nuria li hagués donat una carbassa més grossa que les de rabaquet!

Pobre xicot? Ella sí que és de plànyer! Malaguanyada moça per ell. Quin poca solta! Ningú del poble 1 pot veure, per presumit i malcarat. No té cap amic, quasi. Ni les noies en fan cas. L’hereu! Feu-li pas! Li tinc una ràbia!

Sí, sí, per xò. Primer l’he estimada jo, que no pas ell. I més bé que ell!

Sí, senyor, sí! Però mai li he dit ni li diré que l’estimo, pobreta! Es mereix millor que jo i que aquell sorrut.

Vui dir… vui dir… que una cosa és casar-se i una altra l’estimació. Vostè (an en David) s’hi declares…

Ella pogués. Sa mare la farà una desgraciada. Tot és el promès. Si fos pobre, ni tampoc se l’escoltaria. Aquest panís que n fa fer de coses! (Am rabieta de noi.)

Sa mare no li va callar mai que l volgués, perquè un partit tant bo no s troba per desig; i, ella, com si re; toçuda que no l volia; fins que la Quima, tant i tant la va pregar, li va fer tants sermons…

Vostè (an en David), per què no s’hi descara? Desfaci aquest casament! Treurà una ànima de pena.

Que no? Ja veurà, fïxi-s’hi. Faci-la feliça, vostè que pot! Jo m’hi veiés am cor, no l pregaria tant, no! (Va per anar-sen.)

ESCENA VII

Ja l’has sentit. (Se senten lladrucs de goços i crits de caçadors. Seguidament, un xic lluny, son un tret d’arma de foc.) Bo! Ja hi tornem a ser!

Oh! Aquests caçadors devegades van tant cegos, que no veuen aont apunten. Que no ls servim de blanc!

Qui? Jo? Cah, barret! Que no m prenguessin per un cap de caça. (Mirant.) Ja volia dir jo! Tu: són el senyor Robert i el seu gendre.

Que anirà barato la caça! (Cridant.) Senyor Robert, senyor Robert! Men vaig a saludar-los.

Aviat tornaré. (Cridant més fort que de primer.) Senyor Robert, senyor Robert, no tiri, que sóc jo!

(Desapareix l’Arcadi per l’esquerra del fons. Se van sentint els crits dels caçadors i els lladrucs dels goços. En David va pintant. S’onen al lluny vuit hores. Llarg silenci. Així que ja no se senten els crits dels caçadors ni els lladrucs dels goços, compareix la Nuria, vestida am senzillesa escaient. Va amb un canti de terriça a la mà.)

ESCENA VIII

No estic malalt! (La mira fixament. La Nuria abaixa l cap ruborisada. Curt silenci.) Nuria!

Sí. És de la manera que m’agrades més. Però, i si després et costa un disgust?

Si no li agrada, que ho deixi! Vès quin mal és! Té una mena de caràcter, aquell, també!

Vostè? (Am dignitat.) No sé aquell xicot per qui m’ha pres, ni per què m vol.

Prou que s veu per què t vol. Pera fer de tu la seva esclava. Perquè fas goig; per xò: perquè fas goig.

Li dic que no. Si m’hi caso! (Esforçant-se pera convèncer an en David.) Que no sap que m’hi caso? (Amb ironia trista.)

En que l’Adriá no satisfà les teves ambicions ni els teus somnis de ventura. Em fixo en que ell és tant diferent de tu, en que la seva ànima és tant inferior a la teva, que… Però, què dic, si tot és en va!

(Mirant encisada an en David, diu am molta ingenuitat.) Ja l’entenc, ja. Devegades també hi penso, com vostè… Més, l’obediencia! L’obediencia, David!

No, no: ho faig resignada. (Am candorosa humilitat.) Deu ser la meva estrella.

La teva estrella!… No, no; jo no puc tolerar que set sacrifiqui i es mercadegi am les teves gràcies. I tu hi consents perquè no t creus prou forta pera eslliurar-te d’aquest munt de prejudicis que pesa damunt teu.

Mataria als meus pares de pena! Pobra mareta meva! Tant que me l’estimo! Sí, sí! Jo m casaré am l’Adriá; al peu de l’altar juraré ser seva; li diré… que l’estimo!… No, no: això no li diré mai! Però li seré fidel, sempre fidel! Li vaig donar paraula i no puc trencar-la.

Sí, sí, que t vui per mi! Et vui meva, que jo t’estimo, Nuria, t’estimo am tota la meva voluntat!

Tu m’has d’estimar, que ho necessites. El teu cor t’ho exigeix. Nuria, Nuria! No abaixis el cap i mira-m amb aquests ulls que vessen intel·ligència. No m creguis un malvat que ve a ennegrir la teva sort. Jo sóc el teu deslliurador! Jo t duc la felicitat!

Procuri per vostè. No pensi en la meva sort. La meva sort és aquesta: no men mereixo d’altra.

