The Project Gutenberg eBook of La resclosa This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this ebook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook. Title: La resclosa Drama en tres actes Author: Ignasi Iglesias Release date: March 16, 2025 [eBook #75635] Language: Catalan Original publication: Barcelona: Tip. L'Avenç, 1900 Credits: Editor digital: Joan Queralt Gil *** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA RESCLOSA *** # La resclosa Drama en tres actes Ignasi Iglesias 1900 PERSONATGES -------- --------- Nuria 20 anys Quima 55 David 25 Adriá 28 Blai 60 Arcadi 24 Mingo 23 -------- --------- L'acció, a la montanya. Època, actual. Esquerra i dreta, les de l'actor. Aquesta obra va esser representada per primera vegada, a Barcelona, en el «Teatre Romea» (_Català_), la nit del 17 de Novembre de 1899, baix el següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Delhom; Quima, Da. Agna Monner; David, D. Enric Borràs; Adriá, D. Enric Guitart; Blai, D. Jaume Virgili; Arcadi, D. Ernest Fernandez; Mingo, D. Joan Domènech. Director artistic: D. Enric Borràs. Anteriorment, com a prova d'estudi, La Resclosa va representar-se a Sitjes, en el teatre del "Prado Suburense", la nit del 25 de Juliol de 1899, amb el següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Goula; Quima, Da. Antonia Mas; David, D. Joan Quintana; Adriá, D. Joaquim Vinyas; Blai, D. Miquel Sirvent; Arcadi, D. Josep Sulé; Mingo, D. Víctor Baldirà. Director artístic: l'autor. A Sitjes, abans de la representació del drama, va esser llegida una conferencia del jove escriptor D. Rafel Font sobre _El teatre modern català_. ## ACTE PRIMER _L'escena representa un base de roures i alzines, ombrívol i luxuriant. De part a part de la mateixa, dividint la gleva en parterres naturals i d'una manera laberíntica, s'encreuen diferents corriols. Al mig, no més fins a segon terme, no hi ha cap arbre, quedant un espai ombrejat pel fullatge dels arbres dels costats. Per entre l trepat del brancam del darrer terme, a travers d'un ambent molt net i desentelat, s'ovira la silueta d'unes montanyes pirenaiques de tons blaus-verdosos, reflexades pels resplendors del sol. A l'aixecar-se l teló, en David i l'Arcadi pinten, asseguts en cadires de campanya, l'un a primer terme i l'altre quasi al mig de l'escena._ ### ESCENA I En David i l'Arcadi ARCADI (_S'aixeca, i desde certa distancia, lot calant foc a la pipa, contempla, a mitja vista, el quadro que està pintant_.) DAVID Com te va, Arcadi? ARCADI De primera! Que consti! Vine! DAVID Eh! (_Llençant el pinzell i la paleta_.) ARCADI I ara! DAVID Vaia: no tinc ganes de pintar. ARCADI (_tot satisfet_) Jo sí. DAVID Millor per tu. (_S'ageu a l'herba_.) ARCADI Vés què m'hi dius. DAVID Deixa-m estar, home, no m'amoïnis! AKCADI Dò-m una mirada a l'ultim terme. DAVID Ja va bé. ARCADI Aixeca-t, que ho veuràs. DAVID (_S'aixeca amb indolència i mira l quadro de l'Arcadi_.) Bé... bé... ARCADI Am sinceritat: què ten sembla? DAVID L'ultim terme no m'acaba de convèncer. ARCADI I això? Que no s'explica prou? DAVID Has d'apretar una mica ls tons calents. Tot plegat resulta fred, i en el natural... veus?... Després, te surt tot ximicat. Comprens? ARCADI Sí, home, sí. (_Com tocat de l'amor propri_.) DAVID Ho tens entès? (_Se n'entorna a seure en el mateix lloc d'abans_.) ARCADI Sí. (_Posant-se a pintar_.) Deixa-m el tubo de groc d'índia. DAVID No n gasto. ARCA Dl Vatua!... Un to tant calent! (_En David, no trobant-se bé assegut, torna a ageure-s a l'herba, boi fumant un cigarret_.) ARCADI Quina mandra tens, David! DAVID No... no ho fa això. ARCADI I doncs? DAVID Oh! Vés que t diré jo, ara... ARCADI Ah, ah! (_Va pastant el color a la paleta_.) Quin to més just! (_Mirant al natural_.) DAVID Ves relacionant el primer terme amb el segon, que t desentonen. ARCADI Ah, sí! (_Pinta_.) Malvinatge la paleta! DAVID Què tens? ARCADI Res. DAVID Doncs, pinta i calla. ARCADI Aviat que la faig a miques! DAVID Vés, pren la meva. ARCADI No, no cal. DAVID Vaia, treballa, treballa. (_Curt silenci_.) ARCADI I, tu, què fas parat? DAVID Deixa-m estar, no m diguis res, home! ARCADI Que tens sòn ? DAVID No, tinc sòn. (_Curt silenci._) ARCADI (_pintant_) Ara, ara va bé! Vine, David! DAVID Pinta, pinta. ARCADI Quin efectarro, noi! (_Mirant-se l quadro molt content._) DAVID Però, calla, si vols! ARCADI Aixeca-t, home, aixeca-t! DAVID No estic de vena! ARCADI No estàs de vena? (_Deixa ls pinzells i la paleta i s'acosta an en David._) Com vols estar-hi? Sembla mentida que siguis tant criatura! DAVID Jo? ARCADI No, jo! DAVID Per què m'ho dius? ARCADI (_confidencialment_) Que no vas observar res ahir vespre? DAVID Què vols dir? ARCADI No vas fixar-te en l'Adriá? DAVID Ah, ja!... I, bé, perquè és tant bestia! ARCADI Oh, noi! Posa-t tu en el seu lloc. DAVID Sí... I què? ARCADI Això de proposar a una xicota que està a punt de casar-se... DAVID Lo del retrato? ARCADI Sí, això mateix. DAVID Què té de particular? ARCADI Per mi, re; però per l'Adriá... No sé, figura-t!... DAVID Arcadi: tu no m comprens! No, no: tu no m comprens! ARCADI Ja tornes am lo de sempre? DAVID Tu no ets prou artista. La vida no t diu res. Pintes, pintes de rutina, com podries fer qualsevol altra cosa... Què t diré jo?... ARCADI No, no ho diguis. DAVID Tens raó: val més que calli, perquè potser seria massa depressiu per tu lo que ara jo t diria. ARCADI Tens unes coses!... No puc contradir-te en res!... Romàntic, més que romàntic! DAVID Escèptic! ARCADI Sempre estàs fantasiant, idealisant-ho tot. DAVID Calla, calla, perquè encara m'enfadaria! Tu no ets prou artista, ja t'ho he dit. Et poses davant d'un panorama, i en ell no hi veus res: no hi veus un estat d'ànima. Et poses davant d'una figura humana, i en ella sols hi veus la línia, el color: quasi res. Per tu tot és en ella exterior, com si de dins fos buida, com si no sentís, com si no pensés... El pintor també ha d'esser psicolec, perquè, si no, no és artista. ARCADI Noi, quina reventada! DAVID Dies ha que m'avises, que m reconvens... ARCADI Ho faig pel teu bé. DAVID Ho fas perquè... No sé per què ho fas. ARCADI Si la simpatia que tu sents per la Nuria no fos més que això... DAVID Què vols dir? ARCADI Senzillament que l'estimes. DAVID Si, sí, que l'estimo. ARCADI (_am presumpció ridicola_) Ho veus com també sóc psicolec? DAVID Ah, Arcadi! ARCADI Tu recauras. Tornaras a estar malalt. Els aires del camp... DAVID Ells m'han salvat la vida. ARCADI Però procura no recaure. DAVID (_am to moll viu_) Per què m'ho dius això? ARCADI Per què t'ho dic? Ja veuràs: me vols creure a mi? Tornem cap a Barcelona... Ara quasi ja estas restablert i no hi ha perill de res. DAVID A Barcelona m'hi moriria. Necessito aire,sol... Aqui estic molt bé. Anar-men seria la meva perdició. ARCADI No sé per que. DAVID Aquí he trobat el complement de la meva ànima. Tot jo era una idealitat: me faltava estimar la vida, que, gràcies an aquesta Naturalesa, avui sento vessar del meu cor. (_Apareix l'Adriá pel segon terme de l'esquerra. Vesteix trajo de llana grisenca de bon escaient. Du barretina morada i corbata de dol, amb el nus a l'estil dels carreters. Porta una vareta de freixa_.) ### ESCENA II Els mateixos i l'Adriá ARCADI Hola, hereu! ADRIÁ Què hi ha, senyorets? ARCADI Per ara, ja ho podeu veure. ADRIÁ Vostès cada dia lo mateix. ARCADI (_amb ironia_) I vós... cap a l'hostal. ADRIÁ No; no encara... Més tard... potser que m'hi arribi. (_En David segueix pintant._) ARCADI Bé, home, bé... I què tal: quan és el casori? ADRIÁ (_amb intenció_) Aviat. ARCADI Ah! Sí? Doncs, ja és cosa feta? ADRIÁ Sembla que sí. ARCADI Me n'alegro, Adriá. ADRIÁ Si no s'hi espatlla res. ARCADI Oh! No ho crec pas. ADRIÁ No s pot dir blat que... ARCADI Com? ADRIÁ Oh! Re, re. Déu ajud d'aquí aquell dia! ARCADI No crideu el mal temps. Qui s pogués trobar en el vostre lloc! ADRIÁ Es que en aquest món hi ha gent que no sap estar-se de fer mal, i, de rebot, sen fan a sí mateixos. ARCADI No us ho prengueu així! No sé què us fa parlar d'aquesta manera! ADRIÁ Ja ho sabrà. ARCADI Francament, hereu... ADRIÁ Oh, ja, ja! ARCADI No serà tant. ADRIÁ Tant-de-bo! No és pas que jo ho disitgi... Però si massa a un hom l'empenyen... a l'ultim rodola, perd la paciència i fa un disbarat. I allavors reb qui reb. ARCADI Que aviat us apureu ! ADRIÁ Jo? No, cah! No m'apuro mai. Però que no m busquin el còs... que no mel busquin, perquè, si no, em trobaran l'ànima. ARCADI No us hi encaparreu. ADRIÁ I què m tinc d'encaparrar! ARCADI No faltaria més! ADRIÁ També sé anar am peus de plom, quan convé; però com que 1 carro... ARCADI Home!... ADRIÁ Bé: que no s'hi cancin. DAVID Igualment, Adriá. ARCADI Ja us en aneu? ADRIÁ Sí, que tinc feina. ARCADI Vaia, doncs. DAVID Adéu-siau. ARCADI D'aquí després. (_L'Adriá sen va poc a paquet, mirant an en David am recel, pel primer terme de la dreta. L Arcadi s queda moll estranyat._) ### ESCENA III Els mateixos, menys l'Adriá ARCADI Tu! Tu! DAVID Què? ARCADI Que no l'has sentit? DAVID Eh? ARCADI Que no estaves atent? DAVID Què? Digues. ARCADI No has sentit l'Adriá? Quina manera tirar-te 1 guant! DAVID Ane mi? ARCADI Sí. Es veu que 1 xicot està cremat. DAVID Deixa-1 dir! ARCADI Es que té raó! DAVID Però, tu també ets així? Sembla mentida que un home que vol ser artista tingui prejudicis que li facin veure les coses com la gent vulgar! ARCADI Vaia: no m'hi vinguis am les teves teories. A mi ningú m desfà que tu vas a fer infeliços a dos cors que, am tot i d'una manera primitiva, poden viure ben satisfets. No sé pas què li trobes a la Nuria. De maca ho és, no ho nego; però la seva hermosura és simple, no té matisos prou expressius. DAVID Tu no tens ulls pera apreciar la seva hermosura. Tu no més sents que l'art histeric. Tu no veus l'art de la vida, l'art verge que s manifesta lliurement, sense artificis; l'art etern que ofereix la Naturalesa. ARCADI Quina obsessió hi tens, en mi! DAVID Perquè t'estimo. Jo t voldria veure un altre. Em fa pena que t'enorgulleixis del teu caràcter bohemi. L'artista no ha de descendir mai al nivell del clown. ARCADI Que per ventura sóc així? DAVID Sí, que ho ets, sí. Has pres el món per una immensa pista, i no més procures divertir als filisteus, que mai ens podran compendre; an aquests que s creuen superiors a nosaltres amb el seu ideal de col·leccionar diners. (_Curt silenci._) ARCADI Escolta, David, una cosa. DAVID Digues. ARCADI I tu creus que la Nuria arribarà a compendre aixó que m dius a mi? DAVID Sí. És una ànima adormida; té la pugor de l'imbecilitat a sobre, però en el seu fons hi han recloses les energies d'una heroïna. És una xicota d'una intuició extraordinària i té un cor apassionadissim, fogós, com un petit sol emboirat. Que sen perden d'ànimes humils amb el llevat de l'heroe! ARCADI No sé què dir-te... Però... DAVID Què? ARCADI Deixem-ho córrer. (_Per la dreta ve la Nuria, un xic melanconica. Porta mantellina blanca i du un devocionari i uns rosaris a la mà._) ### ESCENA IV Els mateixos i la Nuria NURIA (_am tristesa dolça_) Bon dia tinguin. ARCADI Oh, oh! Que vas maca! NURIA Ja hi som? DAVID Que venim d'oir missa, Nuria? NURIA Sí, senyor. ARCADI (_an en David_) Que no ho coneixes? DAVID Calla... (_Suplicat._) ARCADI Has dit gaires pare-nostres? NURIA (_somrient am tristor_) Oh! Molts! ARCADI I per nosaltres... ja n'has dit forces? NURIA Que està d'humor! DAVID An aquest sí que... no 1 preocupa res. NURIA Així ho veig. ARCADI I a tu? NURIA Jo rai! ARCADI Estàs molt trista! NURIA No estic trista! ARCADI Que no set coneix en la cara? NURIA Es que vostès s'ho pensen. Ves per què... Deuen voler que salti i balli com una beneitona. ARCADI Per tu faràs. NURIA Sí... jo rai! DAVID No t'enfadis, per xò. NURIA Fugi!... I ara? Vès per què m tinc d'enfadar! DAVID Hi ha coses que molesten tant, que lo millor és callar-les. NURIA Ane mi tot m'és igual. Com que no tinc res que m privi 1 sòn... DAVID Estàs gaire animada? NURIA (_fingint estranyesa_) Animada? DAVID (_somrient