¡Africa!

Al distingit lletrat y aplaudit autor dramátich D. Francisco Xavier Godo, en prova d’afecte y bon companyerisme.

Acte primer

Escena primera

Personatjes	Actors
Africa 16 anys.	Doña Carmen Parreño
Hortensia 20 anys.	" Concepció Ferrer
Don Lluís 58 anys.	Don Jaume Virgili
Carlos 28 anys.	" Hermenegild Goula
Mariano 28 anys.	" Frederich Fuentes
Don Ramón 60 anys.	" Aciscle Soler
Don Ignaci 60 anys.	" Vicens Daroqui
Pólit 33 anys.	" Ramón Valls
Dr. Salvat 50 anys	" Joaquím Pinós
Pere.	" Lluís Muns
Nen 8 anys
Julio 20 anys.	" Ernest Fernandez

Pere. Ah, ja, ja!… Pero are tinch la temperatura de la sala massa elevada. Deixam obrir un xich lo balcó. (Ho fa.) Uf! ¡quin ayre! Pero, no hi ha remey: Si surt l’amo y no trova la atmósfera en los graus que m’ha dit, ’m pela.

D. Ramon. M’ho havia d’haber pensat. Encara podia estarme mitx’ hora mes en lo colegi electoral.

D. Ramon. ¡Quin ayre!… Tanca aquell balcó com cent regiments de dimonis! ¿Vols qu’ agafi una pulmonia?

Pere. ¡Deu me’n reguart! L’amo está á punt de sortir, y tinch la temperatura de la sala un xich elevada.

D. Ramon. Se’n pot aná al Infern ton amo ab tantas precaucions. Com si li servissin de rés á un quant li arriva l’hora…

D. Ramon. Quaranta graus mes ó menos no li vindrá d’aquí. Y Africa, qué tal?

D. Ramon. ¿Al pare d’Africa?… Al germá de ton amo? Ja ho crech! Pero quins germans mes diferents!

D. Ramon. Lo brigadier mes brau del exercit espanyol y republicá com jo, desde l’extrem dels cabells á las puntas de las sabatas! Yo era alférez de la seva brigada. Va morir en la emigració. ¡Vetlla per la meva Africa! va dirme… Llamp del Cel!… Ja devia preveurer que son germá, aquest carlinás, no se’n cuidaria gayre.

D. Ramon. Com que li falta temps per ocuparse de si mateix. Ara pera treurerli d’entre mans, la caso.

D. Ramon. T’ creus que confiaria aquesta joya á un que no ho fos? republicá, carambolista de punta; casi tant com jo; y un tirador de sabatót que ja hi poden anar hasta ab un revólver. Jo li he vist tenir dos desafios deixant las caras dels seus contrincants fetas una llástima.

D. Ramon. Prou. L’únich fill varó de D. Ignaci Mas; lo xocolater mes rich de la Provincia.

D. Ramon. Un clerical com ton amo. ¡Vaya un parell de ximples! Aquell ’s passa tot lo Sant dia bofetejantse ’l pit á l’iglesia, mentras roba ’ls cuartos dels seus parroquians tirant polvos de galeta y ayguacuyt al xocolate. ¿Cóm, sino, s’haguera pogut fer rich ab tan poch temps? No fa pas cap cent anys que venia café ab llet en un carretó en lo port de Tarragona.

D. Ramon. Yo era cabo y estava de guarnició en aquell presiri. ¿Ara l veus tan devót? Donchs en aquella época era president d’un casino anticlerical que ’n deyan “La Xarpallera.”

D. Ramon. Y era lo sello de la Societat un Sant Joan vestit de levita y ab barret de copa.

D. Ramon. Jo n’era sócio; mira si ho sabré! Encara guardo recibos ab la firma del xocolater. Ell no se’n recorda de mi. Han passat tants anys que ja no ‘m coneix; jo á n’ ell si. Lo primer dia que ’l vaig trová aqui de visita, vareig reconeixer aquella cara de gat d’Angola.

D. Ramon. May. Ni crech parlarni… que s’arregli. Y ara, casant á la noya ab lo seu fill, encara menos. Aquest si qu’ es un xicót que val. Ara acaba d’arrivá d’un llarch viatje. A la cuenta, sabent que jo era tan amich del pare d’Africa, y qu’ á n’ ella l’havia vista neixer, ‘m va veni á trovar l’antich carretonayre perque li dés informes d’ella. Va preguntarme si la noya era ferventa religiosa… jo, ¿qué sé? Pero vareig dirli que si, que ’s passava tot lo Sant dia resant sense recordarse de menjar. Va quedar molt content, y, ara vinch á dir á n’ aquest comodin que dintre poch rato vindrá ’l xocolater á demanarli oficialment la má de la nevoda.

Pere. Donchs veu? La fama d’aquest noy, no es alló que diguém… Diúhen que ’s passa ’l dia al café.

D. Ramon. Los que ho diuhen, segur que ’l passan per las sagristias que encara es temps mes perdut. (Se sent un timbre.)

D. Ramon. Si, ves, ves, que no ’s desmayi! (Vase Pere primer terme esquerra.)

Escena II

D. Ramon. Veyam si hi ha cap diari… (Buscant per la taula.) Lo plano! ¿Vols jugar qu’ aquest zulú de ‘n Lluis ha tingut lo mateix pensament que jo!… (obra ’l plano.) Si, si… aixó es; exacte! Lo carrer de Bilbao divideix lo solar del Doctor Salvat, y la finca que avuy cau en un mal carreró, aumentará d’un mil per cens lo seu valor… Calculém! Lo plano va darse ahir vespre á llum, y ’l metje ve aqui cada dematí á las deu. De manera qu’ encara no l’ha vist. Si logro toparlo jo abans qu’ ell, faig lo negoci.

(Sr. Pólit foro dreta dant la má al nen. Va ab gorra de pisa y sombrero de copa y lo restant del trajo delata al home de sagristia. Lo nen que representa uns set ó vuyt anys va ab carrich y gorra de colegial.)

Sr. Pólit. Donant voltas. No sab que soch andador del Monte-Pio, y corredor del xocolate de Don Ignaci Mas?

Sr. Pólit. Pobret! Afiguris que de set esposas y tretse fills que he tingut, sols aixó es lo que ’m queda.

Sr. Pólit. Qué vol ferhi? Nostre senyor ho ha disposat així… ¿Que no hi es Don Lluis?

Sr. Pólit. Lo vareig posá d’escolá á Santa Mónica y en un moment de descuit va obrir un armari y ’s va menjar set paquets d’hóstias que, al menos, n’hi havia quatre lliuras.

D. Ramon. (Tan bestia es lo pare com ’l fill.) (Al arrivar lo Sr. Pólit á la porta ‘s topa ab lo Doctor qu’ entra.)

Escena III

D. Ramon. Jo, be… l’estómach es ’l que no vol fer bondat. Un dia me ’l obro á veure qué hi tinch.

Doctor. Vosté no ’m vol creurer. Vol seguir las costums de campament, sense mirar que la caldera ja es un xich usada.

D. Ramon. Precisament l’ordre está en que, dintre la legalitat, cada hú fassi lo que li donga la gana.

D. Ramon. Vostés matarian al lladre d’un pá, pero al que roba millons lo voldrian per gendre. Lo nivell! La lley igual per tots, desde ’l Sant Pare al Noy de Tona.

Doctor. Jo, propietari? Un mal casulot que no ‘m paga ’l procurador… ¿M’ ho vol comprar?

Escena IV

D. Lluis. Doctor!… (Dantli la má.) Bona pessa! (Dant la má á D. Ramon.)

D. Lluis. Pera no estarho. Si sabias lo be que ’m trovo ara… Com me circula la sanch! La sento correr! Quina elasticitat en los nervis!…

D. Lluis. Que ‘t fassis tallar las unglas, m’ has esgarrinxat dugas vegadas.

Doctor. Y ab vosté, un altre dia, parlarém del nostre asunto; pero, ja ho sab: los cinch mil duros.

Escena V

D. Lluis. Que valén cinch mil duros? Lo plano! Ja comprench! Un negoci que jo tenia pensat… que s’hi poden guanyar un grapat de mils duros…

D. Ramon. No me ’l donas tú á mi? (Acaba de escriurer Lluis toca ’l timbre. Pere foro esquerra.)

D. Lluis. ’N Miquel que porti aquesta esquela al senyor Granell. (vase Pere foro dreta.) Encare no ets prou rich?

D. Lluis. Un capital de cent mil duros, com aquell qui diu: trovát. Un tio que ’t va sortir d’escotilló á America; que, al morirse, ni sabia que fossis al mon.

D. Ramon. Tú, un de dos cents mil, com qui diu: escamotejat, sent vista de l’Aduana de Cuba sis mesos y cuatre dias.

D. Lluis. Un home sol, que no pot acabarsho, y sabent que jo tinch una nevoda qu’ ’m costa un ull de la cara, y, un nevot que me’n costa dos.

D. Ramon. No digas mentidas. Ja sabs que los del teu remat castigan ab set anys de Purgatori cada infracció de la vritat. Africa, la teva nevoda, es rica, y no necessita ’ls teus ulls per rés.

D. Lluis. Pero si los meus cuidados. Bon amohino ’m vá deixá ’l boig del meu germá!

D. Ramon. Boig?… En fi, pochs te ’n ha de causar mes, perque avuy te la vinch á demaná en matrimoni.

D. Lluis. De debó? Ay, Ramon… abrássam! Y quin pés ’m treus de sobre!… oh! no ’t pensis… Has fet un magnifich pensament. ’T felicito. Africa es rica. Cinquanta mil duros de dót. Y ha d’estar molt instruida. Veurás… ’t puch ensenyar los partes mensuals que rebo del colegi. (Va a buscarlos.)

D. Lluis. Té… Descloune un… qualsevol. (Desclouentlo ell mateix y dantli.)

D. Ramon. Vamos… llegim. (llegint.) Relacion mensual… etcetera. Música regular.

D. Lluis. Donchs no t’ ho creguis… ’T dich que t’hi pots casar ab tota confiansa.

D. Ramon. Qu’ ets boig?… Jo, un home de xixanta anys vols que carregui ab una criatura de dissét? Africa ’s casará, pero no ab mi.

D. Ramon. Per xo mateix. Dintre poch vindrá lo senyor Mas á demanartela pera lo seu fill. Un xicot qu’ acava d’arrivar de viatje. Ja ’l coneixías… es rich, gran tirador de sabatót y excelent carambolista.

D. Ramon. Si, home… hi ha tiradors de sabatót com n’hi ha de floret y de pistola.

D. Ramon. Oh! y ja estranyo com no han vingut. Lo partit es brillant, pus lo xicot, á demés de ser rich, no es de la colla de multons com tú y son pare.