Desperta d’aquest ensopiment que t té com estabornida! Rebela-t contra tot i contra tots! Els meus braços t’esperen pera amparar-te! Ets meva! (L’abraça.) Ets meva! Que m’ho disputin! Que vinguin a arrencar-te dels meus braços! (La besa apassionat.)

No ploris, Nuria, que l teu plor m’acobardeix i espanta. Sigues valenta i decidida, que t sobren energies pera ser-ho… Mira-m enamorada, am tota llibertat, com jo t contemplo a tu!. . . Dóna-m coratge pera deslligar les teves ales frisoses d’alçar el vol! (Poc apoquet, i amb idilica tendresa, la du, agafada per la cintura, cap al fons del bosc.)

Anima pura, verge de montanya, viola boscana que am la teva aroma humil i delicada m’endolceixes l’esperit! Amor de la meva vida, joia de l’art, per sempre, per sempre meva, per sempre més la meva estimada!

ESCENA IX

(Es posa a pintar. Desprès d’un llarg silenci, apareix l’Adriá pel primer terme de la dreta.)

ESCENA X

Molt. En cosa de quatre mesos no més s’ha posat tant bo que ja sembla tot un altre.

Encara no ho he arribat a entendre. L’un metge deia una cosa; l’altre, una altra. A casa seva creien que era tisic.

Molt! Sort de les aigües d’aquest poble, perquè, si no, ja no sen cantaria gall ni gallina. Després, com que aquí ha estat sempre tant ben cuidat…

M’ho prenc com ho haig de pendre, que ho veig clarament. El seu amic creu poder-se burlar de mi, i que no ho provi, que, si no sap qui sóc, ho sabrà.

Ningú. Digui-li que vagi alerta, perquè si s’ha posat bé de salut en aquest poble, pot perdre-ho tot d’un plegat.

No us feu tant poc favor! Si alguna brometa, tant ell com jo, fem a la Nuria, ho podeu ben creure, no és mai am cap mal fi.

Si és ell, el que s propassa! De vostè res me fa res: ja veig que és el seu tarannà. Però ell…

No n feu cas! A Barcelona sen fan molts de retratos. Jo mateix he pintat senyores ben maques… i com si res. Quin mal és? Veureu: és el nostre ofici.

Vostès a Barcelona facin lo que ls-e sembli bé; però aquí procurin llaurar dret, o del contrari…

O algun disgust. Veurem. Però que la Nuria serà meva!… (Passa a l’esquerra). Digui al seu company que no s’emboliqui, que no s busqui lo que no té. Digui-li que les aigües poden cambiar-se, que si fins ara li han provat…

Allavors… l’arrenquem d’arrel: per xò hi som nosaltres. (Am veu concentrada.)

(L’Adriá seu va, molt recelós, pel primer terme de l’esquerra. L’Arcadi queda mirant-sel.)

ESCENA XI

Eh? (Sorprès.) Què sento? Plors de dòna?… Sí!… David!… (Amb accent molt dramàtic.)

Calla! Vine! Amaga-t, amaga-t!… Corre!… (Passa la Nuria, amb el canti a la mà, aixugant-se ls ulls pera contenir son plor delicadissim. En David la mira am goig i llàstima a la vegada. Al passar aquesta pel seu costat, va a consolar-la i ni gosa dir-li res. Quan la Nuria ha desaparegut, l’Arcadi, sol·lícit, neguitós, se dirigeix an en David.)

ACTE SEGON

L’escena representa l pati i el frontis d’un hostal. El fons és un paisatge molt pintoresc. Al darrer terme s’ovira la silueta d’unes montanyes blaves que s’enlairen per damunt d’altres un xic mes properes i més pujades de to. El segon terme, o siga la vessant d’aquestes montanyes, està molt ben conreat. Sembla talment una prada, d’un verd frescal i lluminós. Al fons, atravessant l’escena, hi ha la carretera am guarda-rodes i piles de grava. A l’esquerra, a primer terme, el frontis de l’hostal; al costal de la porta hi ha una finestra que dóna a la cuina, i una altra, a l’alçada de primer pis, plena de testos am clavellines, un ram de llorer sec, una ampolla amb oli d’herbes i una olla foradada pera niuar-hi els aucells. Davant del portal, ocupant la meitat de l’escena, s’enfila una parra ufanosa am molts penjolls de raims verolats, a sota la qual hi ha una taula i dos bancs de fusta ja negrosos i esberlats d’estar a l’intemperie. A ran de la finestra de la cuina hi ha un pou del que s pot extreure aigua per medi de corriola i galledes. Els pilans d’aquest estan entortolligats per una enredadera d’eura. Per entremig dels pilans se veu un paller i algun arbre. Al costat del pou hi ha un pedriç tot ple de testos am rosers, clavellines i violers. A la dreta, una figuera am molt brancam que s’extén per l’escena. Repenjats a la soca, uns quants feixos de canyes seques. És al dematí d’un dia d’estiu molt assoleiat.