i am molta intenció_) Ja s'acosta. NURIA Ah, ja! Ni tampoc hi pensava. DAVID No? Que és estrany! NURIA Vès ara am què surt vostè! (_L Arcadi contempla a la Súria am gran detenció._) DAVID Sí que t'interessa poc! NURIA No men parli, David. Faci-m aquest favor. (_Suplicat_) ARCADI (_pera distreure la conversa_) Saps, Nuria, que estàs divinament? NURIA (_somrient._) Ah! Sí? ARCADI Te cau molt bé la mantellina. DAVID Encara que ten burlis! ARCADI No men burlo. Quina delicadesa de línies!... Quina tonalitat més fina en tota la teva figura! NURIA Bah! Deixa-men anar cap a casa. ARCADI No ten vagis, encara. NURIA És que estona ha que m'esperen. M'he entretingut tant! DAVID Sí, ves, que aviat deurà venir aquell. NURIA Aquell?... Sempre diu lo mateix. Tot lo dia hi pensa, en ell. DAVID No li sóc tant ingrat com tu. NURIA (_amb estranyesa_) Ingrat? DAVID Pobre xicot! Tant que t'estima i tu tant indiferent que t mostres! NURIA Oh! Vostè ja ho diu. ARCADI (_a la Nuria_) I que estàs bé! Quina cosa més hermosa! NUR1A Vol callar! ARCADI No ten vagis, que n faré un esboç. NURIA És tard, és tard. DAVID Sí, vés, vés, que si no t'hi trobava... NURIA Miri: s'hauria d'esperar. DAVID Oh! Potser et renyaria. NURIA A mi? DAVID Vés, vés, creu-me. NURIA No sigui així. (_Sen va poc a poquet per l'esquerra, primer terme._) ARCADI Adéu. DAVID Adéu, Nuria. NURIA Passint-ho bé. (_Desapareix._) ### ESCENA V Els mateixos, menys la Nuria DAVID Pobra xicota! ARCADI Sí... ten compte! DAVID Tant simpàtica! Em fa una llàstima! ARCADI A mi gens! Ves per què t'ha de fer llàstima! DAVID Es malaguanyada pera aquell bretol. (_Per l'esquerra, tercer terme, apareix en Mingo boi taral·lejant una cançó popular verament catalana i fumant una punta de cigarro. Va en manegues de camisa, barretina vermella, calces de vellut de color d'oli, faixa blava i espardenyes am betes negres, sense mitjons._) ### ESCENA VI Els mateixos i en Mingo M1NGO Hola, senyorets! ARCADI Hola, Mingo! Aon vas tant cremat? MINGO Fins a cal barber. (_An en David_). Ja l'espavilarà, ja, aquell! DAVID Qui? MINGO Aquell reganyós de l'Adriá. ARCADI De què se les heu? MINGO De que vol que se les hegui? No sap que és tant gelós? ARCADI Sí que tindrà feina, si no s cura! MINGO És clar que n tindrà, amb una dóna tant vistosa! Fort, massa poc, per xò! Aixís no l deixessin estar mai am tranquil·litat, per lo orgullós que és! Ui! Què s pensa! Sembla que tingui un rei al còs! I... total perquè son pare l deixarà una mica arregladet. ARCADI Crec que serà ric. MINGO Jo encara no ls he vist comptar els seus _pistrincs_. Diu que de diners i de bondat, la meitat de la meitat, i am prou feines. ARCADI Bé: què té amb en David? MINGO Romansos: veli-aquí. Lo que és ahir vespre m pensava que ja hi erem. Jo ja havia dit un pare-nostre al casament. Tant-de-bo, animetes santes, que la Nuria li hagués donat una carbassa més grossa que les de rabaquet! ARCADI No, pobre xicot! MINGO Pobre xicot? Ella sí que és de plànyer! Malaguanyada moça per ell. Quin poca solta! Ningú del poble 1 pot veure, per presumit i malcarat. No té cap amic, quasi. Ni les noies en fan cas. L'hereu! Feu-li pas! Li tinc una ràbia! ARCADI Perquè s casa am la Nuria? MINGO Sí, sí, per xò. Primer l'he estimada jo, que no pas ell. I més bé que ell! ARCADI Ah! Sí? Vatua en Mingo! MINGO Sí, senyor, sí! Però mai li he dit ni li diré que l'estimo, pobreta! Es mereix millor que jo i que aquell sorrut. DAVID Vet-aquí... ARCADI Ja t passarà, ja. MINGO Algun dia... ARCADI Faràs una desgracia. MINGO Encara que sen burli. Aon va aquell brètol de ricot! ARCADI Tu ho fossis com ell. MINGO Bon profit... Ella no l'estima gens. ARCADI No? MINGO Cah, barret! Ni ls mils! ARCADI Que t'estima a tu, potser? MINGO No: a un altre. (_Mirant an en David._) ARCADI A un altre? MINGO Sí. ARCADI I, doncs, per què s casa am l'Adriá ? MINGO Oh! Això va de banda. DAVID Què vols dir? MINGO Vui dir... vui dir... que una cosa és casar-se i una altra l'estimació. Vostè (_an en David_) s'hi declares... DAVID Jo? MINGO Sí. Ja veuria com ella no s casava am l'Adriá. DAVID Com ho saps? MINGO Deixi-ho córrer. DAVID (_fent-se l desentès_) Tu no saps re. MINGO Que no? Que n'hi podria dir de coses! Com la sacrifiquen, pobra xicota! ARCADI Que 1 planti, an aquell! MINGO Ella pogués. Sa mare la farà una desgraciada. Tot és el promès. Si fos pobre, ni tampoc se l'escoltaria. Aquest panís que n fa fer de coses! (_Am rabieta de noi._) ARCADI És molt interessada la Quima. MINGO Més que una garsa. DAVID I ella, la Nuria, que no va resistir abans de prometre-s am l'Adriá? MINGO No n'hi va costar poques, de llàgrimes! DAVID Sí? MINGO Sempre li ha fet fàstic. DAVID Però, com pot ser...? MINGO Sa mare no li va callar mai que l volgués, perquè un partit tant bo no s troba per desig; i, ella, com si re; toçuda que no l volia; fins que la Quima, tant i tant la va pregar, li va fer tants sermons... ARCADI I bé, home, ja s'arreglaran, un cop casats! MINGO Vostè (_an en David_), per què no s'hi descara? Desfaci aquest casament! Treurà una ànima de pena. DAVID Quins embolics que faries! MINGO Jo fos de vostè! ARCADI I si aquell?... MINGO Si és un bè! ARCADI Mira que un home gelós... MINGO Que s reventi! ARCADI Vaia un plan més original t'has tramat! MINGO No és cap bestiesa! DAVID Pobre Adriá! MINGO Com que an ell no l'estima i a vostè sí... DAVID No ho creguis. MINGO Que no? Ja veurà, fïxi-s'hi. Faci-la feliça, vostè que pot! Jo m'hi veiés am cor, no l pregaria tant, no! (_Va per anar-sen._) ARCADI Que ten vas? MINGO Sí, senyor. Passint-ho bé. DAVID Adéu, Mingo. ARCADI Vine, home! MINGO No vui dir-los res més! (_Sen va, tot emmurriat, pel primer terme de la dreta._) ### ESCENA VII Els mateixos menys en Mingo ARCADI Pobre xicot! DAVID Ja l'has sentit. (_Se senten lladrucs de goços i crits de caçadors. Seguidament, un xic lluny, son un tret d'arma de foc._) Bo! Ja hi tornem a ser! ARCADI Són caçadors. DAVID Ja t dic jo que ns hem ben enredat! ARCADI Que no ns clavin una perdigonada. DAVID Que vols dir que hi ha perill? ARCADI Oh! Aquests caçadors devegades van tant cegos, que no veuen aont apunten. Que no ls servim de blanc! DAVID Vès, vigila, doncs. Fes-los un crit, si de cas. ARCADI Qui? Jo? Cah, barret! Que no m prenguessin per un cap de caça. (_Mirant._) Ja volia dir jo! Tu: són el senyor Robert i el seu gendre. DAVID Ah! Sí? ARCADI Que anirà barato la caça! (_Cridant._) Senyor Robert, senyor Robert! Men vaig a saludar-los. DAVID Deixa-ls estar, que deuen voler fer cacera. ARCADI Ja vinc desseguida. Vaig a provar si tinc bona punteria. DAVID En Guillem Tell! ARCADI Me n'hi vaig. DAVID Pinta, home, pinta! ARCADI Aviat tornaré. (_Cridant més fort que de primer._) Senyor Robert, senyor Robert, no tiri, que sóc jo! DAVID Beneit, més que beneit! (_Desapareix l'Arcadi per l'esquerra del fons. Se van sentint els crits dels caçadors i els lladrucs dels goços. En David va pintant. S'onen al lluny vuit hores. Llarg silenci. Així que ja no se senten els crits dels caçadors ni els lladrucs dels goços, compareix la Nuria, vestida am senzillesa escaient. Va amb un canti de terriça a la mà._) ### ESCENA VIII La Nuria i en David DAVID Aon vas, Nuria? NURIA A cercar aigua a la font pera uns senyors que s'esperen a casa. DAVID Que porten molta pressa aquests senyors? NURIA (_am candidesa_) No ho sé. DAVID Bé, bé... (_Mirant-la de fit a fit, amb èxtasi._) NURIA Que ja han acabat de pintar? DAVID No encara. No s pot fer res. NURIA Per què? DAVID Oh! Què sap un! Lo que és jo... NURIA Què té? Que no s troba bé? DAVID Sí. NURIA Què li passa, doncs? DAVID Res: estic un xic neguitós. NURIA Què pinta? DAVID Res. No val la pena. NURIA A veure. (_Mira l quadro._) DAVID No s pot mirar de dolent. NURIA I el seu company? (_Mira l quadro de Arcadi._) DAVID Què ten sembla? NURIA (_no gosant-ho a dir_) M'agrada mes el de vostè. DAVID Avui no estic per pintar. NURIA Que potser està malalt? DAVID No estic malalt! (_La mira fixament. La Nuria abaixa l cap ruborisada. Curt silenci._) Nuria! NURIA Que mana? DAVID Per què t'has tret la mantellina? Tant bé que t'escau! NURIA Que és burleta! DAVID Sí: t'escau divinament, i la seva blancor contrasta am la teva tristesa! NURIA Que m'hi vol retratar així? DAVID Sí. És de la manera que m'agrades més. Però, i si després et costa un disgust? NURIA Un disgust? No sé per què. (_Am to natural._) DAVID De vegades... NURIA Què? DAVID La gelosia... Es una cosa tant terrible la gelosia! NURIA Ah! No temi. DAVID Es que ahir l'Adriá... NURIA Ah! Allavors que vostè va dir pera fer-me l retrato? DAVID Sí, allavors. NURIA Ell sí que... DAVID Ell, ell!... NURIA Si no li agrada, que ho deixi! Vès quin mal és! Té una mena de caràcter, aquell, també! DAVID Ja l té ben aspre, ja. NURIA Més de lo que vostè s pensa. DAVID Ja n'estic enterat. Sé que no m pot veure. NURIA No n faci cas. DAVID Que li he fet? (_Am molta delicadesa._) M'he atrevit mai... ? MBIA Vostè? (_Am dignitat._) No sé aquell xicot per qui m'ha pres, ni per què m vol.  DAVID Prou que s veu per què t vol. Pera fer de tu la seva esclava. Perquè fas goig; per xò: perquè fas goig. NURIA I per res més? Sempre ho he dit! (_Am veu concentrada i am molt sentiment._) DAVID Sempre ho has dit? Ane qui ho has dit? NURIA An els meus pares. DAVID Així, doncs, tu no estimes a l'Adriá. NURIA (_inconscientment_) Sí... DAVID No: tu no l'estimes. No m'ho neguis, que t'ho llegeixo a la cara. NURIA (_am molta fredor_) Sí que l'estimo: cregui-m. DAVID No, no menteixis. NURIA Veurà... DAVID Tu l'avorreixes. NURIA Li dic que no. Si m'hi caso! (_Esforçant-se pera convèncer an en David._) Que no sap que m'hi caso? (_Amb ironia trista._) DAVID T'hi cases? Per força! NURIA En què s fixa? DAVID En que l'Adriá no satisfà les teves ambicions ni els teus somnis de ventura. Em fixo en que ell és tant diferent de tu, en que la seva ànima és tant inferior a la teva, que... Però, què dic, si tot és en va! NURIA (_Mirant encisada an en David, diu am molta ingenuitat._) Ja l'entenc, ja. Devegades també hi penso, com vostè... Més, l'obediencia! L'obediencia, David! DAVID (_am sarcasme_) Sí, l'obediencia! NURIA (_amb ingenuitat_) I l'Adriá ja n'és, de ric... A mi què pot faltar-me? DAVID Tot: l'amor, la felicitat; això que no ns satisfà quan ens ho donen fet. NURIA (_parlant-se a sí mateixa, am fonda meditació_) Ser una esclava... una esclava... Sí que és així... I no se n'ha de ser! DAVID El veritable amor no esclavisa: fusiona les ànimes. NURIA (_coordinant idees_) Ja no vol que vostè m retrati... DAVID Perquè és un egoista i tem perdre-t. NURIA Si ho fa així, em perdrà. DAVID Es clar que sí! NURIA Jo no faig pas res de mal! No fent res de mal, no consento que ningú m repti. DAVID Oh! Sí que n fas de mal! NURIA (_molt sobtada_) Jo? Vostè m'ho diu! DAVID An ell n'hi vas fer molt! NURIA Jo? Quan? Quin dia? DAVID El primer que li vas dir que l'estimaves. NURIA (_am gran sinceritat i fermesa_) Que no! Que no! DAVID Sí, si: li vas fer molt mal. NURIA Mai li he dit que l'estimés. Mai! Mai! DAVID No? NURIA Ni li vui dir, ni li diré encara que m matin: no l puc enganyar. DAVID Ho veus com te sacrifiques, ho veus? NURIA No, no: ho faig resignada. (_Am candorosa humilitat._) Deu ser la meva estrella. DAVID La teva estrella!... No, no; jo no puc tolerar que set sacrifiqui i es mercadegi am les teves gràcies. I tu hi consents perquè no t creus prou forta pera eslliurar-te d'aquest munt de prejudicis que pesa damunt teu. NURIA Què hi faré ara? Ja és tard. DAVID No és tard, no. NURIA Mataria als meus pares de pena! Pobra mareta meva! Tant que me l'estimo! Sí, sí! Jo m casaré am l'Adriá; al peu de l'altar juraré ser seva; li diré... que l'estimo!... No, no: això no li diré mai! Però li seré fidel, sempre fidel! Li vaig donar paraula i no puc trencar-la. DAVID Tu no faràs res de lo que dius. No, que no ho faràs ! NURIA Quin recurs em queda? DAVID El de no accedir al teu sacrifici. NURIA Que aviat ho diu! DAVID Ho dic, i jo al