D. Ramon. Está mes ilustrat. No ’l fan combregar com a vosaltres ab rodas de moli.

D. Lluis. Ja veurás… No hi he anat perque no ’m vaga, y no l’he deixada venir perque… vaja… si… es molt entremaliada, y no ’m puch enfadar. Es lo que ’l metje ’m te mes recomanat.

D. Lluis. Mira… en gracia de la bona noticia qu’ acabas de darme, ’t proposo la compra de la finca de compte y mitat.

D. Lluis. Esperat, donchs, qu’ enviaré contra ordre al procurador. (S’ posa á escriurer.)

D. Lluis. Al mateix temps enviaré á la Brijida per la noya. Aixís adelantarém feyna.

D. Ramon. No ’m sembla mal. Y, parlant de tot: Qué ’n sabs de ’n Mariano?

D. Lluis. Vet aqui un altre nevót que també m’ amohina bastant. Fill d’una germana pobre l’he hagut de cuidar fins que vaig pogué embarcarlo. Ara ’m va escriurer d’un port del Brasil hont la febra amarilla hi feya estragos.

D. Lluis. (toca el timbre.) Aixó si que ‘m te sense cuidado. (Pere foro dreta.). A la Brigida que vagi ab aquesta targeta, á buscar á la noya. Que la instali al pabelló que dona al jardí, y quan s’hagi cambiat de trage, qu’ avisi.

D. Lluis. Y aquesta esquela pórtala tú mateix ahont ha dut l’altre ’n Miquel.

(Vase foro dreta, mentres entra ’n Mariano pel mateix puesto vestit d’uniforme de marina mercant trasatlántica.)

Escena VI

D. Lluis. Vaya, Ramon, fes un xich mes de tertulia. (Se sentan.) Y donchs… que tenim lo vapor aqui?

Mariano. Ja li esplicaré. Figuris que als pochs dias d’haver dexát port, un passatjer dels que venian á bordo, va caurer malalt del contagi, y lo capitá, espantat, va resoldrer desembarcarlo en un islót al mitx del Occeano.

Mariano. Jo… compadescut del pobre malalt, y sent catalá, mes á mes, vaig resoldrer desembarcar y constituirme enfermer del meu paisá.

Mariano. Fa un mes que varem desembarcar bons y sans de bordo d’un Cliper inglés que va recullirnos, fondejant luego á Santander. Jo m’he quedat allí uns quants dias pera veurer si ’l meu vapor hi recalava com devia, mentras lo meu company ’s dirijia aquí á Barcelona.

D. Ramon. Jo me’n torno al colegi electoral. Passaré pel jardí pera no toparme ab ells.

(Queda l’escena un moment sola. Luego precedits per ’n Pere, entran foro dreta, Carlos elegantment vestit pero pinxesco, ab sombrero de copa decantat. D. Ignasi ab capa y sombrero de copa també, passat de moda y Hortensia tipo romantich.)

Escena VII

D. Ignaci. Seu, noya… (ab carinyo.) Seu tú. (ab molt modo.) (Se sentan.)

D. Ignaci. Calla, calla, qu’ has de ser la nota discordant de la nostra familia.

D. Ignaci. Val mes que fassi versos que no que porti aquesta vida censurable que portas tú.

D. Ignaci. No vuy que fumis aqui! Jo ‘m pensava qu’ ab aquest viatje vindrias ab mes enteniment y ets igual.

Carlos. Donchs, per qué ’m veniu á buscar rahons!… ¿No faig tot lo que vols? ’M dius que porti mostras de xocolate als quints inferns… hi vaig…

Carlos. Ara ’t passa pel cap que ’m casi, y tenintne tantas ganas com de trencarme la nou del coll, ’m caso. ¿Qué mes vols?

D. Ignaci. Mira, mira com porta ’l barret! Li acaba de caurer… Aixís… ben dret: (Posantli be.)

D. Ignaci. Que callém! Qualsevol menos tú, n’estaria joyós d’aquest casament que t’hem proporcionat.

Hortensia. No ha dit aixó, no. (Don Lluis segon terme esquerra tots s’aixecan: D. Ignaci ’s descubreix)

Escena VIII

D. Lluis. Fassin ’l favor de torná á pendre assiento. (Tots s’assentan.)

D. Ignaci. Vosté may no ’ns vol veni á veurer. (Carlos posa una cama sobre l’altra.)

D. Lluis. Estich sempre tan ocupat!… Caramba!… ’n Carlos!… Está desconegut! Y donchs… ¿A qué dech ’l gust de tan agradable visita?

D. Ignaci. Abaixa aquesta cama! (á Carlos) (Dantli un cop.) Don Lluis, ja fa temps que ‘ns coneixém y no podem enganyarnos. Jo tinch un noy qu’ es aquest, qu’ acaba d’arrivá d’un llarch viatje. Es instruit, dócil, sensát…

D. Ignaci. Ja, abans d’anarsen, estava agradat de la seva nevoda… de l’hermosissima Africa.

D. Ignaci. Ja li esplicaré. L’Hortensia es molt amiga de la directora y l’havia anada á veurer moltas vegadas acompanyada de ’n Carlos. D’aixó fa uns tres anys.

Hortensia. Hi anava molt sovint. M’inspirava estraordinariament en aquells jardins plens de rosas d’Alexandria y llessamins de Corinto, als quals dech las mellors de las mevas poesías.

D. Ignaci. Per lo tant, enterát de que la noya es molt virtuosa… de que te inculcats los preceptes de la nostra santa religió y que, per consecuencia, ha de ser una excelenta esposa, jo, Ignaci Mas, vinch á demana solemnement la má de la seva nevoda pera lo meu únich fill varó y hereu de la nostra casa.

D. Lluis. La vritat… ’m trovan desprevingut. Ademés, jo estimo á Africa, y…

D. Ignaci. Y pera solemnisá aquest acte, diumenge darém una festa. Al dematí benehirém una mare de Deu qu’ hem comprat al carrer de la Palla y convidarém á tots los amichs; dinarém y al vespre donarém un petit ball y un concert purament religiós.

Hortensia. Com que l’hauriam de tocar jo ó Africa, ’ns veuriam privadas de ballar.

D. Lluis. Sento que no pugan veurer á la noya que dintre un moment arrivará del colegi.

Carlos. ¿Que te un cigarro y dispensi? (A D. Lluis. D. Ignaci ’s posa violent.)

D. Ignaci. No acostumo… gracias. (No tens vergonya!) Quedém donchs en que vindrán á la festa?

D. Lluis. Veyam… aixó de sortir de nit… Preguntaré al metje si posantme un gaban y ab lo cotxe hermeticament tancat…

Carlos. Es que si ’ls hi venen per habanos, l’enganyan. Aixó es contrabando y dolent.

D. Ignaci. (Aixecantse violent: tots fan lo mateix.) Donchs, ab lo seu permis.

Hortensia. Sabs qué podém fer, papá? Anar á comprar la vida de Santa Teresa y tornarém.

Escena IX

D. Ramon. Abans serán vostés dels meus. Encara está enfadada ab mí? (á Hortensia.)

Hortensia. Pues no va entrá ahir á casa cantant alló tan ordinari que ’n diuhen peteneras?

D. Ignaci. Calli, home, calli! Lo meu fill es lo meu fill, y si demá entrava á casa cantant aquestas indecencias, lo desheredava.

D. Ramon. No perdi las esperansas… Sant Pau havia fet pitxor que cantar peteneras y ara diuhen vostés, qu’ es sant.

Escena X

D. Ramon. Casi estich penedit del negoci. ’M sab greu que la noya entri á formar part d’aquesta familia de llanuts. Sort que ’l xicót val.

D. Lluis. Donchs cregas que sino que es rich y la familia m’agrada, y mes que tot, las ganas que tinch de sortir de compromisos…

D. Ramon. Be… veurás… he vingut perque redactém un petit compromis com ’ns associém pera comprar la casa del Doctor. Aixís no hem de tenir por d’enganyarnos.

D. Lluis. No ’m sembla mal… passa tú mateix al despatx y avisa quan estiga pera firmarlo.

Escena XI

Mariano. Ara qu’ estém sols, estimat tio, donguim noticias de la meva hermosa cosineta. Deu está feta un tros de cel, no es vritat?

D. Lluis. Naturalment. Prompte podrás veurerla. L’he enviada á buscar aixís qu’ has arrivat. Rés… vuy casarla.

D. Lluis. No ets mal correspost… sempre m’ enviava recados per saber noticias tevas. Y ja ‘t pots preparar que dintre poch será la boda, y’ com comprendrás, tú ets qui menos pots faltarhi.

D. Lluis. Deixa que, quan menos, s’cambihi ’l trage. Vé ab ’l de colegiala y se’n donaría vergonya… Qué esperas? (á Pere.)

Mariano. Vaig, donchs; hasta luego, tio. (Africa es meva!… ah! soch felis!) (Vase primer terme dreta.)

Escena XII

D. Lluis. L’Africa casada. Ara sols ‘m falta torná á aviar á aquest xicot y quedaré completament tranquil. (Ruido de trencadissa de vidres y llossa.) Qu’ es aixó!

D. Lluis. Adios lo meu servey de Xina! (Africa á la porta inspeccionantse ’l vestit. Va ab trage de colegiala y una corda á la má.) Ella!…

D. Lluis. Es hermosa!… Pero si es una dona! (Veyent á D. Lluis y corrent á abrassarlo.)

D. Lluis. No apretis tant! Pero tú no ets una noya… ets un cartutxo de dinamita!

Africa. Quin tio mes graciós! Pero quin criat mes bruto tens!… ’M veu tombá ’l corredor y ’m clava una bandeja plena de pisa pels vigotis.

Africa. De debó?… Donchs, noy, ja has esmorsat! (Reparant ab lo mobiliari de la sala y fent dar voltas á la corda.) Oh!… comme tout ça est jolie! Vaja… ja veig qu’ ets home de gust!…

Africa. Oh! es qu’ aixís, de perfil, t’ hi assemblas. Ja ho veig ara que no. Noy!… chartreuse!!… ’n bech una copeta (servintsela.)

Africa. Si, pero estava impacienta per veurert y preguntarte si tinch d’está al colegi “hasta la consumacion de los siglos.”

D. Lluis. Hasta que no acabis de donar voltas á aquesta malehída corda no ’t contestaré.

Africa. ¡Quin carinyo mes entranyable tens als teus ulls; vaja, digas, ja estich quieta.