ESCENA I

(En Blai està pouant una galleda d’aigua. Té l porró al costat del pou. Aprop de la taula hi ha una altra galleda de fusta. Apareix l’Adriá pel fons.)

Ah, ah! És fresca com una rosa. (Per l’aigua que aboca a la galleda. Després hi posa l porró.) Ho veus, home?… Quima! Quima!

ESCENA II

(Surt la Quima am dos plats de terriça, dugues forquilles, un pa moreno i una ganiveta.)

ESCENA III

Tu: vès, arregla-ns una mica de ceba, unes quantes olives i, si pot ser, algun tomatec.

ESCENA IV

Estigues pel menjar, home! Ja la veuràs. Am quin humor t’hi presentaràs, si encara no tens gens d’aliment al còs?

Quan jo festejava am la Quima, em pots ben creure, no rompia mai el foc que abans no m’hagués atipat bé. L’estimació am gana… què vols que t digui?… no ha fet mai per mi.

(Apareix la Quima amb una plata plena de mongetes fregides i unes quantes costelles fetes a la brasa. A l’altra mà porta una amanida de ceba, tomatec i olives.)

ESCENA V

Sí. Què hi faràs, si un hom és així? Apa, apa, sense por! (Serveix a l’Adriá.)

Veus, jo? Tot hi va! (S’aboca tot el menjar.) Té: ja pots rentar-la. (Per la plata.)

Oi, sí! (Esclafint a riure.) Tot el davant t’has ensolfat. Bé: això rai, que a la bugada sen va !

Veus? Tu, am solfes, no saps refilar, i jo, sense, sí. No series pas bo per músic.

Doncs, apa, que vingui la noia i garleu tant com volgueu. (A la Quima.) Ja pots treure tot això.

ESCENA VI

No, que no vui callar! Primer reventaria! Torna-m’ho a dir, de beneit! Torna-m’ho a dir, maco! (Provocant-lo molt indignat.)

Que t’has cregut que perquè sóc pobre m’has de fer la llei com te dongui la gana? No, noi, no! Ja s’ha acabat la paciència! I si tens ràbia perquè les coses no t marxen prou planeres, mira, fes com jo: posa-t’hi sal.

Vés a explicar-ho a la Nuria, tot això que t’he dit! Corre! Que ella t’encoratgi!

Endavant, hereu, endavant! Fes-los glatir força als pobres, am la teva guardiola! Ja ho sabem que és curulla de diners. Però, mira: jo n tinc una altra aquí (senyalant al cor) que vessa de goig i d’alegria.

ESCENA VII

(Beu, refilant com abans. L’Adriá s queda amb el cap baix, molt pensatiu. Llarg silenci. Apareix la Quima esclafint de riure.)

ESCENA VIII

Cah! Si no hi ha res de males cares. (Amb expressió riallera.) Ben al revés. Ai, Senyor!

Calla, calla, beneitó! Ves per què voleu que plori, la criatura! Jo també vaig plorar com ella l dia que m van tirar la primera amonestació.

I ara! Què dius, home! Com vols que no t’estimi, si fas tant per ella? La vegessis plorar!

Plora perquè li sap greu d’estar compromesa. No sap com desempellegar-sen, de mi. Per xò plora, per xò!

Ingrat? Ja hi ha qui li agrada més que jo. Qui sóc jo? Un pagesot. Què volen dir les meves vinyes, els meus camps i totes les meves hisendes i la meva estimació, comparades amb un senyoret de Barcelona?

Si, ja ho he dit i no men desdic. Mala negada facin tots els senyorets! Es clar: són més complimentosos i més fins que nosaltres. Els pagesos!… I an ella sembla que li escaiguin aquests mosquits. (Am gran despreci.)

Per res: per una futesa. Aquest casament aviat semblarà la colla dels plora-miques.

Ni que s tractés d’un enterro. No sé: jo no m’ho pendria tant a la valenta.

Encara que m trobés al teu lloc. Vaia, vaia, no t’encaparris, que tindràs una dòna lo que sen diu de tota la confiança. Jo ja voldria que siguessiu casats. El dia del casori!… Vès, enllestiu depressa! Quina xirinola farem! Oh, i ara que tenim uns caps de viram tant grassos que enamoren!

Saps aquells dos pollastres tant buscadors de raons, aquells que l’altre dia van agarrar-se com dugues llagastes?

M’han donat una mala mirada que ja, ja!… Si arriben a veure-s’hi am cor, m’embesteixen! Semblava que m diguessin: “Ah, fart, més que fart! Com se tens menjaras!»

No són bromes, no! Adriá: que no rius? Mira la Quima, ai, la sogra! Mira com s’esclafeix, la toba! (Rient a tot pler.)