teu lloc ho faria. Jo t deslliuraré! NURIA Vostè! DAVID Sí, jo, que vui salvar-te! NURIA Vostè! Vostè! DAVID (_am passió intensa_) Sí, sí, que t vui per mi! Et vui meva, que jo t'estimo, Nuria, t'estimo am tota la meva voluntat! NURIA Oh! Pobra de mi! DAVID Nuria! NURIA Verge del cel, ampareu-me! DAVID Tu m'has d'estimar, que ho necessites. El teu cor t'ho exigeix. Nuria, Nuria! No abaixis el cap i mira-m amb aquests ulls que vessen intel·ligència. No m creguis un malvat que ve a ennegrir la teva sort. Jo sóc el teu deslliurador! Jo t duc la felicitat! NURIA Oh David! Jo no disposo de mi. DAVID Lluita, lluita am coratge contra tots els obstacles que set presentin! NURIA No pot ser, no pot ser! DAVID Ha de ser! NURIA Deixi-m, cregui-m! Vostè serà un desgraciat, i jo... DAVID No, no puc deixar-te. NURIA (_am gran prec_) Faci un esforç! DAVID Com vols que pugui, si estimo tant la vida que en tu veig idealisada! NURIA Procuri per vostè. No pensi en la meva sort. La meva sort és aquesta: no men mereixo d'altra. DAVID Tu t sents morir ofegada... No t podràs resignar mai a viure com una esclava! NURIA Oh! Quin horror! DAVID Desperta d'aquest ensopiment que t té com estabornida! Rebela-t contra tot i contra tots! Els meus braços t'esperen pera amparar-te! Ets meva! (_L'abraça._) Ets meva! Que m'ho disputin! Que vinguin a arrencar-te dels meus braços! (_La besa apassionat._) NURIA (_vençuda d'amor_) Ah! DAVID Ets meva! NURIA (_quasi plorant_) David! DAVID No ploris, Nuria, que l teu plor m'acobardeix i espanta. Sigues valenta i decidida, que t sobren energies pera ser-ho... Mira-m enamorada, am tota llibertat, com jo t contemplo a tu!. . . Dóna-m coratge pera deslligar les teves ales frisoses d'alçar el vol! (_Poc apoquet, i amb idilica tendresa, la du, agafada per la cintura, cap al fons del bosc._) NURIA (_en veu molt baixa i dolça_) David! David! DAVID (_ben dolç i a cau d'orella_) Anima pura, verge de montanya, viola boscana que am la teva aroma humil i delicada m'endolceixes l'esperit! Amor de la meva vida, joia de l'art, per sempre, per sempre meva, per sempre més la meva estimada! (_Desapareixen. Curt silenci. Toma l'Arcadi tot adalerat._) ### ESCENA IX L'Arcadi sol ARCADI (_crida, mirant entorn seu_) David! David! Aon deu ser? David! David! Bah, bah! (_Es posa a pintar. Desprès d'un llarg silenci, apareix l'Adriá pel primer terme de la dreta._) ### ESCENA X El mateix i l'Adriá ARCADI Ditxòs de vós, Adriá! ADRIÁ I, això, per què? ARCADI Home, perquè feu festa. ADRIÁ I vostè? ARCADI Jo? Mireu, treballant. ADRIÁ Això rai, perquè vol. Qui li priva de fer festa? ARCADI Ningú. ADRIÁ Aon té 1 company? ARCADI Ara mateix era aquí. ADRIÁ Sembla que ell no s'hi mata. ARCADI No gaire. ADRIÁ Veig que li ha provat aquest terreny. ARCADI Molt. En cosa de quatre mesos no més s'ha posat tant bo que ja sembla tot un altre. ADRIÁ Que sí, que sí. ARCADI L'haguessiu vist a Barcelona! Pobret! S'acabava d'empassar! ADRIÁ (_amb ironia_) De quin mal patia? ARCADI Encara no ho he arribat a entendre. L'un metge deia una cosa; l'altre, una altra. A casa seva creien que era tisic. ADRIÁ Si que estava apurat! ARCADI Molt! Sort de les aigües d'aquest poble, perquè, si no, ja no sen cantaria gall ni gallina. Després, com que aquí ha estat sempre tant ben cuidat... ADRIÁ Sí, crec que sí. ARCADI Jo us en responc. ADRIÁ Ja estic enterat de la manera que s porten amb ell a l'hostal. ARCADI Voleu callar! Ni que fos un fill! ADRIÁ 0 un gendre. Tot-hom li té llei. ARCADI I que s'ho mereix. ADRIÁ (_sempre amb ironia_) Prou. Llàstima que la noia ja estigui compromesa! ARCADI Que voleu dir que haurien pogut arreglar alguna cosa? ADRIÁ Vaia. ARCADI Vos ho creieu? ADRIÁ Per que no? ARCADI No veieu que en David és un xicot... com us diré?... un xicot... ADRIÁ Vol dir un senyoret. I jo sóc un pagesot... ARCADI No parlo per vós, home! ADRIÁ Veig que la moça li agrada... que li parla més de lo que li pertoca... ARCADI Sense segona intenció. ADRIÁ Això no ho sé... Lo que si li asseguro és que a mi no m plau massa. ARCADI Home, no us ho prengueu així! ADRIÁ M'ho prenc com ho haig de pendre, que ho veig clarament. El seu amic creu poder-se burlar de mi, i que no ho provi, que, si no sap qui sóc, ho sabrà. ARCADI I ara! Qui us ha alarmat? ADRIÁ Ningú. Digui-li que vagi alerta, perquè si s'ha posat bé de salut en aquest poble, pot perdre-ho tot d'un plegat. ARCADI No us feu tant poc favor! Si alguna brometa, tant ell com jo, fem a la Nuria, ho podeu ben creure, no és mai am cap mal fi. ADRIÁ Si no m refereixo a vostè! ARCADI És que sóc jo l'unic que devegades potser em propasso una mica. ADRIÁ Si és ell, el que s propassa! De vostè res me fa res: ja veig que és el seu tarannà. Però ell... ARCADI Que 1 coneixeu poc an en David! ADRIÁ Així no l'hagués conegut mai! ARCADI Si parleu per alló d'ahir vespre... sabeu ?... allò del retrato... ADRIÁ Sí: sem va posar malament. ARCADI No n feu cas! A Barcelona sen fan molts de retratos. Jo mateix he pintat senyores ben maques... i com si res. Quin mal és? Veureu: és el nostre ofici. ADRIÁ Vostès a Barcelona facin lo que ls-e sembli bé; però aquí procurin llaurar dret, o del contrari... ARCADI No ho agafeu tant a la valenta, home! Ja ho sabem que s'acosta l'hora... ADRIÁ Sí...Jo li prometo que, pesi a qui pesi, la Nuria serà la meva dòna. ARCADI No ho ha de ser! ADRIÁ Potser que m costi algun sacrifici. ARCADI No us entenc. ADRIÁ O algun disgust. Veurem. Però que la Nuria serà meva!... (_Passa a l'esquerra_). Digui al seu company que no s'emboliqui, que no s busqui lo que no té. Digui-li que les aigües poden cambiar-se, que si fins ara li han provat... ARCADI No tingueu por! ADRIÁ Jo n tinc molta, de por! ARCADI (_bromejant_) És que mala herba mai mor. ADRIÁ Així ho diuen. Però, nosaltres, els pagesos, sap què fem am la mala herba? ARCADI Què feu? ADRIÁ La seguem. ARCADI Oh! Prou que rebrota. ADRIÁ Devegades. ARCADI Sempre. O bé n surt de nova. ADRIÁ Allavors... l'arrenquem d'arrel: per xò hi som nosaltres. (_Am veu concentrada._) ARCADI No ho sabia. ADRIÁ Doncs, ja ho sap. Quan vingui l senyoret, no s descuidi de dir-li. ARCADI (_amb ironia_) No passeu ànsia. ADRIÁ Sembla que vostè també... ARCADI Què? ADRIÁ Que s'ho prengui a tall de mitja manta. ARCADI Fugiu, home! Sempre és bo l saber. ADRIÁ És que, si no... ARCADI (_fent una rialleta conciliadora_) Que no aneu cap a l'hostal? ADRIÁ (_anant-sen_) No, no encara. ARCADI Adéu-siau, doncs. ADRIÁ Ah! Sí. Ja men distreia... Que s'hi conservi. ARCADI Igualment. (_L'Adriá seu va, molt recelós, pel primer terme de l'esquerra. L'Arcadi queda mirant-sel._) ### ESCENA XI L'Arcadi sol. Aviat en David ARCADI Aon deu haver anat aquell xicot? (_Pinta. Llarg silenci. Apareix en David precipitadament un xic traspostat._) DAVID Arcadi! ARCADI Ai, gràcies a Déu! DAVID (_en veu molt baixa_) Calla, calla! (_Se sent plorar a la Nuria._) ARCADI Eh? (_Sorprès._) Què sento? Plors de dòna?... Sí!... David!... (_Amb accent molt dramàtic._) DAVID Pst! Calla, calla, Arcadi! (_L'obliga a amagar-se darrera dels arbres._) ARCADI Però... DAVID Calla! Vine! Amaga-t, amaga-t!... Corre!... (_Passa la Nuria, amb el canti a la mà, aixugant-se ls ulls pera contenir son plor delicadissim. En David la mira am goig i llàstima a la vegada. Al passar aquesta pel seu costat, va a consolar-la i ni gosa dir-li res. Quan la Nuria ha desaparegut, l'Arcadi, sol·lícit, neguitós, se dirigeix an en David._) ARCADI Però, David... ? (_En David s'asseu a l'herba moll trist, posant-se les mans a la cara._) Teló pausat ![sanefa decorativa](images/sanefa.png) ## ACTE SEGON _L'escena representa l pati i el frontis d'un hostal. El fons és un paisatge molt pintoresc. Al darrer terme s'ovira la silueta d'unes montanyes blaves que s'enlairen per damunt d'altres un xic mes properes i més pujades de to. El segon terme, o siga la vessant d'aquestes montanyes, està molt ben conreat. Sembla talment una prada, d'un verd frescal i lluminós. Al fons, atravessant l'escena, hi ha la carretera am guarda-rodes i piles de grava. A l'esquerra, a primer terme, el frontis de l'hostal; al costal de la porta hi ha una finestra que dóna a la cuina, i una altra, a l'alçada de primer pis, plena de testos am clavellines, un ram de llorer sec, una ampolla amb oli d'herbes i una olla foradada pera niuar-hi els aucells. Davant del portal, ocupant la meitat de l'escena, s'enfila una parra ufanosa am molts penjolls de raims verolats, a sota la qual hi ha una taula i dos bancs de fusta ja negrosos i esberlats d'estar a l'intemperie. A ran de la finestra de la cuina hi ha un pou del que s pot extreure aigua per medi de corriola i galledes. Els pilans d'aquest estan entortolligats per una enredadera d'eura. Per entremig dels pilans se veu un paller i algun arbre. Al costat del pou hi ha un pedriç tot ple de testos am rosers, clavellines i violers. A la dreta, una figuera am molt brancam que s'extén per l'escena. Repenjats a la soca, uns quants feixos de canyes seques. És al dematí d'un dia d'estiu molt assoleiat._ ### ESCENA I En Blai i l'Adriá (_En Blai està pouant una galleda d'aigua. Té l porró al costat del pou. Aprop de la taula hi ha una altra galleda de fusta. Apareix l'Adriá pel fons._) ADRIÁ Bon dia, Blai. BLAI Hola, noi! Què diem de bo? ADRIÁ Per ara, ja ho podeu veure. I vós? BLAI Trempat com sempre. ADRIÁ Me n'alegro. BLAI Acosta-m aquella galleda. (_Per la que hi ha aprop de la taula._) ADRIÁ (_donant-li_) Teniu. BLAI Ah, ah! És fresca com una rosa. (_Per l'aigua que aboca a la galleda. Després hi posa l porró._) Ho veus, home?... Quima! Quima! QUIMA (_de dintre estant_) Què vols? BLAI Vès. QUIMA (_traient el cap per la finestra_) Què hi ha? Ah! Tu, Adriá? ADRIÁ Hola, Quima! BLAI Fes-li esmorzar. ADRIÁ No; no us amoïneu, per mi. QUIMA I ara, tu, també! (_Desapareix._) ### ESCENA II Els mateixos, menys la Quima ADRIÁ Vès ara per què... ? BLAI Deixa, home! (_Curt silenci._) ADRIÁ Aont és la Nuria? BLAI Potser és a dalt. (_Surt la Quima am dos plats de terriça, dugues forquilles, un pa moreno i una ganiveta._) ### ESCENA III Els mateixos i la Quima QUIMA Apa: mentrestant llesqueu-vos pa, que desseguida porto lo demés. BLAI Tu: vès, arregla-ns una mica de ceba, unes quantes olives i, si pot ser, algun tomatec. QUIMA Està bé. BLAI Pera començar a fer rodar la mola. QUIMA Està bé. (_Sen va a la cuina._) ### ESCENA IV Els mateixos, menys la Quima BLAI (_llescant pa_) Ah, ah! ADRIÁ Sí que triga la Nuria! BLAI Estigues pel menjar, home! Ja la veuràs. Am quin humor t'hi presentaràs, si encara no tens gens d'aliment al còs? ADRIÁ Es que... BLAI Deixa-t d'esques! Quina fal·lera! ADRIÁ No tant! BLAI Quan jo festejava am la Quima, em pots ben creure, no rompia mai el foc que abans no m'hagués atipat bé. L'estimació am gana... què vols que t digui?... no ha fet mai per mi. (_Apareix la Quima amb una plata plena de mongetes fregides i unes quantes costelles fetes a la brasa. A l'altra mà porta una amanida de ceba, tomatec i olives._) ### ESCENA V Els mateixos i la Quima QUIMA Apa, ja està. BLAI Som-hi!... Té. (_Ofereix la plata a l'Adriá._) ADRIÁ Preneu, home, preneu. BLAI Pren tu primer, que jo, quan en tinguis prou, faré canèt i nèt. ADRIÁ Doncs, teniu gana! BLAI Psè!... Encara, encara. QUIMA És un sac de mal profit. BLAI Sí. Què hi faràs, si un hom és així? Apa, apa, sense por! (_Serveix a l'Adriá._) ADRIÁ Prou, home! BLAI Atipa-t i amaga-t pa! QUIMA No us ho acabareu tot. ADRIÁ Prou, prou! (_Enretira l plat._) BLAI I tu, que també has d'esmorzar? QUIMA No. Ja ho he fet. BLAI Veus, jo? Tot hi va! (_S'aboca tot el menjar._) Té: ja pots rentar-la. (_Per la plata._) QUIMA Que no tens gana, Adriá? ADRIÁ No gaire. BLAI Que no piques? Pren un tallet de tomatec. ADRIÁ Teniu raó. (_El pren._) BLAI (_donant-li l porró_) I beu, de passada. ADRIÁ No tinc set, encara. BLAI Doncs, beuré jo. (_Beu refilant. Curt silenci._) QUIMA I com xerrica! Prou! Prou, Blai! ADRIÁ Calleu, que l fareu ennuegar. QUIMA