D. Lluis. Per lo mateix que he cregut endevinar los teus desitjos, t’ he tret per sempre.

D. Lluis. (Y la vritat es que l’abrasso de gust!) bueno… escolta, seu, que t’haig de parlar de cosas molt formals.

D. Lluis. Dona… passas dels dissét anys… Es precis que posis formalitat, majorment, quan, si t’he tret del colegi, has de saber qu’ es pera casarte.

Africa. Y qui es lo nuvi? Jo voldria un senyor alt… molt gros… ab patillassas… que ’m dugués sempre á passejar ab carretela, y als toros; sobre tot, als toros.

Africa. Ja sé… lo meu cosi!… ’n Mariano! ¡Quina alegria! (Picant de mans.)

Africa. En Carlos Mas?… Ja ho crech que ‘l coneixo! Noy, qu’ era dolent! ’Ns deya unas cosas! Ell y una germana que te, molt bleda, venian á veure á la Directora.

Africa. Sempre ’ns llegia versos mistichs… á nosaltres que llegiam vigote, Gustavo el calavera…

Africa. ¿D’ aixó t’ admiras?… si hasta formavam partits polítichs… Mira… entre las noyas, hi havia carlistas, republicanas, fusionistas, conservadoras…

D. Lluis. Mira, Africa… t’ho dispenso perque t’he deixat massa temps al colegi, y á pesar dels teus disset anys, no tens mes que ’ls de las tevas condeixeples. Pero, t’adverteixo que al devant dels teus futurs papás politichs, t’abstingas de dir totas aqueixas barbaritats que tirarian per terra tots los nostres plans.

Africa. Fas be de prevenirme. Tot ans que torná al colegi. Digam qué haig de ser.

Escena XIII

Pere. Diu D. Ramon que s’arrivi al despaig qu’ alló está á punt de firmá… y quan vulga, te l’esmorsá servit.

D. Lluis. Digas qu’ allá vaig. (vase Pere foro dreta.) Mira, Africa, torno al instant: Si vols entretenirte, en aquesta sala (primer terme esquerra) trovarás ilustracións y periódichs, ó, si vols tocá ’l piano ja veurás la clau al pany.

D. Lluis. Oh!… ab molt gust! (L’abrassa.) (De veras qu’ es molt hermosa!) (Vase foro esquerra.)

Escena XIV

Africa. Saben qu’ aquesta imposició del tio ’m té molt preocupada? Jo, carlista!… ¡Si ho sabessin las noyas!… Quina xiula!… Jo, que hasta duch aqui aquesta gorreta (Treyentse de la butxaca un elegant gorro frigio.) feta d’amagat, que, posantmela aixis, y enfilada en los pedrissos del jardi, á las horas de recreo, ’ls feya aquells discursos: l’autonomia!… Los derechos individuales!… El sufragio universal! el reparto!!… (’s torna á treure la gorra.) Ah! no, no!… que s’ho treguin del cap. Jo fingiré fins que siga al poder… vuy dir: fins que ’m casi… pero després?… (cantant.) Allons, allons enfants de la patrie!… (remor de veus.) Alto que venen! Deixam amagar!… ay! la corda!… No ’m descuido pas rés mes? Crech que no. Ja son aqui? (Entra corrent primer terme esquerra. Mariano y Carlos foro dreta.)

Escena XV

Carlos. Poch pots pensar, Mariano, la satisfacció que tinch d’apretarte en los meus brassos!

Carlos. Pero, qui havia de pensar que aquell oncle Lluis’ de qui tant me parlavas, fos D. Lluis Clavell, tan conegut del papá.

Mariano. Com jo feya ja cinch anys que faltava de la Peninsula… Oh! y qu’ arrivas á temps. Quedas nombrat padrí de la meva boda.

Carlos. T’ casas?… magnifich!… Ja no aniré sol al sacrifici… y ho quedas també nombrat de la meva.

Carlos. Com! ¿No ho sabs?… Oh! aixi vuy darte una sorpresa que crech t’ ha de ser molt agradable.

Carlos. El papá s’ha empenyat en fer desgraciada á n’ aquesta xicota… (D. Ignaci y Hortensia foro dreta. Hortensia s’adelanta sense aixecá ’ls ulls d’un llibre que llegeix.)

Carlos. Papá… tinch ’l gust de presentarte al nevot de D. Lluis, lo generós marino que va exposar la seva existencia pera salvar la meva d’una mort segura.

D. Ignaci. Vosté?… Oh! vinga una abrassada! Hortensia, vina á saludar al salvador del teu germá. (Hortensia s’adelanta.)

Hortensia. (cayentli ’l llibre de las mans.) (Oh! ja he trovat lo meu ideal!) (D. Lluis foro esquerra.)

Escena XVI

D. Lluis. Si?… Molt ho celebro! qui havía de pensar!… (Africa primer terme esquerra.) Aquí tenim á Africa.

Tots. Africa! (Africa saluda ab una inclinació de cap. Mariano corra á abrassarla.)

D. Lluis. Africa… Aqui ’t presento al teu casi papá polítich. Allí lo teu futur espós. (Africa saluda ab lo cap.)

Acte segon

Escena primera

Pere. (Ab veu baixa.) Veniu… deixeula aqui. (La deixa tercer terme esquerra.) No feu soroll. Aixó es. Ja os ‘n podeu anar. (vase home foro dreta.) Vaja; ja tenim l’órga! No sé per qué diable m’ han hagut de fer venir!… Com si á casa no hi hagués prou feyna!

Pere. No cridi tant que ’l senyó Ignaci s’ha tirat sobre ’l sofá de l’altra sala. (Renyantlo.)

Pere. Ja voldria que tot aixó fos acabat per anarmen á dormir. Cregueu qu’ estich cansat! Com si á un li vinguessin á fer la feyna á casa.

Sr. Pólit. Com que la criada d’aqui ha tingut prou trevall en fer lo dinar. ¡Quin dinar! Hi cantavan ’ls ángels!

Pere. Las postres també m’han distret: arróp y mitxas presas de xocolate crúas.

Pere. Pitxor D. Ramon qu’ ha dit á D. Ignaci, al devant de tothom que per haver de presentar aquell ápat, mes valia que no hagués convidat á ningú.

Sr. Pólit. Jo crech que si. Ja n’han arrivat molts. Sols qu’ están jugant á prendas á la sala del devant hasta qu’ arrivi l’hora.

Sr. Pólit. Calla… No cridis, que D. Ignaci dorm y ’t renyaria. Vés mirant. (Lo nen va mirant, primer lo piano y al fi arriva á l’orga que comensa á putinejar.) Oh! y are que hi penso… l’altre dia vaig ser á casa vostra á dur lo recibo á D. Lluis y no hi era.

Sr. Pólit. Antonet, no toquis res. Tingui; ja l’hauria dat á n’ ell pero com que ’l noy li ha abocat aquella tassa de café bullent sobre las camas, no he gosat.

Sr. Pólit. Está molt bé. Sembla bó tot aixó. (Per las monedas.) (Lo nen ’s posa á tocá l’orga Sr. Pólit y Pere corran esbarats.)

Sr. Pólit. (Treyentlo d’allí.) T’ haig de matar! (D. Ignaci primer terme, esbarat ab bata sabatillas y estrenya caps.)

Sr. Pólit. Desvergonyit! Dispensi D. Ignaci. Ha sigut ’l noy que m’ha de matá á disgustos.

Sr. Pólit. (Anantsen) Au… cap al altra sala! ¿Hi tornarás mes?… Ja t’arreglaré jo!

Escena II

D. Ignaci. Aquell dimoni de xicot del Sr. Pólit!… Pere, ’m vols dur ’l casquét? (ficantse l’estrenya caps á la butxaca.)

Hortensia. A la cuyna s’han descuydat un xich y s’ha menjat tots los secalls.

D. Ignaci. Endevant!… Que no ’l portin pas mes! Es una calamitat aquesta criatura! Té, Pere… (Pere ab lo casquet) porta sis lliuras mes de secalls del forn de San Jaume.

Escena III

Hortensia. (Déu fássi que ’n Mariano vinga. Avuy m’hi declararé… y si ’m retxassa… si no ’l mou á pietat lo inmens del meu carinyo, lo Morrót de Montjuich será ’l meu promontori de Léucades, y lo meu mar d’Actium la platxa de San Bertran!)

D. Ignaci. No me’n parlis! ¿No has sentit com ha posat al Sr. Rafecas perque ha alabat ’l platillo?

Hortensia. No ha dit res pero en tot lo dinar no ha fet mes que mirarme y riurer.

Hortensia. No sé… li guardas unas tendencias que cualsevol diria que t’oculta algun crim.

D. Ignaci. Escolta! M’has dit aixó tantas vegadas, que m’obligas, encara que ’m siga botxornós, á confessarte lo perqué tinch consideracions á un home que ’m repugna tant com puga repugnarte á tú. Escoltaho, y olvidaho, perque hi ha actes en la vida, que l’home que los ha comés la donaria per esborrarlos.

D. Ignaci. Fá… ja ni ho sé quants anys! jo era solter y vivia á Tarragona guanyantme la vida venent café ab llet en un carretó á baix del port d’aquella antiquíssima ciutat.

D. Ignaci. Oh! esperat!… Los meus parroquians, ja pots pensarte quins eran!… la gent mes alegre que pugas imaginarte may… Religió, ’n tenian una: lo ventrell!… y ’l seu ideal polítich: lo reparto!

D. Ignaci. Jo, que; francament, pensava distint d’are (que ‘l cel m’ho perdoni!) y que veya que ab lo reparto, no hi anava á perdrer rés, perque un carretó de café ab llet sempre m’hauria tocat, simpatizava ab aquella gent qu’ ara ‘m faria horror, y frecuentava lo seu tracte. Un dia, un cabo de la guardia de presiri, qu’ era ’l mes tabola de la colla, va proposar la creació d’un cassino anticlerical; idea que, al fi, va durse á cap sent elejit jo president.

D. Ignaci. Si, dona… Deu ja m’ho ha perdonat, pero noya, ’ls homens no ’s deixan convencer tan facilment, y ’ls que ’m fan á mi ’l major consum de xocolate, encara menos. Si ho sabian! pensanthi tremolo!

D. Ignaci. Indagarian, y segú qu’ encara trovarian documents de aquella societat firmats per mi y qual sello era… horrorisat! un Sant Joan Bautista ab levita y barret de copa!

D. Ignaci. Te qué veure, insensata! que, ó jo no fora bo pera porter de la presó, ó D. Ramon es aquell cabo de la guardia del presiri de Tarragona.

Hortensia. Vols dir?… ca!… T’ho haguera tirat vint vegadas pels vigotis. Jo crech que hasta ho hauria fet cridar pel nunci.

Hortensia. Estigas tranquil, y no li aguantis mes impertinencias ¡Ell callarse, podent fer mal!