Que not passa, hereu? Retorna-t, que no serà re! Vès: porta-li una mica de medecina, que potser es calmarà. Porta l porró, dòna!

No; no la crideu. Ja vindrà, si vol. I, si no, allà s’estigui. Fos aquell, no s faria pregar, no !

Ja fa temps que no m mira com me mirava. Vós ho sabeu: encara no m veia que tot ho deixava pera donar-me conversa. (Molt despreciatiu.) Però, d’ençà que van venir aquests senyorets…

Vós no m negareu que la Nuria no m porta voluntat. Si men portés, no parlaria com parlo.

Gelosia? No és gelosia, no. Ho veig clar, n’estic segur. Però no serà, no serà!

ESCENA IX

Si vós haguéssiu sigut franca quan els meus pares us van venir a demanar la Nuria, avui jo no m queixaria.

Deixeu-ho estar qui m’ho ha dit. Tard o d’hora, tot se sap. Jo m creia que m’estimava, i de tant veure-la i parlar amb ella, és clar, li he posat aquest afecte. Ara, per més que vulgui, no men puc distreure: ja la tinc aferrada aquí dins… I la vui pera mi, costi lo que costi! I ho serà!

Jo veig que ella i el senyoret s’enraonen molt, riuen molt, mentres jo callo i em migro.

No n pensis mal del senyoret. Es molt bo. I am tant temps d’estar am nosaltres pot dir-se que ja ns mira com de família.

Serà tant bo com vós volgueu, però lo que es am mi no s porta pas gens bé… I que vagi alerta, que no s torbi! Jo també ho sóc, de bo; però quan les sangs me pugen al cap…

No sé com ets, també! Creus tu que la Nuria s’atreviria a faltar-te? No li facis tant poc favor, home! (Transició.) Ah! Que sereu ditxosos! Quan tingueu un fill… tant hermós que serà!… Com vols… no comprens?… com vols que la Nuria estimi a un senyor, per bo que sigui, si per ella tampoc faria? No, home, no! Treu-t’ho del cap. Allò de que una noia és pera un rei, són falornies. Les noies, pera ser ben felices, s’han de casar amb un del seu braç: classe am classe.

De la manera que trobeu millor. Si no sen volen anar a les bones, ja ls treure jo a les males.

Sí, home, sí! Ai, alabat siga Déu! Si no estimessis, no les faries aquestes rareses. Nuria, Nuria! (Cridant.)

Baixa, tonteta, baixa! Cuita! No siguis així, filla. I ara (a l’Adriá) que no us feu mal posat.

ESCEXA X

Que no veus l’Adriá? Vaia, vaia, no siguis paperera. Vès per què has de plorar!

Ai, mentidera! (Rient.) Diu que no plora. (Agafant-la per la cara i aixecant-li i cap.) Mira, mira, Adriá! No plora, no, i té ls ulls plens de llàgrimes!

Res; però no veus que no m’agrada que estiguis així? Te vui veure contenta… Riu, riu, que és hora d’alegria!

Pera tot-hom, de segur que no. Pera tots els de casa… Pera tu, pera l’Adriá, pera mi.

Sen dóna vergonya. (Acaronant-la am tendresa.) Oi, filla, que ten dones vergonya?

Vergonya?… (Amb ironia trista.) Sí, sí, men dono vergonya. (Volent anar-sen.)

Jo no entenc de què se les heu! No sé què tinc de fer pera acontentar-la. Demana, demana. Què vols? Digues.

Que t penses que no t mira? No? Si quan tu estàs distret no t treu la vista de sobre. Quina fal·lera! Com t’estima! Per xò no t’ho demostra com tu voldries. Les que no estimen sí que ho fan aixi: tot lo dia fingeixen, les falses !

Vui estar sola. No tinc ganes d’enraonar. (Es detura. L’Adriá sen va cap al fons de l’escena, tapant-se la cara am les mans.)

Mare! (Escarnint-la.) No ten dones pena, tant gran? Vès, perquè s’ha de casar! Fugiu, correu-hi tots! Mare de Déu! L’han tirada trona avall! Que t’has fet mal, per ventura? Quantes noies poguessin plorar amb els teus ulls! Ja té raó l ditxo: “la mar, quant més té, més brama”. I tu, Adriá, que fas aquí com un enza? Diga-li alguna cosa; tira-li forces amoretes. No veus que és tant jove, pobreta!

Vaia un parell n’hi ha de vosaltres dos! Ah, que n porteu de joguines i dolçures amagades en els vostres cors! I que follies! Oi?

Heu de ser més feliços! Sí que sereu feliços! Apa, mireu-se i feu les paus desseguida. Les paus? (Molt riallera.) Que m’empatollo ara? No heu renyit pas, veritat?

Ja veuràs, Adriá, quin vestit més bufó que durà l dia del casori! Serà més maca! Que ja has anat a emprovar-tel?

(Apareixen en David i l’Arcadi, amb els quadres, els cavallets i demés objectes de pintura.)

ESCENA XI

(La Nuria s’està aprop del pou mirant dissimuladament au en David. L’Adriá contempla an en David i a la Nuria am molta gelosia.)

ESCENA XII

ESCENA XIII

(En Blai, amb un gerro que hi ha aprop del pou, serveix aigua au en David i a l’Arcadi.)

Apa, beguin, que és gelada, (En David i l’Arcadi beuen.) Què tal? Què ls en sembla?

ESCENA XIV

(L’Arcadi va a endreçar-ho tot a dins. Toma la Nuria amb unes estovalles blanques. Para la taula. Entra i surt diferentes vegades, portant lo menester pera preparar l’esmorzar. En David s’està recolzat a la barana del pou, mirant distretament al fons. L’Adriá, a un extrem oposat, observa sense dir res. La Nuria va a pouar aigua pera posar el vi en fresc.)

ESCENA XV

ESCENA XVI

No ho sé, pobra gent! Ai, ai! Que encara no ls ha fet l’esmorzar aquella? (Cridant.) Quima! Quima!

Ja tornem amb allò de temps endarrera! Ara que ja s’havia posat del tot bé! Apa, apa, a menjar i fòra compliments! (Tornant a cridar.) Quima! Quima!

ESCENA XVII

(L’Adriá, sense moure-s del seu lloc, fa signes a la Quima pera que compleixi lo convingut anteriorment amb ell de treure an en David i l’Arcadi.)

(Després d’una petita lluita am si mateixa, se dirigeix an en David i l’Arcadi pera dir-los molt pausadament:) Ara que estem tots reunits, voldria parlar-los d’una cosa. No s’ho prenguin a males. Això sí que m sabria greu.

Vostès ja s faran càrrec. Dos joves com vostès… tant temps aquí… havent-hi una noia fadrina…

Sí; però no més que pera passa-volants. La gent… ja sap vostè com és la gent… en tot ha de dir la seva. I seria molt trist que, sent tant bons com vostès són, haguessin de veure-s criticats. (Am gran prec.) Jo li demano per favor, senyoret David, que deixi aquesta casa. Faci-ho per la tranquil·litat de la nostra filla! No vulgui que sigui bescantada!

Vostè, en aquests moments, sofreix molt. Vostè no sent lo que diu… Vostè no ho ha pensat mai… Es veu obligada… No és vostè la que parla. (Am molla intenció.)

Us dic que no me n’aniré! (Am molta valentia.) Jo aquí, hi tinc més drets que vós.

ACTE TERCER

L’escena representa la cuina-menjador de l’hostal. Al fons hi ha un portal i una finestra que donen al pati. En l’angol de l’esquerra hi ha una ampla llar de foc, am xemeneia de campana, i a continuació, fins arribar a sota la finestra, l’aigüera i els fogons. Tant als escudellers com a les parets hi han molts plats i plates antigues, caceroles i paelles d’aram i altres objectes propris d’una cuina. El sostre és fet de voltes de pedra emblanquinada, del qual ne pengen forcs de cebes, enfilalls de tomatecs, un espanta-mosques i un quinqué moll senzill, amb el pàmpol ben ample. A la dreta, a segon terme, hi ha una escala d’obra, que comunica als dormitoris. A primer terme, també de la dreta, hi ha una porta amb uns goigs enganxats en un plafó. A l’esquerra, una altra porta que dóna a una de les dependències de l’hostal. Entre aquesta porta i la llar de foc hi ha una gerra molt gran, com Ics dc posar-hi oli. A la dreta del fons, una pastera, i al costat de l’escala una taula, amb un pa i un ganivet al damunt. En un fogó, una olla gran, amb aigua que bull. Per tota l’escena, convenientment repartides, diverses cadires i un banc de fusta. El paisatge està tot banyat de llum. Es aprop de mig-dia.

ESCENA I

I deixa-ho anar! Si ara ja comences a pendre les coses així, què faràs demà que siguis casat!

I és clar! No t’hi enfondis en lo d’aquest món, que qui dia passa, any empeny. Fes com jo: tranquil·litat i bons aliments. La qüestió és viure.

Sempre m’ho vaig pensar que aquests ditxosos senyorets serien la meva desgracia!

ESCENA II

(Desprès d’un curt silenci, en David i l’Arcadi baixen per l’escala. Vénen de la seva cambra.)

No tens caràcter tu pera tractar am dònes. Si jo m trobés en el teu cas, aviat ho tindria resolt.

Tocar el dos: vès què faria! No m’adormiria pas. I si la noia plora, que plori. Ja li passarà!

I podries anar-ten, deixant aquí, perduda, la teva il·lusió, la teva vida, tot?

Vaia una dòna més estranya! Vès qui li feia dir res! (Molt baix i amb intenció.)