Apa, apa, quina manera d'alçar el colze! BLAI (_deixant de beure_) Ah, ah! Què ten sembla? ADRIÁ Quin halè teniu! BLAI I quina refilamenta! Apa, beu, que és fresc. ADRIÁ Vinga. BLAI (_donant-li l porró_) Té. A veure si aguantes gaire. QUIMA (_fadigada_) Ai, Senyor! BLAI Que ets mut? Que no hi fas un refilet, Adriá? QUIMA Vaia, que l faràs riure i es tacarà! BLAI Amunt, amunt, noi! Apa, que és teu! ADRIÁ (_rient i deixant de beure_) Vatua l'home! QUIMA Té! Veus, poca solta? Tot l'has fet tacar. BLAI Oi, sí! (_Esclafint a riure._) Tot el davant t'has ensolfat. Bé: això rai, que a la bugada sen va ! QUIMA Ho haguessis de rentar tu! BLAI Veus? Tu, am solfes, no saps refilar, i jo, sense, sí. No series pas bo per músic. ADRIÁ (_rient_) N'hi ha un feix de vós! BLAI Així m'agrades! QUIMA Deixa-l estar, Adriá, que n'hi falta un bull. BLAI (_brindant el porró a la Quima_) Té, té: beu i calla. QUIMA Vés, troç d'ase! BLAI Apa, menja, Adriá: no t'adormis. ADRIÁ No us amoïneu. BLAI Noi, per tu faràs, doncs. QUIMA Com les trobeu aquestes costelles? BLAI Bones, bones. Es deixen menjar. QUIMA Digues, Adriá, digues: són tendres? ADRIÁ Sí, molt tendres: bona carn. QUIMA No són pas un xic crues? BLAI No: estan al punt. Una mica fumades, potser! ADRIÁ No, són fumades! QUIMA Aquest sí que en tot ha de trobar taps! BLAI (_cridant el gat_) Spsí! Spsí! Marruixa, marruixa! Aont és el gat? QUIMA (_amb espontanitat_) A la galleda. BLAI Mira, mira, que és de la broma! QUIMA Que ho sé jo ont és, el gat? BLAI (_llença un òs de costella_) Té: ja ho trobaran els goços. ADRIÁ Vaja, ja estic satisfet. QUIMA Voleu un raim? ADRIÁ No: jo no vui res més. BLAI No t sents am més coratge, ara? ADRIÁ Ja ho crec! BLAI Doncs, apa, que vingui la noia i garleu tant com volgueu. (_A la Quima._) Ja pots treure tot això. QUIMA Ja va. (_S'endú ls plats i lo demés a la cuina._) BLAI Encenem un radical. (_Se treu un cigarro dels petits._) En vols un? ADRIÁ No, gràcies. BLAI Tu mateix. ADRIÁ (_després d'un curt silenci_) I què se n'ha fet, de la Nuria? QUIMA No fa gaire que era aquí. (_La Quima desapareix._) ### ESCENA VI Els mateixos i en Mingo MINGO Nostramo? BLAI Què hi ha, Mingo? MINGO Que heu abeurat el bestiar? BLAI Sí. MINGO Així, res. BLAI Dóna-li una mica de gra. MINGO (_tot anant-sen_) Desseguida. BLAI Tu! Escolta. MINGO (_girant-se molt decidit_) Què mana? BLAI Que ja has esmorzat? MINGO Estona ha. BLAI (_oferint-li l porró_) Té, doncs: beu un trago. MINGO Visca! BLAI Beu! MINGO Vaia, bevem. (_Beu refilant._) BLAI (_a l'Adriá_) Què tal? Eh? Què men dius d'aquest deixeble? MINGO (_deixant de beure_) Ha anat bé la passada? BLAI Molt. Apa: ves amb els animals. MINGO (_Sen va, i a l'esser al fons retrocedeix._) Ah! Escolteu... ADRIÁ Au, a l'estable! MINGO Eh?... (_Mirant de reüll a l'Adriá._) ADRIÁ Apa, vés, beneit! MINGO A qui dius beneit, ximplet, més que ximplet ? BLAI (_reconvenint-lo_) Mingo!... MINGO Aquest poca solta!... BLAI Que no vols callar, Mingo? MINGO No, que no vui callar! Primer reventaria! Torna-m'ho a dir, de beneit! Torna-m'ho a dir, maco! (_Provocant-lo molt indignat._) ADRIÁ Vés, vés a parlar amb els senyorets, que t donaran anguila! MINGO I ben nèt que si! Que t penses que són tant agarrats com tu? BLAI Vés-ten, Mingo, vés-ten! MINGO No men vui anar que no hagi cantat les quaranta an aquest presumit. ADRIÁ Te deixo estar per criatura! MINGO Perquè no tens coratge pera res. Ja ho saps que no ets ningú! ADRIÁ Llamp de Déu!... BLAI Vaia, Adriá!... ADRIÁ Vés-ten, si no vols que t faci un cap nou! Vés-ten ! MINGO Que t'has cregut que perquè sóc pobre m'has de fer la llei com te dongui la gana? No, noi, no! Ja s'ha acabat la paciència! I si tens ràbia perquè les coses no t marxen prou planeres, mira, fes com jo: posa-t'hi sal. ADRIÁ Bé: què vols dir amb aquestes paraules? MINGO Ja ho saps lo que vui dir. BLAI Mingo, Mingo! Mira que si m fas enfadar... ! MINGO Així: defenseu-lo! ADRIÁ Ja estàs ben llest! (_Molt despreciatiu._) MINGO Vés a explicar-ho a la Nuria, tot això que t'he dit! Corre! Que ella t'encoratgi! BLAI Marxa, marxa d'aquí, com una reïra! MINGO Ja men vaig, i ben depressa, perquè veig que encara m'entrebancaria. BLAI Apa! MINGO Endavant, hereu, endavant! Fes-los glatir força als pobres, am la teva guardiola! Ja ho sabem que és curulla de diners. Però, mira: jo n tinc una altra aquí (_senyalant al cor_) que vessa de goig i d'alegria. ADRIÁ Vés, noi, vés a la teva feina! MINGO Vaia, salut! (_Seu va rient amb ironia._) ### ESCENA VII Els mateixos, menys en Mingo ADRIÁ Que no l'heu sentit? BLAI Deixa-1 estar, que no hi és tot. ADRIÁ Aquest noi té la llengua un xic llarga. BLAI Vaia, Adriá! Té, beu, home! (_Agafant el porró._) ADRIÁ Ja n tinc prou. BLAI Que ets daixonses! Quina fadrinalla corre avui! (_Beu, refilant com abans. L'Adriá s queda amb el cap baix, molt pensatiu. Llarg silenci. Apareix la Quima esclafint de riure._) ### ESCENA VIII Els mateixos i la Quima QUIMA Que no ho sabeu? Que no ho sabeu? BLAI (_a l'Adriá, deixant de beure_) Eh, quina musica? QUIMA Que no ho sabeu? ADRIÁ Què? BLAI Digues. QUIMA Que la Nuria estones ha que és a dalt. (_Segueix rient._) ADRIÁ Ah ! Era aquí? BLAI Què fa a dalt? QUIMA Mai ho endavinarieu. Pobra filla meva, que és ignocentona! ADRIÁ I per què no ve? QUIMA No l'he poguda fer baixar de cap de les maneres. ADRIÁ I això? BLAI Que esteu renyits? ADRIÁ (_am molta naturalitat_) Per mi, no. QUIMA Cah! Si no hi ha res de males cares. (_Amb expressió riallera._) Ben al revés. Ai, Senyor! BLAI I, doncs, què fa? QUI MA Està plorant com una Madalena. ADRIÁ Per què? Què tè? QUIMA Res, res, la pobreta! ADRIÁ Per què plora ? QUIMA Encara no ho endavines? ADRIÁ Oh! Què sé jo! Digueu. BLAI Vaia una altra paperera! Potser no ha esmorzat. (_Amb ingenuïtat._) QUIMA Calla, calla, beneitó! Ves per què voleu que plori, la criatura! Jo també vaig plorar com ella l dia que m van tirar la primera amonestació. BLAI Per xò ha de plorar? ADRIÁ (_concentrat_) Per xò? QUIMA I doncs! Us penseu quin cop és per una noia de la seva edat? ADRIÁ (_am gran estranyesa_) Ho dieu de debò, que plora? QUIMA Està desconsolada! ADRIÁ (_separant-se, molt trist_) No m'ho sé acabar! QUIMA I ara! Què tens, Adriá? ADRIÁ Re, re. BLAI Bo! Tu, també? A veure si se t'encomanaran les llàgrimes! ADRIÁ És que jo no estic per fer els ninots: m'enteneu? BLAI Què dius, home! QUIMA No sé pas de què te les heus ! ADRIÁ Vosaltres no que no ho sabeu, però ella... M'hi jugaria l cap! BLAI Tu, Quima: que l'entens? QUIMA Jo, no. Adriá: explica-t, per l'amor de Déu! BLAI Sí, que s'expliqui. QUIMA Parla, home, parla! ADRIÁ La vostra filla no m porta estimació. QUIMA I ara! Què dius, home! Com vols que no t'estimi, si fas tant per ella? La vegessis plorar! ADRIÁ Plora perquè li sap greu d'estar compromesa. No sap com desempellegar-sen, de mi. Per xò plora, per xò! QUIMA No siguis tant ingrat! ADRIÁ Ingrat? Ja hi ha qui li agrada més que jo. Qui sóc jo? Un pagesot. Què volen dir les meves vinyes, els meus camps i totes les meves hisendes i la meva estimació, comparades amb un senyoret de Barcelona? QUIMA Però, què t'empatolles? ADRIÁ Si, ja ho he dit i no men desdic. Mala negada facin tots els senyorets! Es clar: són més complimentosos i més fins que nosaltres. Els pagesos!... I an ella sembla que li escaiguin aquests mosquits. (_Am gran despreci._) BLAI Qui? Ella? Cah! QUIMA Ves ara quina una se n'ha empescat! BLAI Una cosa és una cosa... QUIMA Ah, gelós! ADRIÁ. Ja ho sentirem a dir. BLAI Tot just comencem i ja us-e les empreneu per aquests viaranys? QUIMA I al cap-d'avall per res. BLAI Per res: per una futesa. Aquest casament aviat semblarà la colla dels plora-miques. QUIMA I ben net que sí! BLAI Ni que s tractés d'un enterro. No sé: jo no m'ho pendria tant a la valenta. ADRIÁ Oh, vós! BLAI Encara que m trobés al teu lloc. Vaia, vaia, no t'encaparris, que tindràs una dòna lo que sen diu de tota la confiança. Jo ja voldria que siguessiu casats. El dia del casori!... Vès, enllestiu depressa! Quina xirinola farem! Oh, i ara que tenim uns caps de viram tant grassos que enamoren! QUIMA Si serà una festassa!... BLAI Aquest dematí, així que m'he llevat, ja he conegut que la teca anirà bé. QUIMA I això? En què t'has fixat? BLAI Saps aquells dos pollastres tant buscadors de raons, aquells que l'altre dia van agarrar-se com dugues llagastes? QUIMA Sí. Explica-t, cançoner! (_Fent veure que assent al bou humor deu Blai._) BLAI M'han donat una mala mirada que ja, ja!... Si arriben a veure-s'hi am cor, m'embesteixen! Semblava que m diguessin: "Ah, fart, més que fart! Com se tens menjaras!» QUIMA (_posant-se a riure_) Encara m faràs riure! BLAI No són bromes, no! Adriá: que no rius? Mira la Quima, ai, la sogra! Mira com s'esclafeix, la toba! (_Rient a tot pler._) QUIMA Sant ximplici! BLAI Que not passa, hereu? Retorna-t, que no serà re! Vès: porta-li una mica de medecina, que potser es calmarà. Porta l porró, dòna! QUIMA (_a l'Adriá_) El vols, un traguet? ADRIÁ No estic pera beure. BLAI Vinga, vinga, que amb un tret... matarem dos tragos. ADRIÁ Quina ràbia! BLAI Vés, crida a la noia. A veure si amb una miradeta... ADRIÁ No; no la crideu. Ja vindrà, si vol. I, si no, allà s'estigui. Fos aquell, no s faria pregar, no ! QUIMA I deixa-l estar, an aquell! Quina dèria t'ha agafat! ADRIÁ Fos aquell, us torno a dir! BLAI (_dirigint-se poc a poc cap al fons_) Bah, bah! ADRIÁ Que n'he sigut de bèstia! QUIMA Pobra Nuria! Tant que t'estima! ADRIÁ (_amb ironia_) M'estima! QUIMA Sí. ADRIÁ Jo us dic que no! Potser m'hauria arribat a estimar... QUIMA Que vols que s corsequi? (_En Blai els escolta de mala gana._) ADRIÁ Ja fa temps que no m mira com me mirava. Vós ho sabeu: encara no m veia que tot ho deixava pera donar-me conversa. (_Molt despreciatiu._) Però, d'ençà que van venir aquests senyorets... QUIMA No, home, no! ADRIÁ Us dic que sí. Si s'empolaina més pera fer més goig! QUIMA No: això són cabòries teves. ADRIÁ Serà lo que s vulgui; pero jo no consento que ningú s burli de mi. QUIMA I qui sen burla? ADRIÁ Ella. Que no m'enganyi, que no m'enganyi! BLAI Ai, ai, quina nuvolada! ADRIÁ Vós, Quima, atrafegada am les feines de la casa, no veieu certes coses. QUIMA Encara vindràs a dir que no m cuido de la meva filla! BLAI Deixa-men anar, que la cosa s'embolica. ADRIÁ No vaig tant amunt. QUIMA I doncs? ADRIÁ Vós no m negareu que la Nuria no m porta voluntat. Si men portés, no parlaria com parlo. QUIMA Faries lo mateix. Desgraciat del que sent gelosia! ADRIÁ Gelosia? No és gelosia, no. Ho veig clar, n'estic segur. Però no serà, no serà! BLAI Vaia: ja us ho fareu. (_Sen va per l'esquerra del fons._) ### ESCENA IX Els mateixos, menys en Blai QUIMA Què és lo que veus clar? Explica-t. ADRIÁ Que l carro m va pel pedregal. QUIMA Justament ara? ADRIÁ I tot per culpa vostra. QUIMA Per culpa meva? ADRIÁ Sí. QUIMA Per què ho dius? En què t fixes? ADRIÁ Em fixo en moltes coses. QUIMA A veure, digues. ADRIÁ Si vós haguéssiu sigut franca quan els meus pares us van venir a demanar la Nuria, avui jo no m queixaria. QUIMA No t'entenc, creu-me, Adriá; no t'entenc. ADRIÁ Prou que m'enteneu! Ja ho veig jo que m'enteneu! (_Am molta ironia._) QUIMA En bona fe, Adriá. ADRIÁ La xicota no m volia. QUIMA Que sí! ADRIÁ (_imperiós_) Que no! QUIMA (_persuasiva_) Que sí!... Què sabia ella? (_Transició._) ADRIÁ Vós la vàreu pregar pera que m volgués. Fins la vàreu amenaçar! QUIMA Mentida! Qui t'ho ha dit això? ADRIÁ Deixeu-ho estar qui m'ho ha dit. Tard o d'hora, tot se sap. Jo m creia que m'estimava, i de tant veure-la i parlar amb ella, és clar, li he posat aquest afecte. Ara, per més que vulgui, no men puc distreure: ja la tinc aferrada aquí dins... I la vui pera mi, costi lo que costi! I ho serà! QUIMA No ho ha de ser! ADRIÁ Jo veig que ella i el senyoret s'enraonen molt, riuen molt, mentres jo callo i em migro. QUIMA No n pensis mal del senyoret. Es molt bo. I am tant temps d'estar am nosaltres pot dir-se que ja ns mira com de família. ADRIÁ Serà tant bo com vós volgueu, però lo que es am mi no s porta pas gens bé... I que vagi alerta, que no s torbi! Jo també ho sóc, de bo; però quan les sangs me pugen al cap... QUIMA Vaia, vaia, no siguis així. ADRIÁ Es que començo a perdre la paciència. QUIMA No sé com ets, també! Creus tu que la Nuria s'atreviria a faltar-te? No li facis tant poc favor, home! (_Transició._) Ah! Que sereu ditxosos! Quan tingueu un fill... tant hermós que serà!... Com vols... no comprens?... com vols que la Nuria estimi a un senyor, per bo que sigui, si per ella tampoc faria? No, home, no! Treu-t'ho del cap. Allò de que una noia és pera un rei, són falornies. Les noies, pera ser ben felices, s'han de casar amb un del seu braç: classe am classe. ADRIÁ Però mireu que si ell s'està en aquesta casa ... QUIMA Què vols dir? ADRIÁ Que?... Vaia, que jo no li vui veure més! QUIMA No siguis tant gelós! ADRIÁ Gelós, gelós!... L'heu de treure, Quima, l'heu de treure. Creieu-me! QUIMA Que aviat ho tens arreglat! ADRIÁ O ells o jo: trieu. QUIMA Com els ho dic? ADRIÁ De la manera que trobeu millor. Si no sen volen anar a les bones, ja ls treure jo a les males. QUIMA Espera uns quants dies. ADRIÁ Ja no puc aguantar més. QUIMA (_després d'una petita lluita am si mateixa_) Els treuré, doncs. ADRIÁ Avui séns falta. QUIMA Sí. ADRIÁ No ho allargueu pas! QUIMA Ah, gelós! ADRIÁ Deixeu-ho córrer. QUIMA Quins papers! ADRIÁ Prou! Quedem en que ls treureu? QUIMA Sí, home, sí! Ai, alabat siga Déu! Si no estimessis, no les faries aquestes rareses. Nuria, Nuria! (_Cridant._) ADRIÁ Deixeu-la estar. QUIMA Com! Que no la vols veure? ADRIÁ Sí. Però... QUIMA (_tornant a cridar_) Nuria! Nuria! NURIA (_de dins estant_) Què mana, mare? QUIMA Baixa, tonteta, baixa! Cuita! No siguis així, filla. I ara (_a l'Adriá_) que no us feu mal posat. ADRIÁ Oh! Per mi... QUIMA Es que, si no, renyirem. ADRIÁ Jo... QUIMA Mira-te-la. (_Apareix la Nuria amb el cap baix. S'atura al llindar de la porta._) ### ESCEXA X Els mateixos i la Nuria NURIA Què mana, mare? QUIMA Vine, tonteta, vine! QUIMA Que no veus l'Adriá? Vaia, vaia, no siguis paperera. Vès per què has de plorar! NURIA No, no ploro pas. QUIMA Ai, mentidera! (_Rient._) Diu que no plora. (_Agafant-la per la cara i aixecant-li i cap._) Mira, mira, Adriá! No plora, no, i té ls ulls plens de llàgrimes! NURIA No pas ara: ja m'ha passat. QUIMA Millor, dòna, millor! ADRIÁ Nuria! QUIMA Tant alegres que tots estem, i tu tant trista! No sé per què. NURIA Què hi fa? QUIMA Res; però no veus que no m'agrada que estiguis així? Te vui veure contenta... Riu, riu, que és hora d'alegria! NURIA (_amb irònica tristor_) D'alegria? QUIMA Sí. No faltaria més! NURIA No ho sé si és hora d'alegria! QUIMA És clar! NURIA No pas pera tot-hom. QUIMA Pera tot-hom, de segur que no. Pera tots els de casa... Pera tu, pera l'Adriá, pera mi. ADRIÁ (_am moll sentiment_) No pas pera mi! QUIMA Com? Ja hi tornem? Tu, també? ADRIÁ Es que... No la veieu, Quima? Ni m mira! QUIMA Sen dóna vergonya. (_Acaronant-la am tendresa._) Oi, filla, que ten dones vergonya? NURIA Vergonya?... (_Amb ironia trista._) Sí, sí, men dono vergonya. (_Volent anar-sen._) QUIMA Pobreta! ADRIÁ (_quasi amb ira_) Nuria! Mira-m, mira-m! QUIMA Que no ho sents? ADRIÁ Tant aviat ja m'has avorrit? QUIMA No t'ha avorrit! ADRIÁ Nuria! NURIA Què vols? ADRIÁ Per què no m mires? Què t'he fet? De què t queixes? NURIA De res... de res, Adriá. ADRIÁ Per què m fas aquest posat? NURIA Ai, Adriá! ADRIÁ Què? Parla. QUIMA Ah! Té un cor de cera! ADRIÁ Jo no entenc de què se les heu! No sé què tinc de fer pera acontentar-la. Demana, demana. Què vols? Digues. NURIA Res, res. QUIMA I, doncs, per què no fas com nosaltres? NURIA Vosaltres... vosaltres... QUI MA Sí. No veus jo que alegra estic? ADRIÁ Lo que és ella... QUIMA Que t penses que no t mira? No? Si quan tu estàs distret no t treu la vista de sobre. Quina fal·lera! Com t'estima! Per xò no t'ho demostra com tu voldries. Les que no estimen sí que ho fan aixi: tot lo dia fingeixen, les falses ! NURIA (_molestada per les paraules de sa mare_) Mare! QUIMA Vaia, vaia, Nuria: entre poc i massa! Aon vas? NURIA Deixeu-me. QUIMA Vine aquí! Vine! NURIA Vui estar sola. No tinc ganes d'enraonar. (_Es detura. L'Adriá sen va cap al fons de l'escena, tapant-se la cara am les mans._) QUIMA Veus, veus? Ja has fet enfadar a l'Adriá. Pobre! Vaia uns papers de fer! NURIA Pitjor pera ell. QUIMA Carrinclona, més que carrinclona! NURIA (_suplicant_) Mare! QUIMA Mare! (_Escarnint-la._) No ten dones pena, tant gran? Vès, perquè s'ha de casar! Fugiu, correu-hi tots! Mare de Déu! L'han tirada trona avall! Que t'has fet mal, per ventura? Quantes noies poguessin plorar amb els teus ulls! Ja té raó l ditxo: "la mar, quant més té, més brama". I tu, Adriá, que fas aquí com un enza? Diga-li alguna cosa; tira-li forces amoretes. No veus que és tant jove, pobreta! ADRIÁ Quima... QUIMÀ Vaia un parell n'hi ha de vosaltres dos! Ah, que n porteu de joguines i dolçures amagades en els vostres cors! I que follies! Oi? NURIA (_inconscientment, quasi d'esma_) Oh! Qui ho sap? QUIMA Heu de ser més feliços! Sí que sereu feliços! Apa, mireu-se i feu les paus desseguida. Les paus? (_Molt riallera._) Que m'empatollo ara? No heu renyit pas, veritat? NURIA No.  QUIMA Ja veuràs, Adriá, quin vestit més bufó que durà l dia del casori! Serà més maca! Que ja has anat a emprovar-tel? NURIA Sí. QUIMA Que t'està bé? NURIA La tia diu que sí. QUIMA No t'ha d'estar bé! (_Apareixen en David i l'Arcadi, amb els quadres, els cavallets i demés objectes de pintura._) ### ESCENA XI Els mateixos, més ex David i l'Arcadi ARCADI Déu los guard. QUIMA Ah! Vostès? Tan aviat? DAVID No s pot treballar. Cau un sol que crema! (_La Nuria s'està aprop del pou mirant dissimuladament au en David. L'Adriá contempla an en David i a la Nuria am molta gelosia._) QUIMA Que volen esmorzar? ARCADI Sí; jo, sí. DAVID Jo encara no. No tinc gaire gana. QUIMA Malament. ARCADI Ja l'avisarem, doncs. QUIMA D'aquí una estoneta, veritat? DAVID Sí, senyora. ### ESCENA XII Els mateixos i en Blai BLAI Com estem? Ja ha passat la tamborinada? QUIMA (_am regany_) Calla, si vols! BLAI Muixoni! (_An en David i l'Arcadi._) I, doncs, què hi ha de bo? DAVID Res de nou. BLAI Que ja han esmorzat? DAVID No encara. BLAI (_a la Quima_) Tu: què fas aquí parada? ARCADI Volem esperar una estona. BLAI Ah, ja! Perquè... daixonses. Noia: ves, respalla-m el gec nou, que m mudaré. (_La Nuria desapareix cap a la cuina_) ### ESCENA XIII Els mateixos menys la Nuria QUIMA I ara t'has de mudar? Que no pots esperar en 'vent dinat? BLAI Feina feta no té destorb. QUIMA Que has de ser aviat al cafè? BLAI Es clar! Com cada festa. Ah, quina manilla s prepara! QUIMA Quan tinguin gust, ja m'avisaran. ARCADI Sí. Dongui-ns una mica d'aiguardent pera beure un gotet d'aigua. QUIMA Prou. (_Seu va a la cuina pera tornar desseguida._) BLAI (_a la Quima_) De la dolça, eh? QUIMA Vaia! BLAI (_anant a pouar aigua_) Doncs, apa! ARCADI Deixeu: ja la pujaré jo. BLAI Fugi! I ara! (_Surt la Quima amb una ampolla d'aiguardent i dos gots._) QUIMA Si són servits. (_Se n entorna._) ARCADI Molt bé. (_Posa aiguardent als gots_) (_En Blai, amb un gerro que hi ha aprop del pou, serveix aigua au en David i a l'Arcadi._) BLAI Apa, beguin, que és gelada, (_En David i l'Arcadi beuen._) Què tal? Què ls en sembla? DAVID Magnífic! BLAI Pera preparar el ventrell no hi ha un millor. QUIMA (_de dins estant_) Blai! BLAI Ja va. QUIMA (_també de dins estant_) Vès, que tens el gec amanit. BLAI Ja vinc. Reposin, mentrestant, que la Quima ja ls prepara l'esmorzar. DAVID No s'amoïnin per nosaltres. BLAI Bé, bé. Vaig a arreglar-me un xic. (_Sen va._) ### ESCENA XIV Els mateixos. Aviat la Nuria ARCADI Què fem? DAVID Espera-t. ARCADI Vols que pugi a endreçar això? (_Per les teles i demés objectes._) DAVID Sí. (_L'Arcadi va a endreçar-ho tot a dins. Toma la Nuria amb unes estovalles blanques. Para la taula. Entra i surt diferentes vegades, portant lo menester pera preparar l'esmorzar. En David s'està recolzat a la barana del pou, mirant distretament al fons. L'Adriá, a un extrem oposat, observa sense dir res. La Nuria va a pouar aigua pera posar el vi en fresc._) NURIA (_am molta delicadesa_) Vol fer el favor? DAVID Ah! Sí. Per tot faig nosa. (_Se separa del pou fot eixugant-se les mans._) NURIA (_am somriure trist_) No.  DAVID Que és pera nosaltres, Nuria? NURIA Sí, senyor. (_Silenci. La Nuria va pouant l'aigua molt a poc a poc._) ADRIÁ Nuria: què fas? (_Molt concentrat._) NURIA Què hi ha? ADRIÁ Que no pots? NURIA Sí. No haig de poder! ADRIÁ Doncs, apa, enllesteix. NURIA Bé. (_Curt silenci._) ADRIÁ (_volent fer-la retirar del pou_) Vés, vés: ja ho faré jo. NURIA Aparta-t! Aparta-t! (_Acabant de pujar la galleda._) ADRIÁ Gràcies a Déu! NUR1A Té, veus? Ja està. ADRIÁ No sé per què gansoneges tant. NURIA (_fent un sospir_) Ah! ADRIÁ Que tens? NURIA Res, res. (_Aboca l'aigua a la galleda. Toma l'Arcadi._) ### ESCENA XV Els mateixos i l'Arcadi ARCADI Ja ho tens tot endreçat. DAVID Bé. (_Apareix en Blai, am barretina morada i el gec nou._) ### ESCENA XVI Els mateixos i en Blai QUIMA (_de dins estant_) Nuria! NURIA Ja vinc, mare. (_Sen va_). BLAI Ah, ah! (_Pel gec que porta._) Què ls en sembla? ARCADI Renoi! Veig que encara feu goig. BLAI Es clar! Amb els guarniments nous quina bèstia vol que no n faci? ARCADI (_rient_) Que sou trempat! BLAI No ho sé, pobra gent! Ai, ai! Que encara no ls ha fet l'esmorzar aquella? (_Cridant._) Quima! Quima! DAVID No portem pressa. Jo no tinc gaire gana. BLAI Ja tornem amb allò de temps endarrera! Ara que ja s'havia posat del tot bé! Apa, apa, a menjar i fòra compliments! (_Tornant a cridar._) Quima! Quima! DAVID No la destorbeu. (_Apareix la Quima._) ### ESCENA XVII Els mateixos i la Quima QUIMA Què hi ha? (_Mira a l'Adriá am recel, visiblement amoïnada._) BLAI Vès. QUIMA Què hi ha? BLAI Que no serveixes als senyorets? QUIMA Sí, home, sí. BLAI Apa, enllesteix. QUIMA Ja sen cuida la noia. BLAI Ah! I tu, Adriá, que fas tant callat? ADRIÁ Jo rai! (_No s'ha mogut del mateix lloc aont era de primer._) BLAI Acosta-t, home! ADRIÁ No, ja estic bé. BLAI Tu mateix. (_L'Adriá, sense moure-s del seu lloc, fa signes a la Quima pera que compleixi lo convingut anteriorment amb ell de treure an en David i l'Arcadi._) QUIMA (_Després d'una petita lluita am si mateixa, se dirigeix an en David i l'Arcadi pera dir-los molt pausadament:_) Ara que estem tots reunits, voldria parlar-los d'una cosa. No s'ho prenguin a males. Això sí que m sabria greu. DAVID Digueu. QUIMA És que... DAVID De què s tracta? BLAI Què vas a dir? QUIMA (_am pausa i com dolguent-li_) Ja saben vostès que aquí, en aquesta casa, sempre sels ha apreciat. DAVID De lo que estem molt agraits. QUIMA Pel nostre gust... comprenen?... (_L'Adriá no deixa de fer-li signes am més insistencia cada vegada._) ARCADI Expliqueu-vos. QUIMA Nosaltres no voldríem que se n'anessin mai... DAVID Gràcies. QUIMA (_no gosant parlar_) Però... DAVID (_molt natural_) Digui, digui. QUIMA Vostès ja s faran càrrec. Dos joves com vostès... tant temps aquí... havent-hi una noia fadrina... DAVID Que no és un hostal això? QUIMA Sí; però no més que pera passa-volants. La gent... ja sap vostè com és la gent... en tot ha de dir la seva. I seria molt trist que, sent tant bons com vostès són, haguessin de veure-s criticats. (_Am gran prec._) Jo li demano per favor, senyoret David, que deixi aquesta casa. Faci-ho per la tranquil·litat de la nostra filla! No vulgui que sigui bescantada! DAVID (_a punt de perdre la serenitat_) Miri, senyora Quima... ARCADI (_interrompent-lo_) És clar, home, anem-sen! DAVID Vostè, en aquests moments, sofreix molt. Vostè no sent lo que diu... Vostè no ho ha pensat mai... Es veu obligada... No és vostè la que parla. (_Am molla intenció._) ADRIÁ (_cridant, lot plantant cara an en David_) Que tants romanços! DAVID Sou vós el qui desitja que men vagi. ADRIÁ Sí, sóc jo! Què vol dir amb aixó? DAVID