D. Ignaci. Ves, ves. No deixis sola tan temps á ta tia. Y aixis que hi sigan tots, comensarém. Ja ’t recordas de tot?

Hortensia. De tot… Mira… aqui tens aquell tió del Infern. (D. Ramon foro dreta.) Me ’n vaig per no parlarhi. (vase foro esquerra.)

Escena IV

D. Ramon. Si no vinch á la festa, home; si no vinch á la festa. Jo, á qui busco, es al doctor que fa tres dias que ‘m rellisca com una anguila. ¿Qué vol que hi vinga á fer jo aqui? ¿A cantá ’ls goigs? per goigs estich!… Y si no que pensava trovarli á n’ ell, ni al dinar hauria vingut. ¡Vaja un dinar!… Tota la tarde que menjo platillo ab préssechs!

D. Ramon. No crech que m’amarrin may mes. No cal que ’m posi número al toballó. Bé… que l’ha vist perqui al Sr. Salvat?

D. Ramon. ¿A la galeria?… Ay gracias á San Patantúm! (Julio foro esquerra.)

(Lo nen surt saltant foro dreta y entra foro esquerra á caball d’un bastó y ab un barret de paper de general.)

Escena V

D. Ignaci. ¿Qué redimoni deuhen tenir aquest parell ab lo Doctor! (Carlos foro dreta.) Gracias á Deu!… Donchs, qué tenim de fer? que no vas á vestirte?

D. Ignaci. No sé… t’ veig d’alló mes estrany! ¿No vares dir qu’ Africa t’agradava tant? ¿Ja estás cambiat?

Carlos. ¿Que si m’ agrada?… passa d’agradarme… l’idolatro! Antes! Malvinatxa ’l mon! l’hauria dada per dos cuartos, y ara quan vareig tornarla á veurer… la vritat, vaig quedarne emprendat!

Carlos. Creu que la prefereix á mi. Y luego… tan distreta! Jo li parlo d’amor, y ‘m contesta glorificat á matines. Ahir, quan jo pensava parlarli dels preparatius de la boda, ’m va fé passar sis horas mortals dant voltas á una corda qu’ ella saltava; y després ‘m va despatxar dient qu’ havia d’aná á fe dormi á la nina.

Carlos. Endevant!… pot ser si que ’m casaré per fer voltar la corda y dormir ninas!…

Carlos. Vaya una criatura! Li vaig dir quin regalo preferia, ara que s’acosta ’l seu sant, y may dirias qué ’m va demanar?

Carlos. Ca, ca… En quant vinga ’n Mariano, li diré que miri de tantajarla, y si comprén que no sent rés per mi, que ’s casa sols per casarse, ja sé lo qué ’m toca fer!

D. Ignaci. No sigas plaga!… Encarrega tot lo que vulgas al teu amich, pero abans de pendre una determinació, parlarém. (Mariano foro dreta. Sr. Pólit foro esquerra)

D. Ignaci. Y ves á arreglarte. Jo vaig á veurer allí qué fan. (vase foro esquerra.)

Escena VI

Sr. Pólit. (Topantse ab D. Ignaci.) Don Ignaci… ¿Que m’ hauria vist ’l noy?

Mariano. Y ara? qu’ ets boig!… Tú tens la seva paraula; lo tio ho vol; lo teu pare també. Ella está contentíssima. No fá molt que ‘m parlava de la festa d’avuy; dels trages qu’ ha d’estrenar; dels viatjes en projecte…

Carlos. Que sonsaquis á la teva cosina; que procuris convencet de si ’s casa per carinyo ó per que si.

Carlos. Y si es lo que ’m penso, me’n vinch ab tú á América. Si de cas, no t’espantis! Ja ’ns distreurém. Anirem á Cuba, á Santo Domingo… comerciarém…

Mariano. Mira… no pensava quedarme á la festa, pero, ja que tant t’hi empenyas, ho faré. Per mes que sé que quedarás satisfet.

Carlos. Deu t’escolti! perque, noy, aquesta xicota ’m te ’l cor robat. Mira, si no pots darme esplicacions avuy, t’espero demá á las tres als billars de Novedats que hi tinch un partit de carambolas ab D. Ramon.

Escena VII

Escena VIII

Julio. (Foro esquerra.) Al fi ’l topo! Veyam si ultimém aquesta ditxosa compra.

Julio. Digui vosté l’últim preu en que la cedeix. (D. Ramon foro esquerra sense sombrero.)

Doctor. Calma; senyors! vostés lo que logran es que jo aumenti las mevas pretencions.

D. Ramon. Miris… li aconsello que si may ’m topa pel carrer, trenqui de cami, sino, seré jo ’l que trencaré, pero será ’l bastó per las sevas costellas.

D. Ramon. Los cinch mil que va demanar, Sr. Salvat. Vaja, ja hi está de mes vosté en aqui.

Julio. Vint y cinch. (D. Ramon se ’l mira ab rabia y Julio ’s posa á riurer.) Que ja ha acabat las agallas? Apa, maco!… Aixó necessita mes valor que pegar garrotadas… de boquilla.

Escena IX

D. Ramon. M’ hi penso. (Llegínt.) Diu que per ara no s’obra lo carrer de Bilbao… que n’hi ha per anys! La casa queda per vosté.

D. Ramon. Que ‘l carrer de Bilbao ja no s’obra; que n’hi ha per anys! qu’ ha comprat un rábe!

Julio. Lo que puja ‘l tant per cent ha de mirar. Lo rábe será pel qui l’hagi encarregada. Y després… pot ser es un capritxo del comprador. Senyor Salvat, si vol, ’ns podrém arrivar fins al despaix, qu’ estendrém un compromis provisional.

Julio. (Dona una targeta á D. Ramon) Y quan me vulga trencar rés, aqui té ’l meu adrés: Moscas 3 4º. Estich á las sevas ordres.

(D. Ramon es queda parat ab la targeta á la má. Doctor y Julio vanse foro dreta.)

Escena X

D. Ramon. No sé quin sant me deté com no ’l desfaig á bofetadas! va! deixemlo per criatura!. ¿Ahont tindré ’l barret? (Lluis y Africa foro dreta. Ella va elegantissima ab un xal. Ell ab sobretodo sobre un rús y coll de pell.) Ola! Ja sou aqui?… Semblas un esquimal!… Desabrígat!

D. Lluis. No… ves, ves… guardau. (Vase Pere foro esquerra.) Noya… ahont ets?

D. Lluis. Dom l’abrich. (Africa ’s treu l’abrich y ell se ’l queda penjat al brás. En aquest moment surt foro dreta y entra foro esquerra ’l Nen á caball d’una escombra y ab lo barret de D. Ramon posát.) No tens pas calor?

Escena XI

Hortensia. Anem allá al devant, Africa. Hi ha unas senyoras que la volen coneixer.

D. Lluis. Pero, molt cuidado, eh?… que no ’t toqui cap corrent d’aire. Ja ’t duré l’abrich.

Africa. No tinga por. (vanse foro esquerra don Lluis queda mirantlas fins que desapareixen.)

D. Lluis. Es que m’ he acostumat tant ab ella, qu’ ara… veus?… quan no la tinch aprop, la trovo á faltar. Es tan cuidadosa!… Ahir ’m va arregla aquell armari que tinch de objectes d’art, y ho va fer tan be, que, fora de que va trencarme, sense voler, dos vásos d’ónix, may ningú hi havia tingut tanta trassa. Luego vaig está encostipat, y ella mateixa ’m va arreglá una tassa de flors cordials que may la Brijida hi arrivará! Es vritat que va agafá la sal en comptes del sucre, que per poch ’m fa arrojá ’l blanquet, pero va ser un descuyt que li passa á qualsevol.

D. Ramon. ¿Sabs Lluis, que ab tot lo que m’esplicas, crech endevinar una cosa?

D. Lluis. Donchs, es una vella, creume; está molt cambiada. Y que ‘t pensas que m’estima poch? Ahir li vaig ensenyar un retrato de cuan tenia vint anys, y va dir qu’ ara ’m trobava molt mes guapo. Hasta me’l va fer llensar.

D. Lluis. Ramon… parlam ab franquesa… No m’adulis. Tinch cincuanta tres anys… pochs mes; estich admirablement conservat. Qué ’t sembla si ’m casava ab ella?

D. Ramon. Ay, Deu te fassi bo! Oh! y ja sabs si ella ’t voldria? Y estimant á ’n Carlos…

D. Ramon. Y ¿cóm salvarias, hasta sent com tú dius, lo compromis ab aquesta gent?

D. Lluis. Es podria fer veurer qu’ es en Mariano ‘l que n’está enamorat, y que no ho saviam; y com éll va salvar la vida á ’n Carlos… m’ entens? No gosarian á…

D. Ramon. Ja tens sort que estich empenedit de que Africa entri á formar part d’aquesta parentela. Ja veurás la concurrencia de avuy!… ¡Quinas caras!

D. Ramon. Ho faré també perque tinch l’esperansa de que aviat la deixarás viuda y mes rica encara de lo qu’ es.

D. Lluis. Digas á ‘n Mariano qu’ aquesta nit fassi veurer que fa l’amor á Africa. Aixís no estranyarán la noticia.

D. Lluis. Si s’hi nega, que no ho crech, no li daré diners per’ embarcarse.

D. Ramon. Ho faré… pero, ja veurás com ella no voldrá carregá ab ’l mort.

D. Ramon. Desenganyat… á la nostr’ edat ja fem fástich, y, rissats, encara mes.

D. Lluis. Bueno, bueno… tú digas aixó á ’n Mariano. Ah! ¿has vist al Doctor?

D. Ramon. Ja no tenim la casa; n’han dat vint y cinch mil duros y lo carré de Bilbao ya no s’obra.

D. Lluis. De bona ’ns hem escapat. Bueno, jo vaig á veurer lo que fa aquella xicota.

Escena XII

D. Lluis. Ves… no estich per tú… ’N Ramon crech que ’t vol dir algo. (Vase foro esquerra.)

D. Ramon. Ja ho entendrás aviat; convé qu’ aquesta nit fassis l’amor á la teva cusina.

Mariano. ¿Qué ’m costa? ¿Ho vol saber? donchs li diré: que m’estich morint d’amor per ella.

Mariano. Qu’ estich boig, que, al dirme ‘l tio que la casava ab un jove qu’ acabava d’arrivar d’America, ’m vaig creure que ’s referia á mi, y, al tocá ’l desengany, no sé com no m’he mort!