No veus que està a punt de casar-se? Deixa-la, home, deixa-la! No la facis una desgraciada!

ESCENA III

No va de broma, no! No seu fii! Miri que li farà una mala jugada! Ara mateix l’he sentit que deia an en Blai: «Si no sen va d’aquesta casa i del poble, el mato».

ESCENA IV

1, després, vés a despedir-me del senyor Robert. Diga-li que un cas urgent… que… En fi, que aviat tornarem.

ESCENA V

Com vols que t deixi, si sense tu no viuria! Si amb el teu parlar dolç i amb el teu somriure m’has tornat a la vida! Deixar-te! Tu no saps encara de la manera que jo t’estimo! No ten pots fer càrrec!

Al cap de poc temps de ser aquí, ja vaig animar-me. Més que l’exuberància d’aquesta Naturalesa, has sigut tu qui m’ha retornat les forces perdudes. I vols que t deixi, si en tu he fixat totes les meves il·lusions, totes les meves esperances!

Doncs jo no vui que m guardis aquest respecte. Diga-m de tu, Nuria; diga-m de tu.

Sempre, sempre! Oh! Que sóc feliç!… Quin esborronament d’alegria sento al fons del cor!… Que jove i fort me trobo i am quina serenitat l’espero l meu demà!

Sembla que sí. No sé com explicar-ho. Si no fos tant costós de dir lo que tinc al pensament!… Tot lo més bo se m’hi queda. Ai, David, que degraciat te faré!

No ho creguis, Nuria. Aprop teu, el meu cor enamorat projectarà enfora les seves resplendors més pures, i ja veuràs com el nostre amor florirà. Quina joia, Nuria, quina joia quan te vegi amb el nostre primer fill als braços! Cantem el goig pel fruit! Cantem la vida!

Com m’encises parlant-me així! Qui pogués tenir la força de voluntat d’un heroe pera dur-te triomfalment per entremig d’aquest món d’ànimes mortes!

(En David sen va per l’escala. La Nuria queda mirant-sel. Pel fons apareix la Quima.)

ESCENA VI

Per què davant de l’Adriá i de tots nosaltres has dit aquelles paraules an el senyoret? Eh? Fer que les has dites?

I, doncs, per què t’ha vingut aquella pensada? Que ja no l vols? Que ja no l’estimes?

Quines coses passen en la vida! Jo no sé pas com dec ser feta, però veig que no sóc com les altres noies.

Tinc uns pensaments devegades! (Posant-se les mans al cap.) No sé explicar-me. Jo visc d’una altra manera que vosaltres. No m vui vendre… No vui ser esclava.

Jo, sense estimar, em moriria, mare, que ho necessito. I l’Adriá no m’agrada, no!

Què té de despreciable? Que no és un bon partit? Si totes les noies del poble te l’envegen ! Tanta sort que Déu t’ha donat, i tu ni n fas cas. Tonta! Un hereu tant ric! Tant que t’estima!

Digueu-me tot lo que volgueu. Encara que m’esforci en creure-us, no podré. No sóc jo, mare, qui us trastorna d’aquesta manera.

Que sí! Es meu, tot meu, en cós i ànima! Si ell sen va, jo l segueixo. No ns podem deixar mai. L’un necessita a l’altre pera viure.

No comprens que l senyoret, pera ser ben feliç, ha d’escullir una altra classe de noia? Ah! Desenganya-t, Nuria, desenganya-t! Treu-te aquest home del pensament. Treutel aviat, perquè t perdries.

Si de bones a bones el senyoret David no sen va de casa, ens valdrem de la Justícia.

(La Quima i la Nuria permaneixen abraçades una bona estona, plorant. Després d’un llarg silenci, la primera, reanimant-se, diu a la Nuria am dolçor i manefleria:)

(Curt silenci. La Quima, tota tremolosa i excitada, molt baix i a cau d’orella, diu a la Nuria:)

Sí. Explica a l’Adriá que tot allò que has dit al senyoret ho has fet pera provar si era gelós.

Sí, fes-ho, creu-me. Fes-ho pera nosaltres. Salva-ns de l’afront! Fes-ho, Nuria! Oi que ho faràs? Sí que ho faràs! Ai, Senyor, tantes llàgrimes que m costes! Tant que m’he afanyat per tu!

Poc saps lo que costeu els fills! Per cada alegria, ai que penes ens doneu! Més valdria no haver nascut pera haver de sofrir tant!

Si jo us estimo am deliri! Si per vós donaria la sang de les meves venes! No sóc dolenta, mare! No, que no ho sóc. Però no sé què ho deu fer que sigui així. Jo no n tinc pas la culpa.

No! No puc callar-m’ho! No més en la cara m’ho coneixeria. I no s’ho mereix. Li diré tot.

ESCENA VII

Qui ns ho havia de dir que vostè, tant estimat de tots nosaltres, seria la nostra desgracia!