Vui dir que no me n'aniré! ADRIÁ Que no se n'anirà? Jo len treuré per força! DAVID Us dic que no me n'aniré! (_Am molta valentia._) Jo aquí, hi tinc més drets que vós. ADRIÁ Li dic que se n'anirà ara mateix! DAVID Doncs, ja ho veieu: m'hi assec. (_S'asseu._) ADRIÁ (_anant a abraonar-se an en David_) Llamp de Déu! QUIMA Adriá! (_La Quima i en Blai detenen a l'Adriá._) ADRIÁ Deixeu-me! Deixeu-me! BLAI Què vas a fer? ADRIÁ Deixeu-me, us dic! (_An en David._) A fòra, si no vol morir! DAVID Ja us he dit que no me n'aniré. QUIMA (_suplicant_) Fugi! DAVID No! ARCADI Anem! DRIÀ A fóra, li repeteixo! (_Surt la Nuria, i am gest heroic i veu valenta, crida, fòra de sí:_) NURIA No! No vui que sen vagi, en David! No pot anar-sen! (_Tothom queda sobtat, cor-pres d'estranyesa._) Teló ràpid ![sanefa decorativa](images/sanefa2.png) ## ACTE TERCER _L'escena representa la cuina-menjador de l'hostal. Al fons hi ha un portal i una finestra que donen al pati. En l'angol de l'esquerra hi ha una ampla llar de foc, am xemeneia de campana, i a continuació, fins arribar a sota la finestra, l'aigüera i els fogons. Tant als escudellers com a les parets hi han molts plats i plates antigues, caceroles i paelles d'aram i altres objectes propris d'una cuina. El sostre és fet de voltes de pedra emblanquinada, del qual ne pengen forcs de cebes, enfilalls de tomatecs, un espanta-mosques i un quinqué moll senzill, amb el pàmpol ben ample. A la dreta, a segon terme, hi ha una escala d'obra, que comunica als dormitoris. A primer terme, també de la dreta, hi ha una porta amb uns goigs enganxats en un plafó. A l'esquerra, una altra porta que dóna a una de les dependències de l'hostal. Entre aquesta porta i la llar de foc hi ha una gerra molt gran, com Ics dc posar-hi oli. A la dreta del fons, una pastera, i al costat de l'escala una taula, amb un pa i un ganivet al damunt. En un fogó, una olla gran, amb aigua que bull. Per tota l'escena, convenientment repartides, diverses cadires i un banc de fusta. El paisatge està tot banyat de llum. Es aprop de mig-dia._ ### ESCENA I En Blai i l'Adriá (_Asseguts a prop de l'escala._) BLAI Bé, veuràs: per xò no t'encalabrinis, que tot s'arreglarà. ADRIÁ Blai, ja és tard. BLAI I deixa-ho anar! Si ara ja comences a pendre les coses així, què faràs demà que siguis casat! ADRIÁ Quan sigui casat! BLAI I és clar! No t'hi enfondis en lo d'aquest món, que qui dia passa, any empeny. Fes com jo: tranquil·litat i bons aliments. La qüestió és viure. ADRIÁ Estic cego de rabia! BLAI Vès de què fas cas, tu, també! Allò no ha sigut més que una criaturada. ADRIÁ Ja... Una criaturada! BLAI Sí, home, sí... Vaia, vaia, deixa-ho córrer, que fet i fet no serà res. ADRIÁ Jo crec que serà massa. BLAI La Nuria... m'entens?... la Nuria, com que no té malícia... ADRIÁ Sempre m'ho vaig pensar que aquests ditxosos senyorets serien la meva desgracia! BLAI Anem, anem a donar un volt. ADRIÁ No m vui moure d'aquí que no vegi a la Nuria. Necessito parlar amb ella. BLAI Anem, home, que estàs molt espès de cap. Jo no sé com sou fets! ADRIÁ Es que... BLAI No siguis toçut! Anem. (_Desapareixen per l'esquerra del fons, tot enraonant._) ### ESCENA II En David i l'Arcadi (_Desprès d'un curt silenci, en David i l'Arcadi baixen per l'escala. Vénen de la seva cambra._) ARCADI I ara, noi, què determines? DAVID Ja ho veuràs. ARCADI No tens caràcter tu pera tractar am dònes. Si jo m trobés en el teu cas, aviat ho tindria resolt. DAVID Què faries? ARCADI Tocar el dos: vès què faria! No m'adormiria pas. I si la noia plora, que plori. Ja li passarà! DAVID Tindries valor pera fer-ho? ARCADI Quin recurs em quedaria? DAVID I podries anar-ten, deixant aquí, perduda, la teva il·lusió, la teva vida, tot? ARCADI Vaia una dòna més estranya! Vès qui li feia dir res! (_Molt baix i amb intenció._) DAVID Millor que hagi obrat així. ARCADI Sí, millor. A veure com ten surts d'aquest embolic. (_Curt silenci._) DAVID Estic decidit. ARCADI A casar-te amb ella? DAVID A casar-me o a lo que sigui. ARCADI Però, faras aquest disbarat? DAVID De què dius disbarat? ARCADI Mira que la teva família... DAVID Que surti lo que vulgui. ARCADI Deixa-la estar an aquesta xicota: no la perjudiquis més. Creu-me. DAVID Calla, calla. ARCADI No veus que està a punt de casar-se? Deixa-la, home, deixa-la! No la facis una desgraciada! DAVID Per xò no men vaig. ARCADI Pensa que l'Adriá... DAVID Tant se m'endona d'ell. ARCADI Prou que s veu. DAVID No tinguis por. ARCADI Oh! Noi: la por guarda la vinya. (_Pel fons esquerre apareix en Mingo, corrent adelerat._) ### ESCENA III Els mateixos i en Mingo MINGO Hola! DAVID Què hi ha, Mingo? MINGO Senyoret, senyoret! Marxi, fugi desseguida! DAVID Per què? Què passa? ARCADI Ai, ai la mare! DAVID Vaia, explica-t. MINGO No s torbi, cregui-m; no s torbi. ARCADI Si jo també li dic. I com si res! MINGO És que l'Adriá no hi veu de gelosia! ARCADI I això? MINGO No va de broma, no! No seu fii! Miri que li farà una mala jugada! Ara mateix l'he sentit que deia an en Blai: «Si no sen va d'aquesta casa i del poble, el mato». DAVID Bé, bé: no serà tant. MINGO Vostè prengui-s'ho com vulgui: jo l'aviso. DAVID Gràcies, per xò. MINGO Espavilis. DAVID No passis ànsia. MINGO Si vol res de mi, disposi. DAVID Bé, Mingo, bé. MINGO No vagi de refiat, cregui-m. DAVID Entesos. MINGO Disposi, eh? (_Se n'entoma per ont ha vingut._) ### ESCENA IV Els mateixos, menys en Mingo ARCADI Veuras: no romancegis. DAVID Deixa, home! ARCADI Oh! Per mi, rai. DAVID Fóra ser molt covart. ARCADI Just! Ves-ho agafant així. DAVID (_després d'un moment de reflexió_) Vés: digues an en Mingo si pot enganxar la tartana. ARCADI Gràcies a Déu! DAVID 1, després, vés a despedir-me del senyor Robert. Diga-li que un cas urgent... que... En fi, que aviat tornarem. ARCADI Me n'hi vaig. Que enllesteixis, eh? (_Sen va per la dreta del fons._) (_Seguidament apareix la Nuria per la primera porta de la dreta._) ### ESCENA V La Nuria i en David DAVID Ah! Tu? NURIA Senyoret... DAVID No m diguis senyoret. Aixeca l cap i mira-m de fit a fit! NURIA No m'abandoni! DAVID Què dius! Abandonar-te! Jo abandonar-te! NURIA No m deixi, que m moriré! DAVID Com vols que t deixi, si sense tu no viuria! Si amb el teu parlar dolç i amb el teu somriure m'has tornat a la vida! Deixar-te! Tu no saps encara de la manera que jo t'estimo! No ten pots fer càrrec! NURIA Què seria de mi si vostè m'abandonava? DAVID M'has cuidat tant bé, m'has ajudat tant a fugir de la mort! NURIA Ho diu de cor tot això? DAVID Al cap de poc temps de ser aquí, ja vaig animar-me. Més que l'exuberància d'aquesta Naturalesa, has sigut tu qui m'ha retornat les forces perdudes. I vols que t deixi, si en tu he fixat totes les meves il·lusions, totes les meves esperances! NURIA Oh! Parli, parli! Que m'agrada sentir-lo! DAVID No m tractis de vostè. NURIA (_vergonyosa_) Estic tant avesada a tractar-lo així! DAVID Doncs jo no vui que m guardis aquest respecte. Diga-m de tu, Nuria; diga-m de tu. NURIA Més endavant ja ho faré. DAVID No: ha de ser ara, ara mateix... NURIA No t sabrà greu després? DAVID Què?... (_Rient_) Veus? Ja t'ha escapat. NURIA (_am candidesa_) Que no! DAVID Així, així, hermosa meva! NURIA M'estimaràs sempre? DAVID Sempre, sempre! Oh! Que sóc feliç!... Quin esborronament d'alegria sento al fons del cor!... Que jove i fort me trobo i am quina serenitat l'espero l meu demà! NURIA (_am sentiment_) El teu demà! DAVID Estàs decidida a tot? NURIA Sí, sí, a tot! DAVID Tu m comprens, Nuria? NURIA Sembla que sí. No sé com explicar-ho. Si no fos tant costós de dir lo que tinc al pensament!... Tot lo més bo se m'hi queda. Ai, David, que degraciat te faré! DAVID No ho creguis, Nuria. Aprop teu, el meu cor enamorat projectarà enfora les seves resplendors més pures, i ja veuràs com el nostre amor florirà. Quina joia, Nuria, quina joia quan te vegi amb el nostre primer fill als braços! Cantem el goig pel fruit! Cantem la vida! NURIA Al sentir-te sembla que s desperti la meva ànima. DAVID Com m'encises parlant-me així! Qui pogués tenir la força de voluntat d'un heroe pera dur-te triomfalment per entremig d'aquest món d'ànimes mortes! NURIA (_amb esclat de goig_) Oh! DAVID Segueix-me, segueix-me sempre. La felicitat ens crida. NURIA Pobres de nosaltres! Tothom ens anirà contra. DAVID Contra tots, doncs! Segueix-me, que t moriries, i jo no vui que moris. NURIA I els meus pares?... No, David, no puc deixar-los. DAVID No veus que ells són els primers que t lliguen? NURIA Pobrets! De tant que m'estimen. DAVID La teva mare t'obligarà a casar-te amb aquell. NURIA Ah! No, això no ho lograrà mai! De primer... DAVID Preferiràs morir-te. NURIA Sí. Jo no puc enganyar a ningú. DAVID I, doncs, que esperes aquí? La mort? NURIA No, no! Vui viure, vui viure enamorada! DAVID Segueix-me, doncs, lluny, ben lluny! NURIA Si que t seguiré! DAVID (_abraçant-la_) Oh Nuria meva! NURIA (_plorant d'alegria_) David! David! DAVID Vés, prepara-t pera fugir... Ja vinc desseguida... NURIA (_am l'ànima enamorada_) David! DAVID (_fent-li un petó_) D'aquí després. NURIA Sóc teva, tota teva! (_En David sen va per l'escala. La Nuria queda mirant-sel. Pel fons apareix la Quima._) ### ESCENA VI La Nuria i la Quima QUIMA Nuria. NURIA Què mana? QUIMA Vine. Acosta-t, acosta-t. NURIA (_acostant-se poc a poc_) Què voleu? QUIMA Què has fet, infeliça? NURIA (_abraçant-la i fent-li petons_) Mare, mareta meva! QUIMA Com parles! NURIA (_una estona torbada_) Oh!... Jo... QUIMA Vaia, explica-t. NURIA No sé què dir-vos. QUIMA Què ha sigut alló? NURIA (_maquinalment_) Què? QUIMA Per què ho has dit? NURIA Oh! Què sé jo! QUIMA Confessa-m'ho tot. Què t'amoïna? Parla! NURIA No puc! No puc, mare! QUIMA Per què davant de l'Adriá i de tots nosaltres has dit aquelles paraules an el senyoret? Eh? Fer que les has dites? NURIA Aquelles paraules? QUIMA Que potser heu tingut alguna cosa am l'Adriá? NURIA No, mare, no. No hem tingut res. QUIMA I, doncs, per què t'ha vingut aquella pensada? Que ja no l vols? Que ja no l'estimes? NURIA Jo... QUIMA Digues. NURIA Mai l'he volgut. Mai l'he estimat. QUIMA Deixa-t de tonteries i pensa sempre en ell. NURIA No, no: no vui pensar-hi més! QUIMA Com? NURIA L'Adriá... ja no pot ser pera mi. QUIMA Què? NURIA Ni jo puc ser seva! QUIMA Per què? NURIA Ell... ja no m pot volguer, ni vui que m vulgui. QUIMA No? NURIA Quines coses passen en la vida! Jo no sé pas com dec ser feta, però veig que no sóc com les altres noies. QUIMA Què vols dir, filla meva? NURIA Tinc uns pensaments devegades! (_Posant-se les mans al cap._) No sé explicar-me. Jo visc d'una altra manera que vosaltres. No m vui vendre... No vui ser esclava. QUIMA Però, què dius ara! NURIA Jo vui estimar! QUIMA Qui t'ho priva? NURIA Vós, el pare, tothom! QUIMA Nosaltres? NURIA Sí. Jo us vaig dir que no l volia, a l'Adriá. QUIMA Tu no saps lo que t convé ! NURIA Potser no... Però no m'ho podeu trobar vosaltres. QUIMA Oh! Com t'has tornat! NURIA Jo, sense estimar, em moriria, mare, que ho necessito. I l'Adriá no m'agrada, no! (_Plora._) QUIMA Què té de despreciable? Que no és un bon partit? Si totes les noies del poble te l'envegen ! Tanta sort que Déu t'ha donat, i tu ni n fas cas. Tonta! Un hereu tant ric! Tant que t'estima! NURIA Pitjor pera ell. QUIMA Si no més per agraiment l'hauries de volguer! NURIA Però no pas estimar. QUIMA Escolta ls meus consells. NURIA Digueu-me tot lo que volgueu. Encara que m'esforci en creure-us, no podré. No sóc jo, mare, qui us trastorna d'aquesta manera. QUIMA (_després d'un curt silenci_) Tu vols el senyoret. NURIA (_molt torbada i avergonyida_) Jo? QUIMA Que no veus que no és pera tu? NURIA (_am fonda convicció_) Que sí! Es meu, tot meu, en cós i ànima! Si ell sen va, jo l segueixo. No ns podem deixar mai. L'un necessita a l'altre pera viure. QUIMA Tu delires, filla meva! NURIA No deliro, no. QUIMA No comprens que l senyoret, pera ser ben feliç, ha d'escullir una altra classe de noia? Ah! Desenganya-t, Nuria, desenganya-t! Treu-te aquest home del pensament. Treutel aviat, perquè t perdries. NURIA, Tot, tot és inútil. Estic decidida. QUIMA Fes-ho, filla, fes-ho! NURIA No puc! QUIMA Fes un esforç! NURIA No pot ser! QUIMA Això no és més que una follia teva. Però ten distreuras. NURIA No, mai! No proveu res, perquè allavors sí que m perdré. QUIMA Si de bones a bones el senyoret David no sen va de casa, ens valdrem de la Justícia. NURIA No, no ho feu, mare! No ho feu! QUIMA Avui mateix. Això no pot durar més! NURIA Us prego que no ho feu! QUIMA Te dic que l vui fòra... I mira... (_Dirigint-se a la porta del fons._) NURIA (_am gran prec_) No! No! QUIMA (_cridant_) Blai! Blai! NURIA Mare! No m'abandoneu!... Per mi, per vós, per... QUIMA (_cridant cap a fòra_) NURIA Per la me va honra! QUIMA (_quedant-se moll sobtada_) Ah! Què has dit? Què has dit? Filla meva! NURIA (_acotant el cap_) Mare! QUIMA (_molt baix_) Què has dit! És cert? És cert? Digues! NURIA Perdó, mare, perdó! QUIMA Ah! Desgraciada! NURIA Salveu-me! QUIMA Però, és veritat? NURIA (_molt baix_) Sí. QUIMA Què has fet, infeliça? Què has fet? (_La Quima i la Nuria permaneixen abraçades una bona estona, plorant. Després d'un llarg silenci, la primera, reanimant-se, diu a la Nuria am dolçor i manefleria:_) QUIMA I ell t'estima? NURIA Sí: com vós m'estimeu. QUIMA N'estas ben segura? NURIA Sí, mare, sí. És tot cor, tot cor. Jo l'estimo molt, molt! QUIMA No veus que si s'arriba a saber... NURIA Oh! Que l'estimo! QUIMA I el teu bon nom? I tots nosaltres, que ns morirem de vergonya? NURIA Vosaltres... vosaltres no us morireu. No, que no us morireu! Oi, mareta? (_Curt silenci. La Quima, tota tremolosa i excitada, molt baix i a cau d'orella, diu a la Nuria:_) QUIMA Calla-t'ho, això! NURIA Que m'ho calli? QUIMA Sí. Explica a l'Adriá que tot allò que has dit al senyoret ho has fet pera provar si era gelós. NURIA (_baix i am repugnancia_) No! No! QUIMA Sí, fes-ho, creu-me. Fes-ho pera nosaltres. Salva-ns de l'afront! Fes-ho, Nuria! Oi que ho faràs? Sí que ho faràs! Ai, Senyor, tantes llàgrimes que m costes! Tant que m'he afanyat per tu! NURIA No ploreu, no ploren, que m'acovardiu! QUIMA Poc saps lo que costeu els fills! Per cada alegria, ai que penes ens doneu! Més valdria no haver nascut pera haver de sofrir tant! NURIA Si jo us estimo am deliri! Si per vós donaria la sang de les meves venes! No sóc dolenta, mare! No, que no ho sóc. Però no sé què ho deu fer que sigui així. Jo no n tinc pas la culpa. QUIMA Procura que l'Adriá no n'hegui esment. NURIA L'enganyaria. QUIMA Si li dius res, el mataràs. NURIA No! No puc callar-m'ho! No més en la cara m'ho coneixeria. I no s'ho mereix. Li diré tot. QUIMA Li emmetzinaras l'ànima. NURIA També sabrà la veritat. QUIMA Pensa que si calles salvaràs an ell i a nosaltres. NUR1A Ah! Mare, mare, que dolenta m voleu fer ser! QUIMA Jo? Que dius! T'atreveixes a dir-me això, a la teva mare? (_Torna en David._) ### ESCENA VII Les mateixes i en David NURIA David! QUIMA Ah! Vostè? DAVID Senyora Quima... QUIMA Encara gosa a dir-me res? DAVID Pensi que... QUIMA Qui ns ho havia de dir que vostè, tant estimat de tots nosaltres, seria la nostra desgracia! DAVID No digui això. Li demano per favor! QUIMA Per què no sen va? Què hi ha de fer en aquesta casa? Encara no n'hi ha prou de dol? DAVID Jo estic disposat a reparar la meva falta, si falta he comès. No sóc un qualsevol, senyora. QUIMA I, doncs, què és, si ha abusat de tot? DAVID Jo estimo a la Nuria. NURIA Sí, mare, sí: ens estimem. QUIMA Ah! No pot ser! Què diran de nosaltres? DAVID Però, senyora, la Nuria... QUIMA Es casarà amb el seu promès, DAVID I vostè hi consentirà? QUIMA Vam donar paraula, i a casa no s trenca mai. NURIA No m'hi casaré, mare! QUIMA Te dic que sí! (_An en David._) Vostè se n'anirà del poble! (_A la Nuria._) I tu... NURIA Jo seguiré an en David; jo l seguiré, vagi allà on vagi. (_Apareix l'Arcadi per la dreta del fons._) ### ESCENA VIII Els mateixos i l'Arcadi ARCADI (_an en David_) Ja torno a ser aquí. DAVID Arcadi. ARCADI Què fem? DAVID Calla. Anem, anem cap a dalt. ARCADI Ah, sí. (_Sen van a la seva cambra. La Quima queda molt amoïnada._) ### ESCENA IX La Quima i la Nuria QUIMA Ho faràs? NURIA Que? QUIMA Que ja no ten recordes? NURIA Ah! No, no: no vui enganyar-lo. QUIMA No veus que...? NURIA No, mare, no! QUIMA Calla, calla! (_Pel fons apareixen en Blai i l'Adriá. Vénen enraonant._) ### ESCENA X Les mateixes, més en Blai i l Adriá BLAI Sí, home, sí. QUIMA Ah! Ja torneu a ser aquí? BLAI Vès si pots convèncer a l'Adriá. No sé què dimontri té. QUIMA I això? ADRIÁ Deixem-ho córrer. BLAI Per mi, rai: qui sap ja on para! QUIMA (_a l'Adriá_) Què tens, què tens? ADRIÁ Què tinc? Massa que ho sabeu! BLAI No sel pot treure de lo mateix. Sembla un carro encallat. ADRIÁ Nuria! NURIA Què vols? ADRIÁ Explica-t d'una vegada! NURIA Què haig d'explicar? ADRIÁ Ja ho saps. Els teus pares t'escolten. Si tens cap queixa de mi, diga-la aviat, ben alt! NURIA No tinc cap queixa de tu. ADRIÁ Doncs, a què ve tot allò? QUIMA Bé, vaja, tu, també? ADRIÁ Deixeu-la dir. QUIMA Nuria: oi que bo has fet pera provar si era gelós? ADRIÁ (_am gran estranyesa_) Què? QUIMA (_amoixant a la Nuria_) Digues: oi que sí? NURIA Quin torment! QUIMA Vaja, respon. Oi? Mira que l pobre Adriá pateix molt! No siguis toçuda! BLAI (_grave, sense afectació_) Noia. NURIA Què mana? BLAI Ves què t diu ta mare. QUIMA Jo no sé com és així! ADRIÁ Si t'has proposat deixar-me, t'aviso, ja no hi ets a temps: seràs meva, costi lo que costi! QUIMA Per què no li dones una satisfacció, a l'Adriá? NURIA Mare, no m'amoïneu! QUIMA (_am gran prec_) Vaja, filla! NURIA No m parleu més d'això! QUIMA Men vaig, men vaig, perquè no sé pas lo que li faria! (_La Quima, al veure la fermesa de la Nuria, desapareix, desesperada, per la porta de l'esquerra, primer terme._) ### ESCENA XI Els mateixos, menys la Quima BLAI A veure si us entendreu. (_Anant-sen._) NURIA Pare: que us en aneu? BLAI Sí, dòna, sí. NURIA (_suplicant_) No us mogueu. QUIMA (_de dins estant_) Blai! BLAI Veus? Ta mare m demana. QUIMA (_també de dins estant_) Blai! Vine! BLAI Què deu volguer aquella? (_Desapareix._) ### ESCENA XII La Nuria i l'Adriá ADRIÁ M'has d'explicar què vol dir tot allò. Ho vui saber. NURIA No m'atormentis més! ADRIÁ Que no t'atormenti més? Mira que estic perdent la paciència, i no ns convé ni a l'un ni a l'altre! NURIA Oh! Jo... ADRIÁ Vui que parlis! Vui que parlis, Nuria! Dóna-m aquestes metzines que m guardes. T'ho exigeixo! NURIA Mira, Adriá: no t recordis més de mi. ADRIÁ I goses a dir-m'ho? NURIA Ho faig pel teu bé. ADRIÁ (_am molta ironia_) Ah! Pel meu bé! Sí que ets bona! Ho fas pel meu bé! NURIA Ara hi som a temps. ADRIÁ A què, som a temps? Explica-t ben clar, que no t'entenc... És a dir, sí que t'entenc! Massa! NURIA Si tu tinguessis més calma, jo t convenceria. Si t contava lo que tu vols saber... ADRIÁ Parla desseguida, perquè tot jo cremo de ràbia! Parla! Parla! NURIA (_que s noti la gran lluita que sosté en son interior_) Jo... ja no puc ser teva. ADRIÁ No! Per què? NURIA Tu no deus volguer-me. ADRIÁ Per què, et pregunto? NURIA Ah! Que desgraciat te faria! Deixa-m! Avorreix-me! ADRIÁ Ah! No, no! Mai! Què tens que dir de mi? NURIA Res. ADRIÁ Què t'he fet? NURIA Res. ADRIÁ I doncs? NURIA (_am gran prec_) Adriá!... ADRIÁ Com s'ha de fer pera estimar-te? Vols que m'esbocini l cor? NURIA Així no haguessis fet mai ni l més petit sacrifici! ADRIÁ (_am gran desesperació i entre dents_) Per què no m'ho deies abans? NURIA Abans? ADRIÁ Tu no pots estimar a ningú. NURIA I, doncs, per què m vols? ADRIÁ Perquè jo sí que t'estimo! I no m'hi sé conformar en deixar-te, no! NURIA Si m'estimessis... ADRIÁ Però com pot ser que tu parlis d'aquesta manera? Tant de sobte! Què ha passat? De què te les heus? Respon-me! NURIA Ai, Adriá! La teva estimació i la meva, que n són de diferents! Tu m'estimes, ho crec; però, així i tot, no pots fer-me feliç. ADRIÁ Ara te n'adones? NURIA Sempre ho he vist així. Deixem-ho córrer tot, olvidem-ho tot. Si ns casàvem, tu series un desgraciat i jo una desgraciada. (_Molt accentuat._) Qui sap lo que després succeiria! No t vui enganyar: no t'ho mereixes. Deixa-m! ADRIÁ Passi lo que passi, vingui lo que vingui, tu has de ser meva. Si no de bon grat, per força! NURIA Això ja no és amor: això és orgull. ADRIÁ Lo que tu vulguis: tant se m'endona. Jo t juro que t casaràs am mi! NURIA Per força, dius? Per força! I t'arribaria a satisfer un cor guanyat així? No m miraries am despreci? No viuries recelós al costat meu? T'hi podries resignar a una vida de tantes engunies i misèries? ADRIÁ No ho sé... Veurem! NURIA Ara defenses el punt, el teu amor propri, i no veus que, desfet el nostre casament, de tots dos jo seré qui perdrà més, perquè és sempre la dòna la que hi perd més. Tria una altra xicota. Potser que n trobis una que t'estimi i et faci feliç. ADRIÁ Prou, prou! Calla! NURIA Si jo t'explicava Is motius que tinc pera parlar-te així!... Si jo t deia... ADRIÁ Que estimes al senyoret, oi? NURIA No; no això tant sols. ADRIÁ Lo que jo veig, és que tu ets una capritxosa. NURIA No! (_Am dignitat._) No ho sóc. M'esforço en no ser-ho. Si m casava am tu, potser ho seria. ADRIÁ No m'amenacis am lo que encara ha de venir. Un cop siguis meva... NURIA (_am to sinistre_) No m facis enraonar, perquè si enraono... ADRIÁ Sí, sí, enraona. Això vui, que parlis, que parlis aviat! NURIA Si dic no més una paraula... (_L'Adriá queda aterrat, com entontit, durant una llarga estona._) ADRIÁ (_moll concentrat_) Ja saps lo que m'acabes de dir? Ja ho saps? NURIA Sí. ADRIÁ T'hi atens? NURIA (_molt enèrgica i decidida_) Sí: primer és la veritat que tot! ADRIÁ La veritat!... Explica-m això desseguida! No m facis esperar, que les sangs me pugen al cap! Nuria: respon. (_Molt baixi amb ansietat enguniosa._) Que potser aquell lladre...? NURIA (_en veu molt baixa_) Sí. ADRIÁ (_molt dramàtic_) Sí?... Ets d'ell, tota d'ell! NURIA Adriá... ADRIÁ En còs i ànima? NURIA (_abaixant el cap_) Sí. ADRIÁ (_amb indignació i sentiment selvatges_) Què has dit! Què has dit! NURIA Mare meva! ADRIÁ Vet-aquí les meves gelosies i les meves cabories! (_Mirant rabiosament cap a la cambra deu David._) Ah! Lladre, més que lladre! NURIA Adriá, per compassió! Per caritat! ADRIÁ No us unireu! No hi penseu en ser feliços! Corsequeu-vos! (_L'amenaça brutalment._) (_Al sentir els crits dels dos, compareix en David, el qual s'interposa heroicament entre la Nuria i l'Adriá._) ### ESCENA XIII Els mateixos i en David DAVID Eh, covart! NURIA (_mirant en l'aire_) Senyor! ADRIÁ Lladre! DAVID Deixeu estar a la Nuria! Atreviu-vos am mi! ADRIÁ Am vostè! Am vostè! Si vui arrencar-li l cor! DAVID Atreviu-vos am mi, us dic! ADRIÁ Am vostè!... NURIA No veus que jo l'estimo? ADRIÁ I tu l defenses! No l'heuras, no! No sortireu am la vostra! DAVID Per força! ADRIÁ Mai! (_Agafa l ganivet que hi ha damunt de la taula i va per ferir an en David._) NURIA (_detenint, horroritzada, a l'Adriá_) Adriá! Adriá! ADRIÁ Deixa-m! Deixa-m! DAVID Deixa-l, Nuria! NURIA (_cridant_) Mare! Mare! ADRIÁ Lladre, més que lladre! (_Compareixen precipitadament la Quima, en Blai i l'Arcadi._) ### ESCENA XIV Els mateixos, més la Quima, en Blai i l'Arcadi BLAI Què passa? QUIMA Verge sagrada! ARCADI Adriá! NURIA (_cridant esfereida_) Veniu! Correu! (_Apareix en Mingo, corrent. Lluita pera descompartir a l'Adriá i en David._) ### ESCENA ULTIMA Els mateixos i en Mingo MINGO (_a l'Adriá_) Fes-te enllà, verinós! ADRIÁ Tu, també! MINGO (_volent-lo desarmar_) Porta aquesta eina! ADRIÁ No! Deixa! MINGO Porta aquesta eina, et dic! ADRIÁ Vés! Deixa-m estar! M1NG0 Eh!... (_Li pren el ganivet i el rebot per terra._) Això és d'un home digne? ADRIÁ (_rendint-se_) Per què m'has destorbat? (_An en Mingo._) MINGO I ara... no t mors de vergonya? ADRIÁ (_pantejant amb excitació nerviosa_) Així no sé què t fessis! MINGO (_molt baix_) Animeta! DAVID (_després d'un curt silenci, am gran serenitat_) Adriá. ADRIÁ Què vol? DAVID Vós heu errat el camí. ADRIÁ Jo també sé estimar! DAVID Sí; però a la vostra manera: sense idealitat. No com la Nuria desitja ser estimada. ADRIÁ Jo no més veig que se m'ha enganyat! QUIMA (_suplicant, plorosa_) Adriá!... Fill!... ADRIÁ (_amenaçant-la amb ira_) Vós, vós m'heu enganyat! QUIMA Ai, pobra de mi! Què dirà la gent de nosaltres? ADRIÁ La gent! La gent! La meva joventut és lo que sento! DAVID (_am sentiment noble_) Pobre Adriá! ADRIÁ (_quasi sanglotant_) No puc estar més aquí... No puc!... (_Mirant an en David i a la Nuria._) Tinc enveja de la vostra felicitat! Us tinc molta enveja! (_Anant-sen cap al jous._) Quima!... Quima!... (_Amb emoció tràgica._) Què mal m'heu fet!... Per què m varen enganyar? Qui m treurà aquest rosec!... Oh! Quina gelosia, quina gelosia!... (_Desapareix, cor-pres pel dolor. La Nuria, llagrimejant-li ls ulls, mira a l'Adriá; i així que aquest ha desaparegut, fixant-se en en David, se llenca ais braços d'ell plorant enamorada._) NURIA David! DAVID Glòria meva! (_La Quima, seguda en una cadira, està tota preocupada. En Blai, l'Arcadi i en Mingo quedeu atònits, com petrificats, formant tots plegats un quadro._) Teló ràpid *** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA RESCLOSA *** Updated editions will replace the previous one—the old editions will be renamed. Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright law means that no one owns a United States copyright in these works, so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United States without permission and without paying copyright royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to copying and distributing Project Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™ concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you charge for an eBook, except by following the terms of the trademark license, including paying royalties for use of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for copies of this eBook, complying with the trademark license is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports, performances and research. Project Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark license, especially commercial redistribution. START: FULL LICENSE THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free distribution of electronic works, by using or distributing this work (or any other work associated in any way with the phrase “Project Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full Project Gutenberg™ License available with this file or online at www.gutenberg.org/license. Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™ electronic works 1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™ electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to and accept all the terms of this license and intellectual property (trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8. 1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be used on or associated in any way with an electronic work by people who agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works even without complying with the full terms of this agreement. See paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™ electronic works. See paragraph 1.E below. 1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual works in the collection are in the public domain in the United States. If an individual work is unprotected by copyright law in the United States and you are located in the United States, we do not claim a right to prevent you from copying, distributing, performing, displaying or creating derivative works based on the work as long as all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™ works in compliance with the terms of this agreement for keeping the Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily comply with the terms of this agreement by keeping this work in the same format with its attached full Project Gutenberg™ License when you share it without charge with others. 1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in a constant state of change. If you are outside the United States, check the laws of your country in addition to the terms of this agreement before downloading, copying, displaying, performing, distributing or creating derivative works based on this work or any other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no representations concerning the copyright status of any work in any country other than the United States. 1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: 1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, copied or distributed: This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook. 1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not contain a notice indicating that it is posted with permission of the copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in the United States without paying any fees or charges. If you are redistributing or providing access to a work with the phrase “Project Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™ trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9. 1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted with the permission of the copyright holder, your use and distribution must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works posted with the permission of the copyright holder found at the beginning of this work. 1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™ License terms from this work, or any files containing a part of this work or any other work associated with Project Gutenberg™. 1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this electronic work, or any part of this electronic work, without prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with active links or immediate access to the full terms of the Project Gutenberg™ License. 1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any word processing or hypertext form. However, if you provide access to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official version posted on the official Project Gutenberg™ website (www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1. 1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. 1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works provided that: • You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has agreed to donate royalties under this paragraph to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid within 60 days following each date on which you prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty payments should be clearly marked as such and sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation.” • You provide a full refund of any money paid by a user who notifies you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™ License. You must require such a user to return or destroy all copies of the works possessed in a physical medium and discontinue all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™ works. • You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the electronic work is discovered and reported to you within 90 days of receipt of the work. • You comply with all other terms of this agreement for free distribution of Project Gutenberg™ works. 1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below. 1.F. 1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread works not protected by U.S. copyright law in creating the Project Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™ electronic works, and the medium on which they may be stored, may contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by your equipment. 1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all liability to you for damages, costs and expenses, including legal fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE. 1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a written explanation to the person you received the work from. If you received the work on a physical medium, you must return the medium with your written explanation. The person or entity that provided you with the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a refund. If you received the work electronically, the person or entity providing it to you may choose to give you a second opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy is also defective, you may demand a refund in writing without further opportunities to fix the problem. 1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. 1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any provision of this agreement shall not void the remaining provisions. 1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in accordance with this agreement, and any volunteers associated with the production, promotion and distribution of Project Gutenberg™ electronic works, harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, that arise directly or indirectly from any of the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any Defect you cause. Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™ Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of electronic works in formats readable by the widest variety of computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from people in all walks of life. Volunteers and financial support to provide volunteers with the assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will remain freely available for generations to come. In 2001, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure and permanent future for Project Gutenberg™ and future generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org. Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit 501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by U.S. federal laws and your state’s laws. The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to date contact information can be found at the Foundation’s website and official page at www.gutenberg.org/contact Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread public support and donations to carry out its mission of increasing the number of public domain and licensed works that can be freely distributed in machine-readable form accessible by the widest array of equipment including outdated equipment. Many small donations ($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt status with the IRS. The Foundation is committed to complying with the laws regulating charities and charitable donations in all 50 states of the United States. Compliance requirements are not uniform and it takes a considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up with these requirements. We do not solicit donations in locations where we have not received written confirmation of compliance. To SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state visit www.gutenberg.org/donate. While we cannot and do not solicit contributions from states where we have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition against accepting unsolicited donations from donors in such states who approach us with offers to donate. International donations are gratefully accepted, but we cannot make any statements concerning tax treatment of donations received from outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. Please check the Project Gutenberg web pages for current donation methods and addresses. Donations are accepted in a number of other ways including checks, online payments and credit card donations. To donate, please visit: www.gutenberg.org/donate. Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be freely shared with anyone. For forty years, he produced and distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of volunteer support. Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper edition. Most people start at our website which has the main PG search facility: www.gutenberg.org. This website includes information about Project Gutenberg™, including how to make donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.