D. Ramon. Donchs, aixis, millor! Trevalla per compte teu. Fés feyna per la botiga.

Mariano. Ah! no! may!… Pero per qué vol l’oncle que jo li fassi l’amor? No comprench…

D. Ramon. Si es cert que no sent rés per ’n Carlos, jo de tú, probaria si ’l barret ’m va be.

Escena XIII

Africa. Ola, caballerito!… gracias á Deu que ’t veig! Estich mes enfadada ab tú!

Africa. Alli qu’ arreglan ’l programa de la festa. Y com tenia ganas de veurer al senyoret, y á mes, la mistica m’ha dat aquesta esquela per éll…

Africa. He aprofitat aquest moment de distracció pera venir. (dantli la carta)

Africa. Qué te ’n Mariano que sempre está que sembla que li deguin y no li paguin?

Mariano. S’ ha vist mes xifladura!… No ’m fa una declaració d’amor en vers…!

Africa. Es qu’ ara m’ha fet acudir á la memoria quan venia á veurem al colegi, que las noyas també m’ho deyan; y se m’ha representat á la imaginació tal com era llavors ab lo trage de colegial. Te ’n recordas?… voldria que l’hagués vist! com que ’l tio no hi tenia gayre punt y éll creixia y ’l trage no, portava un xaquet que semblava un jipó de maniga curta, y uns pantalonets ensenyant mitxa pantorrilla que tant groixuda era de dalt com de baix. ¡Vés qué m’ha anat á venir ara á la memoria!…

D. Ramon. Noys, os deixo. (Ja veig que no farás rés. Trevalla per compte de ton oncle.)

D. Ramon. Be, be…, ja ’ns veurém. (Vase foro esquerra al acte que ’n sortia lo nen que duya lo barret de D. Ramon llensantlo y tornantsen á dintre.) Tú!… Lo mato!… (Agafa ’l sombrero y vase.)

Escena XIV

Africa. Vés per qué s’ha enfadát! No tingas pór que ’t fassi cap mes broma!

Mariano. (Sortimne aviat.) Apropósit del casament… Desitjaria ferte una pregunta.

Africa. Donchs, pregunta, y donam las mans en senyal de reconciliació. (Quedan ab las cuatre mans agafadas.)

Africa. Ni pensaré mes qu’ ab éll. Ey… entenémnos. Ab tú si que hi pensaré. Y mes qu’ ab ell. Ja ho crech. Tú m’ets cusi y ell no m’es rè.

Africa. Allavors, tens rahó… perque mes que á un marit no pot estimarse rés, oy?

Mariano. Oh! Africa!… Tinch por de entregarme á esperansas que ’s poden desvaneixer en un sol vocable de ta boca de perlas. Jo voldria entrar en ton cor infantil impropi dels teus anys. No ’t comprench prou, ni sé com ferho perque tú ’m comprengas.

Africa. Donchs, com vols que t’ ho diga? en francés?… Donchs, be: Je t’ aime beaucoup plus qu’ á lui. M’he esplicat ara?

Mariano. Que no t’he volgut quan es lo sómni daurat de la meva vida? Ab qui pensava jo quan al remor de negra tempestat, doblegats mástils y entenas per la forsa de l’huraca, veya desapareixer lo negre casco del vapor sota montanyas d’espuma? ¿Ab qui, quan en hermosas nits de calma platejant las onas ’ls raigs de la blanca lluna, s’escapava de mos llabis un nom que ’m robavan gelosas las joganeras brisas?

Mariano. Oh! Si… Jo sento relliscar per entre ’l marfil y coral de la teva boca hermosa, los entrecortats suspirs d’una ánima enamorada per la primera volta.

Mariano. Jo ’t juro per lo que de mes sagrat hi hagi en cel y en terra, aimarte com jamay aimada haji sigut nascuda dona.

Africa. Oh! Jo no sé… Experimento en mi una cosa estranya… una ditxa inefable jamay sentida. Sento fugir mon ser de mon ser, com la crisalida que mor pera renaixer a nova vida. Crech que per primera vegada hi veig é hi sento.

Mariano. Es l’amor que t’ha fet dona en un moment. Pero, passém de la poesía á la prosa y mirém de salvar ‘ls inconvenients que ’ns rodejan y que son: lo teu projectat matrimoni ab ’n Carlos y la bojeria del tio qu’ ara també preten casarse ab tú.

Mariano. Per aquest, temps ’ns queda. Per l’altre conto ab Don Ramon. Ell ’ns ajudará.

Mariano. Jamay haguera pensat fé un tort á ’n Carlos, pero de rés li serviria ’l meu sacrifici si es que m’estimas com dius.

Mariano. Deixa que selli ab un bés lo jorn de nostre prometatje. (Li besa la má y quedan parlant baix. Don Lluis foro esquerra.)

Escena XV

D. Lluis. (Bravo! Bravissim!… Veig que ’n Mariano cumpleix lo meu encárrech.)

Mariano. Si, si… ets un angel y lo cel amparará ’ls nostres amors. (torna á besarli la má.)

D. Lluis. Ja, ja… Be, Africa, no t’alarmis, no es rés. Aquestas demostracións amorosas son de per riurer.

D. Lluis. Ja t’enteraré. Ara, de prompte, sols ’t puch dir que convé que rompém aquestas relacions.

D. Lluis. (Quina perspicacia! Ja se la pensa!) Pera desferho dignament… es dir… perque ’s perdi per ells, diu ’n Ramon que té un plan que sols vol confiartel á tú. Fes tot lo que ’t diga… éll es astut, y ’ns treurá del compromis. (á Mariano.) La teva missió ja está complerta. Demá t’embarcarás. He sabut que tens lo vapor á Cádiz.

D. Lluis. (Soch un imprudent!) Ola! ja ’ls tenim aquí. (Foro esquerra una munió de convidats y convidadas… Al devant D. Ignaci, Don Ramon. Carlos, Sr. Pólit y Nen, Hortensia y Pere. Tots los convidats han de ser tipos beatos.)

Escena XVI

D. Ignaci. Senyors… poden passar. Pere, porta refresch al sereno y vigilant que son á baix de l’escala. (Pere surt foro dreta.) Sentintse y qué m’ajudi algú á posar l’orga sobre dugas cadiras. (Dos homes l ajudan, á colocar l’orga al mitx de l escena. D. Lluis ’s posa á parlar ab Hortensia que porta un paper gros á la má, no perdent de vista á Mariano que parla ab Africa, D. Ramon y Carlos s’adelantan primer terme esquerra.)

(Mariano deixa á Africa y ’s dirijeix á Carlos. Al mateix temps D. Ramon s’ajunta á Africa y parlan baix.)

D. Ignaci. (A Carlos.) Ja, ja… comprés. Senyores va á donar principi á la festa. (Lo Sr. Pólit s’ha sentat primer terme dreta, ab lo Nen dret entre cames. Los demés comparsas repartits per la sala.)

D. Ignaci. Vés… portalsen. (vase Pere,) Vamos á veurer, Africa al costat de ’n Carlos.

D. Ramon. (Que no me l’embruixi.) Y jo entre Hortensia y Mariano. També ’ls tinch de parlar.

(D. Lluis Africa y Carlos s’han sentat segon terme esquerra. D. Ramon, Hortensia y Mariano, segon dreta.)

D. Ignaci. Home, por Dios! (Moviment de disgust general contra Don Ramon.) (Llegint.) Primer número: Baile ab l’órga.

D. Ignaci. Tercero: Pieza de canto religioso por la Srta. Africa, acompanyandose ella misma en el piano. Cuarto y último: Stabat Matter á voces solas. Dulces y chocolate cuan secalls.

(Tots s’alsan y ’s colocan. Mariano ab Hortensia: Carlos ab Africa D. Lluis ab una convidada. Sr. Pólit ab lo Nen y ’l demés á discreció.)

D. Ramon. Deixam aná á fé ballar á n’aquell mort. (agafa una convidada.)

D. Ignaci. Ara. (comensa l’orga á tocar una pessa d’ópera. Las parellas voltan sense compás fins que ’s paran al mitj de protestas.)

D. Ignaci. No s’apurin, senyors, no s’apurin! Aquesta pessa no hi havia de ser. Cambiarém lo botó.

D. Ramon. (á la seva balladora.) Vosté deu fer com jo… deu aná molt á las quaranta horas…

D. Ignaci. Ja está, tornemhi. (S’ repeteix la mateixa, si pot ser que toqui la marxa real.)

D. Ignaci. Pero si tot havian de ser balls… oh! y no n’hi ha cap… ara ho veig!

D. Ramon. Nada deixemo correr. Vajissen á seurer. (Tots acompanyan al asiento á las donas menos Don Ramon.)

D. Ignaci. Senyors, dispensin. Aqui hi ha hagut un mal entés. Jo vaig triá un’ orga que tot eran balls, y l’han enviada que no n’hi ha cap.

D. Ignaci. Senyors. Fassin lo favor…, que tinguém la festa en pau!… sentarse. (Se sentan.) Passém al segon número: Lectura de la poesía “La mañana matutina.”

Mariano. Calli, home! (Hortensia s’aixeca del bras de ’n Mariano que la deixa al mitx.)

Hortensia. (Llegint.) La mañana matutina. (Tots sisean imposant silenci.)
Ja la aurora brilla leve con su bélico
color; y las tiernas
avecillas tan sencillas, dan su canto
al dispertar; y el cristiano
se levanta de la cama y á rezar.
Y brillan los cielos con mágico fulgor,
y todo el Universo adora á su señor.

D. Ramon. Encara no ’m creya que ’n sapigués tant…_) (Entra Pere ab una bandeja de dulces que posa sobre la calaixera.)

D. Ignaci. Toca ’l turno á la senyoreta Africa Clavell. Ara sentirán una notabilitat! (Carlos l’acompanya al piano seguit de Don Ramon.)

D. Ramon. Aixó si que ho vuy sentir de la vora. Acostat tu també Mariano. (D. Ramon y Mariano ’s posan un á cada part de piano, Africa toca y canta lo següent.)

Africa. “El arte de los toros, vino del cie… be, be, be, be, be, be, be, be, lo!”

Africa. “Presento memoriale Curro y Frascue… be, be, be, be, be, be, be, be, lo.”

Veus Fuera (Al principi han comensat á mirarse tots ab estranyesa, com no sabent lo que ’ls passava; luego s’han aixecat ab protestas, anant al piano per arrancar d’ell á Africa defensada á bofetada seca per D. Ramon, Mariano, D. Lluis y Carlos. Gran confusió, tot dihent versos.)

Hortensia. Que ’m matan! (A poch entran ’n Julio y Pere que també ’s defensan á cops de punys. Lo nen aprofitant la confusio tracta d’haber la bandeja de dulces tirantsela per sobre. Lo Sr. Pólit ho veu, hi corre portantlo prop la conxa y li clava una tremenda surra que ’l xicot reb ab un pastel á la boca. Romp Africa ab la Marsellesa y quan es mes gran l’alborot entran lo vigilant y ’l sereno ab los fanals y ’s posan á tocar ’ls pitos á las portas com cridant ausili)

Acte tercer

Escena primera

Mariano. Oh! no s’alarmi! Com ho diu vosté…! Jo ’l que veig que te ’ls mundos arreglats y á punt de carregar; y ja pot contar que no deixará pas á la meva cusineta…!

Doctor. Veurá. Lo tren no surt fins d’aquí á dos horas y ab dos horas s’han guanyat moltas batallas. Procuri que no sospiti lo qu’ existeix entre vosté y Africa. Jo tinch un plan en el cual hi penso fe entrá la seva eterna monomanía: la pór d’está malalt. Y ademés, aprofitarém la circunstancia d’haverme comprat per vint y cinch mil duros aquell casulot que no val rés.

Doctor. Veyam, ara ‘n Julio qu’ es á dins á parlar ab ell, m’ enterará de l’efecte que li haurá fet l’impossibilitat d’anular la venta. Jo, com vosté compendrá, no penso aprofitarme d’aquest lápsus, pero, si, que ‘n faré un’ altra arma que m’ajudi á cumplir lo que li he promés, aixó es, fer tot lo possible perque no ’s realisi aquest viatje y logrin vosté y Africa lo que tant anhelan. Jo no olvido, Mariano, lo gran carinyo que ’s tenian la mare de vosté y la meva germana; y, ademés, veig l’absurdo d’un casament entre Africa y lo seu tío. Aquí tením ’n Julio.

Escena II

Julio. Desesperát! Per últim, m’ha donat aquest escrit de compromís entre ell y Don Ramón pera ferli pagar la mitat, cas de no lograr rés de vosté á qui vol veure abans d’anarsen.

Julio. Resultats de la funció d’ahir. Y aixó que, quan vaig arrivarhi ja feyan la pessa; vet-aquí lo que hi vaig arreplegar: lo bras desconjuntat, y ’l que D. Lluis se m’assentés sobre ’l sombrero al darli la noticia de que la finca de vosté havía quedat per ell.

Doctor. Veig que casi tothom va rebrer. Ara tinch d’aná á ca ‘n Carreras que no se quants n’hi ha de copejats… y luego á casa D. Ignaci qu’ está plé de blaus, y fins l’Hortensia que per poch li treuhen un ull.

Mariano. Lo carácter de D. Ramón va tenir la culpa de tot. Ja estava acabat, quan, perque lo senyor Pólit va dirli flacmasó, va agafarlo, ni sé com, y lo va tirar pel balcó abaix del pati tornantse á armar la marimorena.

Mariano. Va quedar ab lo cap obert y ’l peu dislocat. (Sr. Pólit y lo nen foro. Van ab lo cap embolicat y lo Sr. Pólit coxeija.)

Sr. Pólit. Oh! cá! No pot ser pas! (Avisaré á D. Ignaci.) ¿Que no saben los desperfectes causats ahir á la nit? Lo qu’ es D. Ignaci vol que se li paguin tot los danys y perjudicis y jo també. Los causants ja se sab quins son. La causa material va ser D. Ramón, pero la moral, don Lluis en la persona de la nevodeta.

Sr. Pólit. Vaya si ha d’arreglarse…! Lo qu’ es jo no crech pas fer res de bo may més.

Sr. Pólit. Ay, no sé. Lo que sí, qu’ encara no me’n vaig adonar, ja ’m vaig veure á baix del pati, pegant tal patacada sobre las rajolas, que ’m pensava ben be que m’havía reventat.

Sr. Pólit. Vosté dirá! Me ‘l van mitj matá á trepitjadas. (Lo nen plora) No ploris, maco, no ploris, que ’l pare ja t’estima! Jo, que may li havia posat la má á sobre! y tot just lo día que debuta ab una surra qu’ encara ’m fan mal los dits, li passa aquesta desgracia. (Torna á plorar.) Calla, hermosura, calla; ja no ’t tornará á pegar may mes ’l pare.

Sr. Pólit. Lo piano lo va mitj esbotsar d’un cop de peu. Y l’orga! ¡malaguanyada! Despues de tirarme á mí á baix del pati, hi va tirar l’orga que, sort que la vaig veure baixá, del contrari ’m deixa fet una neula.

Sr. Pólit. No… ja se qu’ es mal’ hora. Jo he vingut á mirar si per casualitat se n’haurian endut equivocadament un paraygua meu de ca ’l senyor Más.

Sr. Pólit. No ’m faltaría res mes sino que despues del descalabro, encara hagués perdut lo parayguas! De manera, que no saben qui l’haja pogut arreplegar?

Sr. Pólit. En fí… aniré de casa en casa. (Aixecantse.) Ay… ay… ay!… Ja ‘ls dich que vaig treure ’l bé al aná á n’ aquella ditxosa festa.

Sr. Pólit. També? Vaja, ’s veu que hi va haver atxa per tothom. Vamos, que ho passin bé.

Sr. Pólit. (Avisaré á D. Ignaci que ’ns fuig l’aucell.) Tots dos aném plens d’engüent de contracás. Vamos, passa, Antonet.

Escena III

Julio. Ab lo permís de vostés també me’n aniré. Donchs quedém en que la venta queda nula?

Doctor. ¿Qué vol ferhi? D. Lluis es amich, sols que no convé qu’ ell ho sápiga.

Doctor. Y jo vaig á acabá la visita. Dintre poch ’m tornaré á deixá caurer aquí pera comensar la nostra medicació.

Escena IV

Mariano. Voldrá Deu que tot surti be y que puga veurem duenyo de la que ho es de la meva vida? (D. Lluis segón terme esquerra.)

D. Lluis. Escolta. Te, ves á la Agencia y portam dos bitllets pera París per l exprés d’avuy.

D. Lluis. A ca ‘n Carreras, y si ja n’ es fora, que no ho crech, á casa D. Ignaci. Vés.

Mariano. (Oh! á n’ ella no se l’endú, encara qu’ hagi de calar foch á Barcelona!) (_vase foro dreta al acte que entra ’n Pere ab una safata y servey de café (foro esquerra) que coloca sobre la taula.)

Escena V

D. Lluis. Y si ve ’l Doctor, que passi. (Africa segon terme esquerra. Pere torna á sortir foro idem.)

Africa. Ah, rés, rés. (Entra Pere ab los objectes demanats que posa sobre l’equipatje y ’s queda dret com pera servir á taula.)

D. Lluis. Largo! (vase Pere foro esquerra.) Ni me’n havia adonat!… No ho sè com no ho coneixen que fan nosa!…

D. Lluis. M’ sembla que ab lo d’ahir va quedá ben desfet ’l compromis ab aquesta gent…

Africa. Ah! si jo ho hagués sospitat lo que havia de succehir, á pesar dels meus desitjos no m’hauria prestat á ’l que vaig fer.

D. Lluis. Com ’n Ramon es d’aquella manera… s’hagués concretat al cant.

D. Lluis. A mi per poch m’estabella ’l cap ab l’aranya quan la va fer caurer ab ’l cop de cadira.

D. Lluis. Mira… d’aqui un moment surtirém per un llarch viatje: Un viatje de dos ó tres anys.

D. Lluis. La Brijida ja ha arreglat los mundos. Los veus? Tota la teva roba ja es en ’l de sóta.

Escena VI

Africa. Lo tio que vol avuy mateix… ara… sortim per un viatje de dos ó tres anys.

D. Ramon. Donchs veshi sol y deixala la criatura. Vés, ves Africa á dins, que ton oncle y jo hem de parlar.

D. Ramon. Tú ets ’l que t’has de preparar. No t’escauhen ja ’ls perdalets. Ves, ves, noya.

Escena VII

D. Ramon. Perque tenim una causa criminal á sobre. He sapigut que D. Ignaci está fent passos pera donarnos un disgust sério… encara que ‘l qu’ es jo, si tracta de perjudicarme, ’l revento!

D. Ramon. Es lo desperfecte causat á casa seva que puja vuyt mil y pico de rals.

D. Ramon. Es dir que, después de ferte ’l favor, haig de carregá ab els gastos?

D. Lluis. ¿Que vaig dirtho jo qu’ esbotsessis ’l piano ni tiressis l’orga al pati?

D. Ramon. Ja veurás… va venir rodat aixis. Tú volías aná á América sense passar temporals, y, amigo, aixó no pot ser.

D. Ramon. Y si… enrahoneuso. Veus? l’aranya la trovo cara. Hi posa vint duros y per mi no valía ni quatre pessetas.

D. Ramon. No, ja ’n vaig repartir de mormas! Dirme flac-masó aquell saldo de sagristá! No va trovar mal flacmasó!…

D. Ramon. Ja n’hi quedava un’ altre. Pero tú ¿qué m’has de dir? Cuita qu’ avuy tinch molta feyna al billar.

D. Ramon. Qué? No, home, no! Qui va comprar la casa va ser l’altre; aquell tipo que ja ’l buscava també á l’hora de repartí ’ls premis, pero se’m va fondrer.

D. Lluis. Es que hi ha un mal entés. Aquell jove, ’n Julio, es dependent del Sr. Granell, y com ’n Pere ’s va descuidar de durli aquella contra ordre…

D. Ramon. També la comprava per nosaltres? ¡No t’ ennirás al Infern! Podía anar pujant jo!… Y ara pretens que jo t’ajudi á portá ’l cove? Vaja, treutho del cap!

D. Lluis. Veus? Totas aquestas cosas ’m trasbalsan, y me ’n haig d’anar. Ho conech… Jo cauria malalt. Tú per un cantó, D. Ignaci per l’altre… después, aquesta oposició al meu matrimoni!…

D. Ramon. (Ara, ara vé lo difícil!) No t’haguessis tornat ximple volente casá ab aquest albát.

D. Ramon. (¡Vola vá!) Per de prompte, ja sé que ’n Carlos ’t vol vení á desafiar.

D. Lluis. Calla! que m’ horroritzas! Pero no li daré temps; quan ’m busqui, jo ja seré fora d’Espanya.

D. Ramon. A mí son pare me la va recomanar. Vesten si vols, sol, que ja quedém aquí la Bríjida y jo pera cuidarla y vijilarla.

D. Ramon. Avisaré á ’n Carlos del teu intent de fuga y ’l tens aquí d’aquí deu minuts.

D. Ramon. Las sabatas de ’n Carlos s’encarregarán de treuret aquestas sébas.

D. Lluis. Donchs sabrá que en lo complot també hi entravas tú y serém dos los desafiats.

D. Ramon. A mí? Ell desafiarme á mí? Prou anava á casa seva y li aixafava ’l cap contra l’orga.

D. Ramon. Si home… aixís com tú tens la caboria de casarte ab aquest be-bé, ell la té de ser obrer de Sta. María y jo sé un antecedent de la seva vida, que si ’l dich, l’inutiliso per xó y tot lo demés.

D. Lluis. Home, si ’m volguessis be, aquest resguart lo podrías ben utilisar pera tots dos.

D. Lluis. Está be. Jo miraré de salvarme tot sol de tot. Tú fes lo que vulgas, que jo faré lo mateix. Ja comenso á estar cremat…! Adiós!

Escena VIII

D. Ramon. Malo! No farém pas res. ’S veu que la xifladura l’ha cambiat de modo de ser. Hasta ’l veig valent. (Doctor foro dreta.)

D. Ramon. No. Ara s’ha ficat á dins deixantme ab la paraula á la boca. M’ho miro molt mal amanit.

D. Ramon. Y com es lo seu tío y tutor… Jo, per espantarlo hasta li he clavat la bola de que ’n Carlos lo vindrá á desafiar á cops de sabatót.

D. Ramon. Será tart. Tinch un desafío á la carambola ab lo fill de D. Ignaci.

D. Ramon. Que tantas satisfaccións…! Li diré que tinch feyna precisa. Miris, ara vaig á casa á pendre alguna cosa per aquest dimoni d’estómach, y li enviaré una esquela dientli que no m’esperi.

Doctor. Encare aquest estómach!… Créguim, deixis d’alcohol al dematí. Xocolate, xocolate y aygua fresca.

Doctor. ¿Vol que li donga jo mateix ’l recado á ’n Carlos?… Ara vaig á casa seva.

Doctor. Passiobé. (Veyam com anirá aixó… no ’ns precipitém que no ho espatllessim tot.)

Escena IX

D. Lluis. Ola, Doctor. Miris, ara me’n anava á casa ’l procurador. Estich molt disgustat, molt. Ha vist ’n Mariano?

Doctor. Si… á ca ’n Carreras. M’ha dit que vosté ’m volía veure. Y donchs, qué té…? qué té?

D. Lluis. Calli, home, calli! Oh… jo cauré malalt. Ja ho estich. Aquell dimoni de ’n Ramón ab l’escándol d’ahir, m’ha posat en un compromís ab D. Ignaci que no sé pas com ne sortiré. Sort que penso posá aviat terra entremitj. Luego aquesta oposició sistemática ab que ’m casi ab la meva hermosa nevoda, quan… francament, está enamorada de mí ab deliri. Y ara per anyadidura, m’ha sortit de trascantó un desafio á cops de sabatót… En fi… demani!

D. Lluis. Terribles…? (qué tal!) No… cá! Avuy mateix agafo ’l tren y cap al extranger falta gent.

D. Lluis. Esta be… ho faré. (Pero y ’l sabatót? com me lliuro del sabatot? Ja sé… li escriure á ’n Carlos que ’s deixi veurer._) (Mariano foro dreta.)

D. Lluis. No m’amohinis tú y ’ls bitllets. Ja no marxém. Ves desseguida á veure si volen tornarte ’ls quartos. Esperat, que t’arrivarás de passada á casa D. Ignaci. Dispensi, Doctor. (Escriu)

D. Lluis. “Carlos… ’m convé veurel desseguida. Urgeix molt. Passi per la porta del jardí. Lluis.” (Jo lograré convencerl.) (á Mariano.) Té, pórtala desseguida, pero abans avisa á Africa que ja no ’ns ananém y que desseguit torno. ¿Aném, Doctor?

Escena X

Mariano. (Toca ’l timbre.) Ni al mitj del temporal mes horrible havía tingut l’angunia d’ara. Deu vulga que poguém portar la nau á bon salvament (Pere foro esquerra.) Té… fes portá aixó á casa D. Ignaci que jo m’arrivo á l’Agencia.

Escena XI

Mariano. Y ’l Doctor m’ha promés lograr coronar l’edifici de la nostra ditxa.

Mariano. Aquest dematí. Ja l’he enterat de tot. M’ha dit que ’t fes completament felissa, que, per la seva part, quedavas ben libre, majorment haventlo amenassat son pare de desheredarlo si tornava á dirijirte la paraula.

Mariano. No tingas pó que l’hagin d’enviá á fora. Mira, m’ha convidat á presenciá un desafío al billar que te aquesta tarde ab D. Ramón.

Escena XII

(Vase primer terme dreta. Foro dreta Hortensia tapada ab un espés manto y un ull tapat, s’adelanta fins estar frente d’Africa. Vesteix de negre.)

Hortensia. No soch Hortensia. Mirim be, Africa! ¿No descubreix en mi la sombra d’Isabel de Segura al veurers arrancada dels brassos de Diego de Marcilla? No veu en mi á Safo, abandonada per Faon? ¿A Cleopatra, despues de la batalla d’Accio?

Hortensia. Vosté está molt tranquila… Jo ’m pensava trovarla desesperada com jo, per haver perdut l’amor del meu germá Carlos; jo venia, si no tingués molta feyna, perque anessim á derramar mars de llágrimas sobre las tombas dels nostres perduts amors.

Hortensia. Que no te ganas de plorar? Ah… no! Aquesta calma es fingida. Vosté prepara algun cop terrible! Oh. Africa! Africa! Y quan infelissas hem sigut!…

Africa. Miris. A vosté la poesía la trastorna. Jo estich del tot tranquila. Si te feyna, fássila, y no ’m vinga ab prédicas.

Africa. Si he perdut ’l de ’n Carlos, he guanyat ’l de ’n Mariano que me l’estimo molt mes.

Hortensia. Qué!… ¿Qu’ ha dit? ’N Mariano! Ah… no!… Aixó es un somni horrible!

Hortensia. Y no sab, insensata, qu’ aquest Mariano, es l’amor!… l’amor de la meva vida?

Africa. Acompanyi á la porta á n’ aquesta senyora. (vase Africa segon terme esquerra.)

Escena XIII

D. Lluis. (Ara puja ’n Carlos. Veyam si podré lliurarme del sabatót.) (Carlos porta primer terme dreta.)

D. Lluis. Donchs, si… en primer lloch lo motiu d’haverlo enviat á buscar ha sigut pera donarli una satisfacció y dirli que vaig sentir molt l’escándol promogut per ’n Ramon á casa de vosté.

Carlos. Massa poch! Jo hauria volgut que ho haguessin romput tot. Aixís pot ser no tornarian á fer bestiesas.

Carlos. Lo que si, que crech que ’l papá los vol dur al Tribunal á vosté y á D. Ramon.

D. Lluis. Be… ara convé que parlém d’una cosa de mes importancia y es aquest desafio de que m’ha parlat ’n Ramon y que de cap modo pot portarse á cap.

Carlos. Ah!… si… ja m’ho ha dit també ’l Doctor; pero no m’hi avinch.

D. Lluis. Home… pensi que vosté es jove, té ‘l pols ferm, y no voldrá abusar de las ventatjas qu’ aixó li dona. ‘N Ramon mateix m’ha confessat que vosté es una espasa y qu’ ha de sortirne victoriós per necessitat.

Carlos. ¿Aixó li ha dit? Y donchs, ¿qué s’han fet aquellas bravatas de que jo rebria, y que ja podia encomanarme á Deu?

D. Lluis. (Ja ‘s veu. Te empenyo en que aquest xicot ’m fassi mal be.) Be, be, Carlos… vosté desistirá, jo li suplico, y lo qu’ hagi estat, hagi estat.

Carlos. Ah… no… may! Ja li he dit al Doctor. Ara tothom está enterat. Jo he jugat cinquanta duros… fins he fet cambiá las sólas.

D. Lluis. Oh, ja, ja…! Y quan vosté juga cinquanta duros, es qu’ anirá molt segur.

Carlos. Y que rebrá!… y de valent! Y tirarè á tapar; y rebrá la gran pallisa devant de tothom.

D. Lluis. Pero, ja sab vosté si jo hi estava conforme á que la gent se’n enterés?

D. Lluis. Ell ho diu? (Quin empenyo en comprometrem!) Es dir que no vol desistir?

Carlos. De cap manera. A mes, s’han atravessat cantitats, y jo no faig cap paper ridicul.

D. Lluis. (A la cuenta encara hi ha ximples que jugan á favor meu.) Veurá, veurá, Carlos; tot lo que ’m passa, ja ’m comensa á cansar. Sé que vosté está enfadat perque ha perdut á la noya

D. Lluis. Acabáramos!… Aixís es altra cosa… Ha fet bé de cambiar las solas perque m’ha dit que li volia aixafá ’l cap contra l’órga.

Carlos. Vaig á buscarlo y veyam si ’l desafio ara será á bofetadas. ¿Qui es éll per aixafarme ’l cap contra l’orga. Ja ho sentirá á dir! (Al sortir ’s topa ab lo Doctor.)

Escena XIV

Doctor. (Probém la gran estocada!) ¿Qué pot ser preten encara casarse ab la noya ’n Carlos?

D. Lluis. No… rés d’aixó. La noya?… Ara ray que ja estich tranquil… Ara ab ella á París.

D. Lluis. Y qu’ haig de permetrer!… Un calavera com éll. Y després… la vuy jo, y ella ’m vol á mi… no ha dit clar, pero n’estich convensudissim.

Doctor. No es aixó sols, Africa necessita al seu costat un home d’enteniment, que la cuydi.

Doctor. No es aixó tan sols. Lo casarse ab aquesta noya, es ab vosté un deber d’humanitat. Un acte d’abnegació?

Doctor. Jo ja havia notat algo, pero no havia adelantat diagnóstich hasta experimentar certs extrems que fatalment han vingut á confirmarse.

Doctor. Tenim á la vista el primer periodo d’una tisis galopant tuberculosa (Deu m’ho perdoni.)

Doctor. Efecte d’haver estat massa temps tancada en lo colegi, ha faltat oxigeno als seus pulmons qu’ avuy ’s trovan poch ó molt lessionats.

Doctor. A pesar de tot, tinch la certesa de que ab cinch ó sis anys de cuidado, y dantli de nit y dia, cada deu minuts, lo que jo li receptaré, lograrém una completa curació.

Doctor. (Hem fet blanco). Ah!… y aném á lo escencial… á lo perqué he vingut. No ha sigut possible convencer á la meva germana d’anular la venta de la finca que casi es d’ella tota, pus jo hi tinch molt petita part.

Doctor. Dat lo carinyo que ja sab qu’ ella tenía á la mare de ‘n Mariano, y considerant que ’l xicot es pobre, condona l’excés del preu de la venta al fill de la seva amiga á qui vosté ho entregará com á dot lo día qu’ ell prengui estat.

D. Lluis. (Després de pensar). (Sí… aixis carregava ‘l mort á n’ en Mariano, y jo no tindría de treurer los diners…)

Doctor. Vosté es diabólich… Pero, sense estimarse… y sentint Africa per vosté…

D. Lluis. No se li diu fins que sigan casats. Després… ’n Mariano ’s pinta sol pera cuidar malalts, Jo no; ja ho sab.

D. Lluis. No! Jo me’n aniré. Ara ja no estich exitat. Aquí ja queda la Bríjida que l’ha vista neixer; ’n Ramón que val per dos pares. Luego vosté ja ’m fará ’l favor de tenir á ’n Mariano fins lo día de la boda.

D. Lluis. Qué vol que li diga? M’ sento una tosseta… luego ja tinch l’equipatje arreglat (No juguém!) (Pere foro dreta).

Escena XIV

D. Lluis. Veu? Que pujin á carregar, y que deixin ’l mundo de sota. Avisa a l’Africa que surti, y tú esperat á baix arreglat pera venir ab mí á l’estranger. (Vase Pere segón terme esquerra. Torna á sortir y se’n va foro dreta, Mariano foro idem.)

D. Lluis. (A Mariano). Escolta. ¡Pobre xicot! Obehint á causas que no ’t puch declarar en aquest moment, ’m veig precisat á renunciá á mon projectat matrimoni ab Africa, per lo que ’t suplico, y si es precís t’ho ordeno, que sigas tú ’l que ’t cassis ab ella. (Mariano vol parlar). Calla, ¡insensat!… ja sé ’l qué vols dir. No temis… Africa es bona, y sabrá olvidar cumplint lo seu deber de bona esposa. En la inteligencia que si t’hi neguessis, ni serías l’hereder de la meva fortuna, ni jo seguiría sent lo teu protector.

D. Lluis. Desd’avuy, passarás á viurer á casa ’l Doctor. Entre ell y ’n Ramón ho arreglarán tot.

D. Lluis. Africa… ’m veig precisat á ferir ton cor, pero lo nostre destino ho vol aixis. La flama amorosa que jo sé que per mí sentías (Africa ’s tapa ’l riurer). (Ja plora!) has d’ofegarla en ton pit com jo ofego la meva y ’t demano que ’t casis ab ’n Mariano. (Torna á riurer), Qué fas? Aguanta el llanto… disimula, que ’ns miran. Ell es bon xicot y ’t fará felis. (Pobre noya!) Mariano… es teva.

D. Lluis. (Pobre Mariano! Poch sab ’l rabe que s’emporta). Doctor… ja sab las mevas instruccions.

D. Lluis. Mariano… Dom lo gabán y ‘l maletí. (Africa y Mariano hi corren y cada un li dona un objecte). (Cóm m’ estiman!) Hasta d’aquí á un quant temps (Al Doctor). Quan ja no hi hagi perill, escriguimho.

D. Lluis. Adiós, doctor… Adiós, Mariano… Africa, valor! (Abrassantlos). (Don Ramón foro dreta).

Escena XV

D. Ramon. Y més ferm qu’ abans; pus la poetisa s’ha begut una infusió de mistos qu’ ara li trehuen á la casa de socorro.

D. Ramon. (Mostrantni un altre). Ensenyar aquest recibo firmat per lo president de La Xarpallera.

D. Ramon. Don Ignaci confessa que s’havía equivocat y aproba tot quant va ferse ahí á casa seva.

D. Ignaci. Comprench que tot va ser una broma. (Per Deu, don Ramón!). (Senyor Pólit foro dreta).

Escena XVI

D. Ramon. Escolti xupa llantias… Lo doctor m’encarrega que cada dematí prenga xocolate… ¿Qué prefereix?… ¿Tenirme per parroquiá, ó que ’l torni á tirar pel balcó?

Sr. Pólit. Sí. Donchs, demá li passaré mostras. Que ho passin bé. (Vanse).

Escena ultima

D. Lluis. Ara, adeusiau. (Tots l’acompanyan saludantlo fins á la porta tornant desseguida).

*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK ¡AFRICA! ***

Updated editions will replace the previous one—the old editions will be renamed.

Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright law means that no one owns a United States copyright in these works, so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United States without permission and without paying copyright royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to copying and distributing Project Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™ concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you charge for an eBook, except by following the terms of the trademark license, including paying royalties for use of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for copies of this eBook, complying with the trademark license is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports, performances and research. Project Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark license, especially commercial redistribution.

START: FULL LICENSE

PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free distribution of electronic works, by using or distributing this work (or any other work associated in any way with the phrase “Project Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full Project Gutenberg License available with this file or online at www.gutenberg.org/license.

Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg electronic works

1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to and accept all the terms of this license and intellectual property (trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy all copies of Project Gutenberg electronic works in your possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project Gutenberg electronic work and you do not agree to be bound by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be used on or associated in any way with an electronic work by people who agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few things that you can do with most Project Gutenberg electronic works even without complying with the full terms of this agreement. See paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project Gutenberg electronic works if you follow the terms of this agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg electronic works. See paragraph 1.E below.

1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project Gutenberg electronic works. Nearly all the individual works in the collection are in the public domain in the United States. If an individual work is unprotected by copyright law in the United States and you are located in the United States, we do not claim a right to prevent you from copying, distributing, performing, displaying or creating derivative works based on the work as long as all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope that you will support the Project Gutenberg mission of promoting free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg works in compliance with the terms of this agreement for keeping the Project Gutenberg name associated with the work. You can easily comply with the terms of this agreement by keeping this work in the same format with its attached full Project Gutenberg License when you share it without charge with others.

1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in a constant state of change. If you are outside the United States, check the laws of your country in addition to the terms of this agreement before downloading, copying, displaying, performing, distributing or creating derivative works based on this work or any other Project Gutenberg work. The Foundation makes no representations concerning the copyright status of any work in any country other than the United States.

1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate access to, the full Project Gutenberg License must appear prominently whenever any copy of a Project Gutenberg work (any work on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, copied or distributed:

This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg™ License included with this eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook.

1.E.2. If an individual Project Gutenberg electronic work is derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not contain a notice indicating that it is posted with permission of the copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in the United States without paying any fees or charges. If you are redistributing or providing access to a work with the phrase “Project Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.3. If an individual Project Gutenberg electronic work is posted with the permission of the copyright holder, your use and distribution must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked to the Project Gutenberg License for all works posted with the permission of the copyright holder found at the beginning of this work.

1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg License terms from this work, or any files containing a part of this work or any other work associated with Project Gutenberg.

1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this electronic work, or any part of this electronic work, without prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with active links or immediate access to the full terms of the Project Gutenberg License.

1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any word processing or hypertext form. However, if you provide access to or distribute copies of a Project Gutenberg work in a format other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official version posted on the official Project Gutenberg website (www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, performing, copying or distributing any Project Gutenberg works unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing access to or distributing Project Gutenberg electronic works provided that:

• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from the use of Project Gutenberg works calculated using the method you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed to the owner of the Project Gutenberg trademark, but he has agreed to donate royalties under this paragraph to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid within 60 days following each date on which you prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty payments should be clearly marked as such and sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™ License. You must require such a user to return or destroy all copies of the works possessed in a physical medium and discontinue all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™ works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the electronic work is discovered and reported to you within 90 days of receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free distribution of Project Gutenberg™ works.

1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread works not protected by U.S. copyright law in creating the Project Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™ electronic works, and the medium on which they may be stored, may contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by your equipment.

1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all liability to you for damages, costs and expenses, including legal fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE.

1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a written explanation to the person you received the work from. If you received the work on a physical medium, you must return the medium with your written explanation. The person or entity that provided you with the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a refund. If you received the work electronically, the person or entity providing it to you may choose to give you a second opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy is also defective, you may demand a refund in writing without further opportunities to fix the problem.

1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any provision of this agreement shall not void the remaining provisions.

1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in accordance with this agreement, and any volunteers associated with the production, promotion and distribution of Project Gutenberg™ electronic works, harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, that arise directly or indirectly from any of the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any Project Gutenberg work, and (c) any Defect you cause.

Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg

Project Gutenberg is synonymous with the free distribution of electronic works in formats readable by the widest variety of computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg’s goals and ensuring that the Project Gutenberg collection will remain freely available for generations to come. In 2001, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure and permanent future for Project Gutenberg and future generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.

Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit 501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by U.S. federal laws and your state’s laws.

The Foundation’s business office is located at 41 Watchung Plaza #516, Montclair NJ 07042, USA, +1 (862) 621-9288. Email contact links and up to date contact information can be found at the Foundation’s website and official page at www.gutenberg.org/contact

Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread public support and donations to carry out its mission of increasing the number of public domain and licensed works that can be freely distributed in machine-readable form accessible by the widest array of equipment including outdated equipment. Many small donations ($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating charities and charitable donations in all 50 states of the United States. Compliance requirements are not uniform and it takes a considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up with these requirements. We do not solicit donations in locations where we have not received written confirmation of compliance. To SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state visit www.gutenberg.org/donate.

While we cannot and do not solicit contributions from states where we have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition against accepting unsolicited donations from donors in such states who approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make any statements concerning tax treatment of donations received from outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg web pages for current donation methods and addresses. Donations are accepted in a number of other ways including checks, online payments and credit card donations. To donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.

Section 5. General Information About Project Gutenberg electronic works

Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg concept of a library of electronic works that could be freely shared with anyone. For forty years, he produced and distributed Project Gutenberg eBooks with only a loose network of volunteer support.

Project Gutenberg eBooks are often created from several printed editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper edition.

Most people start at our website which has the main PG search facility: www.gutenberg.org.

This website includes information about Project Gutenberg, including how to make donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.

The Project Gutenberg eBook of ¡Africa!

Acte primer

Escena primera

Escena II

Escena III

Escena IV

Escena V

Escena VI

Escena VII

Escena VIII

Escena IX

Escena X

Escena XI

Escena XII

Escena XIII

Escena XIV

Escena XV

Escena XVI

Acte segon

Escena primera

Escena II

Escena III

Escena IV

Escena V

Escena VI

Escena VII

Escena VIII

Escena IX

Escena X

Escena XI

Escena XII

Escena XIII

Escena XIV

Escena XV

Escena XVI

Acte tercer

Escena primera

Escena II

Escena III

Escena IV

Escena V

Escena VI

Escena VII

Escena VIII

Escena IX

Escena X

Escena XI

Escena XII

Escena XIII

Escena XIV

Escena XIV

Escena XV

Escena XVI

Escena ultima

THE FULL PROJECT GUTENBERG™ LICENSE