Per què no sen va? Què hi ha de fer en aquesta casa? Encara no n’hi ha prou de dol?

Jo estic disposat a reparar la meva falta, si falta he comès. No sóc un qualsevol, senyora.

Te dic que sí! (An en David.) Vostè se n’anirà del poble! (A la Nuria.) I tu…

ESCENA VIII

ESCENA IX

ESCENA X

Ja ho saps. Els teus pares t’escolten. Si tens cap queixa de mi, diga-la aviat, ben alt!

Si t’has proposat deixar-me, t’aviso, ja no hi ets a temps: seràs meva, costi lo que costi!

(La Quima, al veure la fermesa de la Nuria, desapareix, desesperada, per la porta de l’esquerra, primer terme.)

ESCENA XI

ESCENA XII

Que no t’atormenti més? Mira que estic perdent la paciència, i no ns convé ni a l’un ni a l’altre!

Vui que parlis! Vui que parlis, Nuria! Dóna-m aquestes metzines que m guardes. T’ho exigeixo!

A què, som a temps? Explica-t ben clar, que no t’entenc… És a dir, sí que t’entenc! Massa!

Si tu tinguessis més calma, jo t convenceria. Si t contava lo que tu vols saber…

Però com pot ser que tu parlis d’aquesta manera? Tant de sobte! Què ha passat? De què te les heus? Respon-me!

Ai, Adriá! La teva estimació i la meva, que n són de diferents! Tu m’estimes, ho crec; però, així i tot, no pots fer-me feliç.

Sempre ho he vist així. Deixem-ho córrer tot, olvidem-ho tot. Si ns casàvem, tu series un desgraciat i jo una desgraciada. (Molt accentuat.) Qui sap lo que després succeiria! No t vui enganyar: no t’ho mereixes. Deixa-m!

Passi lo que passi, vingui lo que vingui, tu has de ser meva. Si no de bon grat, per força!

Per força, dius? Per força! I t’arribaria a satisfer un cor guanyat així? No m miraries am despreci? No viuries recelós al costat meu? T’hi podries resignar a una vida de tantes engunies i misèries?

Ara defenses el punt, el teu amor propri, i no veus que, desfet el nostre casament, de tots dos jo seré qui perdrà més, perquè és sempre la dòna la que hi perd més. Tria una altra xicota. Potser que n trobis una que t’estimi i et faci feliç.

No! (Am dignitat.) No ho sóc. M’esforço en no ser-ho. Si m casava am tu, potser ho seria.

La veritat!… Explica-m això desseguida! No m facis esperar, que les sangs me pugen al cap! Nuria: respon. (Molt baixi amb ansietat enguniosa.) Que potser aquell lladre…?

Vet-aquí les meves gelosies i les meves cabories! (Mirant rabiosament cap a la cambra deu David.) Ah! Lladre, més que lladre!

No us unireu! No hi penseu en ser feliços! Corsequeu-vos! (L’amenaça brutalment.) (Al sentir els crits dels dos, compareix en David, el qual s’interposa heroicament entre la Nuria i l’Adriá.)

ESCENA XIII

Mai! (Agafa l ganivet que hi ha damunt de la taula i va per ferir an en David.)

ESCENA XIV

(Apareix en Mingo, corrent. Lluita pera descompartir a l’Adriá i en David.)

ESCENA ULTIMA

Eh!… (Li pren el ganivet i el rebot per terra.) Això és d’un home digne?

Sí; però a la vostra manera: sense idealitat. No com la Nuria desitja ser estimada.

No puc estar més aquí… No puc!… (Mirant an en David i a la Nuria.) Tinc enveja de la vostra felicitat! Us tinc molta enveja! (Anant-sen cap al jous.) Quima!… Quima!… (Amb emoció tràgica.) Què mal m’heu fet!… Per què m varen enganyar? Qui m treurà aquest rosec!… Oh! Quina gelosia, quina gelosia!… (Desapareix, cor-pres pel dolor. La Nuria, llagrimejant-li ls ulls, mira a l’Adriá; i així que aquest ha desaparegut, fixant-se en en David, se llenca ais braços d’ell plorant enamorada.)

(La Quima, seguda en una cadira, està tota preocupada. En Blai, l’Arcadi i en Mingo quedeu atònits, com petrificats, formant tots plegats un quadro.)

*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA RESCLOSA ***

Updated editions will replace the previous one—the old editions will be renamed.

Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright law means that no one owns a United States copyright in these works, so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United States without permission and without paying copyright royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to copying and distributing Project Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™ concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you charge for an eBook, except by following the terms of the trademark license, including paying royalties for use of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for copies of this eBook, complying with the trademark license is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports, performances and research. Project Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark license, especially commercial redistribution.

START: FULL LICENSE

PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free distribution of electronic works, by using or distributing this work (or any other work associated in any way with the phrase “Project Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full Project Gutenberg™ License available with this file or online at www.gutenberg.org/license.

Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™ electronic works

1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™ electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to and accept all the terms of this license and intellectual property (trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be used on or associated in any way with an electronic work by people who agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works even without complying with the full terms of this agreement. See paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™ electronic works. See paragraph 1.E below.

1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual works in the collection are in the public domain in the United States. If an individual work is unprotected by copyright law in the United States and you are located in the United States, we do not claim a right to prevent you from copying, distributing, performing, displaying or creating derivative works based on the work as long as all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™ works in compliance with the terms of this agreement for keeping the Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily comply with the terms of this agreement by keeping this work in the same format with its attached full Project Gutenberg™ License when you share it without charge with others.

1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in a constant state of change. If you are outside the United States, check the laws of your country in addition to the terms of this agreement before downloading, copying, displaying, performing, distributing or creating derivative works based on this work or any other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no representations concerning the copyright status of any work in any country other than the United States.

1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, copied or distributed:

This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook.

1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not contain a notice indicating that it is posted with permission of the copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in the United States without paying any fees or charges. If you are redistributing or providing access to a work with the phrase “Project Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™ trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted with the permission of the copyright holder, your use and distribution must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works posted with the permission of the copyright holder found at the beginning of this work.

1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™ License terms from this work, or any files containing a part of this work or any other work associated with Project Gutenberg™.

1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this electronic work, or any part of this electronic work, without prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with active links or immediate access to the full terms of the Project Gutenberg™ License.

1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any word processing or hypertext form. However, if you provide access to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official version posted on the official Project Gutenberg™ website (www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works provided that:

• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has agreed to donate royalties under this paragraph to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid within 60 days following each date on which you prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty payments should be clearly marked as such and sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™ License. You must require such a user to return or destroy all copies of the works possessed in a physical medium and discontinue all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™ works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the electronic work is discovered and reported to you within 90 days of receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free distribution of Project Gutenberg™ works.

1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread works not protected by U.S. copyright law in creating the Project Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™ electronic works, and the medium on which they may be stored, may contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by your equipment.

1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all liability to you for damages, costs and expenses, including legal fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE.

1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a written explanation to the person you received the work from. If you received the work on a physical medium, you must return the medium with your written explanation. The person or entity that provided you with the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a refund. If you received the work electronically, the person or entity providing it to you may choose to give you a second opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy is also defective, you may demand a refund in writing without further opportunities to fix the problem.

1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any provision of this agreement shall not void the remaining provisions.

1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in accordance with this agreement, and any volunteers associated with the production, promotion and distribution of Project Gutenberg™ electronic works, harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, that arise directly or indirectly from any of the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any Defect you cause.

Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™

Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of electronic works in formats readable by the widest variety of computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will remain freely available for generations to come. In 2001, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure and permanent future for Project Gutenberg™ and future generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.

Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit 501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by U.S. federal laws and your state’s laws.

The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to date contact information can be found at the Foundation’s website and official page at www.gutenberg.org/contact

Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread public support and donations to carry out its mission of increasing the number of public domain and licensed works that can be freely distributed in machine-readable form accessible by the widest array of equipment including outdated equipment. Many small donations ($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating charities and charitable donations in all 50 states of the United States. Compliance requirements are not uniform and it takes a considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up with these requirements. We do not solicit donations in locations where we have not received written confirmation of compliance. To SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state visit www.gutenberg.org/donate.

While we cannot and do not solicit contributions from states where we have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition against accepting unsolicited donations from donors in such states who approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make any statements concerning tax treatment of donations received from outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg web pages for current donation methods and addresses. Donations are accepted in a number of other ways including checks, online payments and credit card donations. To donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.

Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works

Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be freely shared with anyone. For forty years, he produced and distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of volunteer support.

Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper edition.

Most people start at our website which has the main PG search facility: www.gutenberg.org.

This website includes information about Project Gutenberg™, including how to make donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.

The Project Gutenberg eBook of La resclosa

ACTE PRIMER

ESCENA I

ESCENA II

ESCENA III

ESCENA IV

ESCENA V

ESCENA VI

ESCENA VII

ESCENA VIII

ESCENA IX

ESCENA X

ESCENA XI

ACTE SEGON

ESCENA I

ESCENA II

ESCENA III

ESCENA IV

ESCENA V

ESCENA VI

ESCENA VII

ESCENA VIII

ESCENA IX

ESCEXA X

ESCENA XI

ESCENA XII

ESCENA XIII

ESCENA XIV

ESCENA XV

ESCENA XVI

ESCENA XVII

ACTE TERCER

ESCENA I

ESCENA II

ESCENA III

ESCENA IV

ESCENA V

ESCENA VI

ESCENA VII

ESCENA VIII

ESCENA IX

ESCENA X

ESCENA XI

ESCENA XII

ESCENA XIII

ESCENA XIV

ESCENA ULTIMA

THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE